La decisió sobre la ubicació del nou Trueta hauria d’estar ben a prop

La consellera de Salut Alba Vergés es va comprometre a finals de novembre de l’any passat, a decidir quina seria la decisió definitiva sobre la ubicació del nou Hospital Josep Trueta abans que finalitzés aquest primer trimestre del 2020. Com es sabut són dues les opcions que estan sobre la taula per la futura ubicació del vaixell insígnia de la sanitat gironina: D’una banda els solars de la zona de Domeny, que és la solució preferida per l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, i de l’altre, les rodalies del Parc Martí Julià (Salt) on s’ubica entre altres dependències sanitàries l’Hospital Sta. Caterina. Aquesta segona opció és la que comptaria amb els suport pràcticament unànime dels professionals èdics gironins.  

L’objectiu de l’alcaldessa de situar el nou equipament sanitari al Nord de la ciutat es fonamenta en criteris d’equilibri del territori i de mobilitat  atès que Domeny és a 30 metres de l’accés per autopista. Aquesta ubicació al Nord també permet que la ciutat de Girona es configuri amb dos pols sanitaris: un al Sud (Clínica de Girona) i un altre al Nord (Nou Trueta). La ubicació del Nord també hauria de permetre el creixement ordenat de la ciutat per la zona de Domeny. El gran inconvenient d’aquesta solució és la manca d’espais per un creixement futur, atès que els espais previstos semblen insuficients.

A l’altre banda de la decisió, hi tenim als professionals de l’Hospital Trueta, que entenen, i no els manca raó, que la ubicació idònia és la zona propera al Parc Martí Julià, en la que s’hi poden ubicar a més la recerca i al docència en ciències de la salut, formant tot plegat un conglomerat sanitari-universitari-investigador de primer nivell, amb les sinèrgies i els economies d’escala que es deriven de la proximitat dels diferents equipaments. Aquesta ubicació permetria la consolidació de cara al futur d’un campus sanitari molt complert i coherent. El ran inconvenient és que el Trueta deixaria d’estar en el terme municipal de Girona. 

Davant d’aquesta dualitat de visions tan oposades, al novembre de l’any passat la consellera de Salut Alba Vergés es va comprometre a tenir presa una decisió dins del primer trimestre del 2020, termini que està a punt de complir-se. Segons va explicar la consellera la decisió es basaria exclusivament en criteris tècnics, però val a dir que hi ha condicionants polítics que de ben segur pesaran sobre els serveis tècnics del departament a l’hora de prendre una decisió. I no oblidem, perquè no és baladí que mentre l’alcaldessa de Girona pertany a JuntsxCat, l’alcalde de Salt (on s’ubica el Parc Martí Julià) és d’ERC, exactament el mateix partit que laconsellera de Salut.   

Tanmateix, val a dir que malgrat que a alguns ens sembli una solució fàcil de prendre, en els fons no ho deu ser tant. I aquesta dificultat a l’hora de decidir resulta evident quan existeix tanta disparitat entre diferents entitats de la vida social i associativa de la ciutat en favor d’una o altre alternativa. Veiem quins són aquests posicionaments:

A favor de Domenys:

Ajuntament de Girona 

Col·legi d’Infermers i infermeres de Girona

CCOO

A favor de Salt:

Els professionals mèdics de l’Hospital Trueta i del Sta Caterina

El sindicat Metges de Catalunya

Col·legi de Metges de Girona 

Associació de Veïns Santa Eugènia 

Ajuntament de Salt  

A destacar de tots aquests posicionaments el de CCOO que ha presentat més d’11 mil signatures demanat que el nou Trueta s’ubiqui a Domeny. He volgut indagar sobre les motivacions que podria tenir aquest sindicat a l’hora de significar-se per alguna de les opcions, i finalment algú m’ha fet entendre la verdadera raó: Si el nou Trueta s’ubica a les proximitats del Parc Martí Julià, és possible que el règim del personal del nou Trueta i del Sta. Caterina s’unifiquin fet que al sindicat no li agrada, com tampoc li agrada que el conjunt assistencial fos dirigit per algun organisme local diferent de l’ICS, i això a CCOO és evident que els crea “zarpullido”... per tant, l’opinió de CCOO no té res a veure amb els criteris tècnics que s’han de considerar a l’hora de prendre una decisió d’aquesta envergadura.  

Aviat sortirem de dubtes, a no ser que el departament de Salut vulgui allargar el problema “ad calendes graecas..”     

Alguna cosa es mou... El nou Hospital Josep Trueta de Girona cerca emplaçament

Continua la discussió eterna entre els gironins sobre la millor ubicació del nou Hospital Trueta. Precisament aquesta discussió que fa ja molts anys que dura, és la principal causa que encara no hi hagi una decisió ferma sobre la ubicació del nou Hospital.

Sembla que el departament de Salut finalment entomarà la responsabilitat d’analitzar les característiques dels dos solars oferts, un cedit pel Consistori gironí en la zona de Domeny, i l’altre en uns terrenys pròxims al Parc Martí Julià de Salt per part de l’Ajuntament d’aquesta població. 

Els gironins porten anys discutint si són verdes o si són madures; què si el solar de Domenys és millor o per contra la possibilitat de construir el nou hospital en les proximitats del Parc Martí Julià a Salt ofereix millors condicions. Estudis i contra-estudis, informes i contra-informes, declaracions i contradeclaracions, però de tot aquests embolic no se n’ha tret fins ara, l’aigua clara.

Darrerament el departament de Salut sembla que ha decidit intervenir en el conflicte per tal de determinar quin dels dos espais ofereix millors condicions per ubicar-hi el nou Trueta. Tot i que el departament diu que necessita 3 mesos per decidir-se, la notícia és positiva perquè finalment es podrà desencallar la construcció del nou hospital tan necessari.  

