dilluns, 22 de gener de 2018

Entrevista amb David Elvira, director del CatSalut


Aquests dies s’ha complert el segon aniversari de David Elvira dirigint el CatSalut. Han estat dos anys complicats marcats per una insuficiència econòmica crònica, per alguns canvis que s’han introduït en el sistema i per un cert rebuig del sector davant de determinats plantejaments. Tanmateix el CatSalut ha introduït millores al sistema, ha abordat tot un seguit de projectes importants, ha recuperat bona part de les retallades i ha aconseguit eliminar tensions que perjudicaven molt la imatge d’un sector que estava sent escenari inapropiat de  la confrontació política. Actor principal d’aquest procés de transformació ha estat David Elvira, que a banda del seu paper generador d’iniciatives, també li ha tocat fer en ocasions de tallafocs i home bo davant d’algunes situacions de certa incomoditat que s’han viscut en el sector. Per tot això, per valorar la tasca feta aquests dos anys, per analitzar els canvis i per conèixer els objectius bàsics de la propera legislatura, m’ha semblat interessant poder oferir als lectors del blog la visió del director del CatSalut, David Elvira.  





Director, fa dos anys que vares ser escollit per ocupar el càrrec de director del CatSalut. En aquests dos anys transcorreguts, de quines actuacions et sents més satisfet?

David Elvira.- Quan vaig entrar, el sistema es trobava en un moment crític, veníem d’anys d’austeritat i de contenció de la despesa, marcada pel context econòmic del país. També era un sector sota la sospita pública;  calia pacificar-lo i recuperar la reputació social com a sector. A més, havíem de revertir els efectes en el sistema nacional de salut de la pitjor crisi econòmica i social des de la restauració democràtica. Després d’aquests dos anys, una de les actuacions que em fan sentir més satisfet és haver posat al centre de les polítiques públiques de salut la lluita contra les desigualtats i el focus en l’equitat. A la vegada, m’agrada poder explicar que hem recuperat un 37% la reducció del pressupost de salut registrada entre 2010-14, revertint-se en bona part les retallades. Això ha permès, entre d’altres, destinar recursos per començar a millorar les condicions dels professionals, posar la salut mental entre les prioritats pressupostàries de salut o fer inversions en infraestructures i equipaments, que eren del tot necessàries. Tot i això, encara ens queda molt treball per fer i enguany volem continuar en aquesta línia.  


Quines altres accions t’hauria agradat poder introduir en el sector i les circumstàncies no ho han fet possible? Has trobat molta resistència en el sector per poder introduir determinats canvis?

David Elvira.-Crec que en aquest període hem iniciat els grans projectes que ens havíem plantejat: la lluita contra les desigualtats, garantir per llei el caràcter universal del sistema, fer de l’atenció primària l’eix vertebrador del sistema, aprovar un Pla Nacional d’Urgències, desplegar un pla de xoc de llistes d’espera o potenciar la recerca en salut, entre d’altres. Alguns dels canvis han pogut generar inquietuds per disruptius, però alhora crec que majoritàriament el sector els ha considerat necessaris. Cal tenir en compte que per introduir canvis d’aquesta magnitud es requereix un procés de treball amb el sector, de discussió i maduració dels projectes, i fer el procés de transició i implementació. Per tant, el factor temps és clau, i, amb una legislatura curta com la que hem tingut, es pot convertir en un handicap. A la vegada, cal disposar dels recursos necessaris per fer-ho, que tot i l’augment pressupostari del darrer any, hauria de ser sostingut a mig termini. En aquest context, la intervenció de l’Estat no ens ha facilitat l’agilització en el desplegament dels projectes. A tall d’exemple, la Llei d’universalització de l’assistència sanitària aprovada pel Parlament de Catalunya o el decret de prescripció infermera són dos dels àmbits bloquejats per l'Estat. No cal dir que el 155 ha estat negatiu pel sistema i les seves nefastes conseqüències encara estan per veure a mig termini.


Et vas trobar un CatSalut molt orientat a ser la gran asseguradora pública dels catalans. Molt sovint t’hem sentit a dir que la teva visió va molt dirigida a que el CatSalut sigui un Sistema Nacional de Salut (SNS) deixant per superada la funció asseguradora. Com ho imagines? Què hauria de fer el CatSalut que no fa? Què comporta ser un SNS?
 
