dimarts, 2 de gener de 2018

Entrevista amb el conseller de Salut Antoni Comin


La sanitat catalana ha viscut des de fa dos mesos una situació excepcional, en el sentit que ha vist com el govern espanyol, d'una manera sembla que il·legal, destituïa al govern legítim de Catalunya, i això comportava que alguns membres del govern, amb el seu president al cap davant, s’exiliessin a Brussel·les mentre d'altres anaven directament a la presó. El conseller de Salut Antoni Comin ha estat un dels que va decidir marxar a Brussel·les a la recerca d’un sistema judicial que no estigués al servei de la política, i en defensa de la Generalitat que com a Institució calia preservar davant les escomeses del govern de Rajoy. Avui tothom veu molt clar que sense el sacrifici personal d’una part del govern català que va marxar a l’exili, no estaríem on som.



Avui més que mai, el blog s’enorgulleix de poder oferir l’opinió del legítim conseller de Salut sobre la situació política, conèixer les seves sensacions des de Brussel·les, i compartir la visió de futur que el conseller preveu per a la sanitat catalana



Conseller, gràcies per atendre la meva petició, i gràcies també per la teva valentia i la de tot el govern per defensar la dignitat dels catalans, i en particular en el teu cas, per defensar la dignitat de la sanitat catalana. Us arriba a Brussel·les l’allau de solidaritat que s’ha generat a Catalunya per la vostra actitud?

Conseller Comin: D’entrada, gràcies per aquesta entrevista, que entenc també com un gest de solidaritat. Tot el que hem fet aquest mandat ha tingut sempre el mateix objectiu: defensar, com dieu, la dignitat dels catalans i representar els seus drets i els seus legítims interessos, en el meu cas, lluitar cada dia per garantir el seu dret a una atenció sanitària de qualitat. La dignitat de les nostres institucions, que al capdavall és la nostra dignitat col·lectiva, ens ha portat a assumir riscos personals i polítics enormes, en efecte. Inimaginables en qualsevol altre Estat de la UE avui. En cap altre Estat de Dret els polítics van a la presó o a l’exili per la simple raó de complir amb el mandat electoral que els ciutadans els han donat a les urnes. Sembla que no pugui ser veritat, el que li ha passat al govern de Catalunya. És totalment impropi d’una democràcia.

Dit això, la solidaritat ens ha arribat des del primer dia com un allau. És immensa. És permanent. La gratitud de la gent pel nostre sacrifici personal és infinita. I això és emocionant. La manifestació del desembre a Brussel·les va ser un exemple inesborrable d’això. La gent ha vist que hem complert amb els nostres compromisos. La gent veu que ens l’hem jugat per tirar endavant el mandat que ens havia donat. I la gent vol fer-nos saber que no estem sols i que no ho estarem. Volen correspondre el nostre compromís amb el seu. Com he dit alguna vegada, aquí a l’exili si algun dia se t’escapa una llàgrima no és ni de pena ni de ràbia: és d’emoció quan veus algun gest particular de solidaritat que va més enllà del que mai hauries imaginat. Això emociona molt.



Com veus la sanitat catalana des de la capital de l’UE?

Conseller Comin: Ara que ja fa unes quantes setmanes que estic a Bèlgica, puc confirmar el que ja havia pogut percebre des de la privilegiada atalaia que representa la conselleria de Salut: tenim una sanitat d’entre les millors d’Europa, tot i els molts, moltíssims problemes que encara no hem pogut resoldre –la majoria d’ells per manca de recursos financers-. I a Europa es reconeix efectivament la sanitat catalana com una de les sanitats d’excel·lència del continent. Som referent en Salut, sí. I per altra banda, constato que els grans reptes que tenim nosaltres –envelliment i cronicitat, innovació terapèutica i tecnològica, nou tipus de pacient més procliu a co-decidir, sostenibilitat financera del sistema públic, etc- són exactament els mateixos que tenen a la resta de societats europees avançades. En aquest sentit, tots els sistemes sanitaris ens enfrontem als mateixos problemes i ens hem d’examinar de les mateixes assignatures.


Quina opinió et mereix l’aplicació del 155 a la nostra sanitat?