Fins ara, només es disposa d’una proposta de Pla Funcional del nou hospital, que haurà de ser aprovat per el departament de Salut. Sense la ubicació definitiva de l’Hospital no es pot avançar ni tan sols en un avantprojecte. Aquest Pla Funcional provisional estableix que el nou hospital disposarà d’un màxim de 430 llits un àrea quirúrgica amb un màxim de 32 quiròfans, 6 sales de part i gairebé 80 boxs al servei d’Urgències. Segons les previsions del Pla, el nou hospital requerirà, per poder encabir-hi tots els serveis, uns 95.000 m2 construïts. Independentment d’això, és important tenir em compte que el nou hospital tindrà un horitzó de servei de 50 anys mínim. Per tant caldrà preveure espais suficients per possibles ampliacions o nous serveis que es puguin incorporar en un futur a la cartera de serveis del centre. En aquest sentit, cal que el solar triat asseguri aquesta possibilitat de creixement. El Pla Funcional estableix una previsió de 15.000 m2 per futures ampliacions.

Sembla que el departament de Salut posa en valor que el solar on s’alçarà el nou hospital també pugui acollir altres edificis educatius relacionats amb les ciències de la salut, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, i altres institucions perquè si estan properes al nou hospital, poden generar sinèrgies i aportar valor afegit i estalvis econòmics. Per tant, consolidar un campus sanitari en el que assistència, docència i recerca estiguin dins d’un mateix entorn físic sembla que és un objectiu a assolir per millorar l’atenció sanitària dels gironins. 

A aquestes consideracions cal afegir-hi unes accions que ja són realitat, com per exemple que algunes dependències de l’actual Hospital Trueta ja han estat ubicades en el Parc Martí Julià. En concret es tracta del laboratori d’anàlisis clíniques, modern i molt ben equipat. I això a banda de la “integració” de diferents serveis assistencials entre els professionals de l’Hospital Trueta i el Sta. Caterina, que ha resultat molt beneficiosa per la població .

Tot i que la Sra. Marta Madrenas l’alcaldessa de Girona, continua defensant l’opció de Domeny, veient com es posiciona el departament de Salut, i les accions ja dutes a terme per l’ICS a Girona, tot fa pensar que malgrat es vulgui fer veure que s’han d’estudiar a fons les dues alternatives, la decisió ja està presa i el nou Trueta s’ubicarà en el terrenys de Salt, a les proximitats del Parc Martí Julià. Per altre banda el solar de Domeny té 45.000 m2 dels quals una part són privats i caldria adquirir-los, mentre que el solar de Salt té 100.000 m2 i segons l'Ajuntament es podrien aconseguir a cost "zero" 

En aquest sentit cal ressaltar que si la decisió afavoreix l’opció de Salt, la Sra. Madrenas explica que caldran 11 anys abans no es pugui inaugurar el nou edifici, mentre que a Domenys al cap de 5 anys ja es podria utilitzar el nou hospital. Sigui quina sigui la decisió que es prengui em sembla una barbaritat que la paperassa burocràtica-administrativa del sistema, i la ineficàcia demostrada dels polítics que ens governen i dels que voldrien governar-nos, necessiti entre 7 i 11 anys per poder construir un nou hospital. Si això és cert, més els valdria a tots plegats marxar a casa i deixar pas a gent amb una mica més de sentit de l’eficiència. I que quedi clar que la Sra. Madrenas em sembla una excel·lent alcaldessa, però hi ha coses que no es poden acceptar ni tan sols a aquells que sembla que fan les coses bé. 

El més positiu de tot plegat és que alguna cosa es mou...a Girona. Ja era hora! 

PS.- I com em recorda un bon amic, coneixedor com ningú de com funcionen les coses a l'administració pública, "Si professionals, gestors, polítics locals i nacionals van a la una els responsables finals de Salut, ho tenen tot molt més senzill..." És la veu de l'experiència...                     

L’aliança estratègica ICS-IAS a Girona: una fórmula d’èxit (II)

Un del encerts de l’aliança estratègica ha consistit en fer extensius aquells serveis d’excel·lència a ambdues institucions (ICS i IAS) per tal que tota la població gironina pugui gaudir de l’expertesa dels professionals. 

A Girona, la llarga estada en l’àmbit de la Salut Mental, ha passat a ser un línia d’activitat a suprimir, en contraposició al que succeeix en algun centre del SISCAT de titularitat privada a l‘àrea de Barcelona. És la diferència entre treballar per el benestar del malalt, o treballar per el negoci.   

(...Continua de l’entrada anterior)

L’aliança estratègica entre l’ICS de Girona i l’IAS ha servit per deixar enrere el projecte CIMS, que de fet  va ser l’embrió d’aquest nou plantejament, i que surt al pas de les queixes que el projecte CIMS havia generat. De fet l’acord pretén fer extensiu a l’altre hospital, aquells productes assistencials de cada institució que podríem considerar estrella, atesa la seva excel·lència. És el cas de la Salut Mental de l’IAS, que té la seu en la Parc Martí Julià, i que es basa en un enfoc assistencial diferenciat i de la què voldria oferir una petita explicació de la seva filosofia de treball. 

El Dr. Claudi Camps és el màxim responsable de tota l’àrea de Salut Mental que gestiona l’IAS i que abasta tots els recursos de salut mental i addiccions així com els serveis que depenen del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, com ara pisos tutelats o residències socials de les comarques gironines. Són els únics prestadors de serveis en l’àmbit de la Salut Mental i això ha permès una coordinació molt bona entre els diferents dispositius, que col·laboren entre ells de manera que “allà on no arriba l’un, arriba l’altre” segons explica el Dr. Camps. Es tracta doncs d’una xarxa integrada d’atenció a la salut mental tant per a adults com per a joves. 

Una de les característiques de la Salut Mental de l’IAS és que des de fa uns anys es varen plantejar eliminar la línia de llarga estada. Avui, en aquesta unitat només els queden 24 pacients, i esperen que d’aquí a poc temps ja no hi hagi cap pacient i la unitat pugui eliminar-se per complert. Els malalts es van distribuint en els diferents recursos de que disposen en funció del seu estat de salut; els familiars dels malalts han rebut molt bé aquesta manera d’entendre la salut mental. 

