dimarts, 23 d’abril de 2013

Dimiteix el gerent de l’Hospital de Sant Pau




Situació d’ingovernabilitat al centre


El  Dr. Xavier Corbella ha presentat la seva dimissió com a gerent de l’Hospital de Sant Pau. Segons sembla el Dr. Corbella ha dimitit per motius de salut, quan només feia 8 mesos que havia ocupat el càrrec.

No cal dir que els motius reals de la dimissió del Dr. Corbella potser si que impliquen problemes de salut, però si és així, aquests problemes venen derivats de la tensió i el mal viure que treballar a Sant pau li ha comportat.

El Dr. Corbella en el moments "feliços" en els
que era gerent de l'Hospital de Bellvitge

Són ben sabudes les constants denúncies i querelles que el comitèd’empresa interposa constantment davant de qualsevol decisió de gestió que es prengui a l’Hospital que fa ben poc ha  hagut de demanar la intervenció del Protectorat de la Fundació de Gestió davant d’una situació límit atesa la inviabilitat econòmica del centre i la impossibilitat de poder prendre decisions, segons va denunciar el president de la Fundació de Gestió  el Dr. Xavier Pomés.

El Dr. Xavier Corbella és un dels bons gestors que hi ha en aquests moments a la sanitat pública catalana, tal com va demostrar en el pas per la gerència de l’Hospital de Bellvitge. El problema està en que no hi ha bon gestor que resisteixi una escomesa constant i permanent d’un comitè d’empresa que constantment està posant en qüestió qualsevol decisió presa per la direcció. Amb l’agreujant que el comitè no es conforma exercint una oposició “dura” sinó que pretenc criminalitzar l’actuació de la gestió a través de querelles una darrera de l’altre. No és d’estranyar doncs que el gerent hagi dit “prou!...no aguanto més...”  Això tampoc s’ha d’entendre des de la perspectiva que el Comitè d’empresa estigui permanentment equivocat. Segurament en les seves denúncies tenen la seva part de raó en algunes d’elles. A Sant Pau s’han comès errors des de la gestió i fins i tot irregularitats, però els responsables d’aquests fets estan sent objecte de judici i de comissions d’investigació. Caldria doncs que el Comitè entengués que aquest nou equip que estat intentant refer la situació de l’Hospital no és responsable dels mals que l’Hospital està patint en l’actualitat.   

Quants problèmes generats a un centre que hauria de ser
modèlic, i que veu com les baralles internes
l'aparten del lideratge de la
sanitat catalana 
Els problemes de la Fundació de gestió de Sant Pau de fet apareixen l’any 90, juntament amb el naixement de la pròpia Fundació quan es decideix per part del Departament de Sanitat i Seguretat Social de l’època dotar a la nova Fundació d’un fons de maniobra  de 10 milions de pessetes, xifra del tot insuficient per atendre el pagament de nòmines i proveïdors. En aquells moments el Departament de Sanitat pagava els concerts a 90 dies, per tant el primer ingrés de la Fundació no es produiria fins passats aquests 3 mesos, mentre que el pagament de nòmines i proveïdors en aquest període sense ingressos era ja força superior als 10 milions de pessetes amb que va ser dotada la Fundació. Això va obligar al seu primer gestor (Agustí Trullà) a endeutar-se només iniciar la vida de la Fundació per poder cobrir el “gap” entre ingressos i despeses. Aquest fet ha hipotecat des d’aquell dia el Funcionament de l’Hospital que mai més ha pogut mantenir un equilibri pressupostari.  

Un altre factor clau que justifica el desequilibri entre ingressos i despeses del centre, és l’increment de plantilla que sembla que hi ha hagut d’ençà la inauguració del nou edifici. Quan l’Hospital tenia una estructura basada en diferents pavellons semblava lògic que les seves dotacions de personal fossin superiors a les de la resta d’hospitals amb un sol edifici. Els diferents pavellons en els que es prestava l’assistència dificultaven l’optimització de la plantilla i justificaven doncs una dotació de personal superior a la resta d’hospitals. Quan es va posar en funcionament el nou hospital segons ha denunciat el President del Patronat Xavier Pomés, la plantilla es va incrementar significativament en lloc de reduir-se. Per tant aquest és també un element important de desequiibri.   

En aquest sentit, i per ajudar a entendre millor tot el que ha passat a Sant Pau, voldria recordar que en la dècada dels 90, a l’Hospital de Sant Pau entre MIR i becaris hi havia més metges que els propis del staff. Amb això està dit “quasi” tot.

Xavier Pomés en la seva etapa de conseller de Sanitat; ara els
sindicats demanen la seva dimissió a St. Pau per que
segons ells en el temps que hi porta com a
President, no ha fet res per ajudar
a la Institució 
Per acabar voldria sortir al pas d’algunes acusacions que es fan des del comitè d’empresa a la gestió del patrimoni de Sant Pau. Com és sabut, per un privilegi concedit fa molts anys pels reis espanyols, quan un malalt mor a l’Hospital de Sant Pau, sense fer testament, l’Hospital és considerat hereu del malalt mort. Això, juntament amb donacions voluntàries ha fet que l’hospital al llarg dels segles hagi anat acumulant   un patrimoni important en forma d’habitatges, finques, joies, etc.

Aquest patrimoni s’ha anat utilitzant en diferents ocasions al llarg   de la història de l’Hospital per  coadjuvar en les despeses del centre atès que la situació econòmica sempre ha tingut serioses dificultats i desequilibris. Va ser a l’any 1991 quan es va separar l’assistència sanitària (Fundació de gestió) de la part patrimonial (MIA, participada pel Bisbat de Barcelona, l’Ajuntament de la ciutat i la Generalitat de Catalunya). El rendiment d’aquest patrimoni ha servit per finançar la fundació de recerca de l’hospital i ajudar en algun cas en l’adquisició d’algun equipament tecnològic avançat pel propi Hospital. Afortunadament es va prendre aquesta decisió; si no hagués estat així avui dia del Patrimoni de Sant Pau, no en quedarien ni els apunts comptables. La gestió de l’Hospital de Sant Pau està en risc, però el  seu patrimoni està afortunadament intacte.


És per això, que no em semblen gens adequades algunes  actuacions del  comitè d’empresa, denunciant que el patrimoni no es dediqui a pagar els sous dels treballadors; faltaria més!  




            

Cap comentari:

Publica un comentari