dissabte, 20 de gener de 2018

Repassant qüestions del PLANUC amb la Dra. Cristina Nadal (i II)


Els ESIC cal que siguin més flexibles per assolir els objectius pels quals foren creats. L’increment d’eficiència passa per dotar aquests equips de més flexibilitat de manera que puguin estar operatius també el cap de setmana.




Quan els professionals que estan al peu del canó copsen que els responsables del CatSalut s’interessen pels seus problemes i s’apropen per aportar solucions, la resposta és magnífica i la col·laboració absoluta.



(...Continua de l’entrada anterior)

La conversa amb la Dra. Nadal va continuar també fent un repàs del funcionament dels  CUAP que sembla que estan sent utilitzats amb major intensitat per part dels ciutadans. Aquest és un factor molt important si realment es consolida per evitar les saturacions dels serveis d’urgències dels hospitals. Fa tot just unes setmanes s’ha posat en funcionament un nou CUAP, aquesta vegada al CAP Güell de Girona, i tot i que ha transcorregut poc temps des de la seva inauguració, les sensacions sobre la seva acceptació per part dels gironins són positives. En canvi, l’altre CUAP previst per el PLANUC per ser posat en funcionament a les comarques de Ponent, encara no ha vist la llum, bàsicament per que des del territori es prioritzen altres actuacions per pal·liar les saturacions de les urgències de l’Arnau de Vilanova i en paraules de la Dra. Nadal “els criteris d’homogeneïtat no són sempre vàlids en el territori; és el territori qui ha de prioritzar aquells temes que consideren més necessaris”. Per tant, caldrà veure si aquest CUAP a Ponent acaba sent realitat o no.

Un altre proposta que incorporava el PLANUC era el dels Equips de Suport Integral (ESIC). Segons el PLANUC se n’havien de crear dos durant el 2017, i això s’ha dut a terme. La funcionalitat d’aquests equips passa per atendre des de la proximitat als pacients crònics complexos que tenen risc de patir descompensacions amb l’objectiu de reduir les visites als serveis d’urgències i els ingressos hospitalaris. En aquest sentit la Dra. Nadal comenta que els professionals que hi treballen estan molt animats amb la feina que estan fent, però caldrà replantejar alguns aspectes dels seu funcionament. “Sobre el paper ho havíem previst d’una manera però després hem vist que caldrà readaptar-ho”. Aquest servei tampoc s’ha de transformar en una assistència de luxe per a uns pocs malalts, sinó que cal que respongui a les necessitats un ampli nombre de persones.    

El problema que han detectat fa referència a l’horari de funcionament dels ESIC. De divendres a la tarda fins dilluns al matí els ESIC no donen servei i això fa que si algun dels malalts que segueixen es descompensa durant el cap de setmana, aquest malalt acaba anant al servei d’urgències de l’hospital que és el que es pretenia evitar. També si a un malalt crònic complex el donen d’alta a l’hospital divendres a la tarda (situació molt freqüent), l’assistència primària no el veurà fins dimarts o dimecres, amb el risc de descompensació que això comporta. Per tant caldrà flexibilitzar el funcionament dels ESIC donant servei també els caps de setmana si es vol evitar que aquests malalts acabin acudint als serveis d’urgències dels hospitals, generant hospitalitzacions evitables i ocupant llits que podria utilitzar algun dels malalts que està esperant llit a urgències. Si les ESIC, que neixen amb vocació de frontissa entre aquests dispositius sanitaris (hospital i primària) no són flexibles, no es podran assolir plenament els objectius que es perseguien quan es varen pensar. Entre aquestes millores que cal introduir en el seu funcionament també hi ha un factor de coneixença personal; és important que els professionals de l’hospital, de l’ESIC i de la primària es coneguin entre ells, i això caldrà cercar la manera de fer-ho possible.

Ja al final de la conversa, la Dra. Nadal va mostrar la seva preocupació per les inèrcies existents en el sector sanitari. Vèncer aquestes inèrcies no és senzill però malgrat això els canvis s’han de produir. En aquest sentit no entén que alguns hospitals no acabin de prioritzar la situació d’aquells malalts que esperen des dels passadissos d’urgències la disponibilitat d’un llit. Tot i així déu n’hi do les millores qualitatives que s’han anat introduint al sistema.


Com a problema més immediat que cal abordar, Cristina Nadal està preocupada per poder donar una resposta a la feminització de la professió mèdica i a la necessitat de conciliació de la vida laboral i familiar que aquesta situació implica. És molt important donar una resposta adequada a aquesta situació. També valora molt positivament l’actitud dels professionals, que en la seva majoria perceben que el CatSalut està amatent als problemes que ells tenen, i això els dona esperança en que les coses vagin millorant. La conversa acaba amb un desig de la Dra. Nadal: aconseguir contactar amb professionals del sistema sanitari joves, inquiets, innovadors que puguin aportar el seu impuls i les seves idees per millorar el funcionament del CatSalut. Ho aconseguirà? També manifesta la seva esperança de poder donar forma, malgrat al situació d’incertesa política que vivim, a les comissions clíniques territorials que han de jugar un paper molt important en la planificació operativa del CatSalut en els territoris donant una resposta (no la única) a les demandes de participació dels professionals. Confia tenir-les enllestides per abans de les vacances d’estiu.    

Cap comentari:

Publica un comentari