dimarts, 11 de juny del 2013

Segueixen les compareixences al Parlament en el sí de la comissió d’investigació de la Sanitat



Sessions excessivament llargues amb preguntes reiteratives



Ahir a la tarda van continuar al Parlament les compareixences davant la comissió d’investigació de la Salut iniciades la setmana passada. Ahir va ser el torn dels Sr. Josep Abelló expresident de CHC, Ramon Cunillera exdirector general de CHC i Manel Farré actual president de CSC (antic CHC).

El Sr. Josep Abelló, va comparèixer ahir a la sessió
de la comissió d'investigació de la Sanitat. En
segon terme, Ramón Cunillera 
Totes els compareixents van coincidir a lloar la persona de Ramón Bagó, que sembla estar en el ull de l’huracà del tràfic d’influències atès que una de les seves empreses (cuina Serhs) ha aconseguit 6 dels 30 concursos o més que s’han fet al SACAC (òrgan de licitacions del Consorci). Escoltant a les diferents persones que fins ara han desfilat davant de la comissió entre totes elles hi han com a mínim dos factors comuns: d’una banda la innocència  del Sr. Bagó i la correcció de les adjudicacions que la seva empresa ha rebut, i de l’altra la constatació que el SACAC és un servei que s’ofereix als associats al Consorci, a través del qual es donen garanties de la legalitat dels procediments administratius dels concursos previstes en la Llei de Contractes de les Administracions Públiques i on s’elaboren els plecs de condicions administratives dels concursos. La compra pròpiament dita correspon a l’òrgan de contractació i aquest no és altre que l’òrgan de govern  en nom del qual s’ha efectuat el concurs públic.  



A bandad’aquests dos temes centrals, han anat sorgint altres qüestions, algunes molt poc importants. En tot cas en la sessió d’ahir el Sr. Abelló va se preguntat pel canvi estatutari que li va permetre continuar a la presidència del Consorci tot i no ser ja en aquell moment un càrrec electe. La resposta del Sr. Abelló va ser una resposta d’estil rococó, és a dir una resposta difícil d’entendre per complicada i per tant poc aclaridora. En general la intervenció el Sr. Abelló va tenir aquest to, que és l’habitual en ell, de poca concreció i molta marejada de perdiu, tant que va arribar a superar de llarg les dues hores de durada. En la banda positiva val a dir que el Sr. Abelló va reivindicar el paper molt important (crucial m’atreviria a dir jo) que el Consorci va jugar en el seu moment tant en la configuració del model sanitari català com en la seva posterior consolidació.

El Sr. Manel Farré és el president del
Consorci de Salut i Social de
Catalunya (antic CHC)
La intervenció més fluixa va ser la de l’actual president del Consorci, el Sr. Manel Farré, que segurament es deu veure en aquest embolic sense saber massa per què. Es va enredar una mica amb el tema de la “due diligence” que va encarregar quan portava ja uns mesos en el seu actual càrrec, i no saber va explicar massa bé els resultats que es derivaven d’aquesta due diligence encarregada a Faura Casas i que segons sembla està en la base del Pla Estratègic que està desenvolupant el nou director general del Consorci i que va en la línia de generar una plataforma de serveis dirigida als associats de l’entitat, de l’estil dels serveis que en l’actualitat ja està prestant el Laboratori de Referència de Catalunya del qual el Consorci n’és soci.    

He deixat pel final la compareixença que fins ara ha aportat més valor a la comissió segons la meva opinió. És la de Ramón Cunillera exdirector general de la SA., del Consorci  (des de 2008 a 2010)  i director general de tot el Consorci a partir de 2010, fins la seva dimissió a finals del 2012.

Ramón Cunillera es va distingir per la claredat dels plantejaments i per no divagar gens en les seves respostes, entrant sense cap mena de reserva en l’aclariment dels dubtes que els diputats li anaven plantejant. Es va esforçar en explicar la realitat del sector concertat, en com aquest ha estat capaç de donar resposta a una davallada important dels seus ingressos a través dels acords materialitzats a les empreses entre els comitès d’empresa i la direcció, va ressaltar   l’exercici de transparència que es desprèn de les informacions de la Central de Resultats del CatSalut, però sobre tot va esvair qualsevol, dubte en els processos de selecció dels gerents que el Consorci proposava als associats que els demanaven aquest servei, que presentava dues modalitats: la de simple assessoria en la que l’associat comprava un determinat conjunt de serveis al Consorci, (jurídics, de recursos humans, etc.) o la modalitat sota la qual a més, el consorci es responsabilitzava de la gestió del centre, i en la que a més dels serveis anteriors, si afegia la figura d’un gerent professional que sempre era elegit pel consell de govern del centre que feia la petició, d’una terna que li proposava el Consorci.

El Centre Integral de Salut Cotxeres de Borbó també
va ser objecte d'aclariments per part dels
Senyors Diputats
On la intervenció de Cunillera va ser més reeixida va ser segurament en la explicació del cas de Cotxeres de Borbó, criticat per alguns diputats de la comissió ateses algunes observacions de la Sindicatura de Comptes però que ell va saber explicar la realitat d’una manera molt entenedora. Per Ramón Cunillera Cotxeres és un “model d’èxit” exemple del compromís del Consorci amb el desenvolupament del mode sanitari català. Va fer veure als diputats la innovació que suposava que el CSC s’hagués fet càrrec “a risc i ventura” de la construcció i gestió de l’equipament, a petició de l’autoritat sanitària i d’un associat com és el cas de l’Ajuntament de Barcelona. L'operació, va dir, es pot qualificar de "PPP en que el Partenariat no és públic-privat sinó públic-públic". Cunillera va afegir que “els veïns del barri disposen d’un dispositiu sanitari molt necessari i complert que ofereix un servei molt bo i molt ben valorat”. Finalment va defensar els procediments de contractació d’aquest equipament sanitari i va fer notar que alguns dels comentaris fets per la sindicatura de comptes són susceptibles de ser interpretats de forma diferent.

Sincerament crec que els Srs. Diputats haurien de ser capaços de reduir les compareixences a aquelles persones que tenen coses positives a aportar. I en la mateixa línia, caldria afegir que alguns diputats farien bé en aprendre’s la lliçó abans d’assistir a la comissió.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada