Nou Hospital de Girona: fumata blanca

Acord històric a Girona que acaba amb 10 anys de disputes sobre la millor ubicació del nou Hospital Josep Trueta. Finalment el nou hospital s’ubicarà a les proximitats del Parc Sanitari Martí i Julià que ja inclou l’Hospital Santa Caterina entre altres dispositius sanitaris.

D’aquesta manera Girona disposarà a partir de l’any 2028, si es compleixen les previsions, d’un gran campus sanitari que integrarà a banda dels dos hospitals, la recerca i la docència en ciències de la salut. La lluita continuada dels professionals del Trueta s’ha vist finalment compensada. Enhorabona als gironins.

 

Han estat 10 anys de discussions al voltant de la ubicació del nou Hospital Trueta de Girona. Que si la zona de Domeny era millor o si per el contrari situar-lo a prop del Parc Sanitari Martí Julià aportaria més sinèrgies atès que en aquest punt s’hi ubica l’Hospital de Santa Caterina entre altres dispositius sanitaris. Aquesta discussió va començar a l’any 2010 quan la llavors consellera de Salut Marina Geli va engegar el debat sobre la construcció del nou centre, atès el mal estat en que es trobaven l’Hospital Josep Trueta i les  seves instal·lacions. Han estat 10 anys de debats encesos, d’informes i contra-informes, de declaracions i contra-declaracions, fins i tot de certs enfrontaments, i en definitiva de manca d’entesa entre els partidaris d’una o altre solució. 

Mentre la discussió es mantenia viva, i per tant el desacord continuava vigent, anaven transcorrent els anys i els gironins continuaven sense una solució definitiva per el seu nou hospital. Un dels actors més actius d’aquest debat van ser els propis professionals de l’Hospital, capitanejats per cardiòleg Ramon Brugada que ben aviat van tenir clara quina era la millor solució i es van posar a treballar a tots nivells per aconseguir el que ells entenien que era la millor opció. Després d’anys d’anades i vingudes, finalment han aconseguit els seu objectiu: ubicar el nou Hospital Trueta a les proximitats del Parc Sanitari Martí Julià, en uns terrenys que dues terceres parts corresponen al municipi de Salt, mentre que la tercera part restant pertany al municipi de Girona. Els gironins disposaran d’un Parc Sanitari molt complert a l’alçada dels més importants d’Europa.

A aquesta decisió s’hi ha arribat per consens entre Marta Madrenas l’alcaldessa de Girona, l’alcalde de Salt Jordi Viñas, i el departament de Salut. Es tracta d’un acord qualificat d’històric per els mitjans de comunicació gironins, que ha estat possible d’una banda per un treball fosc, incansable i molt ben plantejat per Adrià Comella, director del CatSalut, que s’ha implicat personalment en la negociació, i que fonts coneixedores del procés negociador consideren que ha estat clau per l’èxit final de la negociació. Com també ho ha estat la generositat i amplitud de mires de l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, sense deixar de banda la seva capacitat negociadora que ha permès incorporar al projecte, una substancial millora dels dispositius de l’assistència primària a la ciutat de Girona.    

El nou Hospital de referència de les comarques gironines, tindrà un àmbit poblacional que a l’estiu supera amb escreix el milió de persones. Ara caldrà revisar el pla funcional, i quan aquest estigui aprovat, s’haurà d’endegar un concurs públic per adjudicar a un equip d’arquitectura la realització de l’avantprojecte i un cop aprovat, el projecte executiu. Després caldrà licitar les obres, i adquirir l’equipament. Tot plegat, ens situa a la meitat de l’any 2028 per tenir el nou Hospital Trueta a ple funcionament, segons estimacions del CatSalut. No cal dir, que paral·lelament caldrà definir un pla d’usos dels edificis del Trueta actual, on sembla que inicialment existeix el propòsit de dedicar una part a l’atenció a la dependència dels gironins .

La notícia ha estat acollida satisfactòriament per bona part de la població, tot i que aquestes decisions sempre generen controvèrsies, cosa que també ha succeït en aquest ocasió. Per la seva part, els professionals de l’Hospital entenen que aquesta decisió ha representat una fita històrica per a la sanitat gironina i per la salut dels gironins, i es mostraven satisfets per haver estat capaços d’aconseguir que els seus arguments hagin estat valorats i tinguts en consideració per aquells que havien de prendre la decisió. Ara confien que els terminis que ha anunciat el CatSalut s’acompleixin.

Aquest acord també satisfà les expectatives de l‘ICS a Girona que ja fa un cert temps que treballava en aquesta direcció, per exemple amb el trasllat del laboratori d’anàlisis clíniques del Trueta a l’hospital Santa Caterina. Des de la gerència territorial de l’ICS a Girona, el Dr. Joaquim Casanovas valora molt positivament l’actitud de l’alcaldessa de Girona, per qui no deu haver esta gens fàcil acceptar aquesta solució, però ho ha fet amb valentia i amb una generositat que la honra. Ara caldria que tota la societat gironina s’uneixi amb aquest objectiu comú i que el consens entre els diferents actors del  territori permeti que el CatSalut pugui treballar a Girona amb comoditat i sense entrebancs per fer possible la materialització de tots els acords assolits quan abans millor.

Felicitats a tots els gironins per aquesta bona notícia que posa punt i final a un conflicte que ha durat massa temps. Els professionals sanitaris han fet valer els seus arguments i l'alcaldessa Madrenas ha demostrat ser una dona hàbil, valenta i sàvia tal com reconeix el president del Col·legi de Metges Gironí. Per fi Girona disposarà d'unes infraestructures sanitàries de primer nivell.        

