dijous, 15 d’octubre de 2020

Dues vagues de metges, just a l’inici de la segona onada de la pandèmia


Quan encara ressonen els aplaudiments de la ciutadania de Catalunya als professionals sanitaris en agraïment a la seva resposta abnegada i generosa a l’hora de combatre els demolidors efectes de la Covid-19 en la població; quan encara recordem amb admiració i respecte als professionals sanitaris que van posar en risc les seves pròpies vides, i malauradament fins i tot alguns la varen perdre, en la lluita contra la pandèmia; quan més que mai es requereix que la màxima capacitat del coneixement mèdic es centri en trobar solucions al cada dia més aclaparador nombre d’infectats, ens trobem amb dues vagues mèdiques, i les dues convocades per el mateix sindicat.
No vull de cap manera posar en qüestió el dret de vaga; només faltaria. Però entenc que entre el dret a fer vaga i el dret a la vida de les persones, ha de prevaldre sempre el dret a la vida. 
També entenc que els metges estiguin al límit de la seva resistència per culpa d’una administració sanitària que els pren el pel; que els promet l’oro i el moro i després no acompleix íntegrament les seves promeses. Entenc que els metges de primària estiguin farts de sentir elogis a la seva entrega i a la seva feina, però que tot es quedi en elogis i no s’atenguin adequadament les seves reivindicacions, i arribi un moment en el que ja no puguin més. És del tot compressible la seva decepció i desànim, quan després del gran esforç que tots els professionals sanitaris varen fer en la primera onada de la pandèmia, se’ls premiés amb una paga ridícula i escadussera.   
Em costa una mica més entendre als MIR, els metges especialistes en formació, que tot i acceptant que estan mal pagats, també és cert que estan aprenent a ser metges especialistes, i en aquest sentit, caldria que la seva retribució estigués més d’acord a les responsabilitats que assumeixen a nivell assistencial. Tampoc entenc les postures altives d’algun líder d’aquests joves professionals en uns moments en els què el que cal és molta empatia i ben poca arrogància. Se’m fa difícil entendre que els MIR a Catalunya s’entestin en rebutjar una proposta formativa, laboral i retributiva que en molts aspectes els situa en una posició d’avantatge respecte dels seus col·legues d’arreu de l’Estat.
El que no entenc de cap manera és que just quan tots els entesos estan dient que estem ja en la segona onada de la pandèmia, quan el govern de Catalunya pren mesures dràstiques per limitar tant com sigui possible la mobilitat, un sindicat (Metges de Catalunya) mantingui convocades dues vagues a Catalunya, la dels metges de primària de l’ICS que hauria d’acabar aquest proper divendres, i la continuació de la dels MIR que està anunciada per la setmana vinent amb l’amenaça de repetir-la cada tres setmanes. Per dir-ho suaument em sembla una actitud frívola impròpia del col·lectiu que representen. És evident que els motius que justifiquen les dues vagues hi són, però també és evident que no és el millor moment per dur-les a terme.
No entenc de cap de les maneres, al sindicat Metges de Catalunya convocant aquestes vagues en uns moments tan inoportuns. 
Tanmateix és cert, que algunes autoritats d’aquest país abusen de la bona voluntat, abnegació, vocació i professionalitat del personal sanitari. I en aquest sentit el conseller de Salut a l’ombra (el vicepresident Aragonès) és el principal causant dels incompliments de la majoria d’acords de sortida de vaga d’ara fa gairebé 2 anys a l’assistència primària. Només se’l pot excusar de la no contractació del personal facultatiu compromès, atès que en el mercat de treball hi ha els professionals que hi ha, però tots els altres incompliments que impliquen recursos econòmics tenen un únic responsable: Pere Aragonès. 
Sigui com sigui, i respectant les raons de tothom, voldria fer una crida al sentit comú. Voldria demanar a les parts en litigi que aparquin per un temps les seves diferències, que es centrin en resoldre de la millor manera possible els problemes derivats de la brutal pressió assistencial que el sistema sanitari està patint i patirà encara més les properes setmanes, els uns aportant recursos tecnològics i humans i els altres la seva professionalitat. Quan recuperem una certa normalitat, serà el moment de passar comptes els uns amb els altres. Per cert, les eleccions a la presidència de la Generalitat estan a 5 mesos vista; és un bon moment per passar comptes.
Vull continuar aplaudint als professionals sanitaris que segueixen al peu del canó malgrat el maltractament que estan patint; vull continuar aplaudint als professionals que ho donen tot per la salut del ciutadans dels que tenen cura. Però no puc continuar aplaudint a una minoria d’una banda i de l’altre, que prima altres interessos. 

Nota: sembla que a última hora de dimecres, Metges de Catalunya ha ajornat la vaga dels metges d'assistència primària de l'ICS, una de les dues que tenia convocades            

Cap comentari:

Publica un comentari