Els resultats en salut que obtenen són molt positius i en comparació amb altres unitats molt potents d’àmbit europeu, la salut mental a Girona assoleix uns resultats molt bons, amb un 90% dels malalts donats d’alta. Han aconseguit reduir molt els ingressos atès que  la gestió prèvia que es fa amb els malalts redueix molt la necessitat d’ingressar al pacient, i per això, tot i disposar d’un nombre de llits inferior al que seria necessari, mai han estat col·lapsats per manca de llits. Les famílies estan molt integrades en el funcionament de la xarxa de Salut Mental i addiccions i aquest fet també ha contribuït als bons resultats obtinguts.  

Una de les claus en aquesta reducció dels ingressos, està relacionada amb el fet que envien psiquiatres a totes les residències socials de la demarcació i això els permet dur a terme accions preventives i poder per tant controlar els fluxos de malalts. Aquesta manera d’entendre l’assistència a la salut mental, era sens dubte un risc, però els resultats en salut han valgut la pena: menys ingressos hospitalaris, menys urgències, no a la llarga estada, no a la consulta externa hospitalària... i no només no ha passat res, sinó que tothom està content amb aquesta filosofia del treball que ha comportat tants bons resultats. Quina diferència amb alguna unitat de salut mental del SISCAT, de titularitat privada, de l’àrea de Barcelona. 

En el recinte del Parc Martí Julià hi ha un altre institució, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdiBGi) que aglutina la recerca biomèdica de les comarques de Girona. Tant l’Hospital Trueta (ICS) com el de Sta. Caterina (IAS) formen part del patronat d’aquest institut en el que es desenvolupa doncs la investigació dels dos centres sanitaris. A l’IdiBGi hi treballen diferents grups de recerca en els que a més de les dues institucions que integren l’aliança estratègica, també hi participen l’IDI, l’ICO.

L’Hospital Sta. Caterina situat també en el recinte del Parc, aporta els seus 120 llits d’aguts a l’aliança. És un Hospital que presenta unes dades assistencials que denoten un alt grau d’eficiència, i entre aquestes dates destaca una estada mitjana de 3,6 dies. Això és possible gràcies a l’aliança estratègica, atès que des del Trueta s’envien al Sta. Caterina aquelles patologies que presenten una menor complexitat, mentre que el Sta. Caterina deriva al Trueta els malalts amb patologies de complexitat més elevada. Tot plegat també és útil per el Trueta, doncs el fet de tenir poques altes de baixa complexitat, fa que el mix de complexitat del Trueta sigui dels més elevats de Catalunya. L’Hospital Sta. Caterina és a punt d’inaugurar una unitat de semi-crítics que estarà gestionada per professionals del Trueta. 

El centre sociosanitari “La República” també està dins del recinte del Parc amb 75 llits entre la llarga estada sociosanitària i la convalescència. Els serveis centrals de l’IAS ocupen un altre edifici dins el parc Martí Julià que també dona aixopluc a altres dependències.  

(Continuarà...)  

Nou Hospital de Girona: fumata blanca

Acord històric a Girona que acaba amb 10 anys de disputes sobre la millor ubicació del nou Hospital Josep Trueta. Finalment el nou hospital s’ubicarà a les proximitats del Parc Sanitari Martí i Julià que ja inclou l’Hospital Santa Caterina entre altres dispositius sanitaris.

D’aquesta manera Girona disposarà a partir de l’any 2028, si es compleixen les previsions, d’un gran campus sanitari que integrarà a banda dels dos hospitals, la recerca i la docència en ciències de la salut. La lluita continuada dels professionals del Trueta s’ha vist finalment compensada. Enhorabona als gironins.

 

Han estat 10 anys de discussions al voltant de la ubicació del nou Hospital Trueta de Girona. Que si la zona de Domeny era millor o si per el contrari situar-lo a prop del Parc Sanitari Martí Julià aportaria més sinèrgies atès que en aquest punt s’hi ubica l’Hospital de Santa Caterina entre altres dispositius sanitaris. Aquesta discussió va començar a l’any 2010 quan la llavors consellera de Salut Marina Geli va engegar el debat sobre la construcció del nou centre, atès el mal estat en que es trobaven l’Hospital Josep Trueta i les  seves instal·lacions. Han estat 10 anys de debats encesos, d’informes i contra-informes, de declaracions i contra-declaracions, fins i tot de certs enfrontaments, i en definitiva de manca d’entesa entre els partidaris d’una o altre solució. 

Mentre la discussió es mantenia viva, i per tant el desacord continuava vigent, anaven transcorrent els anys i els gironins continuaven sense una solució definitiva per el seu nou hospital. Un dels actors més actius d’aquest debat van ser els propis professionals de l’Hospital, capitanejats per cardiòleg Ramon Brugada que ben aviat van tenir clara quina era la millor solució i es van posar a treballar a tots nivells per aconseguir el que ells entenien que era la millor opció. Després d’anys d’anades i vingudes, finalment han aconseguit els seu objectiu: ubicar el nou Hospital Trueta a les proximitats del Parc Sanitari Martí Julià, en uns terrenys que dues terceres parts corresponen al municipi de Salt, mentre que la tercera part restant pertany al municipi de Girona. Els gironins disposaran d’un Parc Sanitari molt complert a l’alçada dels més importants d’Europa.

A aquesta decisió s’hi ha arribat per consens entre Marta Madrenas l’alcaldessa de Girona, l’alcalde de Salt Jordi Viñas, i el departament de Salut. Es tracta d’un acord qualificat d’històric per els mitjans de comunicació gironins, que ha estat possible d’una banda per un treball fosc, incansable i molt ben plantejat per Adrià Comella, director del CatSalut, que s’ha implicat personalment en la negociació, i que fonts coneixedores del procés negociador consideren que ha estat clau per l’èxit final de la negociació. Com també ho ha estat la generositat i amplitud de mires de l’alcaldessa de Girona Marta Madrenas, sense deixar de banda la seva capacitat negociadora que ha permès incorporar al projecte, una substancial millora dels dispositius de l’assistència primària a la ciutat de Girona.    