La decisió sobre la ubicació del nou Trueta hauria d’estar ben a prop

La consellera de Salut Alba Vergés es va comprometre a finals de novembre de l’any passat, a decidir quina seria la decisió definitiva sobre la ubicació del nou Hospital Josep Trueta abans que finalitzés aquest primer trimestre del 2020. Com es sabut són dues les opcions que estan sobre la taula per la futura ubicació del vaixell insígnia de la sanitat gironina: D’una banda els solars de la zona de Domeny, que és la solució preferida per l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, i de l’altre, les rodalies del Parc Martí Julià (Salt) on s’ubica entre altres dependències sanitàries l’Hospital Sta. Caterina. Aquesta segona opció és la que comptaria amb els suport pràcticament unànime dels professionals èdics gironins.  

L’objectiu de l’alcaldessa de situar el nou equipament sanitari al Nord de la ciutat es fonamenta en criteris d’equilibri del territori i de mobilitat  atès que Domeny és a 30 metres de l’accés per autopista. Aquesta ubicació al Nord també permet que la ciutat de Girona es configuri amb dos pols sanitaris: un al Sud (Clínica de Girona) i un altre al Nord (Nou Trueta). La ubicació del Nord també hauria de permetre el creixement ordenat de la ciutat per la zona de Domeny. El gran inconvenient d’aquesta solució és la manca d’espais per un creixement futur, atès que els espais previstos semblen insuficients.

A l’altre banda de la decisió, hi tenim als professionals de l’Hospital Trueta, que entenen, i no els manca raó, que la ubicació idònia és la zona propera al Parc Martí Julià, en la que s’hi poden ubicar a més la recerca i al docència en ciències de la salut, formant tot plegat un conglomerat sanitari-universitari-investigador de primer nivell, amb les sinèrgies i els economies d’escala que es deriven de la proximitat dels diferents equipaments. Aquesta ubicació permetria la consolidació de cara al futur d’un campus sanitari molt complert i coherent. El ran inconvenient és que el Trueta deixaria d’estar en el terme municipal de Girona. 

Davant d’aquesta dualitat de visions tan oposades, al novembre de l’any passat la consellera de Salut Alba Vergés es va comprometre a tenir presa una decisió dins del primer trimestre del 2020, termini que està a punt de complir-se. Segons va explicar la consellera la decisió es basaria exclusivament en criteris tècnics, però val a dir que hi ha condicionants polítics que de ben segur pesaran sobre els serveis tècnics del departament a l’hora de prendre una decisió. I no oblidem, perquè no és baladí que mentre l’alcaldessa de Girona pertany a JuntsxCat, l’alcalde de Salt (on s’ubica el Parc Martí Julià) és d’ERC, exactament el mateix partit que laconsellera de Salut.   

Tanmateix, val a dir que malgrat que a alguns ens sembli una solució fàcil de prendre, en els fons no ho deu ser tant. I aquesta dificultat a l’hora de decidir resulta evident quan existeix tanta disparitat entre diferents entitats de la vida social i associativa de la ciutat en favor d’una o altre alternativa. Veiem quins són aquests posicionaments:

A favor de Domenys:

Ajuntament de Girona 

Col·legi d’Infermers i infermeres de Girona

CCOO

A favor de Salt:

Els professionals mèdics de l’Hospital Trueta i del Sta Caterina

El sindicat Metges de Catalunya

Col·legi de Metges de Girona 

Associació de Veïns Santa Eugènia 

Ajuntament de Salt  

A destacar de tots aquests posicionaments el de CCOO que ha presentat més d’11 mil signatures demanat que el nou Trueta s’ubiqui a Domeny. He volgut indagar sobre les motivacions que podria tenir aquest sindicat a l’hora de significar-se per alguna de les opcions, i finalment algú m’ha fet entendre la verdadera raó: Si el nou Trueta s’ubica a les proximitats del Parc Martí Julià, és possible que el règim del personal del nou Trueta i del Sta. Caterina s’unifiquin fet que al sindicat no li agrada, com tampoc li agrada que el conjunt assistencial fos dirigit per algun organisme local diferent de l’ICS, i això a CCOO és evident que els crea “zarpullido”... per tant, l’opinió de CCOO no té res a veure amb els criteris tècnics que s’han de considerar a l’hora de prendre una decisió d’aquesta envergadura.  

Aviat sortirem de dubtes, a no ser que el departament de Salut vulgui allargar el problema “ad calendes graecas..”     

Fets destacables de la sanitat catalana, recollits al blog, durant aquest 2019 (i II)

La segona part de l’any 2019, políticament parlant, ha resultat igual de pobre per la sanitat catalana com la del primer semestre. Més enllà del continuisme de les polítiques de la legislatura anterior, sembla que al departament de Salut li han faltat idees per afrontar els nous reptes que el sistema sanitari públic té plantejats. Moltes paraules i molts pocs fets: aquests és un resum del que hem viscut aquest any 2019 al departament de Salut.

Fins i tot una qüestió tan estratègica i a la vegada tan reivindicada per la infermeria catalana ha acabat sense el decret propi que havia de regular la prescripció infermera. Finalment Salut ha optat per donar compliment a allò establert per el Real Decreto estatal, i el decret català promès s’ha quedat a la paperera de la història.