David Elvira.- El CatSalut va néixer, tal com establia la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), amb l’esperit de garantir la cobertura pública i universal dels serveis sanitaris. Després de tots aquests anys de funcionament, hem repensat el rol que ha de tenir el Catsalut: hem d’anar més enllà de garantir les prestacions (cobertura) a través de la compra de serveis i la gestió dels recursos assignats; no podem ser únicament una gestoria de fer contractes amb els proveïdors. Som els responsables de prestar serveis d’atenció sanitària a la ciutadania, amb l’objectiu de millorar els resultats de salut de la població. Els nostres serveis han d’anar des de la promoció de la salut i prevenció de la malaltia, passant pel tractament, fins les activitats de recuperació i rehabilitació. Per tant, som els garants i ens hem d’implicar en tot el procés d’atenció dels pacients.  Això implica un CatSalut més proper al territori, amb un discurs i una cultura més clínica, més proper al proveïdors, que sense violentar la seva autonomia de gestió sigui més efectiu en la coordinació dels dispositius disponibles en un territori. Un Servei més "calent" en la gestió, més implicat en la solució assistencial coordinada entre proveïdors i més proactiu. 


Una de les actuacions remarcables d’aquests dos anys és el foment a les polítiques de recerca i innovació que heu dut a terme aquesta legislatura. Continuareu aquest camí aquest anys que acabem d’encetar?

David Elvira.- Sí, crec sens dubte que un dels aspectes clau pel desenvolupament d’un país és la seva capacitat de recerca i d’innovació. En el sistema sanitari,  la inversió en recerca és imprescindible per donar noves respostes que tinguin una repercussió directa en la millora de la salut dels ciutadans. Cal impuls públic per dinamitzar la recerca i la innovació en salut, especialment en alguns àmbits (com la salut mental o la primària) o per alguns col·lectius (com els joves professionals o la infermeria). Especialment invertir en recerca és posar les bases de la salut del futur de la nostra societat. Volem una recerca ben orientada a la innovació, també, que ens aporti solucions innovadores al peu del llit, a la porta de la consulta. Cal garantir que Catalunya segueixi essent un pol fonamental de recerca biomèdica a Europa, però que també ho sigui en innovació.


Les llistes d’espera sempre han existit; malgrat això aquests 5 anys d’economia de guerra les han allargat fins a límits excessius. Des del CatSalut s’han liderat actuacions per fer-hi front. De quina manera les últimes retallades del ministre Montoro poden incidir negativament en l’esforç que s’està fent per reduir-les?

David Elvira.- Efectivament, a la primavera del 2016 vam posar en marxa el Pla integral per  a la millora de les llistes d’espera sanitàries. Durant el 2017, amb l’aprovació del pressupost, hem desplegat el pla de xoc per, que ha suposat destinar 57M€ addicionals a incrementar l’activitat d’intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques i consultes externes. En aquests moments, els resultats preliminars són bons i van en la direcció esperada, tot i que la planificació operativa del Pla de Xoc preveu l’avaluació del seu impacte als 12 mesos del seu desplegament (abril 2018). En aquest sentit, han baixat tots els temps d’espera i el nombre de persones que s’esperen per consultes externes i proves diagnòstiques. Tot i això, no ens podem relaxar i aquest any hem de continuar treballant per assolir els compromisos adquirits.  


Estem en període de saturacions dels serveis d’urgències hospitalaris. El PLANUC s’ha dissenyat per intentar evitar que aquests saturacions esdevinguin col·lapses. De quina manera es poden evitar? Perquè els ciutadans no utilitzem més i millor els recursos de l’assistència primària i els CUAP? Com es pot aconseguir que la primària pugui diagnosticar amb la mateixa eficiència que ho fa un hospital? 

David Elvira.- Efectivament, el PLANUC neix per tal de fer un nou abordatge a l’atenció a les urgències i emergències. Persegueix l’objectiu d’assegurar que tota persona rebi una atenció continuada i urgent equitativa i de qualitat, i que s’adapti a les necessitats de salut de les persones, a través d’una xarxa d’atenció integrada, accessible i resolutiva, liderada per professionals. En períodes d’hivern, en fases d’epidèmia de grip, és clau que els ciutadans truquin al 061 CatSalut Respon si tenen dubtes sobre el seu estat de salut. L'esforç comunicatiu del CatSalut, en aquest sentit, ha estat molt notable i hem notat un increment molt considerable en la utilització d'aquest servei aquest hivern. Cal tenir en compte que la grip és una malaltia que dura dies i s’ha de passar a casa, però cada vegada som més impacients i volem curar-nos amb immediatesa. Utilitzar el dispositiu adequat beneficia al pacient i al sistema, ja que és més còmode, segur i proper a l’entorn del pacient i alhora més eficient. Així doncs, és cada vegada més important que despleguem alternatives a l’hospitalització convencional, per adaptar-nos a les necessitats de la població. És essencial una dotació adequada de recursos a l'atenció primària per fer-la resolutiva i també que articulem tots els recursos comunitaris disponibles. Amb l'ENAPISC així ho apuntem. Enguany ja hem fet l'esforç de destinar 22 M€ addicionals als equips d’atenció primària amb majors necessitats socioeconòmiques, permetent més substitucions i reforços. Aquest ha de ser l’inici  de la recuperació de professionals que han de fer l'atenció primària més resolutiva.


