dimecres, 21 d’octubre de 2020

Els MIR de Catalunya, van tocant el violí


Continua una vaga marcada per les “boutades” dels metges especialistes en formació, que es neguen sistemàticament a desconvocar una vaga malgrat les propostes avantatjoses que els han fet arribar les patronals i l’ICS. Amb una supèrbia insultant, menyspreen l’esforç dels negociadors per satisfer en la mesura del possible les seves demandes, i més enllà de les desqualificacions personals dels negociadors, pretenen aconseguir el 100% de les seves reivindicacions, algunes d’elles del tot in-assumibles, i que en els fons són un insult a tots els treballadors d’aquest país per el seu caràcter elitista. Pretendre que se’ls asseguri un increment salarial anual de l’IPC més 3 punts, per els segles dels segles és no tocar de peus a terra, ignorar la situació econòmica del país, i desconèixer que els increments salarials futurs van per la via dels pressupostos que aproven els parlaments. Tot un despropòsit, que en el fons implica que no hi pugui haver negociació.


Cada dia em sembla més inacceptable, que davant la situació de la pandèmia a Catalunya, davant aquesta segona onada que està ja pressionant a nivells molt perillosos la capacitat dels nostres hospitals i col·lapsant l’assistència primària, aquests metges (perquè ja són metges) mantinguin una vaga que ha transitat del “no volem ser ma d’obra barata” a “volem un tracte elitista i privilegiat”.
Fins aquí podíem arribar; crec que patronals i ICS farien bé en deixar que vagin fent les seves vagues, i potser al final de curs ser una mica rigorosos a l’hora d’avaluar qui ha adquirit les competències formatives i qui no. 

 


Un procés de negociació és equitatiu quan les dues parts en conflicte queden igual d’insatisfetes... o de satisfetes. Arribar a aquest punt implica que per el camí les dues parts han perdut part del que volien aconseguir, o han guanyat allò que no tenien, i és en aquest punt intermedi, en el que les dues parts s’avenen a cedir parcialment en els seus objectius, quan arriba l’acord. Pretendre aconseguir al 100% les reivindicacions és voler anihilar a l’altre part. Habitualment els plantejaments del tot o res acaben en el res. I aquest és el risc que està corrent en aquests moments tot el col·lectiu MIR per culpa d’un comitè de vaga massa cregut de sí mateix, i mal assessorat per un sindicat (Metges de Catalunya) molt condicionat per unes eleccions que tenen ben a prop.   


Veiem a què ha dit NO el comitè de vaga dels MIR:

-Un espai bilateral de representants MIR amb el departament de Salut i el CatSalut per abordar de manera continuada millores en el sistema de formació sanitària especialitzada

-Es garanteixen 72 hores de descans cada dos setmanes

-Finançament, per part del sistema públic de salut, d’un congrés durant la residència 

-Blindatge de la ràtio de 4 residents per adjunt, per assegurar una bona supervisió dels residents 

-Increment retributiu del 5% per a tot el col·lectiu a partir de l’1 de novembre d’aquest any.

-A partir de l’1 de gener del 2021, la retribució anual seria per a cada categoria de MIR: R1 18.264,05€; R2 19.649,58€; R3 21.342,39€; R4 23.036,24€; R5 24.829,65€.         Aquesta retribució situa als MIR de Catalunya entre les retribucions més alta de tot l’Estat, i la més alta si el MIR fa una guàrdia a la setmana.

-Un increment salarial afegit per aquells MIR d’especialitats que no tenen guàrdies.

 

Val a dir que la negociació ha tingut diferents nivells; d’una banda hi ha hagut les negociacions formals entre el comitè de vaga, les patronals i l’ICS, i de l’altre banda hi han hagut converses entre representants del comitè de vaga i directius del departament de Salut. Tot això per intentar trobar solucions assumibles per el sistema sanitari i per satisfer les reivindicacions dels metges especialistes en formació. Malgrat els esforços, aquests han estat en va. La resposta del comitè de vaga dels MIR davant de l’oferta rebuda ha estat una contraoferta aixecant de nou el llistó, amb més reivindicacions, alguna d’elles del tot impossible d’assumir com per exemple:

Una retribució molt per sobre del que se’ls ha ofert

Un increment salarial anual de l’IPC més 3 punts.


Per la seva banda, Metges de Catalunya, el sindicat que dona suport a la vaga dels MIR a Catalunya, sosté en la seva pàgina web que “el suport a les seves justes reivindicacions és unànime”. Doncs bé; unànime ja no. Entre molts altres, el meu recolzament no el tenen. Vaig entendre al començament de la vaga que algunes de les reivindicacions dels MIR eren del tot justes; el pas dels dies m’ha fet veure que tot i haver satisfet aquestes reivindicacions justes la vaga continuava, prova clara que al darrere de la vaga hi ha quelcom més. També haig de dir que la castellanització del missatge dels MIR tampoc m'agrada. Ja sé que entre ells hi ha molts metges que procedeixen d’altres comunitats de l’Estat i fins i tot de l’estranger. Però són ells els que ha escollit venir-se a formar a Catalunya i aquí parlem en català, i els missatges que rebem, alguns els preferim rebre en la nostra llengua. 

 

Sigui com sigui la vaga continua, però es comença a entreveure un cert cansament negociador per part de patronals i ICS, com si ja haguessin arribat al final de les seves possibilitats de millorar el seu oferiment als MIR, fet que fa pensar que potser han decidit deixar de negociar i que la vaga es vagi desactivant per ella mateixa...               

Cap comentari:

Publica un comentari