Només el final d’any hi ha hagut alguns fets que han trencat la manca d’iniciatives polítiques. Han aparegut sobre la taula els primers resultats de la creació de la direcció general de professionals de la Salut, que caldrà veure quina continuïtat tenen, i s’ha creat una empresa pública per gestionar l’Hospital de Reus, amb molt d’obscurantisme pel mig, i en el que sembla que tots els catalans haurem d’assumir els disbarats que s’han fet a Reus, pagant, entre altres coses, el dèficit acumulat per l’entitat. 

Tant de bo que l’any 2020 sigui molt més prolífic i les iniciatives del departament de Salut serveixin per millorar el nostre sistema de salut. Venim d’un any 2019, en el que la dita “qui dies passa... anys empeny” ha passat a ser la norma per la que s’ha regit el funcionament del departament de Salut. 

      

(...Continua de l'entrada anterior)

En el mes de juliol, la justícia tomba definitivament els acords assolits entre el sindicat Metges de Catalunya i l’ICS, complementaris al Conveni Col·lectiu del SISCAT, consolidant una anomalia procedimental en el procés de negociació dels convenis col·lectius. El sentit comú diu que els metges no poden quedar fora de les negociacions del Comveni.

El Dr. Manel Ferré és reelegit president del Consorci de Salut i Social de Catalunya una vegada que el Dr. Manel Balcells va retirar la seva candidatura per manca de suports suficients.

A finals del mes d’agost, el govern de la Generalitat va aprovar el desplegament del Real Decreto estatal de prescripció infermera a Catalunya. En lloc d’una reglamentació pròpia pel que fa a aquest tema, el govern català va optar per donar continuació del Reial Decreto estatal, malgrat que els treballs desenvolupats a Catalunya estaven força avançats.

  

Durant el mes de setembre es va produir un fet llargament esperat: L’Hospital de Bellvitge va inaugurar la nova àrea quirúrgica dotada de les tecnologies i els equipaments més moderns, convertint l’Hospital en un dels centres tecnològicament més avançats de Catalunya, sinó el que més.

   

En el mes d’octubre, i com a resposta a l’actuació dels “piolins” a Catalunya i després de la sentència als líders del procés independentista català, la nova direcció de l’Hospital de Sant Pau dona una lliçó de dignitat a aquells que després d’atropellar-nos com a poble, a sobre volien que ser rebuts amb aplaudiments.

A conseqüència dels aldarulls de rebuig a la sentència, l’associació “Sanitaris per la República” es fa notar pels carrers de Barcelona  auxiliant a persones ferides, siguin del bàndol que siguin.

    

Durant el mes de novembre el Fòrum de Diàleg Professional posa sobre la taula les conclusions a que ha arribat per millorar el coneixement sobre les necessitats de professionals i propugna 17 reptes d’actuació per pal·liar situacions que es poden produir en un futur immediat. Aquesta iniciativa del departament de Salut representa un dels pocs actius del departament en aquest any 2019.

El mes de desembre demostra que continuen creixent les llistes d’espera a Catalunya, com a conseqüència de la retirada del Pla de Xoc que el conseller Comin havia dotat amb 100 milions d’€,

La ubicació del nou Hospital Trueta de Girona continua sense consens local tot i que una majoria d’agents del sector sanitari es decanta per la solució de Salt, bàsicament per dues raons de pes: la proximitat amb el Parc Sanitari Martí Julià que produirà sinèrgies positives per a la salut de les persones de les comarques gironines, i que els solars d’aquesta part de la ciutat permeten creixements futurs del nou Hospital, a banda que possibiliten la creació d’un Campus de Ciències de la Salut molt potent i molt integrat.  

El departament de Salut anuncia per al 2020 un pressupost del tot insuficient si es té en compte que l’increment previst ni tan sols cobreix el dèficit de l’exercici anterior. Diguin el que diguin, aquest pressupost no permet recuperar les condicions del 2010, però també cal dir en contraposició que més val 900 milions més de pressupost que un increment més baix.

Els hospitals catalans, són els que més guardons TOP 20 reben. Aquest fet ve produint-se reiteradament des del primer moment de la creació d’aquests guardons.

Es produeix una segona reestructuració del CatSalut en el que va d’any, que caldrà analitzar per entendre si és una reestructuració més, o respon realment a un intent de resoldre problemes derivats de l’estructura anterior. Ho seguirem des del blog.

El govern de la Generalitat aprova la creació de les empreses públiques Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp, i Salut Terres de l’Ebre. Coneixent els antecedents, i pel que fa a l’Hospital Sant Joan de Reus, dona la sensació que tot plegat acaba culminant un malbaratament de diners públics com mai abans s’havia vist a la sanitat catalana. Aquesta situació mereixerà una atenció especial des del blog, amb un intent d’aportar transparència a uns acords econòmics entre l’Ajuntament de Reus i el departament de Salut que avui estan amagats sota la intensa boira d’aquests dies, i que intentarem desvetllar. En positiu la creació de l’empresa pública Salut Terres de l’Ebre, ja compromesa pel conseller Comin, i pendents de veure que passa amb l`altre empresa pública Salut Catalunya Central, que ja s’hauria d‘haver creat també.  

Continuen els posicionaments a Girona sobre el nou Trueta

Després que la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya aprovés una resolució demanant al govern de la Generalitat que el nou Hospital Josep Trueta a Domeny, es doti pressupostàriament i que es construeixi a Domeny, en el terme municipal de Girona, i que l’alcaldessa d’aquesta ciutat s’afanyés a celebrar aquesta iniciativa, s’han anat succeint posicionaments de pes en el sector sanitari, contraris a aquesta alternativa. 

