divendres, 24 de febrer de 2017

Sobre les estructures d’Estat que vol crear el govern català en l’àmbit de Salut.


El govern català es vol dotar d’una Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris, i de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.


Tanmateix, tot just estem en la fase d’aprovació de les memòries preliminars dels corresponents avantprojectes de llei...




En la reunió del Consell Executiu de la Generalitat d’aquest dimarts passat, el Govern va prendre dos acords que afecten directament al sector sanitari. Es tracta de les aprovacions de la memòria preliminar de l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència Catalana de Medicaments i Productes Sanitaris i la memòria preliminar de l’Avantprojecte de la llei de creació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. En ambdós cassos es tracta d’aprovacions de les “memòries preliminars” expressió que en la pràctica ve a significar que “el més calent és a l’aigüera”.

Tanmateix és un primer pas necessari per que finalment aquestes dues agències puguin assumir un paper important en l’estructura sanitària de Catalunya, i en aquest sentit, cal aplaudir la decisió del govern català. Voldria però fer algunes consideracions al voltant del que és una Agència Pública:

Les Agències que s’han constituït fins ara a Catalunya són entitats de dret públic, sotmeses a l’ordenament jurídic privat, que tenen el seu propi patrimoni i la seva tresoreria independent, i que es regeixen pels principis d’autonomia de gestió.

Què vol dir això? Doncs que el regim jurídic de les agències de l’administració pública és similar, per no dir igual, al dels consorcis, i per tant si fem memòria del que es va dir quan es volia crear  un consorci a Lleida, recordarem que llavors es pretenia “privatitzar” la sanitat a ponent perquè un consorci és una entitat de dret públic sotmesa al dret privat.  És sorprenent que ara ningú acusi al departament de Salut de voler privatitzar l’Agència de Salut Pública i l’Agència del Medicament. Vol dir això que finalment hem recuperat el seny? Diria que no, diria que els ideòlegs de les marees que ens inunden encara no s’han adonat de la situació.

Deixant de banda aquesta consideració, la creació de l’Agència del Medicament és una decisió positiva pel nostre sistema sanitari. Les seves funcions seran:


  • Fomentar l’ús racional i eficient dels medicaments i dels productes sanitaris mitjançant criteris d’ús, informació i sistemes d’avaluació i control d’aquest ús.
  • Dissenyar, coordinar i implementar les polítiques  farmacèutiques de compra i sistemes d’accés als medicaments amb els diferents proveïdors del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT).
  • Facilitar i garantir l’accés als medicaments i productes sanitaris i a ordenar la prestació farmacèutica i de productes sanitaris, amb criteris d’equitat, sostenibilitat i eficiència.
  • Complir la normativa sobre vigilància de la seguretat i gestió del risc dels medicaments
  • d’ús humà i veterinari, i dels productes sanitaris i cosmètics
  • Vetllar perquè la informació, la promoció i la publicitat dels medicaments i els productes sanitaris s'ajustin a criteris de veracitat i no indueixin a consum.
  • Inspeccionar i controlar els medicaments i els productes sanitaris, cosmètics, entre d’altres, incloent-hi l’adopció de mesures cautelars i sancionant quan correspongui.
Pel que fa a l’Agència de Salut Pública, d’aquesta ja en coneixem les seves funcions i objectius atès que va estar en actiu, com a tal, des de l’any 2012 fins al 2014. De fet la llei de creació de l’agència data de l’any 2009, impulsada per la consellera Marina Geli. Aquella llei va topar amb dificultats a l’hora d’aplicar-se, atès que des del departament d’Economia no es van facilitar tots els mitjans que es requerien. No va ser fins a l’any 2011 quan per iniciativa del conseller Boi Ruiz es van aprovar els estatuts de l’Agència, la qual va ser presentada públicament, una vegada aprovada pel govern català, al juliol del 2102 i es va posar en funcionament d’acord a un contracte programa.

Finalment, a l’any 2014 i en plena crisi econòmica el govern espanyol va decidir suprimir organismes públics de les administracions públiques, i a Catalunya, el departament d’Economia va incloure pel seu compte en la llista d’organismes a suprimir a l’Agència de Salut Pública i l’ICAM entre d’altres, sense que el conseller Mas Colell ho hagués beneït. Això va ser una clara mostra de com “el poder polític es pot veure desautoritzat en ocasions pel poder funcionarial i de l’administració”. En conseqüència el conseller Ruiz es va veure obligat a “canviar-li l’uniforme” a l’agència, incorporant tot el seu contingut de funcions i equip humà a una secretaria, tot i que a efectes pràctics, es va continuar denominant Agència de Salut Pública. Es va produir un canvi de naturalesa administrativa però no de naturalesa política.

Per tant, i en conseqüència, el que ara fa el govern català és recuperar administrativament una cosa que ja existia tot i que s’aprofiti la circumstància per introduir canvis bé en la pròpia llei o en els estatuts de l’Agència. Com que la nota explicativa del departament de Salut és una mica confosa en alguns punts, i no recull amb precisió com es van produir els esdeveniments, he volgut fer aquests aclariments pel general coneixement i pel respecte a la seqüència real de com es van produir els fets.

El problema és que només estem en la fase d’aprovar les memòries preliminars dels corresponents avantprojectes de llei, per tant... “quan largo me lo fiais...”. Segurament, Si realment es volgués posar en pràctica quan abans millor l’Agència de Salut Pública, ni hauria prou recuperant la que es va derogar a l’any 2014, introduint-hi les modificacions que es cregui oportunes. Si s’opta per començar de bell nou el procés, és que no tenen    molta pressa per disposar amb rapidesa de la nova Agència de Salut Pública.






Cap comentari:

Publica un comentari