dimecres, 24 d’abril de 2013

Mar de fons a l’ICS




S’albiren vagues a l’horitzó...



Coincidint amb la sortida de Joan Viñas de la presidència de l’ICS el sindicat Metges de Catalunya ha iniciat un moviment que sembla que pot acabar en una jornada de vaga en els centres de l’Institut Català de la Salut.

Assemblea informativa avui a Vall d'Hebron 

Per avui s’han convocat assemblees informatives en cada un dels vuit hospitals de l’ICS per parlar de les noves retallades del pressupost 2013, que segons les fons sindicals poden arribar al 8% en els centres de l’Institut Català de la Salut. D’aquest 8%, un 5% aproximadament quedaria compensat per l’eliminació d’una paga extra, però queda un 3% addicional que només es podria aconseguir disminuint la despesa corrent de l’anomenat capítol II en un 10%. Això voldria dir tancar llits i reduir per tant l’activitat quirúrgica. Situació ja coneguda que a banda de comportar increments de la llista d’espera quirúrgica, comportaria també estalvis addicionals en personal atès que a l’haver llits tancats, les necessitats de plantilla són menors, així com les suplències que es generen quan aquests llits estan oberts.

En aquestes assemblees s’ha assegurat que les noves retallades ja no són assumibles pel sistema si es considera que a nivell salarial, i pel que respecta als metges, la retallada de sous des de l’any 2010, arriba al 30% i per tant ja no es pot anar ni un pas més enllà. És per això que els facultatius anuncien vagues si aquesta nova retallada es confirma en el pressupost 2013. 

Aquestes assemblees podrien desembocar en una vaga
si es confirmen les retallades previstes pel
pressupost 2013 
Sorprèn que l’acció del sindicat Metges de Catalunya coincideixi amb el cessament de Joan Viñas en la presidència de l’ICS. El propi sindicat s’ha encarregat dies enrere de valorar “molt positivament el tarannà dialogant del Dr. Viñas” destacant l’esforç que ha fet per afavorir el diàleg entre la direcció de l’ens i els representants del col·lectiu mèdic, tot i que aquest afany no s’ha pogut concretar en cap acord a causa de la curta durada del seu mandat“. Aquest redactat no deixa de ser curiós: amb nou mesos cap acord, però segons el sindicat ha estat per que nou mesos és poc temps. Jo crec que nou mesos donen marge suficient per haver travat acords si hi hagués hagut la voluntat de fer-los.
 
No serà que durant el seu mandat el Dr. Viñas ni ha fet ni ha deixat fer? El que si que és absolutament cert és que durant aquests nou mesos l’ICS ha deambulat per la vida sense projecte, sense il·lusions, sense horitzons mínimament engrescadors pels seus professionals. En definitiva nou mesos perduts per una institució que pel seu pes en la sanitat catalana i per la vàlua dels seus professionals no pot deixar passar els dies esperant que algú empenyi els anys. Afortunadament l’època Viñas s’ha acabat, i espero i desitjo que l’etapa que encapçalarà el Dr. Carles Constante serà molt més positiva per la institució. El que si que és cert és que en aquests nou mesos, el Dr. Joan Viñas Salas ha estat pràcticament desaparegut i mai s’ha manifestat amb crítiques contra el Departament, però tant bon punt ha estat cessat no ha parat de fer crítiques més o menys encobertes. Ho ha fet a Diario Médico, al diari digital El Debat, i fins i tot en algun mitjà radiofònic.

El conseller Ruiz no sembla posar masses dificultats
a la voluntat d'Economia de voler retallar encara
més en sanitat
Tanmateix tot plegat em porta novament a una conclusió que ja he comentat en ocasions anteriors: la sanitat pública catalana no té en el sí de l’administració pública  qui la defensi; el conseller de Salut es limita a acceptar allò que el conseller mas Colell decideix, sense cap mena de reflexió al voltant de les possibilitats del sector de poder resistir tanta retallada.  De fet, si no fos pels professionals i per algunes plataformes endegades per la societat civil, la sanitat pública estaria del tot indefensa davant de les escomeses dels poders polítics a l’hora de retallar per aquí i per allà i sembla que sense una avaluació feta mínimament amb garanties sobre les possibilitats reals de continuar retallant. Val a dir, que no és només el conseller Ruiz qui mira a un altre banda; les organitzacions patronals estan també a la lluna de València a l’hora de vetllar pels interessos dels seus associats.  


4 comentaris:

  1. Amb els anys, he après que la realitat supera i amb molt a la ficció més estrambòtica que ens puguem imaginar. LA història sempre ha tingut personatjes que omplen algunes línies de les Enciclopèdies i que quant llegeixes la entrada on es situa l´inclit personatge i llegeixes, et preguntes com és possible que aquest tingui reconegut, amb l'espai dedicat a la dita Enciclòpèdia, un lloc, gran o petit a la Història amb majúscules...i una vegada et passa l'emprenyament al comprovar tamany disbarat...t'atures, rius i reafirmes el que amb els anys has après...què en el circ de la vida els pallassos sempre ocupen el centre de la pista i encara que no facin res de res..la gent els riu la seva presència, la seva pallassada si és que la fà, sigui aquesta bona o dolenta. El pitjor és qun es volen posar seriosos i pontifiquen...llavors si que la riallada és general. Ho dic , evidentment pel darrer president de l'ICS recentment cessat.
    Sento la reflexió, Ricard, ho sento de cor, No es tracta de dedicar-li més línies a l'aprenent de Faust...Li desitjo tota la sort del mon al nou President...

    ResponSuprimeix
  2. Gerard, no ho has de sentir gens; jo comparteixo el que dius. Que personatges com aquest hagi pogut arribar a la presidència de l'ICS diu molt sobre les característiques de l'èlit dominant en aquests moments a Catalunya, i salvant honroses excepcions, que hi són, ben bé és allò de la mediocritat elevada a la seva màxima expressió. I en el cas d'en Viñas, una mediocritat exagerada. Ara l'han nombrat president de l'Acadèmia de Ciències Médiques: Van servits...
    Aquest país, amb personatges així que es dediquen a anar girant una vegada i un altre al voltant del poder fins veure quina "peça" aconsegueixen, mai sortirà del pou. Toca una nova generació, uns nous plantejaments i sobretot donat valor als VALORS

    ResponSuprimeix
  3. Es troba a faltar algun comentari sobre el gerent de l`ICS. Dr. Casanovas, perquè sembla que l`ICS sigui una orquesta sense director que cada músic toqui la seva partitura i molts gerents territorials desafinant. Buit de poder ? Desinterès ? Incapacitat ?. O tot junt ?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó; però si llegeixes entre línies veuràs que el fet de no dir res del Dr. Casanovas ja és prou significatiu per ell mateix: equival a dir que no destaca excessivament. Jo crec que amb en Viñas de president i en Casanovas de gerent, l'ICS estava condemnat a morir d'inanició. M'agradaria pensar que les coses seran diferents i per ser-ho calen més canvis, no n'hi ha prou amb el canvi de President. Hi ha gerents territorials que ho fan força be, però en canvi n'hi ha d'altres que no es que desafinin, és que no hi toquen

      Suprimeix