Primerament va ser el Col·legi de Metges de Girona, a través del seu president el Dr. Josep Vilaplana, qui es va manifestar a favor de l’opció de situar el nou Trueta a les proximitats del Sta. Caterina a Salt, explicant entre altres arguments  que calia crear “un campus de salut potent que acosti els dos hospitals de l’àrea de Girona i que permeti, també, la construcció d’unes noves facultats de Medicina i d’Infermeria i, probablement, de noves disciplines biomèdiques”. També va afegir que “hem de ser molt ambiciosos i dissenyar un campus de somni i sortir de la zona de confort. És una qüestió d’oportunitat, d’espai, de massa crítica i de model, perquè Girona s'ho mereix i ens hi va la salut".

Aquest posicionament clar i sense ambigüitats del president del CoMG va rebre el suport immediat del seu homòleg barceloní, el Dr. Jaume Padrós que en una piulada a Twitter donava tot el suport del CoMB a la proposta efectuada per el Dr. Vilaplana, remarcant que era una proposta estratègica transcendental per el país. Paral·lelament el sindicat Metges de Catalunya també es manifestava en el mateix sentit dient en la seva web que “construir el nou Hospital Josep Trueta en terrenys adjacents a l’Hospital Santa Caterina era una extraordinària oportunitat per a la creació d’un campus sanitari d’excel·lència a la província de Girona que millori l’eficiència dels serveis assistencials, integrant equips i estimulant la recerca i la docència”.

La resolució de la Comissió de Salut del Parlament va comportar encara més reaccions, aquesta vegada dels professionals dels l’Hospital Josep Trueta i Santa Caterina. Aquests van presentar en la seu del Col·legi de Metges de Girona un manifest en el que d’una manera clara i rotunda expliquen el seu punt de vista favorable a la construcció d’un campus de salut, en el que també s’hi puguin ubicar estudis universitaris relacionats amb les ciències de la salut, així com estructures per a la recerca, en el solars pròxims al Parc Martí Julià de Salt on s’ubica l’Hospital Sta. Caterina entre altres dependències sanitàries.    

El manifest el signen 78 metges d’ambdós hospitals com caps de servei, caps de secció i clínics, i coordinadors mèdics, d’un total de 81 càrrecs de l’escala jeràrquica assistencial. Es tracta d’un document en el que els professionals expliquen que l’espai de Domeny és clarament insuficient atès que no disposa de cap alternativa de creixement entre altres inconvenients. 

Després d’unes consideracions inicials el manifest que consta de 7 punts diu:

1.- Apostem per un hospital terciari públic de màxim nivell que permeti augmentar la qualitat i l’activitat assistencial. L’Hospital Trueta és l’hospital de referència de les comarques de Girona i ha de tenir la capacitat per reduir significativament les llistes d’espera i eliminar les externalitzacions de proves i intervencions.
2.- Demanem la localització de les institucions biomèdiques en un únic espai, que permeti oferir serveis assistencials de primer nivell, recerca capdavantera i formació innovadora, graduada i especialitzada, en el camp de les Ciències de la Salut. Un projecte tan cabdal per a les properes generacions de metges, investigadors i docents no pot romandre disgregat en el territori. 

3.- Rebutgem categòricament un campus amb un Hospital Trueta més petit que l’actual, que comportarà la pèrdua de llocs de treball públics, i en una zona sense capacitat de creixement. Demanem per tant que es construeixi un Parc Hospitalari en un espai que pugui garantir-ne el futur creixement.  

4.- Apostem per un projecte que incorpori els hospitals Santa Caterina i Josep Trueta, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), així com les facultats de Ciències de la Salut de la Universitat de Girona (Medicina, Infermeria i EUSES). Tots els hospitals públics terciaris de Catalunya disposen actualment d’un parc hospitalari que integren assistència, recerca i docència.

5.- Demanem que es potenciï l’Hospital Santa Caterina com a hospital comarcal i que es continuïn les aliances dels serveis assistencials dels dos hospitals (Josep Trueta i Santa Caterina), fins a incorporar tots els professionals de les especialitats dins un mateix equip en el nou Parc Hospitalari. L’aliança ha de permetre incorporar noves activitats assistencials i, per tant, créixer en tecnologia i en personal. 

6.- Demanem que s’homogeneïtzin els marcs laborals de les dues institucions mèdiques, buscant l’estratègia més favorable per reduir la precarietat laboral dels diferents col·lectius de treballadors de la salut.

7.- Demanem que les societats dels professionals de la salut, i les societats civil, empresarial i política del territori ens facin confiança i costat en la nostra visió, i que ens ajudin a fer del Parc Hospitalari de Girona una realitat al més aviat possible.

Sembla doncs clar que en opinió dels professionals sanitaris i les seves organitzacions col·legials i sindicals, la millor ubicació del nou hospital seria la propera a l’Hospital Sta. Caterina, fet que podria significar que el nou Trueta sortís del municipi gironí, per situar-se dins del de Salt. I segurament aquesta qüestió pesa molt en la tossuderia de l’alcaldessa de Girona de voler mantenir l’opció de Domeny. Tanmateix, en opinió dels professionals signants del manifest, en els terrenys propers al Santa Caterina es podrien arbitrar solucions que permetrien que el nou Trueta continués dins del municipi de Girona. Sembla que si les administracions s’ho proposen, això és factible.

Ara la pilota està en el terrat del departament de Salut, que haurà de prendre la decisió definitiva molt aviat. Tanmateix, si recordem que en la Comissió de Salut del Parlament, ERC va votar en contra de la Resolució, ja tenim una pista de per on poden anar els trets...        

