diumenge, 26 de febrer de 2017

Una sentència judicial que tindrà una repercussió econòmica important en el sector sanitari (I)



Els centres del SISCAT hauran de retribuir, en la paga del mes en que el treballador fa vacances, el prorrateig d’una sèrie de conceptes retributius que només es percebien quan el treballador realitzava efectivament aquelles prestacions (guàrdies, plus de festius, i de cap de setmana, etc.)


La sentència es pot recórrer al Suprem, però les possibilitats de revertir-ne el sentit són molt remotes per no dir nul·les, atès que està avalada per directives i altres normes europees i per la OIT 



A l’any 2006 es va produir una vaga mèdica que va tenir una forta repercussió en el sistema sanitari català, i de la que se’n varen derivar, entre altres conseqüències, un  increment de la hora de guàrdia de dies laborables que va passar dels 13 als 24 €. Aquest fet concret va servir perquè les patronals arribessin a un acord amb CCOO, UGT i SATSE, pel qual i atenent aquest fort increment del preu d’hora guàrdia, en la paga que els metges  venien cobrant el mes en que feien vacances, deixessin de cobrar el prorrateig de la mitjana de guàrdies dels mesos anteriors. Una vegada més, un acord signat, a esquena dels metges, entre les patronals i sindicats amb una molt baixa representativitat pel que fa al col·lectiu mèdic. Aquest acord va afectar també als metges de l’ICS i a alguns convenis d’empresa com és el cas del conveni de l’Hospital del Mar entre d’altres.  

A maig del 2016, (10 anys més tard dels fets relatats anteriorment) el sindicat Metges de Catalunya va interposar una demanda de conflicte col·lectiu, presentada individualment a cada una de les entitats concertades del SISCAT, reclamant que el personal facultatiu, quan està de vacances, sigui retribuït d’acord a la mitjana de les retribucions assolides els últims 11 mesos en els que a més del seu salari bàsic i complementari, ha fet guàrdies de presència física o localitzades, i pot acreditar plusos per haver treballat en festius, dissabtes o diumenges. Demanaven per tant que la paga corresponent al més en que el facultatiu estigui de vacances se li pagui el sou més els “plusos funcionals variables”.

Aquesta situació podia presentar un autèntic conflicte en la sanitat atès que al tractar-se de demandes individualitzades centre per centre, això podia donar lloc a sentències contradictòries que a la llarga haurien fet necessària una unificació de doctrina davant de realitats diferents dins del sistema sanitari.

Sigui per evitar que això passés, o sigui per recuperar el protagonisme en la negociació col·lectiva, o bé per evitar que aquest protagonisme el tingués Metges de Catalunya, el cert és que CCOO, UGT i SATSE varen presentar al mes d’octubre de l’any passat, una demanda de conflicte col·lectiu sectorial contra les patronals UCH, CAPSS i ACES, que va deixar en suspens els conflictes individuals de centre. A aquesta demanda sectorial s’hi va unir també el sindicat Metges de Catalunya. En la demanda es reclamava que en la paga que els treballadors reben quan gaudeixen de les seves vacances, calia incloure tota una sèrie de retribucions complementaries com plus de festius, dissabtes i diumenges, complement d’atenció continuada, hores extres, les guàrdies, etc., d’acord a la mitjana de les quantitats percebudes per aquests conceptes en els 11 mesos anteriors al mes en que es gaudeixen les vacances. 
Al gener d’aquest any es va celebrar la vista de la causa, en la que cada part es va ratificar en les seves postures. Els sindicats posaven l’èmfasi en la normativa europea que segons ells reforçava la seva tesi i en algunes sentències favorables a la seva petició que s’havien  donat també en el marc de la Unió Europea. Mentre que les patronals estimaven que els antecedents i les normatives europees no eren d’aplicació.

En la seva sentència el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dona parcialment la raó als demandants establint que en la paga de vacances, a més dels complements que actualment ja s’estan abonant caldrà pagar el prorrateig de: Complement d’Atenció Continuada, Guàrdies o retribució de la jornada complementària d’atenció continuada, i els plus de festius, dissabtes i diumenges. La sentència exclou el prorrateig de les hores extra, les DPO,  i el de festius especials.

(Continuarà...)




Cap comentari:

Publica un comentari