La sanitat pública catalana té una gran assignatura pendent que és la retribució digna dels seus professionals. És un dels temes en que tothom hi coincideix, però en canvi no hi ha una traducció clara dels desitjos als fets. Alguna idea de com poder avançar decididament en aquesta direcció?

David Elvira.- És una prioritat la millora de les condicions laborals dels professionals, agents clau de l’èxit del nostre sistema. En aquest, sentit volem treballar per un gran pacte social que permeti la progressiva recuperació de condicions laborals, i que es garanteixi una dotació d’actius adequada als serveis que s’ofereixen i s’afrontin les necessitats de perfils professionals especialment en determinats territoris. En aquesta línia, per exemple, l’esforç d’estabilització de la plantilla de l’Institut Català de la Salut, ja aprovada l’any 2017, tindrà efectes aquest any.


En la mateixa línia, l’economia de guerra també ha afectat a les empreses prestadores de serveis assistencials per a la sanitat pública integrades en el SISCAT. La reducció de les tarifes i de la compra de serveis que han patit durant la crisi ha posat els seus comptes d’explotació al nivell d’alerta màxima i en algun cas en estat catastròfic. Pel moment s’han produït petits gestos en les retribucions del personal; preveus que aquestes empreses puguin tenir també expectatives de millora pel que fa als seus ingressos?  

David Elvira.- Som conscients que les entitats proveïdores estan en una situació complexa. Ara bé, la solució no passa només per injectar més diners (que també), sinó, en paral·lel, buscar un sistema de contraprestació que incentivi la millora de resultats en salut dels pacients. No es pot continuar finançant els proveïdors de serveis només en funció de l'activitat que acrediten que fan; hem de ser capaços de flexibilitzar el pagament i orientar-lo al màxim a la consecució de resultats en salut. En l’àmbit de la farmàcia ja hem desenvolupat experiències innovadores de pagament per resultats i acords de risc compartit, però encara ens queda camí per recórrer en la compra de servis sanitaris. Això ens ha de permetre maximitzar el valor dels recursos que destinem a salut, millorar els resultats assolits i augmentar l’eficiència.


Per últim, director, vols dirigir un  missatge per els professionals i les institucions del SISCAT per aquest any? Podem considerar que si es normalitza la situació política, i recuperem el conseller i el govern legítims, l’any podria ser un any de recuperació de recursos per part de la sanitat pública? Confies en un pressupost més adequat a les necessitats de cara a aquest 2018?
  

David Elvira.- El meu missatge cap als professionals és de reconeixement i d’agraïment pel treball que realitzen dia a dia, pel seu esforç i compromís amb la ciutadania i el sistema, especialment després del pitjor quinquenni econòmic i social que va patir el sector.  De cares a aquest 2018, espero que com a sistema puguem consolidar la tendència de recuperació del pressupost ja iniciada l’any passat. Això hauria de permetre la consolidació de les polítiques iniciades de lluita contra les desigualtats en salut -posant especial èmfasi en el reforç de l’atenció primària i comunitària- de la millora de les condicions dels professionals, de l’augment de la inversió en infraestructures i equipaments i d’anar cap a un sistema cada vegada més integrat de serveis de salut i socials. S'han iniciat processos de reforma del sistema durant aquests dos anys; cal consolidar-los en els propers anys per fer-los realment transformadors. 

Sens dubte, parlar amb David Elvira  és sempre interessant. Home d'idees clares, bon coneixedor del sistema, sap on són els punts dèbils i cap a on cal prioritzar els esforços. Tant de bo tots els objectius es puguin fer efectius. El sistema sanitari hi sortiria guanyant. Gràcies director pel temps que ens has dedicat.

    

4 comentaris:

  1. Excelent entrevista, Ricard. Gràcies pel teu gran blog.
    Xavier Palet.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Xavier, però tot el mèrit correspon a l'entrevistat. Si David Elvira no hagués volgut xerrar distès i amb ganes de dir coses, l'entrevista hauria estat un autèntic fracàs...

      Suprimeix
  2. Una molt bona entrevista. Felicitats

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, però com he dit en el comentari anterior el mèrit és de l’entrevistat

      Suprimeix