dimarts, 27 d’octubre de 2020

Últimament no guanyem per vagues en el sector salut


Francesc José Maria, advocat i assessor laboral del Consorci, i representant de l'Associació empresarial (CAPSS) en la mediació de la vaga dels MIR, explica en aquest escrit el contingut del pacte al que han arribat les patronals del sector sanitari i l'ICS amb el comitè de vaga dels metges especialistes en formació i el sindicat Metges de Catalunya, convocant de la vaga. El Sr. José Maria és un expert coneixedor de les estratègies de negociació doncs ha participat en la negociació dels convenis col·lectius del sector, pràcticament des del primer conveni que es va signar. També reflexiona sobre l'oportunitat de les vagues en situacions de pandèmia com la que estem vivint.


En plena situació d’emergència sanitària per la pandèmia de la Covid-19, s’han convocat a Catalunya tres vagues de personal mèdic: la dels metges d’atenció primària del Institut Català de la Salut, que per sort va ser desconvocada, la dels Metges Interns i Residents que ha finalitzat amb un acord, quan escric aquestes línies s’acaba de signar el pacte després de tres convocatòries i 12 dies de vaga en un mes, i la que a nivell estatal ha convocat per demà dia 27 la Confederación Estatal de Sindicatos Médicos contra la contractació excepcional de facultatius i la mobilitat funcional i geogràfica del personal mèdic que estableix el Reial Decret Llei 29/2020, per a fer front a la crisi sanitària preveient la falta de professionals en determinats serveis, nivells assistencials o àmbits territorials.

No entraré a valorar la oportunitat ni la dimensió ètica de les convocatòries de vaga en situacions d’emergència sanitària tan greus com les que estem patint.

Personalment em semblen d’una absoluta inoportunitat fins al punt de posar en qüestió el deure deontològic d’atenció als pacients. Són dos drets, el de vaga que assisteix als professionals i el de protecció de la salut dels ciutadans, que entren en col·lisió. Crec sincerament que en situacions excepcionals aquest conflicte entre drets s’ha de resoldre a favor del dret de protecció de la salut.

Seria desitjable que els col·legis professionals establissin un marc deontològic per a l’exercici del dret de vaga com ho han fet en relació amb altres drets fonamentals com l’exercici de la llibertat d’expressió en relació a l’ús de les xarxes socials.

En relació amb la vaga dels MIR de Catalunya és necessari fer les següents reflexions i puntualitzacions:

-  Les organitzacions empresarials i l’Institut Català de la Salut, i no el Servei Català de la Salut, són els qui negocien les reivindicacions dels vaguistes, no com esdevé en altres comunitats autònomes que la negociació es duu a terme directament per al corresponent servei de salut. Aquestes organitzacions no són competents per regular els continguts de la formació especialitzada ni el temps de dedicació a les activitats formatives assistencials i no assistencials que estableixen els programes formatius de les diferents especialitats, raó per la que no poden negociar algunes reivindicacions dels MIR com la dedicació d’un determinat percentatge de jornada a la formació no assistencial.

És per això que, amb el beneplàcit de l’autoritat sanitària, s’ha ofert la constitució d’una Comissió de Seguiment de Formació Sanitària Especialitzada, que estaria composta de forma paritària per representants dels MIR i de l’administració i les comissions de docència.

- En el capítol  formatiu s’ha ofert també una ràtio d’adjunts col·laboradors docents i residents de 4:1 en tots els àmbits assistencials, la garantia que el personal resident no cobrirà llocs de treball estructurals i el finançament de l’assistència a un congrés durant la residència.

-  En el capítol  del temps de treball i descansos, la oferta empresarial és clara: garantia del compliment de la jornada màxima anual obligatòria (2187 hores anuals  efectives sumant jornada ordinària i complementària d’atenció continuada); màxim d’una mitjana de quatre guàrdies al mes i només una d’elles en cap de setmana; garantia del descans diari de 12 hores i del descans setmanal de 36 hores ininterrompudes (acumulables a 72 hores en períodes de 14 dies); i l’excés de jornada sobre les 2187 hores serà voluntària i no podrà sobrepassar les 150 hores.

- En el capítol de la retribució, la situació de partida per a la negociació és complexa donat que la retribució dels MIR està regulada en un conglomerat de convenis col·lectius de treball -sectorial i d’empreses- i en l’acord de condicions laborals del personal estatutari de l’ICS. La retribució dels facultatius en formació en les taules salaries dels diferents àmbits de negociació col·lectiva no coincideix. No obstant això, l’administració sanitària catalana està disposada a establir un salari mínim garantit per a tots els metges en formació. Per això s’ha ofert un increment del cinc per cent a partir d’octubre de 2020 i a partir de l’1 de gener de 2021 una retribució bàsica (sou més complement de grau de formació) que sumada al preu hora guàrdia que ja s’està abonant en tots els centres sanitaris docents supera la retribució de la resta de comunitats autònomes. L’increment mig proposat és del 7’9%.

La proposta de la part empresarial finalment va ser acceptada pel sindicat convocant de la vaga i el comitè de vaga. Els últims quatre dies de vaga se’ls podien haver estalviat doncs el preacord -ara ja acord definitiu després de la seva ratificació- que es va signar dimecres al vespre era  fil per randa la proposta empresarial feta el diumenge.

S’ha acabat imposant el seny desconvocant la vaga dels MIR de Catalunya que era absolutament necessària per dues raons: 1) perquè la oferta que es va posar sobre la taula en la mediació de la vaga objectivament era molt bona i 2) per respecte al dret a la protecció de la salut dels pacients més necessari que mai en els temps de pandèmia que ens toca viure.

Cap comentari:

Publica un comentari