El nou Hospital de referència de les comarques gironines, tindrà un àmbit poblacional que a l’estiu supera amb escreix el milió de persones. Ara caldrà revisar el pla funcional, i quan aquest estigui aprovat, s’haurà d’endegar un concurs públic per adjudicar a un equip d’arquitectura la realització de l’avantprojecte i un cop aprovat, el projecte executiu. Després caldrà licitar les obres, i adquirir l’equipament. Tot plegat, ens situa a la meitat de l’any 2028 per tenir el nou Hospital Trueta a ple funcionament, segons estimacions del CatSalut. No cal dir, que paral·lelament caldrà definir un pla d’usos dels edificis del Trueta actual, on sembla que inicialment existeix el propòsit de dedicar una part a l’atenció a la dependència dels gironins .

La notícia ha estat acollida satisfactòriament per bona part de la població, tot i que aquestes decisions sempre generen controvèrsies, cosa que també ha succeït en aquest ocasió. Per la seva part, els professionals de l’Hospital entenen que aquesta decisió ha representat una fita històrica per a la sanitat gironina i per la salut dels gironins, i es mostraven satisfets per haver estat capaços d’aconseguir que els seus arguments hagin estat valorats i tinguts en consideració per aquells que havien de prendre la decisió. Ara confien que els terminis que ha anunciat el CatSalut s’acompleixin.

Aquest acord també satisfà les expectatives de l‘ICS a Girona que ja fa un cert temps que treballava en aquesta direcció, per exemple amb el trasllat del laboratori d’anàlisis clíniques del Trueta a l’hospital Santa Caterina. Des de la gerència territorial de l’ICS a Girona, el Dr. Joaquim Casanovas valora molt positivament l’actitud de l’alcaldessa de Girona, per qui no deu haver esta gens fàcil acceptar aquesta solució, però ho ha fet amb valentia i amb una generositat que la honra. Ara caldria que tota la societat gironina s’uneixi amb aquest objectiu comú i que el consens entre els diferents actors del  territori permeti que el CatSalut pugui treballar a Girona amb comoditat i sense entrebancs per fer possible la materialització de tots els acords assolits quan abans millor.

Felicitats a tots els gironins per aquesta bona notícia que posa punt i final a un conflicte que ha durat massa temps. Els professionals sanitaris han fet valer els seus arguments i l'alcaldessa Madrenas ha demostrat ser una dona hàbil, valenta i sàvia tal com reconeix el president del Col·legi de Metges Gironí. Per fi Girona disposarà d'unes infraestructures sanitàries de primer nivell.        

L’aliança estratègica ICS-IAS a Girona: una fórmula d’èxit (i III)

Després d’anys esperant la construcció del nou edifici, l’Hospital Josep Trueta renova una part important de les seves instal·lacions en espera que hi hagi consens pel que fa a la ubicació definitiva del nou recinte hospitalari. 

L’Hospital Trueta ha patit durant anys una greu situació de manca d’inversions. Pendents com estaven de la construcció d’un nounhospital, no s’havien emprès tasques de reposició d’alguns equipaments, ni s’havia actuat sobre dependències de l’Hospital que amb el temps havien quedat del tot obsoletes.

És el cas del nou servei d’urgències les obres del qual estan ultimant-se aquests dies, i que transformaran del tot l’atenció d’urgències a l’hospital Gironí. En els espais que ocupava l’antic laboratori d’anàlisis clíniques que ha estat traslladat al Parc Martí Julià, s’hi han fet les obres d’ampliació del servei d’urgències que salvant les distàncies pel que fa a dimensions absolutes, recorda molt a les noves urgències de l’Hospital de Bellvitge, amb una concepció similar dels espais i els seus usos. Quan aquest servei s’inauguri, els gironins hi guanyaran molt en confortabilitat però sobretot pel que fa a la intimitat dels malalts. En la visita feta dilluns passat a l’Hospital Gironí, vaig tenir ocasió de constatar quan malament està actualment el servei, amb un munt de malalts per els passadissos en lliteres, una al darrere de l’altre, i sense cap intimitat pel malalt. Queda poc per a la inauguració d’aquest nou servei, però aquesta inauguració de les noves urgències, valgui la redundància, és del tot urgent. 

Un altre servei que cal destacar per la innovació en la filosofia de l’assistència que practica és la unitat de medicina intensiva pediàtrica i neonatal. Visitar-la sorprèn per diferents raons: la primera, perquè no se sent ni un nen plorant, i la segona és el silenci que impera en tota la unitat, respectat també i sobretot pels professionals assistencials. Tanmateix el que més sorprèn és adonar-se que els pares, i en especial la mare estan al costat dels seus fills tant de temps com vulguin; la seva presència és considerada pels pediatres gironins com un element més del procés curatiu de l’infant. Aquesta manera de treballar ja la vaig conèixer fa uns anys en un hospital infantil al Texas Medical Center, però desconeixia que aquesta filosofia de treball s’havia començat a implantar també a Catalunya.   

Un altre unitat que vaig tenir oportunitat de visitar va ser la Unitat d’Arítmies; es tracta d’una unitat amb un equipament d’última generació inaugurada encara no fa ni sis mesos, i que permet que el centre pugui assumir intervencions que fins ara havien de ser fetes forçosament a Barcelona. El Trueta ha començat a implantar desfibril·ladors automàtics cardíacs. El fet que el procediment es pugui fer al Trueta permet reduir l’espera dels pacients i fer-ne el seguiment posterior en aquest mateix Hospital. En opinió del Dr. Ramon Brugada, quan la nova Unitat estigui consolidada s’hi podran implantar desfibril·ladors a un centenar de pacients cada any. Cal tenir en compte que la població de referència del Trueta supera els 725.000 habitants, sent per tant el segon hospital de Catalunya pel que fa a la població de referència que té assignada.

