Tot i que ells pensin que si...el virus tampoc hi entén de càrrecs...

Deia el president del govern espanyol que el virus de la Covid-19 no entén de territoris, però a Catalunya sembla que hi ha qui pensa que sí que hi entén de càrrecs polítics.

Aquests dies el govern català s’ha vist obligat a imposar tota una sèrie de restriccions als ciutadans de Catalunya, pel creixement altre cop descontrolat, de la pandèmia que posa novament en tensió als hospitals i a tot el sistema sanitari i social. La segona onada de la pandèmia malauradament ja la tenim aquí, i amb ella, amb tota probabilitat un nou estat d’alerta. 

Aquestes mesures tenen una finalitat molt evident: es tracta de reduir tant com sigui possible la mobilitat dels ciutadans i els contactes socials per, d’aquesta manera, frenar l’expansió del virus entre la població. Els ciutadans veuen limitades les seves llibertats, i els empresaris s’enfronten als problemes que comporta aquesta situació que posa clarament en risc els seus negocis. Milers d’ERTO a Catalunya, treballadors a l’atur i activitats econòmiques que malauradament han de abaixar la persiana. Amb aquest panorama veiem amb sorpresa com el conseller de Salut oficiós i la consellera de Salut oficial passegen com aquell que res per Catalunya, i aprofitant que feia bo, se’n van anar a donar una volteta per l’Hospital de Palamós, o pel Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona entre altres sortides.   

Les seves excursions van implicar la mobilització de xofers, escortes, col·laboradors, autoritats locals, policies municipals, personal dels dispositius assistencials visitats, i periodistes, entre d’altres, i tot per anar a fer-se la foto, sense cap aportació de valor, i sense cap motiu aparent que justifiqués la visita, deixant de banda els consells de reduir la mobilitat que ells mateixos s’han encarregat de fer arribar a la ciutadania. I tot per arreplegar quatre vots perquè el Sr. Aragonès vol ser president de la Generalitat.

Segurament es deuen pensar que els ciutadans som rucs; que pel fet de veure’ls passejar per un hospital, o per un centre sociosanitari, o per una residència, o per un CAP ja els votarem. Aquesta classe política ha de saber que el vot dels ciutadans s’ha encarit. Què ja no n'hi ha prou amb unes fotos parlant amb directius d’un hospital o amb el comitè d’empresa o amb autoritats locals fent tota mena de promeses que després mai s’acaben fent realitat. Ara els ciutadans volem veure fets. I els fets que veiem avui per avui, no són precisament per aplaudir. Avui veiem com el nostres professionals de la salut cobren menys del que cobraven al 2010 a Euros constants. Veiem com sobre tot a l’assistència primària hi ha menys professionals que els que hi havia aquell any. També veiem com s’eternitzen les solucions per donar resposta a les necessitats dels territoris, o no es compleix amb els compromisos adquirits de sortida de vagues. Mai en el sector sanitari hi havia hagut tantes vagues com hi ha hagut en aquests legislatura que tan sols ha superat l’equador, i de la que el Sr. Aragonès ha sigut el màxim responsable de les decisions amb repercussions econòmiques.

Com a país estem malament, i un dels artífexs d’aquesta situació es diu Pere Aragonés, aquell que vol presidir la Generalitat, i que intenta aconseguir vots saltant-se totes les recomanacions que ell mateix fa a la ciutadania. On és la coherència d’algú que vol ser president de Catalunya?. Un bon líder polític ha de practicar l’exemplaritat; no es pot liderar una societat si amb les actituds personals es dona a entendre que les normes es dicten només perquè les acompleixin els altres. Un bon líder polític ha de ser el primer a respectar allò que ell mateix demana als ciutadans que respectin. Si es demana reduir la mobilitat a allò estrictament indispensable, no és de rebut que el Sr. Aragonès i la Sra. Vergés se’n vagin a visitar dispositius sanitaris sense una causa que ho justifiqui, més enllà de veure si capten algun vot més. 

I no, aquestes visites no són una anècdota. Formen part d’un pla concebut per donar visibilitat a un candidat a la presidència de la Generalitat que atenent a les seves decisions en l’àmbit sanitari ha fet evident que no té alçada política per assumir aquesta responsabilitat. No pot tenir credibilitat davant de la ciutadania algú capaç de dir que “hem de sacrificar activitat social per garantir la salut de les properes setmanes” quan ell és el primer, aprofitant que en aquests moments el govern català està decapitat, d’omplir la seva agenda de gran quantitat d’activitats socials per veure si esgarrapa uns quants vots que el permetin guanyar les eleccions a Catalunya. El bla, bla, bla al sector sanitari ja no convenç. Calen fets, i d’aquests n’hi ha hagut ben pocs, i aquests pocs, quan s’han produït sempre ha estat com a resposta a una vaga; mai a iniciativa seva.   

Però de ben segur que els catalans s’adonaran de les verdaderes intencions d’aquest personatge en certa mesura obscur i ambiciós, que es mou molt bé entre bambolines, i que no dona la talla des de cap punt de vista. I és que el Sr. Aragonès ha d’aprendre que amb la salut de les persones no s’hi juga.

Cada dia hi ha més gent a Catalunya que pensa que Pere Aragonès, Alba Vergés, Chakir El Homrani, i Josep Bargalló, no han estat a l'alçada del que les circumstàncies exigien. Cada dia ha quedat més clar per qui ho vulgui veure, que si ERC va reclamar la gestió d'aquests departaments (Economia, Salut, Treball i Educació) a l'hora de formar govern amb JuntsxCat no va ser per vocació de servei, o per expertesa en aquests camps, sinó per poder gestionar departaments grans amb pressupostos elevats on poder constituir-se com una verdadera ETT i col·locar als seus afiliats en els diferents càrrecs independentment de la seva idoneïtat. El que es coneix com la carta financera del parit. I així ens va...