El nou Trueta, una olla de cols...

Ara també s’hi posa pel mig el Parlament de Catalunya, instant al govern de la Generalitat a construir el nou Hospital Josep Trueta en els terrenys de Domeny, sense aportar cap argument de caràcter tècnic per justificar la proposició.  

La proposta de resolució, presentada per “Catalunya En Comú Podem” ha comptat amb el suport de JuntsxCat, la CUP, i el PP; PSC i Ciutadans s’han abstingut i ERC hi ha votat en contra. No és la primera vegada que el Parlament fica cullerada en el projecte: A l’any 2011 una majoria parlamentària va instar al govern d’aquella època a encarregar el projecte executiu del nou Trueta en els entorns de l’Hospital actual.   

Aquesta manera de fer denota que som un país poc seriós: Com pot un Parlament forçar a un govern a fer una cosa i uns anys més tard fer el contrari, demanant construir un equipament sanitari en un emplaçament diferent, sense que els experts opinin sobre la idoneïtat d’aquest emplaçament?  

Fa temps que es parla de la necessitat de construir un nou Hospital Trueta a Girona, ateses les mancances i inconvenients que presenta l’edifici actual que data de l’any 1956 i que va ser batejat com a Hospital Álvarez de Castro al 1959. No va ser fins l’any 1990, que l’Hospital va adquirir el seu nom actual. De llavors ençà l’Hospital ha prestat ininterrompudament serveis de salut als habitants de les comarques gironines .

L'opció de construir el nou hospital a l'entorn de l'actual
va ser descartada   

Després de tants anys de funcionament, el deteriorament de les seves instal·lacions, la insuficiència dels seus espais, l’obsolescència dels criteris tècnics que s’havien utilitzat per la seva construcció, i la impossibilitat de readaptar aquell edifici a les noves necessitats, etc.,  van posar sobre la taula la necessitat de construir un nou hospital. Va ser a l’any 2006 quan el departament de Salut, conscient de la precarietat d’aquell edifici i de les dificultats dels professionals per fer bé la seva feina, va decidir endegar un concurs d’idees per construir un nou hospital en el mateix recinte en que s’aixecava l’antic hospital.

Han passat quasi 15 anys i els gironins, amb l'ajut de polítics i altres actors barcelonins, continuen discutint si són  verdes o si són madures. En tot aquest temps no han estat capaços de decidir-se per on volen el nou Trueta. Fins ara s’han barrejat en les converses tres ubicacions diferents: les proximitats de l’Hospital actual, els espais de Domeny i la zona propera a l’actual Parc Martí Julià a Salt. Embolica que fa fort...

Perquè s’ha arribat a aquesta situació? Les causes són múltiples. La primera i molt important es la crisi econòmica que hem patit a partir de l’any 2009. Tanmateix acceptant que la crisi hagi estat la responsable de demores en l’execució del projecte, aquesta no ha estat, des del meu punt de vista, la causa principal. Crec que l’origen dels problemes està en la manca d’un plantejament unitari per part de les forces vives gironines, entenent per forces vives els partits polítics, la universitat, els ajuntaments implicats, els professionals de la salut, els seus col·legis professionals, l’ICS i altres associacions ciutadanes interessades en el projecte. Seria hora que aquestes forces vives gironines s’adonin que sense la unitat, sense una voluntat clarament majoritària d’anar tots en la mateixa direcció, i apostar tots per la mateixa solució, no se’n sortiran. No tindran nou hospital si no pacten entre tots ells una sortida, la que sigui, però que sigui defensada i volguda per una majoria clara de ciutadans. 

Quan això no passa et trobes amb aquestes resolucions absurdes d’un Parlament que avui diu una cosa i demà (una anys més tard), diu la contrària. Un Parlament que hauria de ser molt més seriós. La diputada que ha presentat aquesta última moció és la Sra. Marta Ribas, que té una ment privilegiada; estaràs o no d’acord amb ella, però és una dona intel·ligent. Tanmateix i precisament perquè reconeixem la seva intel·ligència cal preguntar-se perquè recolza una opció determinada sinó té arguments tècnics per defensar-la? Quins objectius s’amaguen al darrere d’aquesta acció del seu partit? 

El raonable seria que l’ICS i el CatSalut decidissin, entre les diferents possibilitats, quina és la que millor s’adapta als requisits i a les exigències del nou hospital. I que això es fes ja; sense esperar els 3 mesos de marge que han anunciat; esperar tres mesos són ganes de marejar la perdiu perquè ara ja saben sobradament on volen ubicar el nou hospital. El que cal és que abans de fer-ho públic es consensuï la decisió entre els diferents actors d’aquest sainet, bàsicament ajuntaments de Girona i Salt i els professionals i que tothom hi surti guanyant alguna cosa. El premi important, “la grossa” és albergar el nou hospital, però l’ajuntament que vegi descartada la seva opció necessita una “premi de consolació” per poder explicar dignament als seus convilatans que han donat el braç a tòrcer. En això consisteix fer política... No en presentar resolucions al Parlament sense una fonamentació tècnica que les sustenti. 

                        

Alguna cosa es mou... El nou Hospital Josep Trueta de Girona cerca emplaçament

Continua la discussió eterna entre els gironins sobre la millor ubicació del nou Hospital Trueta. Precisament aquesta discussió que fa ja molts anys que dura, és la principal causa que encara no hi hagi una decisió ferma sobre la ubicació del nou Hospital.

