dimarts, 9 d’abril de 2013

A la caça del malalt privat



Molt de soroll...per ben poc


Des fa uns dies han començat a aparèixer notícies als mitjans decomunicació explicant que molts hospitals concertats per la sanitat pública intenten compensar les noves retallades que s’anuncien mitjançant l’activitat privada. Quan parlem d’activitat privada, estem parlant de malalts coberts per una pòlissa d’assegurança d’una companyia d’assistència sanitària o d’una  mútua a més dels malalts “particulars” que són aquells que s’ho paguen directament de la seva butxaca.

El nou equip gestor de l'Hospital de Sant Pau es planteja
incrementar els ingressos del centre a través de fer
 més activitat privada 
Abans de continuar comentat aquest fet, cal deixar constància de que fa ja molts anys que els hospitals públics propis de l’administració estan fent activitat privada atenent accidentats de trànsit coberts per les seves respectives companyies d’assegurança i dels que l’Hospital en factura el cost de  l’assistència a la mútua o companyia que correspongui. Ho comento per que ara que ha començat a circular aquesta notícia molta gent (periodistes inclosos) es posa les mans al cap dient “oh...fixa’t...ara faran activitat privada?”, quan de fet això fa més de 30 anys pel cap baix que s’està fent. En particular i més enllà dels accidents de trànsit la Fundació Puigvert és pionera  compaginant sense cap mena de problema  l'activitat pública i la privada a Catalunya.

Una reflexió prèvia al que voldria exposar: Els hospitals tenen diferents elements productius; el més important és el llit, doncs a través d’ell i gràcies a la intervenció de persones especialitzades i altament qualificades l’hospital “ven altes” a l’Administració. Les altes que l’hospital ven surten doncs d’un llit. En aquests darrers anys hem assistit a un procés pel qual l’Administració s’ha vist obligada a comprar menys “altes” atès que disposa de menys diners i en conseqüència als hospitals han quedat forces llits buits (es parla d’un 8% de mitjana de llits desocupats)

Per tant quan parlem que els hospitals volen fer activitat privada ha de quedar clar que aquesta activitat es farà en aquests llits desocupats i que són un  element malauradament improductiu en uns temps en els que una societat eficient no es pot permetre un malbaratament de recursos com aquest. Entenc dons que intentar omplir aquests llits amb mallats privats és d’una banda una manera de millorar uns ingressos molt minvats i de l’altre un esforç per millorar l’eficiència de la capacitat productiva de que està dotat l’Hospital.

La Fundació Puigvert pionera a Catalunya compaginant activitat
 pública i privada sense cap mena de problema
Aquest fet té efectes col·laterals importants: es generarà més feina pel personal sanitari atès que ara les plantilles estan dimensionades en funció dels llits que s’han d’atendre i de l’altre banda tal com diu l’amic Manel Jovells President d’UCH, es reduirà la llista d’espera de la sanitat pública atès que els malalts que optin per la via de la privada deixaran de pressionar sobre les llistes d’espera de la sanitat pública.

Sobta doncs veure els escarafalls d’alguns periodistes que en donar la notícia a TV han posat el crit al cel: “no ens volen dir com ho faran, clamava una periodista de TV3” . Però no era només la periodista, era també una usuària que de ben segur tindrà els seus seguidors i que a preguntes de la periodista deia “jo no m’ho puc pagar i m’hauré d’esperar un any per que m’operin per la pública i si un se’n va a la privada l’operaran amb una setmana”. Tot enfocat sempre des del greuge comparatiu. A aquesta senyora jo li preguntaria quan temps s’hauria d’esperar per ser intervinguda sinó hi hagués privada en els hospitals públics i ella em diria un any; doncs bé amb privada en els hospitals públics aquesta senyora s’haurà d’esperar una mica menys d’un any i en el pitjor dels cassos el mateix que s’ha d’esperar ara. Per tant també ella hi pot sortir guanyant. Passa que les coses cal saber-es explicar i no utilitzar la demagògia per sistema, tendència aquesta cada més de moda per periodistes i tertulians que ignoren els temes sobre els que debaten.


La Mútua de Terrassa tampoc ha tingut cap problema
a l'hora de fer compatibles activitat pública i privada
Tanmateix jo voldria fer una reflexió al voltant del fet en sí mateix. A Catalunya hi ha aproximadament un 22% de la població que té doble cobertura (la pública, i la privada). Qins són els motius pels quals un ciutadà decideix pagar-se una segona cobertura? Fonamentalment les raons són sempre de caràcter hostaler: habitacions individuals, silenci escrupolós en el hospitals privats, tracte respectuós i personalitzat per part del personal del centre privat, àpats d’una certa qualitat, neteja adequada, manteniment de llits i altre mobiliari de l’habitació digne, etc. Entre les motivacions no hi poso la qualitat de l’assistència atès que els metges acostumen a ser els mateixos en la pública que en la privada i els coneixements del personal d’infermeria són molt normalitzats. Si això és així (i els garanteixo que ho és) vostès creuen que hi haurà moltes persones disposades a canviar la Quirón, o la Dexeus, o la Teknon per posar uns exemples, per anar-se’n a Vall d’Hebron, Bellvitge o Germans Trias i Pujol? Jo diria que no seran molts els que es decideixin a canviar les “comoditats” d’un centre privat pels inconvenients d’un hospital públic. Els cassos seran en tot cas comptats.

És per això que no s’entenen algunes reaccions desairades acusant de competència deslleial  als centres concertats que vulguin fer activitat privada. Els resultats no seran espectaculars, i des del meu punt de vista gairebé els sector privat ni ho notarà. I el públic tampoc per que si tots els hospitals de la XHUP pretenen ara, de cop, fer activitat privada veurem com molt pocs tindran èxit més enllà dels que ja fa anys que ho venen fent i tenen un cert “savoir fer” en aquest camp com són els cassos de la Fundació Puigvert, de la Mútua de Terrassa i  potser el Clínic. La resta, ben poc aconseguiran. I sinó, al temps...


Cap comentari:

Publica un comentari