Conseller Comin: No cal que digui que el 155 no només és il·legal i il·legítim, sinó que a més és un desastre pel nostre sistema de Salut. El que passa és que els pacients a la consulta, al CAP o a l’hospital no ho noten perquè el compromís dels professionals sanitaris i el Departament de Salut amb el dret a la salut dels nostres ciutadans és absolut i sempre evitaran que els inconvenients del 155 es traslladin al malalt. Però el 155 no aporta res de bo, sinó tot el contrari.

D’entrada hi ha un impacte polític: el nostre sistema sanitari és un dels principals fruits del nostre autogovern. L’hem construït durant més de 30 anys precisament gràcies a que teníem autonomia política i legislativa per definir el nostre propi model. Si la sanitat pública catalana és “la joia de la corona” del sistema de benestar català és gràcies a que s’ha fet sense gaires interferències –a banda de l’infrafinançament crònic- per part de l’estat. La supressió d’una plomada d’aquesta autonomia posa en risc, per tant, els fonaments mateixos del nostre sistema sanitari. El 155 posa en risc el nostre sistema de Salut, per definició, sí.

En segon lloc, hi ha l’impacte administratiu. És un atemptat directe contra l’eficàcia de la nostra administració pública. Els circuits administratius que ha imposat el govern espanyol, a conseqüència del 155, trenquen el ritme de funcionament ordinari del Departament de Salut.

Exemples de l’alteració del normal funcionament de l’Administració són:
  • Més tràmits burocràtics, gestió més lenta i feixuga (elaboració declaració responsable per part dels òrgans de contractació i de la intervenció en totes les actuacions administratives d’entrega de béns o prestacions de serveis).
  • Endarreriment dels terminis dels projectes (com a conseqüència de les declaracions responsables i la no disposició de crèdit degudes al bloqueig de determinades partides pressupostàries).
  • Paralització de contractes i d’inversions (per la no disposició de crèdit –bloqueig de partides pressupostàries-).
  • Autorització de pagaments (cal emetre certificat davant el ministeri i l’entitat financera per a qualsevol proposta de pagament).
En tercer lloc, hi ha l’impacte financer: els recursos i comptes bloquejats no pel 155 sinó per la intervenció de les finances per part de Montoro (ordre 878 del 15 de setembre), que de fet ve a formar part de la mateixa estratègia d’assetjament per part del govern central. Em refereixo a la no disposició de crèdit, la qual cosa suposa la no execució de la totalitat del pressupost disponible d’aquestes partides bloquejades. Cal remarcar, en aquest punt, que el programa de finançament dels projectes de recerca del Departament de Salut està bloquejat. En aquest punt podem posar molts exemples:
  • Centres de recerca: 2,6M€ corresponents a partides de recerca bloquejats o que s’han desbloquejat els últims dies de l’any de manera que ja no es podran pagar amb càrrec al pressupost del 2017 (amb afectats directes com ISGlobal, IrsiCaixa, que fins fa pocs dies no han cobrat la seva aportació pública).
  • Funcionament del CEEISCAT: 1 M€ que es perd per la tasca de vigilància epidemiològica del VIH.
  • Les subvencions destinades a les entitats que treballen en la prevenció i l’atenció a les drogodependències va costar déu i ajuda desbloquejar-les subvencions.
  • 20 convenis que sumen 2,5M € à que no podran ser executats perquè no disposen de l’autorització.
  • Conveni per a la subvenció a Creu Roja aturat fins fa a penes una setmana –dedicat a actuacions de prevenció de malalties, com la Sida, d’accés a la prova del VHI i el consell assistit, orientades especialment entre grups vulnerables (joves, adolescents i grups de risc)
Podria seguir: el pagament de les nòmines dels treballadors públics, que en els darrers mesos la Generalitat de Catalunya ha pagat les nòmines amb recursos propis, ara requereix que prèvia execució de l’ordre de pagament donada per la Generalitat als bancs (BBVA i La Caixa), aquests han de demanar el vistiplau a l’Administració General de l’Estat.
O, molt important, la burocràcia immensa que genera l’obligació d’elaborar una declaració responsable per part dels òrgans de contractació i de la intervenció per la compra de béns i serveis des de l’àmbit públic. Així doncs, per comprar qualsevol equipament mèdic s’ha de fer una declaració responsable, assegurant que aquella despesa no té relació amb cap activitat il·legal ni contrària a decisions dels tribunals. Fins al moment s’han elaborat unes 3.500 declaracions responsables (aproximadament) entre els centres del SISCAT.
També està bloquejat, i això sí que acabarà tenint un impacte sobre la qualitat del servei assistencial, la qual cosa és d’una gravetat immensa, l’Ordre reguladora de l’increment de les tarifes sociosanitàries, que està posant en risc l’aplicació de les millores salarials a les persones treballadores de l’àmbit sociosanitari. En efecte, en el transcurs de la legislatura, el Govern de la Generalitat, complint un pacte establert, havia estat incrementant els preus de la contraprestació dels serveis de les diverses línies assistencials de salut, per tal que part d’aquest increment es pogués traduir en millores salarials de les persones treballadores. Pel que fa al sociosanitari, això ara per ara està bloquejat.