A banda d’aquests serveis nous o apunt d’estrenar, l’Hospital Trueta està immers en un pla de renovació important. A nivell assistencial destaca entre altres temes, el robot quirúrgic “da Vinci” que l’Hospital ha incorporat recentment, la renovació de l’equipament d’hemodinàmica, el trasllat de les urgències pediàtriques a la tercera planta a prop de la unitat de medicina intensiva pediàtrica i neonatal, l’ampliació dels espais del Banc de Sang i Teixits, la reposició de totes les canonades de l’edifici, incorporació d’un PET-TAC per a Medicina Nuclear, etc. 

Tota aquesta activitat de renovació i posada a punt tecnològica, s’està fent independentment de la decisió d’on ubicar el nou hospital Trueta. Aquesta discussió porta anys sobre la taula sense que avui no hi hagi una posició de consens. Mentre l’Ajuntament gironí defensa l’opció de Girona Nord (Domeny), els professionals semblen decantar-se per l’opció Sud, a tocar del Parc Martí Julià on avui ja es desenvolupen conjuntament tot un seguit d’activitats. Fins el moment, oficialment el CatSalut no s’ha pronunciat al respecte, i de ben segur que no tenen cap presa en pronunciar-se. Com més temps passi sense que a Girona es consensuï una proposta d’ubicació, més temps en fer-se realitat el nou hospital i per tant menys pressió sobre el capítol d’inversions  del departament de Salut que de moment està fent via en la construcció dels nous hospitals de Tarragona i Viladecans.

He tingut la possibilitat de veure les dues possibles ubicacions, i a primera vista, si s’hi vol ubicar un Hospital de 500 llits, facultats de medicina i infermeria, Institut de recerca, etc., l’opció Nord sembla una mica escassa de superfície sinó es vol recórrer a les típiques torres hospitalàries avui en desús.  Els hospitals moderns són hospitals en superfície, no en alçada. Sembla que l’opció Sud hauria de permetre la construcció d’un autèntic Parc Sanitari però és evident que qui ho ha de decidir són els que hi entenen...

Crec que seria bo per els habitants de les comarques gironines, que quan abans, polítics, professionals i societat civil es posin d’acord d'on ubicar definitivament el nou hospital. Quan això passi, llavors la pilota estarà en el taulat del departament de Salut. Mentre tant la pilota no se sap massa bé en quin terrat està, però de ben segur està en els terrats de Girona.

Com a suggeriment, els proposaria que una delegació de responsables de l’Ajuntament gironí, de l’IAS i de l’ICS i de la societat civil vagin a visitar el “Texas Medical Center” a Houston als USA. Potser llavors ho acabaran de tenir clar...  

He d'agrair als responsables de l'IAS i de l'ICS de Girona la seva amabilitat, les seves explicacions i el temps que em varen dedicar. Tan de bo aquesta informació sobre l'aliança estratègica ICS-IAS sigui d'utilitat.          

L’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona estrena una nova fase de l’ampliació del servei d’Urgències

Després de mesos d’obres els gironins poden gaudir d’un servei d’urgències molt més confortable permetrà que aquelles imatges amb les lliteres plenes de malalts aparcades als passadissos desapareguin del nostre record.

Això, a Girona, no ho tornaran a veure

Caldria que els partits polítics, el departament de Salut, i els professionals de l’Hospital arribin ràpidament a un acord sobre la ubicació definitiva del nou Trueta. La indefinició actual ja fa massa temps que dura, i no comporta res positiu per als gironins; ans al contrari...      

En la retina de molts gironins encara hi ha desada la imatge del servei d’Urgències de l’Hospital Dr. Josep Trueta, amb els seus passadissos plens de lliteres posades en fila ocupades per malalts pendents de poder ingressar a les plantes d’hospitalització. Afortunadament, aquelles imatges han quedat enrere i mica en mica el nou servei d’urgències va adquirint el format definitiu. És un servei dissenyat seguint el model de l’Hospital de Bellvitge, amb les dimensions adequades per poder assumir la pressió assistencial que gravita sobre l’Hospital gironí, que atén una mitjana diària de 200 malalts.

La posada en funcionament del nou servi d’Urgències consta de 3 fases de les quals en aquests moments ja se n’han cobert dues. La primera fase es va inaugurar a l’any 2018 amb la posada en funcionament de 22 box i 31 punts assistencials en els espais que ocupava el Laboratori Clínic que va ser prèviament traslladat al Parc Hospitalari Martí i Julià a Salt. Aquesta primera fase va suposar un millora molt important per els malalts però també per els més de 70 professionals que treballen al servei.

Ara, fa tan sols una setmana s’ha posat en funcionament una segona fase, que inclou entre altres dependències l’admissió de malalts i el triatge, la sala d’espera, la zona de pacients de baixa complexitat i la zona de malalts crítics que ha d’entrar en servei aquests propers dies. Totes les àrees posades en funcionament disposen d’equipaments d’última generació que contribueixen a la millora de la qualitat assistencial del servei. Tot plegat significa també una notable millora de la confortabilitat de malalts i professionals, de la intimitat dels pacients i de la privadesa.

Resta pendent una tercera fase, que es preveu pugui entrar en servei de cara a l’any 2020, i que inclourà altres 11 punts monitoritzats per a pacients d’alta complexitat, i 8 butaques d’administració de tractaments que donaran suport a la zona de baixa complexitat. Al mateix temps això permetrà que l’àrea de traumatologia pugui entrar en funcionament en els seus espais definitius atès que en l’actualitat aquests espais estan ocupats per un àrea d’observació de malalts. Cal tenir en compte que la realització de les obres s’ha fet compatible en tot moment amb el funcionament normal de l’Hospital i del seu servei d’Urgències, amb tots els inconvenients que es deriven d’aquestes situacions però que s’han anat resolen sense excessius entrebancs, com per exemple algun problema sorgit amb l’alçada d’algunes ambulàncies. 

