dimecres, 10 d’abril de 2013

Entrega simbòlica de claus...



Els centres sanitaris estan ja sota el límit de supervivència: St. Pau tira la tovallola


Ara fa aproximadament 30 anys  un grup d’alcaldes encapçalat per el llavors alcalde socialista de Manresa Sr. Joan Cornet, van anar a veure al President Pujol per fer-li entrega simbòlica de les claus dels hospitals municipals dels seus pobles atesa la seva precària situació econòmica que posava en risc l’atenció que s’hi oferia. Eren el nucli d’alcaldes que havien constituït pocs anys abans el Consorci Hospitalari de Catalunya. D’aquell fet se’n va derivar una actuació que va servir per posar ordre en  el mapa hospitalari de Catalunya i que va acabant consolidant el que es va conèixer una mica més tard com a XHUP. Aquella visita al President de la Generalitat va ser l’embrió a partir del qual va néixer el famós PRH de l’any 1985 (Pla de Reconversió Hospitalari).

Ara toca que els presidents dels consells de govern i
d'administració dels centres sanitaris catalans
entreguin al President Mas les claus de les
institucions. Així no es pot  continuar  

Explico això per que ara, tot i que sota unes circumstàncies del tot diferents s’hauria de tornar a repetir una visita al President de la Generalitat  per tornar-li a fer entrega simbòlica de les claus dels hospitals de Catalunya. No podem de cap manera continuar com estem. És impossible.  (en la meva època professional a França, em vaig trobar amb un cap meu que em va “prohibir” utilitzar aquest mot: “...Monsieur Bosch, au dictionnaire française, le mot impossible n’existe pas …   em va deixar anar, i des de llavors cada vegada que l'utilitzo em ve a la memòria aquell fet).

Dic doncs que no podem continuar tal com estem perquè la realitat és del tot insostenible. Per una banda se’ns anuncien unes noves retallades en els ingressos que poden anar entre el 6 i el 10% segons els cassos. Això bé després d’una reducció d’ingressos de l’any 2010 que va fer el segon tripartit i que va afectar a un 3,2% de les tarifes del Catsalut. Al 2011 la reducció aplicada ja per el govern actual va ser del 10% (8% d’activitat i 2 % de tarifa). Des de l’any 2010 fins ara, no hi ha hagut cap revisió de les tarifes, per tant les tarifes actuals ha estat de fet deflactades ben bé amb un 10% suplementari. A banda d’això el sector ha suportat en aquest període la pujada de l’IVA des del 18% al 21%. Estem parlant per tant d’un impacte negatiu en els comptes d’explotació superior al 25% en un període de 3-4 anys. Alguna empresa en qualsevol altre sector hauria subsistit en aquestes condicions?

El President de la Fundació de Gestió de l'Hospital de St. Pau
ha tirat la tovallolla, i entrega simbòlicament les claus del
centre al Departament de Justícia de la Generalitat 
Però els problemes no acaben aquí: el CatSalut ha anunciat un canvi en el sistema de pagament de l’activitat dels centres concertats que vol aplicar aquest mateix any. Com és fàcil entreveure el resultat final segur que no serà positiu pels centres sanitaris, sinó més aviat el contrari per que els diners no hi són. Paral·lelament el Departament de Salut ha anunciat un canvi important pel que fa al plantejament de la llarga estada sociosanitària i la cronicitat, fet que repercutirà també en una minva dels ingressos dels centres. Tot plegat ens porta a un sistema del tot insostenible per manca de recursos.

A dia d’avui encara no ha estat possible conèixer les simulacions que el CatSalut diu que ha fet per analitzar i quantificar les conseqüències de tot plegat, però és senzill fer-ne una lectura aproximada: el resultat final de tot plegat no acabarà sumant 100, sinó que pel camí se’n perdran 10 com a mínim. I a tot això cal afegir-hi els impagaments del Departament d’Economia. Sembla doncs evident la bancarrota del sistema si algú amb una mica de seny no atura tot aquest desgavell abans que prenguem mal,

Avui hem sabut la notícia que l’Hospital de Sant Pau tira la tovallola i fa “una entrega simbòlica de claus” al Protectorat de la Fundació de Gestió que com és sabut  exerceix la conselleria de Justícia. Això és com una intervenció de la institució que no podrà decidir per ella mateixa a partir d’ara pràcticament en res. No queda clar qui haurà de posar els diners per permetre que l’Hospital pugui seguir funcionant en el dia a dia, atès que les seves arques estan tan buides com les de la pròpia Generalitat. S’obre doncs un interrogant que només el temps ens pot aclarir com s’anirà resolent.

Quan Joan Cornet era alcalde de Manresa i president del Consorci
Hospitalari de Catalunya va fer entrega simbòlica al
president de la Generalitat de les claus dels
hospitals municipals de Catalunya  
Una vegada paït tot això oi que sembla evident que toca tornar a anar a veure al President Mas per entregar-li simbòlicament les claus dels hospitals i dir-li Sr. Mas, en aquestes condicions no podem continuar gestionant els centres sanitaris del país. Si es fa, és possible que se’n derivi un segon PRH. Benvingut sigui un PRH si això ha de permetre que els centres puguin recuperar l’estabilitat perduda i sobre tot l’equilibri pressupostari que en definitiva és qui garanteix la seva sostenibilitat i la seva continuïtat en el temps. El problema és que avui, els que manen, això de l’equilibri pressupostari  no els interessa massa. Els sona a fàbrica de cargols... Bé, els que manen avui i els que manaven fa ja uns quants anys... 


2 comentaris:

  1. Es cert que a França no existeix la paraula " impossible ". La va prohibir Napoleó i als seus oficials els deia que la paraula " impossible " només estava en el diccionari dels imbècils. Hi ha francesos que encara ho recorden !.

    ResponSuprimeix
  2. Doncs mira, sense saber-ne el motiu ho vaig viure en primera persona...Gràcies per l'aclariment. Sempre és bo conèixer el perquè de les coses

    ResponSuprimeix