Quins efectes creus que es poden derivar d’aquesta situació? Com afecta tot plegat als projectes i desplegaments normatius que tenies previst?
  
Conseller Comin: Abans del 155 estàvem en un contenciós amb el govern central pel que fa a la Llei d’universalització de l’assistència sanitària -que recordem que s’elabora en resposta al Decret del PP de l’any 2012 que atempta obertament contra el principi d’accés universal, que per a nosaltres és sagrat-. El govern central va proposar un procediment de negociació bilateral d’alguns preceptes de la llei 9/2017, que és el tràmit preceptiu abans que recorri aquesta llei davant del TC. Però com que el govern central considera que el conseller Comín està cessat, aquesta negociació actualment és impossible. O potser la ministra negociarà amb ella mateixa?

A més el 155, per la seva pròpia lògica d’usurpació il·legítima d’unes funcions polítiques que li corresponen al Departament i al conseller, està impedint un diàleg normal amb el govern en el marc del Consejo Interterritorial. Per exemple, qui defensa la posició de la Generalitat pel que fa a la proposta de reforma del Real decreto de la prescripció infermera? L’actual ministra ha decidit rectificar i esmenar la plana al real decreto que va fer el seu predecessor. Però qui defensa els interessos de les infermeres catalanes davant d’aquesta proposta de Real Decreto? Ningú. I més en plena tramitació del Decret català, que va comptar amb el suport del Consell de Col·legis d’Infermeria de Catalunya. I podria posar molts més exemples. Amb el 155, el Consejo Interterritorial no té cap mena de sentit.

Ara que els partits que donaven suport  al govern destituït pel 155 han guanyat les eleccions de manera inapel·lable, hi ha alguna possibilitat que pugeu recuperar les vostres conselleries?

Conseller Comin: Jo crec que seria una molt bona notícia per la dignitat de les nostres institucions i per la salut democràtica del nostre sistema polític, que d’acord amb el mandat que ha guanyat les eleccions del 21-D es pugui restaurar el govern legítim. I això en principi significa que tothom torni a unes funcions de conseller de les quals mai no hauria d’haver estat apartat d’aquella manera brutal. Cal reparar el dany fet i rectificar la repressió il·legítima de les nostres institucions, sí. El 21-D ens mandata per fer això.  


Quina creus que va ser la causa principal perquè l’EMA no anés a Barcelona?

Conseller Comin: La candidatura de Barcelona per a l’EMA, a l’informe de la pròpia EMA del mes de setembre va quedar segona i en aquell moment mantenia les opcions de guanyar. A l’elecció definitiva per part del Consell Europeu va quedar cinquena. Entremig que va passar? Va passar l’1 d’Octubre. Tota la UE va poder veure les imatges de la policia espanyola pegant els electors que protegien pacíficament els collegis electorals. La candidatura de l’EMA va sucumbir sota les porres del govern Rajoy. Ells, que se suposava que havien d’impulsar la candidatura, se la van carregar. Un fracàs estrepitós de la diplomàcia espanyola.


Molts professionals de la sanitat s’ha posicionat al teu costat davant d’aquest “cop de l’Estat” a la sanitat catalana. Tens algun missatge per a ells?

Conseller Comin: És molt emocionant, molt gratificant veure els professionals defensant el conseller. És una injeccie defensar la dignitat de la institució. S’han posat al meu costat perquè han entès que jo, com la resta de consellers, el vice-president i el president, hem intentat defensar la dignitat de la institució –del Departament de Salut i del Govern en el seu conjunt-. I ells volen donar suport a aquells que defensem la dignitat de les institucions –que no és res més, de fet, que defensar la nostra llibertat, ja que les institucions són la materialització de la nostra llibertat col·lectiva- perquè ells també volen defensar-les. Un missatge? Agraïment sense límits. No podria ser d’una altra manera.