El projecte, que fins ara ha costat 5,1 milions d’€ entre obra i equipaments, comporta pràcticament doblar la superfície que el Trueta destinava al servei d’Urgències que passarà de 1.200 m2 a 2.300 quan l’obra finalitzi. 

Atès que l’Hospital Dr. Josep Trueta és l’hospital de referència de la Regió Sanitària de Girona, els pràcticament 70.000 pacients atesos anualment al servei d’Urgències de l’Hospital provenen d’altres hospitals de la Regió i de l’atenció primària de les comarques gironines.

A destacar que l’Hospital Trueta, a banda de les obres del servei d’Urgències, està sotmès a un conjunt de treballs de renovació de les seves instal·lacions bàsiques com ara els conduccions d’aigua, i altre obres d’envergadura en algun dels seus serveis assistencials. Tot a conseqüència d’una provisionalitat que fa massa temps que dura relativa a la discussió al voltant de la ubicació del nou hospital. Els polítics porten ja masses anys discutint sobre l’emplaçament més adequat: que si ampliar l’hospital existent en la seva ubicació actual, que si situar-lo a Domenys, que si fer-lo al costat del Parc Martí Julià a Salt... i el departament de Salut, per la seva banda sense dir-hi formalment la seva i acabar així amb la polèmica. En comptes d’això, anem reformant espais del vell hospital, anem gastant diners, i anem marejant la perdiu 

Afortunadament la gent de les comarques gironines podrà disposar d’un servei hospitalari de Urgències modern i que millorarà molt la confortabilitat de les atencions sanitàries urgents que reben.              

Continuen els posicionaments a Girona sobre el nou Trueta

Després que la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya aprovés una resolució demanant al govern de la Generalitat que el nou Hospital Josep Trueta a Domeny, es doti pressupostàriament i que es construeixi a Domeny, en el terme municipal de Girona, i que l’alcaldessa d’aquesta ciutat s’afanyés a celebrar aquesta iniciativa, s’han anat succeint posicionaments de pes en el sector sanitari, contraris a aquesta alternativa. 

Primerament va ser el Col·legi de Metges de Girona, a través del seu president el Dr. Josep Vilaplana, qui es va manifestar a favor de l’opció de situar el nou Trueta a les proximitats del Sta. Caterina a Salt, explicant entre altres arguments  que calia crear “un campus de salut potent que acosti els dos hospitals de l’àrea de Girona i que permeti, també, la construcció d’unes noves facultats de Medicina i d’Infermeria i, probablement, de noves disciplines biomèdiques”. També va afegir que “hem de ser molt ambiciosos i dissenyar un campus de somni i sortir de la zona de confort. És una qüestió d’oportunitat, d’espai, de massa crítica i de model, perquè Girona s'ho mereix i ens hi va la salut".

Aquest posicionament clar i sense ambigüitats del president del CoMG va rebre el suport immediat del seu homòleg barceloní, el Dr. Jaume Padrós que en una piulada a Twitter donava tot el suport del CoMB a la proposta efectuada per el Dr. Vilaplana, remarcant que era una proposta estratègica transcendental per el país. Paral·lelament el sindicat Metges de Catalunya també es manifestava en el mateix sentit dient en la seva web que “construir el nou Hospital Josep Trueta en terrenys adjacents a l’Hospital Santa Caterina era una extraordinària oportunitat per a la creació d’un campus sanitari d’excel·lència a la província de Girona que millori l’eficiència dels serveis assistencials, integrant equips i estimulant la recerca i la docència”.

La resolució de la Comissió de Salut del Parlament va comportar encara més reaccions, aquesta vegada dels professionals dels l’Hospital Josep Trueta i Santa Caterina. Aquests van presentar en la seu del Col·legi de Metges de Girona un manifest en el que d’una manera clara i rotunda expliquen el seu punt de vista favorable a la construcció d’un campus de salut, en el que també s’hi puguin ubicar estudis universitaris relacionats amb les ciències de la salut, així com estructures per a la recerca, en el solars pròxims al Parc Martí Julià de Salt on s’ubica l’Hospital Sta. Caterina entre altres dependències sanitàries.    

El manifest el signen 78 metges d’ambdós hospitals com caps de servei, caps de secció i clínics, i coordinadors mèdics, d’un total de 81 càrrecs de l’escala jeràrquica assistencial. Es tracta d’un document en el que els professionals expliquen que l’espai de Domeny és clarament insuficient atès que no disposa de cap alternativa de creixement entre altres inconvenients. 

Després d’unes consideracions inicials el manifest que consta de 7 punts diu:

1.- Apostem per un hospital terciari públic de màxim nivell que permeti augmentar la qualitat i l’activitat assistencial. L’Hospital Trueta és l’hospital de referència de les comarques de Girona i ha de tenir la capacitat per reduir significativament les llistes d’espera i eliminar les externalitzacions de proves i intervencions.
2.- Demanem la localització de les institucions biomèdiques en un únic espai, que permeti oferir serveis assistencials de primer nivell, recerca capdavantera i formació innovadora, graduada i especialitzada, en el camp de les Ciències de la Salut. Un projecte tan cabdal per a les properes generacions de metges, investigadors i docents no pot romandre disgregat en el territori. 

3.- Rebutgem categòricament un campus amb un Hospital Trueta més petit que l’actual, que comportarà la pèrdua de llocs de treball públics, i en una zona sense capacitat de creixement. Demanem per tant que es construeixi un Parc Hospitalari en un espai que pugui garantir-ne el futur creixement.  

4.- Apostem per un projecte que incorpori els hospitals Santa Caterina i Josep Trueta, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI), així com les facultats de Ciències de la Salut de la Universitat de Girona (Medicina, Infermeria i EUSES). Tots els hospitals públics terciaris de Catalunya disposen actualment d’un parc hospitalari que integren assistència, recerca i docència.

