dilluns, 19 d’octubre de 2020

El discurs del departament de Salut esdevé més sanitari


El Dr. Marc Ramentol nou secretari general del departament de Salut, renova la imatge del departament i aporta un discurs sanitari que no teníem des de fa ja alguns anys. La seva presència al FAQS de TV3, a banda d’algunes intervencions desafortunades de la conductora del programa, serveix per constatar que les mesures que es van prenent responen a criteris tècnics basats en el coneixement que mica en mica es va adquirint de la malaltia. En aquest sentit, la reducció al màxim de la mobilitat i de la interacció social són un fre molt efectiu per la propagació del virus.  


En el mateix programa també va participar el Dr. Bonaventura Clotet, metge especialista en malalties infeccioses, de reconegut prestigi a nivell internacional, que va incidir, entre altres temes, en la necessitat de trobar un tractament efectiu per combatre la malaltia però potser va insistir excessivament en la demanda de més diners per dedicar a la recerca.
Tanmateix l’aportació dels Drs. Clotet i Ramentol va ser de molt interès en uns moments en els que la segona onada del SARS-CoV-2 està generant molta preocupació entre la ciutadania al temps que s’està incrementant de nou la pressió sobre el sistema sanitari.
Llàstima que a TV3 no tinguin uns presentadors més adequats per aquests tipus de programes. 
Aquest és un resum de les seves intervencions:

 

Dr. Marc Ramentol:


-L’estratègia que estem seguint es basa en l’evidència del que hem anat veient a casa nostra però també a nivell internacional; estem fent actuacions contundents de manera precoç, que implementem el mínim temps possible. Ens hem marcat inicialment un període de 15 dies i en funció dels resultats veurem si és suficient o si haurem de prorrogar més enllà les mesures endegades. Com més precoç sigui l’actuació més efectiva resulta sobre la corba de contagis.

-Quan els indicadors perden l’estabilitat i enfilen una pendent ascendent, és quan veiem que comença aquesta segona onada que ja preveiem que arribaria i és quan es prenen mesures dràstiques. L’evolució de la pandèmia és molt explosiva i cal actuar amb rapidesa. 

-A l’Estat hi ha dos models de gestió de la pandèmia. A Catalunya sempre hem intentat que les decisions es recolzin en el màxim coneixement tècnic possible, revisem constantment les decisions preses, si els moments varen ser els adequats, i tot i així sempre hi ha àrees de millora. A Madrid sembla que varen decidir no prendre mesures davant de la situació que estaven patint. Són doncs dos models fins i tot oposats de gestió de la pandèmia i per tant l’editorial de la revista “The Lancet” que critica la manera com s’afronta a l’Estat la lluita contra la pandèmia sembla oportuna.  

-A finals de la setmana santa quan el govern del president Sánchez va decidir que els treballadors no essencials podien tornar als seus llocs de treball, nosaltres vàrem dir que ens semblava massa d’hora; ni tan sols feia deu dies que havíem arribat al pic de la pandèmia, i ens semblava que no havien passat els 14 dies necessaris per iniciar la des-escalada, per tant, la des-escalada al nostre entendre va ser prematura. 

-Hem anat millorant el rastreig des del mes de juliol. Tenim 2.300 persones fent aquesta tasca. Ara millorarem el rastreig i farem un pas més; fins ara ens dedicàvem a identificar contactes estrets; ara començarem a preguntar als contagiats on creuen que s’han contagiat. Intentarem refer la història de tots el contagis que es produeixen cada dia anant cap enrere, per trobar aquests indrets on la gent es pugui estar contagiant. 

-Dins del conjunt de mesures preses no ens hem plantejat fins ara el toc de queda; és una mesura que en el context d’una democràcia sempre costa prendre, però no ens podem tancar a cap mesura; veurem l’experiència dels països europeus que l’han aplicat i en funció de la situació de cada moment decidirem.

-Hem d’intentar relacionar-nos amb molt poca gent més enllà de la nostra bombolla de convivència. Hem de saber que més enllà de les persones amb qui vivim sota el mateix sostre, hem de disminuir tant com puguem la interacció social; això ha demostrat ser molt efectiu per reduir la velocitat de propagació de les pandèmies.

-El brot de l’Hospital Vall d’Hebron està controlat, s’han iniciat els tests als 7.700 treballadors del centre i hi ha professionals i pacients infectats. Sembla que és un brot lleu amb el perímetre ben delimitat. 