Aquests dies, des que estic a Bèlgica, he anat fent una sèrie de tuits sota l’epígraf “Gent de salut, gent valenta” en què intento prendre nota d’algunes –no totes, perquè no donaria l’abast- de les mostres de suport que rebo o de les accions de denúncia del 155. Des de les entrevistes del Dr. Argimon denunciant els efectes del 155, a les concentracions dels treballadors del Departament davant de la seu, la visita del Sindicat de Metges de Catalunya, etc. Tinc molt present la trobada amb la “Columna Salut” a la manifestació de suport al govern legítim de Brussel·les, que va ser molt emotiva: desenes i desenes de professionals amb qui vam citar-nos un cop acabada la manifestació i que em van llegir una carta magnífica en nom dels professionals del sector i dels treballadors del Departament. Va ser excepcional, inoblidable.

En el mateix sentit moltes organitzacions del sector sanitari han fet públics comunicats de suport al govern legítim de Catalunya i al conseller de Salut. Els hi vols transmetre alguna indicació? Com creus que cal enfocar el futur immediat?

Conseller Comin: Repeteixo el que he dit en la resposta anterior: entenc que donant suport al govern legítim estan defensant la seva pròpia dignitat i la seva pròpia llibertat. Perquè les institucions són de tots i quan defensem la seva dignitat estem defensant la nostra. Crec que el sector salut, en general, ha estat molt valent des del primer minut. En molt diverses formes, però ha estat molt constant i general la mobilització tant de les institucions com dels professionals. Gerents, investigadors, professionals... no he parat de rebre la seva solidaritat directa de molts d’ells des del primer dia. 

Ara cal tenir clar que l’objectiu es recuperar com abans millor la normalitat institucional que mai s’hauria d’haver trencat. Tornar, per així dir-ho, al 27-O i des d’aquí reprendre el camí de millora constant del nostre sistema de salut que tan decididament hem transitat entre tots durant els darrers dos anys, quan jo vaig arribar.


Creus que el govern espanyol voldrà capitalitzar els resultats tan bons de la nostra sanitat? Com es pot sortir al pas de les falsedats de la propaganda política espanyola?

Conseller Comin: La propaganda espanyola més que capitalitzar els èxits del sistema, cosa que ningú es creuria, intenta desfigurar i tergiversar els problemes per atribuir-los al govern legítim i, en el cas de Salut, a mi particularment. Però crec que en el cas de salut no se n’estan sortint gaire bé.

Per exemple, la propaganda espanyola ha parlat molt de les llistes d’espera. Diu que creixen. Però ignoren completament quin era el pla de xoc per reduir les llistes d’espera i si s’està complint o no. Vam dir que reduiríem el temps d’espera de la fase diagnòstica a la meitat (50%). El pla de xoc comença amb l’aprovació del pressupost –abril del 2017- i per tant fins a l’abril del 2018 no es podrà avaluar si s’han aconseguit els objectius o no. Al juliol, quan el pla de xoc no havia complert encara els 4 mesos, la reducció del temps d’espera era ja del 25 %. Es a dir, en menys de la meitat del temps del pla de xoc ja s’havia aconseguit més de la meitat de l’objectiu. Certament, ara el temps d’espera està una mica per sota del 20%, cosa que vol dir que durant els mesos del 155 hem retrocedit. Però en tot cas, estem en condicions de complir l’objectiu del 50% quan es compleixi l’any d’execució del pla de xoc. L’altre gran objectiu del pla de xoc era absorbir el creixement de la llista quirúrgica derivat de la reducció del temps d’espera en la fase diagnòstica. Es preveia que aquest increment seria d’un 10%, i per tant es tractava d’absorbir aquest 10% i que el creixement fos 0. Ara el creixement de la llista quirúrgica és del 2%, la qual cosa vol dir que hem absorbit ja un 8% del creixement total. Es a dir, quan encara falta un terç del període del pla de xoc, ja hem fet el 80% de la feina que havíem de fer en relació amb la llista quirúrgica. La qual cosa ens permet preveure que quan acabi el període haurem pogut complir amb l’objectiu.