5.- Demanem que es potenciï l’Hospital Santa Caterina com a hospital comarcal i que es continuïn les aliances dels serveis assistencials dels dos hospitals (Josep Trueta i Santa Caterina), fins a incorporar tots els professionals de les especialitats dins un mateix equip en el nou Parc Hospitalari. L’aliança ha de permetre incorporar noves activitats assistencials i, per tant, créixer en tecnologia i en personal. 

6.- Demanem que s’homogeneïtzin els marcs laborals de les dues institucions mèdiques, buscant l’estratègia més favorable per reduir la precarietat laboral dels diferents col·lectius de treballadors de la salut.

7.- Demanem que les societats dels professionals de la salut, i les societats civil, empresarial i política del territori ens facin confiança i costat en la nostra visió, i que ens ajudin a fer del Parc Hospitalari de Girona una realitat al més aviat possible.

Sembla doncs clar que en opinió dels professionals sanitaris i les seves organitzacions col·legials i sindicals, la millor ubicació del nou hospital seria la propera a l’Hospital Sta. Caterina, fet que podria significar que el nou Trueta sortís del municipi gironí, per situar-se dins del de Salt. I segurament aquesta qüestió pesa molt en la tossuderia de l’alcaldessa de Girona de voler mantenir l’opció de Domeny. Tanmateix, en opinió dels professionals signants del manifest, en els terrenys propers al Santa Caterina es podrien arbitrar solucions que permetrien que el nou Trueta continués dins del municipi de Girona. Sembla que si les administracions s’ho proposen, això és factible.

Ara la pilota està en el terrat del departament de Salut, que haurà de prendre la decisió definitiva molt aviat. Tanmateix, si recordem que en la Comissió de Salut del Parlament, ERC va votar en contra de la Resolució, ja tenim una pista de per on poden anar els trets...        

El nou Trueta, una olla de cols...

Ara també s’hi posa pel mig el Parlament de Catalunya, instant al govern de la Generalitat a construir el nou Hospital Josep Trueta en els terrenys de Domeny, sense aportar cap argument de caràcter tècnic per justificar la proposició.  

La proposta de resolució, presentada per “Catalunya En Comú Podem” ha comptat amb el suport de JuntsxCat, la CUP, i el PP; PSC i Ciutadans s’han abstingut i ERC hi ha votat en contra. No és la primera vegada que el Parlament fica cullerada en el projecte: A l’any 2011 una majoria parlamentària va instar al govern d’aquella època a encarregar el projecte executiu del nou Trueta en els entorns de l’Hospital actual.   

Aquesta manera de fer denota que som un país poc seriós: Com pot un Parlament forçar a un govern a fer una cosa i uns anys més tard fer el contrari, demanant construir un equipament sanitari en un emplaçament diferent, sense que els experts opinin sobre la idoneïtat d’aquest emplaçament?  

Fa temps que es parla de la necessitat de construir un nou Hospital Trueta a Girona, ateses les mancances i inconvenients que presenta l’edifici actual que data de l’any 1956 i que va ser batejat com a Hospital Álvarez de Castro al 1959. No va ser fins l’any 1990, que l’Hospital va adquirir el seu nom actual. De llavors ençà l’Hospital ha prestat ininterrompudament serveis de salut als habitants de les comarques gironines .

L'opció de construir el nou hospital a l'entorn de l'actual
va ser descartada   

Després de tants anys de funcionament, el deteriorament de les seves instal·lacions, la insuficiència dels seus espais, l’obsolescència dels criteris tècnics que s’havien utilitzat per la seva construcció, i la impossibilitat de readaptar aquell edifici a les noves necessitats, etc.,  van posar sobre la taula la necessitat de construir un nou hospital. Va ser a l’any 2006 quan el departament de Salut, conscient de la precarietat d’aquell edifici i de les dificultats dels professionals per fer bé la seva feina, va decidir endegar un concurs d’idees per construir un nou hospital en el mateix recinte en que s’aixecava l’antic hospital.

Han passat quasi 15 anys i els gironins, amb l'ajut de polítics i altres actors barcelonins, continuen discutint si són  verdes o si són madures. En tot aquest temps no han estat capaços de decidir-se per on volen el nou Trueta. Fins ara s’han barrejat en les converses tres ubicacions diferents: les proximitats de l’Hospital actual, els espais de Domeny i la zona propera a l’actual Parc Martí Julià a Salt. Embolica que fa fort...

Perquè s’ha arribat a aquesta situació? Les causes són múltiples. La primera i molt important es la crisi econòmica que hem patit a partir de l’any 2009. Tanmateix acceptant que la crisi hagi estat la responsable de demores en l’execució del projecte, aquesta no ha estat, des del meu punt de vista, la causa principal. Crec que l’origen dels problemes està en la manca d’un plantejament unitari per part de les forces vives gironines, entenent per forces vives els partits polítics, la universitat, els ajuntaments implicats, els professionals de la salut, els seus col·legis professionals, l’ICS i altres associacions ciutadanes interessades en el projecte. Seria hora que aquestes forces vives gironines s’adonin que sense la unitat, sense una voluntat clarament majoritària d’anar tots en la mateixa direcció, i apostar tots per la mateixa solució, no se’n sortiran. No tindran nou hospital si no pacten entre tots ells una sortida, la que sigui, però que sigui defensada i volguda per una majoria clara de ciutadans. 

Quan això no passa et trobes amb aquestes resolucions absurdes d’un Parlament que avui diu una cosa i demà (una anys més tard), diu la contrària. Un Parlament que hauria de ser molt més seriós. La diputada que ha presentat aquesta última moció és la Sra. Marta Ribas, que té una ment privilegiada; estaràs o no d’acord amb ella, però és una dona intel·ligent. Tanmateix i precisament perquè reconeixem la seva intel·ligència cal preguntar-se perquè recolza una opció determinada sinó té arguments tècnics per defensar-la? Quins objectius s’amaguen al darrere d’aquesta acció del seu partit? 