-Pel que fa als hospitals i centres d’atenció primària estan a un nivell important d’activitat perquè estem intentant recuperar l’activitat que es va deixar de fer al mes de març. Però haver deixat de fer l’activitat no Covid ens està generant uns seqüeles que continuen impactant en els sistema i això ho hem d’abordar. No ens ho podem tornar a permetre, i avui el creixement dels indicadors assistencials posa en risc la possibilitat de continuar compaginant l’activitat assistencial Covid amb la no Covid, que no podem deixar de fer.

-El número de contagis continuarà creixent la pròxima setmana; hi haurà més ingressos hospitalaris i els efectes de les mesures es començaran a entreveure aproximadament d’aquí a una setmana. No hem descartat mai que les mesures es puguin allargar més de 15 dies, si no aconseguim l’efecte esperat. Com més efectius siguem reduint la mobilitat i la interacció social, més probable és que frenem el creixement de la corba de contagis.

-Frenar la corba de contagis no només depèn de lo bons que siguem a nivell social a l’hora de respectar les mesures. El sistema sanitari ha de fer un esforç de diagnòstic, de rastreig, de millorar el compliment de les quarantenes; fixem-nos que 4 de cada 10 persones que tenen una indicació de quarantena no l’està fent prou bé.    

-Els tests antigènics que a partir d’ara es faran a totes els CAP i els hospitals aïllats, donen el resultat en 20 minuts, i formen part de l’esforç diagnòstic que estem fent; anem a buscar el virus allà on està; és una estratègia que apliquem aquestes últimes setmanes.               

 

Dr. Bonaventura Clotet:


-Tinc clar que la pandèmia es controlarà a mesura que hi hagi tractaments que aturin la progressió de la malaltia; en pocs mesos disposarem de còctels de fàrmacs que permetran bloquejar el virus i per tant disminuir molt el risc de que la gent emmalalteixi d’una manera molt greu i pugui morir, i si a més es desenvolupen els tests ràpids que permetin identificar i aïllar ràpidament a tothom, llavors potser ja no caldrà aplicar aquestes mesures tan dràstiques que els epidemiòlegs i els experts  han decidit aplicar i que jo respecto.

-Es poden evitar aquestes mesures dràstiques, tan perjudicials per tothom, si s’aboquen diners en una recerca que ens permeti disposar d’unes eines que possibilitin bloquejar el virus des del principi, d’una manera molt precoç. La recerca clínica permetrà que s’escurci el període de temps necessari de confinaments, tancaments d’activitats, crisi econòmica etc. Per això és tan important poder disposar quan abans millor d’aquestes eines, i des d’aquí, escombrant cap a casa, reivindico molts més diners per a la recerca-Personalment no tinc tant clar que sigui més perillós anar a un restaurant que al transport públic. Caldria desenvolupar eines de diagnòstic immediates, cal invertir en recerca, i això evitaria aquestes diferències de tractament. En aquest nou brot epidèmic  podem constatar que hem avançat molt i que els professionals sanitaris han après molt, i ho estan fen molt millor; segurament no s’arribarà a bloquejar el sistema sanitari.

-Tenim consolidats una sèrie de tractaments en etapes molt concretes. Els tractaments s’han d’aplicar en el moment oportú que és quan tenen una gran eficàcia. I tot això en la primera onada no ho sabíem i anàvem una mica sense saber massa bé què. L’evidència demostra que hi ha resultats favorables, però cal avançar molt més. Tenim els anticossos monoclonals que han aplicat al president Trump, i que permeten reduir la carrega vírica; això ara està en fase d’assaig clínic. Tots aquests estudis necessiten el seu temps, i les presses que patim per avançar ens sotmeten a una pressió molt alta.

-Una cosa és que la vacuna hi sigui, i altre cosa és que sigui del tot efectiva. A principis de març vam trobar que no totes les persones que passen la infecció generen anticossos protectors i que hi havia un 20% que no en desenvolupaven i ningú ens va fer cas; hi ha hagut reinfeccions, això vol dir que són persones que no van generar prou anticossos protectors. La vacuna hi serà però no sabem quan temps duraran els anticossos neutralitzadors que produirà aquesta vacuna. Confio molt més amb un tractament que bloquegi el virus, un diagnòstic immediat i test serològics a tothom que no pas amb una vacuna que no tinc la seguretat que valgui per a tothom.

-A part de reduir la mobilitat, el que cal és diagnosticar i fer tests a tota la població per poder identificar ràpidament als que estan infectats i que estan escampant ràpidament la malaltia. Així és com es pot controlar millor la propagació de la malaltia.      

Cap comentari:

Publica un comentari