Pel que fa a les llistes d’espera podríem afegir encara més dades positives: de fet, tot i que vam decidir focalitzar la llista de la fase diagnòstica en el temps (t) i la llista quirúrgica en la número de gent (n), també hem reduït el número de persones que esperen en la llista diagnòstica, i hem reduït el temps d’espera mitjà de la llista quirúrgica. Es a dir, hem avançat tant pel que fa al temps com pel que fa al número en les dues llistes. I a més ara tots podem fer seguiment permanent de l’estat de les llistes perquè des del juliol, les dades es publiquen de manera permanent, cada mes.

Hi ha hospitals que han assolit fites històriques, mai vistes fins ara: a Can Ruti, per exemple, per primera vegada el dia 31 de desembre no quedarà cap pacient per operar fora de temps de garantia. Hospitals que aconsegueixen complir de manera tan perfecta es mereixen un reconeixement sense matisos.

També s’ha criticat que els “grans plans” del Departament no s’han realitzat en la seva totalitat. Aquesta crítica, sincerament, em deixa una mica estupefacte: l’ENAPISC o el PLANUC són plans que, per la seva profunditat, la seva ambició de reforma integral, demanaran al menys dues legislatures per desplegar-se completament. No oblidem que l’anterior reforma de l’AP va durar més de 20 anys. Nosaltres volem fer aquesta en menys de 10, però en cap cas podem fer-la ni en un ni en dos anys. Siguem seriosos. I el que val per la primària, val també per les urgències. O per la integració social i sanitària, el PIAISS.

Si totes les crítiques que se li ocorren a la propaganda espanyola són aquestes, vol dir que no anem tan malament. Podrien criticar els baixos sous dels metges, infermeres i professionals sanitaris en general, però potser no s’atreveixen perquè aleshores haurien de reconèixer que aquests professionals bàsicament són víctimes d’un infrafinançament crònic del nostre sistema de salut, del qual el principal responsable és l’estat i el dèficit fiscal injust a que ha sotmès històricament a la Generalitat. O potser no s’atreveixen perquè saben que en aquesta legislatura amb l’acord de les patronals, els col·legis i els sindicats es va aprovar el Pla de Garantia de l’Estabilitat Laboral que, per cert, preveia algunes mesures que avui aturades a causa del 155, també.


Finalment conseller, que li diries a tothom que llegeixi aquesta entrevista “telemàtica” respecte a com actuar els propers dies i setmanes?

Conseller Comin: Mirem a curt termini: hem de recuperar les nostres institucions legítimes i el govern legítim que mai hauria d’haver estat sotmès a la repressió de l’estat. Mirem a mig termini: hem de seguir desplegant tots els plans que encarnen les reformes estructurals que han de permetre’ns millorar el nostre sistema. Mirem a llarg: hem d’assolir la plena llibertat política, de manera pacífica i democràtica, que ens ha de permetre treballar amb tots els instruments als quals legítimament tenim dret –instruments polítics i econòmics- per tal de portar el sistema sanitari català al capdavant dels sistemes sanitaris d’Europa i del món.

Ens en sortirem. No en tinguem cap dubte. La democràcia sempre guanya. I Catalunya al segle XXI serà un referent al món –més que ara, encara, que ja ho som- pel que fa al seu sistema de salut: per la seva atenció integrada, per la seva recerca líder al món, per la seva primària d’orientació comunitària, per la seva polítiques de promoció i prevenció de la salut com a base de tota la piràmide de les polítiques sanitàries, per la qualitat i els resultats dels seus hospitals, pel prestigi dels seus professionals... Ho farem. No en tinc cap dubte. Volem i podem fer-ho. Ara més que mai, tinc confiança en el nostre sistema de salut i en els seus professionals.


Gràcies conseller per la teva amabilitat i més encara amb les circumstàncies en que et trobes des de Brussel·les. Torna aviat conseller; aquest és un desig de molts catalans de bé. Gràcies pel vostre sacrifici personal.

2 comentaris:

  1. Felicitats per la iniciativa Ricard! Al marge de que l'entrevista té interès per ella mateixa, alegra molt veure que la distància no és cap problema!

    ResponSuprimeix
  2. Gràcies Helena. Crec que és positiu per la nostra sanitat que tots fem pinya al voltant del legítim conseller de Salut. I coincideixo en que efectivament la distància no és cap problema... quan hi ha voluntat de superar-la. Bon any !

    ResponSuprimeix