Sembla que el departament de Salut finalment entomarà la responsabilitat d’analitzar les característiques dels dos solars oferts, un cedit pel Consistori gironí en la zona de Domeny, i l’altre en uns terrenys pròxims al Parc Martí Julià de Salt per part de l’Ajuntament d’aquesta població. 

Els gironins porten anys discutint si són verdes o si són madures; què si el solar de Domenys és millor o per contra la possibilitat de construir el nou hospital en les proximitats del Parc Martí Julià a Salt ofereix millors condicions. Estudis i contra-estudis, informes i contra-informes, declaracions i contradeclaracions, però de tot aquests embolic no se n’ha tret fins ara, l’aigua clara.

Darrerament el departament de Salut sembla que ha decidit intervenir en el conflicte per tal de determinar quin dels dos espais ofereix millors condicions per ubicar-hi el nou Trueta. Tot i que el departament diu que necessita 3 mesos per decidir-se, la notícia és positiva perquè finalment es podrà desencallar la construcció del nou hospital tan necessari.  

Fins ara, només es disposa d’una proposta de Pla Funcional del nou hospital, que haurà de ser aprovat per el departament de Salut. Sense la ubicació definitiva de l’Hospital no es pot avançar ni tan sols en un avantprojecte. Aquest Pla Funcional provisional estableix que el nou hospital disposarà d’un màxim de 430 llits un àrea quirúrgica amb un màxim de 32 quiròfans, 6 sales de part i gairebé 80 boxs al servei d’Urgències. Segons les previsions del Pla, el nou hospital requerirà, per poder encabir-hi tots els serveis, uns 95.000 m2 construïts. Independentment d’això, és important tenir em compte que el nou hospital tindrà un horitzó de servei de 50 anys mínim. Per tant caldrà preveure espais suficients per possibles ampliacions o nous serveis que es puguin incorporar en un futur a la cartera de serveis del centre. En aquest sentit, cal que el solar triat asseguri aquesta possibilitat de creixement. El Pla Funcional estableix una previsió de 15.000 m2 per futures ampliacions.

Sembla que el departament de Salut posa en valor que el solar on s’alçarà el nou hospital també pugui acollir altres edificis educatius relacionats amb les ciències de la salut, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, i altres institucions perquè si estan properes al nou hospital, poden generar sinèrgies i aportar valor afegit i estalvis econòmics. Per tant, consolidar un campus sanitari en el que assistència, docència i recerca estiguin dins d’un mateix entorn físic sembla que és un objectiu a assolir per millorar l’atenció sanitària dels gironins. 

A aquestes consideracions cal afegir-hi unes accions que ja són realitat, com per exemple que algunes dependències de l’actual Hospital Trueta ja han estat ubicades en el Parc Martí Julià. En concret es tracta del laboratori d’anàlisis clíniques, modern i molt ben equipat. I això a banda de la “integració” de diferents serveis assistencials entre els professionals de l’Hospital Trueta i el Sta. Caterina, que ha resultat molt beneficiosa per la població .

Tot i que la Sra. Marta Madrenas l’alcaldessa de Girona, continua defensant l’opció de Domeny, veient com es posiciona el departament de Salut, i les accions ja dutes a terme per l’ICS a Girona, tot fa pensar que malgrat es vulgui fer veure que s’han d’estudiar a fons les dues alternatives, la decisió ja està presa i el nou Trueta s’ubicarà en el terrenys de Salt, a les proximitats del Parc Martí Julià. Per altre banda el solar de Domeny té 45.000 m2 dels quals una part són privats i caldria adquirir-los, mentre que el solar de Salt té 100.000 m2 i segons l'Ajuntament es podrien aconseguir a cost "zero" 

En aquest sentit cal ressaltar que si la decisió afavoreix l’opció de Salt, la Sra. Madrenas explica que caldran 11 anys abans no es pugui inaugurar el nou edifici, mentre que a Domenys al cap de 5 anys ja es podria utilitzar el nou hospital. Sigui quina sigui la decisió que es prengui em sembla una barbaritat que la paperassa burocràtica-administrativa del sistema, i la ineficàcia demostrada dels polítics que ens governen i dels que voldrien governar-nos, necessiti entre 7 i 11 anys per poder construir un nou hospital. Si això és cert, més els valdria a tots plegats marxar a casa i deixar pas a gent amb una mica més de sentit de l’eficiència. I que quedi clar que la Sra. Madrenas em sembla una excel·lent alcaldessa, però hi ha coses que no es poden acceptar ni tan sols a aquells que sembla que fan les coses bé. 

El més positiu de tot plegat és que alguna cosa es mou...a Girona. Ja era hora! 

PS.- I com em recorda un bon amic, coneixedor com ningú de com funcionen les coses a l'administració pública, "Si professionals, gestors, polítics locals i nacionals van a la una els responsables finals de Salut, ho tenen tot molt més senzill..." És la veu de l'experiència...                     

Girona: continua la manca de consens sobre la ubicació del nou hospital Josep Trueta

Un llarg fil de Twitter del Dr. Ramon Brugada, ha posat de manifest que a Girona continua el desacord entre les forces influents de la ciutat, pel que fa a la ubicació del nou hospital. Aquesta circumstància allunya en el temps que Girona pugui disposar d’aquest nou equipament tan necessari per la gent de les comarques gironines. 