El raonable seria que l’ICS i el CatSalut decidissin, entre les diferents possibilitats, quina és la que millor s’adapta als requisits i a les exigències del nou hospital. I que això es fes ja; sense esperar els 3 mesos de marge que han anunciat; esperar tres mesos són ganes de marejar la perdiu perquè ara ja saben sobradament on volen ubicar el nou hospital. El que cal és que abans de fer-ho públic es consensuï la decisió entre els diferents actors d’aquest sainet, bàsicament ajuntaments de Girona i Salt i els professionals i que tothom hi surti guanyant alguna cosa. El premi important, “la grossa” és albergar el nou hospital, però l’ajuntament que vegi descartada la seva opció necessita una “premi de consolació” per poder explicar dignament als seus convilatans que han donat el braç a tòrcer. En això consisteix fer política... No en presentar resolucions al Parlament sense una fonamentació tècnica que les sustenti. 

                        

L’aliança estratègica ICS-IAS a Girona: una fórmula d’èxit (I)

No només en surten beneficiades les dues institucions sinó que qui més hi guanya són els ciutadans a través d’una sanitat més eficient i de més qualitat. 

Una gerència única per les dues institucions és la clau d’una col·laboració que permet aprofitar les fortaleses de cada institució en benefici de l’eficiència conjunta dels serveis sanitaris públics de les comarques gironines. 

La sanitat pública gironina continua avançant a nivell qualitatiu tot i que la discussió sobre la ubicació final del nou Hospital Josep Trueta resta ancorada entre els extrems Nord i Sud de la capital gironina. Malgrat aquesta indefinició, les autoritats sanitàries locals s’han marcat l’objectiu de facilitar a la població de referència una sanitat de qualitat que permeti un nivell de resolució elevat i reduint per tant els trasllats a Barcelona a allò estrictament indispensable. En la base per assolir d’aquest objectiu hi ha l’aliança estratègica entre l’ICS de Girona i l’empresa pública Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de Girona, depenent del CatSalut.

Aquesta aliança estratègica iniciada ja fa alguns anys, es va constituir formalment el dos de gener del 2016, amb la signatura del corresponent conveni que tenia per objectiu que les dues entitats es prestessin suport mutu per tal de poder assolir entre les dues un alt nivell d’eficiència en la prestació dels serveis assistencials. Era com una mena de resposta local a les dificultats derivades de les retallades. El primer pas que es va donar va ser el d’unificar les dues gerències de manera que un gerent únic pogués coordinar les dues activitats. El segon pas, també molt important fou el d’unificar els sistemes d’informació per aconseguir que les dues institucions “parlessin” el mateix llenguatge pel que fa a l’intercanvi d’informacions assistencials, econòmiques o de qualsevol tipus. Aquesta gerència única l’exerceix avui el Dr. Joaquim Casanovas, de llarga trajectòria en el sector sanitari català on ha exercit entre altres càrrecs la gerència de l’ICS.

Aquesta aliança estratègica entre l’ICS i l’IAS ja havia començat a prendre forma abans de l’arribada del Dr. Casanovas a la direcció, quan la gerència única va ser exercida per el Dr. Vicenç Martínez Ibáñez que avui en dia és el gerent de l’Hospital Vall d’Hebron. Aquella idea inicial va anar agafant forma i ha estat aquests darrers anys quan s’ha consolidat de manera que sembla irreversible, amb la posada en pràctica d’altres decisions complementàries. 

El procés de coordinació entre els centres, ha implicat per exemple que el dos hospitals de la comarca del gironès hagin centralitzat tot el procés analític en un sol laboratori, molt modern, ubicat a les dependències del Parc Martí Julià, on també hi ha entre altres  dispositius sanitaris l’Hospital Santa Caterina, sense que això hagi comportat cap problema a l’Hospital Trueta, que manté un laboratori d'urgències. De fet, treure els laboratoris dels centres hospitalaris és una experiència que ja s’ha dut a terme anteriorment a Terrassa, on la Mútua i l’Hospital de Terrassa han constituït també un laboratori conjunt que processa tota l’analítica d’aquests dos hospitals més la que es deriva de les ABS de primària que aquests dos centres vallesans gestionen. En el cas de Girona, la primària de l’ICS així com la primària gestionada per l’IAS també s’han integrat a aquest laboratori únic. 

    

A, banda de l’analítica, la majoria de serveis assistencials dels dos hospitals s’han integrat de manera que entre ells es produïssin sinèrgies que beneficiessin a la població i augmentessin l’eficiència global dels recursos sanitaris de Girona. Així és com han quedat estructurats:

El Dr. Joaquim Casanovas és el gerent únic
de les dues institucions ICS i IAS 

Serveis centralitzats: Unitat de Documentació Mèdica i Codificació Clínica, Anatomia Patològica, Laboratori d’Anàlisis Clíniques

Serveis Mèdics no troncals en els que l’ICS dona suport a l’IAS: Cirurgia vascular, Cardiologia, Urologia, Digestiu, Cirurgia Pediàtrica, Endocrinologia, Pneumologia, Otorinolaringologia, Neurologia, Cirurgia Plàstica, Medicina Intensiva i Reumatologia.

Serveis Mèdics no troncals, en els que l’IAS dona suport a l’ICS: Salut Mental, Cures Pal·liatives sociosanitàries i Subaguts.

Finalment, hi ha un conjunt de serveis troncals en els que cada hospital té la seva pròpia estructura: Farmàcia (no s’ha unificat per raons de tipus legal), Cirurgia General, Ginecologia i Obstetrícia, Medicina Interna, Traumatologia i Pediatria. 

Cal destacar que per arribar a aquesta determinació del lideratge dels serveis assistencials, el criteri que s’ha seguit han estat el de respectar que aquella institució amb serveis més consolidats doni suport a aquella que o bé no disposava d’aquell servei, o bé el servei no estava del tot consolidat.  

(Continuarà...)