dijous, 18 de gener de 2018

Repassant qüestions del PLANUC amb la Dra. Cristina Nadal (I)



Amb l’objectiu de continuar el procés de millora de l’atenció a urgències, el CatSalut vol incidir en aspectes organitzatius que poden incrementar l’eficiència de les mesures preses fins ara.



En aquesta línia, l’actuació sobre el transport sanitari no urgent és un exemple de com eliminar processos poc eficients i contribuir al mateix temps a disminuir la pressió sobre els llits hospitalaris.


Parlar amb la Dra. Nadal directora de l'Àrea d'Atenció Sanitària del CatSalut  és engrescador atès que transmet una gran energia positiva i demostra molta il·lusió per la feina que fa. Dona la sensació de ser una dona força  perfeccionista que sempre està pendent de qualsevol detall que li permeti millorar en la seva feina i té una gran sensibilitat per trobar respostes a les necessitats de la societat. Lamenta la lentitud de l’administració, que resta eficiència a moltes de les mesures preses, i es sent orgullosa de treballar al CatSalut i contribuir amb el seu “granet de sorra” a millorar l’atenció sanitària que reben els ciutadans.

L’objectiu de la conversa amb la Dra. Nadal era analitzar com està responent el PLANUC (Pla Nacional d’Urgències de Catalunya) a la pressió de l’epidèmia de grip declarada a Catalunya fa un parell de setmanes. I el primer que vaig poder constatar és que la resposta del sector i dels professionals a les mesures endegades ha estat positiva, tot i que la Dra. Nadal vol ser prudent i mantenir-se a l’expectativa de com evoluciona l’epidèmia de grip, que val a dir que s’ha vist agreujada per les bronquiolitis que han afectat principalment als infants.

Una de les claus per donar respostes als diferents problemes que van sorgint a urgències, però també a altres qüestions, ha estat les videoconferències amb tots els directors de sectors sanitaris de Catalunya que són els responsables d’activar en el territori els plans de contingència, juntament amb el comitès operatius territorials en els que hi participen tots els dispositius assistencials del territori, i això permet una coordinació entre tots aquests dispositius que abans no existia i per tant es pot donar una millor resposta als problemes des del territori. El SEM també participa en aquests comitès territorials amb els efectes positius que això ha tingut i que ha estat molt ben acollit pels propis professionals del SEM.

Una de les preocupacions a l’hora d’analitzar les saturacions dels serveis d’urgències és conèixer quina és la incidència sobre les urgències de malalts socials i per això de cara al futur, volen incorporar també a responsables de d'Afers Socials i Famílies del departament de Treball en aquests comitès territorials per detectar els problemes socials que hi ha al darrere de determinats malalts, tot i que aquesta no és una tasca senzilla.

El  fet d’aprofundir en els problemes de les saturacions a urgències ha permès detectar qüestions organitzatives que requereixen una millora. Un dels objectius era aconseguir que les altes en els hospitals es donessin abans de les 12 del mig dia, però que s’aconsegueix pressionant als professionals amb aquesta mesura si després el malalt tampoc pot abandonar el llit? I és que el transport sanitari no urgent (TSNU) té també les seves inèrcies que caldrà vèncer. En aquest sentit la Dra. Nadal comenta que alguna de les empreses que fa aquest servei té la costum de fer el trasllat dels malalts donats d’alta dels hospitals del territori que tenen assignat, a partir de les 7 de la tarda. De què serveix per tant pressionar als professionals que donin altes abans d’una hora determinada si el malalt encara que tingui el alta continuarà a l’hospital fins que el transport sanitari no se l’endugui a casa? Per aquest motiu, des del punt de vista organitzatiu cal reorganitzar el transport sanitari no urgent, i segurament caldrà pensar també la possibilitat d’habilitar uns espais de transferència adequats, entre el llit hospitalari i el domicili, on la persona que tingui l’alta mèdica pugui esperar còmodament i sota control, que el transport sanitari el reculli o que els familiars el vagin a buscar. Això permetria alliberar llits d’una manera efectiva. Aquest és un exemple de les moltes coses que cal millorar, que no requereixen necessàriament diners, i que afecten només a aspectes organitzatius i de gestió.

La Dra. Nadal comenta que hi ha més qüestions com aquesta. No tot es qüestió de disposar de més diners, que també, sinó que cal incidir en la cultura d’algunes organitzacions que les porta a prioritzar temes que sent importants per elles, no tenen en compte les necessitats dels malalts ni la qualitat global dels serveis que presten. 


(Continuarà...)

Cap comentari:

Publica un comentari