D’una banda l’Ajuntament es manté en la seva postura inicial de construir el nou equipament sanitari en la zona de Domeny, fet que segons un estudi encarregat per el consistori gironí comportaria una reducció del nombre de llits, cosa que no sembla precisament raonable, tot i que avui en dia el factor llit no tingui la transcendència d’anys enrere quan ni la tecnologia, ni els avenços terapèutics, ni noves pràctiques com l’hospitalització a domicili, estaven al nivell actual.

Per altre banda, tenim la postura dels professionals gironins, (secundada en certa mesura per l’ICS gironí),  clarament decantats per construir el nou hospital en terrenys adjacents a l’actual Hospital de Santa Caterina en el municipi de Salt, constituint tot plegat un Parc Sanitari que concentraria una àmplia oferta de serveis assistencials, amb les sinèrgies derivades de la proximitat.

Sigui com sigui, mentre els gironins no es posin d’acord, al CatSalut li va de meravella no tenir que endegar el procés per la construcció del nou hospital a Girona. Amb els diners compromesos fins ara, el departament de Salut no té capacitat inversora per finançar el nou Trueta. Mentre duri el desacord entre els gironins, el CatSalut no farà res per intentar fer de mediador entre les dues opcions, i ni tan sols es mullarà per dir quina de les dues li sembla més adequada. Mentre tant, qui dies passa... anys empeny... i el nou Trueta no serà una realitat fins més enllà del 2025, i això sent diligents pel que fa al projecte, a les obres, i als equipaments.  

Sense voler entrar en la polèmica, mentre escric aquesta entrada al blog, em ve a la memòria la visita que vaig realitzar fa uns anys al “Houston Medical Center”. Quan ho vaig veure vaig pensar “quina llàstima que a casa nostra no puguem disposar d’una estructura sanitària tant potent, concentrada en un únic complex urbanístic, amb tots els serveis assistencials, docents i investigadors”... Doncs bé, els gironins podrien aconseguir-ho si finalment es posen d’acord.

      

Pel seu interès, explico tot seguit els arguments de la proposta del Dr. Brugada:

Ubicació actual dels diferents dispositius de la sanitat
pública a Girona  

El fil del Dr. Brugada a Twitter comença descrivint el context en el que se situa l’Hospital Trueta de Girona, que és el segon hospital de Catalunya pel que fa a la població que té assignada (800.000 persones), només superat per l’Hospital de Bellvitge (1.000.000 de persones). Posa com exemple que a l’Hospital de Girona s’atenen més codis infart que els que s’atenen a l’Hospital Vall d’Hebron.

Una vegada situat l’Hospital gironí en el context català, el Dr. Brugada explica el que per ell són els majors inconvenients de situar el nou Hospital a Domeny, i entre ells esmenta:

Els terrenys de Domeny són particulars; la seva adquisició encariria el projecte

La ubicació a Domenys no permet cap futur creixement de l’Hospital.

Construir el nou Hospital a Domeny obliga a una reducció del nombre actual de llits

El fet disposar de menys llits obligaria derivar mallats d’alta complexitat als hospitals de l’àrea metropolitana de Barcelona. 

Sense complexitat es perjudica la capacitat de docència i fa molt difícil l’atracció del talent. 

Una reducció de llits comportarà una increment de les llistes d’espera

To seguit el Dr. Brugada assenyala les avantatges de construir el nou Hospital a Salt, a tocar del Parc Sanitari Martí Julià, on ara hi ha ubicat l’Hospital Sta. Caterina, i entre elles:

El creixement de l’Hospital Sta. Caterina el convertiria en un hospital comarcal molt potent amb un a elevada capacitat de resolució

A més del nou Trueta, a la zona hi ha espais suficients per, amb els temps, incorporar-hi les facultats i escoles de  medicina, infermeria, odontologia, nutrició, biomedicina, el centre d’habilitats clíniques i el centre de cicles formatius. Constituint tot plegat un Parc Sanitari. També s’hi podria albergar una residència universitària.    

El Dr. Brugada valora l’impacte d’aquest projecte que veu factible completar a l’any 2050, i creu que tot plegat contribuiria a la integració de l’àrea metropolitana Girona-Salt.

El Dr. Brugada acaba el seu fil a Twitter dient:

Aquesta és una possible situació del campus sanitari que
el Dr. Brugada creu factible poder assolir a l'any 2050  

“El Campus Biomèdic ha de ser el gran revulsiu social del segle per aquest territori. Necessitem un projecte competitiu per retenir i atraure talent, per mantenir la complexitat. Necessitem un projecte competitiu per mantenir el terciarisme.

Si aquest model de compactació de l’assistència, la recerca i la docència en un Campus no fos el més competitiu, ningú el tindria. I el tenen tots els hospitals terciaris del món, també tots els de Catalunya, excepte Girona”.

No cal dir que els ciutadans de les comarques gironines es mereixen tenir un hospital terciari modern i adequat a les necessitats reals de la població. Només els cal que les forces vives de la societat civil gironina es posin d’acord i consensuïn una ubicació definitiva del nou Trueta. Ja fa massa anys que dura aquesta manca d’entesa entre uns i altres. Així no es va enlloc...  

Calen moltes inversions en nous edificis hospitalaris; algú sap com es finançaran?

La llista de nous edificis hospitals a construir els properes anys es llarga: Vall d’Hebron, Clínic, Bellvitge, Tarragona, Girona, Palamós, Sant Celoni... 

En conjunt, comptant el cost de les obres i dels equipaments podem estar parlant de 1.000 milions d’€ en deu anys, només per aquests 6 centres.    

La llista per la construcció i/o reforma de nous hospitals a Catalunya és llarga. La seva necessitat és indiscutible, però els recursos que el govern de la Generalitat destina a inversions han estat històricament baixos, i per tant també els que es destinen a nous equipaments hospitalaris. Encara que el govern volgués fer un esforç important tampoc es podrien satisfer totes les necessitats existents: Vegem-ne algunes. 

L'Hospital de Palamós

De les grans inversions previstes, la que té més possibilitats de ser realitat aviat és el nou Hospital Joan XXIII de Tarragona que ja té data prevista d’acabament de les obres per a l’any 2023. En aquests moments es deu estar en la fase de redacció de l’avantprojecte global, de les tres fases que tindrà l’obra i posteriorment es farà el projecte executiu de la primera fase que té una dotació pressupostària que el vicepresident del govern català i conseller d’economia ha situat en els 48,5 milions d’€. Aquesta primera fase consisteix en la construcció d’un nou edifici de 40.000 m2. Posteriorment s’haurà de fer front a una segona i tercera fases, que en aquests moments estan encara pendents dels corresponents projectes arquitectònics i per tant encara no tenen assignació pressupostària. Està previst que les obres comencin a finals de l’any 2020.

En la llista d’altres nous edificis hospitalaris, cal esmentar el del nou Hospital de Palamós. En opinió de l’alcalde palamosí, “es tracta de fer un nou gran hospital en uns terrenys que permetin el seu creixement, un cop l’actual ja no dona més, pel que fa a l’espai” L’Hospital de Palamós atén a una població de 130.000 persones que arriba a les 600.000 en època de vacances. Tanmateix l’Ajuntament encara no ha trobat els terrenys adequats dins del municipi, per tant, pel que fa a projectes, el més calent és a l’aigüera, però es vol que en deu anys el nou dispositiu sigui una realitat.

En la mateixa línia que Palamós hi trobem l’Hospital de Sant Celoni tot i que en aquest cas, l’acord entre l’Ajuntament i el departament de Salut que llavors dirigia la consellera Geli data de l’any 2009. El cost previst per aquest nou equipament era de 34 milions d’€. Tot i que l’Ajuntament havia previst ubicar el nou hospital al costat del Centre Municipal d’esports i després del temps transcorregut, no ha transcendit l’estat actual del projecte.        

L'Hospital de Sant Celoni

En aquest llistat no es pot deixar fora a l’Hospital Vall d’Hebron que té un ambiciós projecte per convertir-se en el  ”Vall d'Hebron Barcelona Hospital Campus” que implica una transformació urbanística del Campus actual, i que comença amb la construcció del nou edifici del VHIR, segueix amb un nou edifici de consultes externes a banda de la remodelació de tot l’entorn hospitalari i de tots els edificis destinats actualment a hospitalització. Pel que sembla, de tot plegat a dia d’avui només hi ha finançats 15 milions d’€ procedents dels fonts FEDER per la primera fase del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Com a grans hospitals pendents de decisions importants s’ha de parlar de l’Hospital Clínic, probablement el millor hospital de l’Estat espanyol, però sens dubte també, l’hospital de l’Estat més col·lapsat. Les autoritats parlen de situar un nou Clínic en els terrenys de l’Escola Industrial, tot i que no es descarten ubicacions alternatives. Tot i ser un necessitat de primer ordre, en aquest moments no hi ha ni avantprojecte, ni assignació pressupostaria ni tan sols decisió en ferm sobre la ubicació definitiva. Entre unes coses y altres, per de pressa que es mogués l’administració, aquest nou Clínic no pot ser realitat abans de 5 anys.

A la llista si ha de situar també la tercera fase de l’Hospital de Bellvitge, que amb10 anys  de retard veurà finalment com es posa en marxa tota l’àrea quirúrgica de l’edifici tecno-quirúrgic de la fase II. Aquesta tercera fase consisteix en la construcció d’un nou edifici d’hospitalització que ha de substituir a les habitacions de l’emblemàtica torre, i que actualment disten molt de ser habitacions hospitalàries pròpies d’un hospital del segle XXI. Quan les tres fases estiguin completades, l’Hospital de Bellvitge estarà en el top ten de l’Estat no només en qualitat assistencial que ja hi està ara, sinó també amb condició hotelera.  

Maqueta del futur Hospital Joan XXIII de Tarragona 

Encara cal afegir a la llista el nou Hospital Trueta de Girona. Pot semblar mentida però tot i ser del tot necessari encara no hi ha una ubicació consensuada del que hauria de ser el nou hospital. Per una banda l’Ajuntament gironí sembla que opta per uns terrenys situats a Domenys, mentre que els professionals i també el departament de Salut mostren les seves preferències per ubicar el nou recinte a les proximitats del Parc Sanitari Martí Julià que ja inclou l’Hospital Santa Caterina, tot i que està en terrenys del municipi veí de Salt. De fet, aquesta pugna entre diferents grups gironins a Economia els va de perles, perquè és evident que tot aquest conjunt d’obres no poden ser assumides per les finances públiques de la Generalitat. En conjunt, entre obres i equipaments potser estem parlant d’uns mil milions d’€, per tant missió impossible.

Com abordarà el departament de Salut aquest problema? Com es prioritzaran les inversions? Amb quins criteris?. Seria bo que s’establís un calendari públic amb la planificació de totes aquests inversions que són del tot necessàries per el manteniment de la qualitat del nostre sistema sanitari i que es comencin a buscar solucions per finançar-ho tot, atès que els pressupostos del departament de Salut no podran assumir totes aquestes despeses, per altre banda del tot necessàries.