diumenge, 12 de febrer de 2017

L’Hospital d’Olot, un hospital modern i ben concebut al bell mig de la Garrotxa (I)



Tot i un dimensionat exagerat, l’Hospital intenta minimitzar els efectes negatius dels espais poc utilitzats.

Josep Maria Padrosa, nou gerent del centre, està molt il·lusionat treballant per optimitzar aquest dispositiu sanitari tan important per la comarca.



El Dr. Padrosa al seu despatx a
l'Hospital d'Olot 
El nou Hospital d’Olot ja està en ple funcionament. Tot i que va ser inaugurat a finals de l’any 2014 calia anar equipant el centre i això no era una tasca senzilla amb la forta crisi econòmica que el país ha patit des de fa més de 5 anys. Finalment, l’estiu del 2016 l’hospital culminava el procés quan a través d’una aliança amb l’Hospital Trueta de Girona inaugurava el seu servei de Diàlisi.

L’Hospital compta amb més de 27.000 m2 i pot disposar de fins a 160 llits d’hospitalització, dels quals només n’hi ha 136 d’oberts, que estan distribuïts de la següent manera: 64 llits per malalts aguts, 8 llits destinats a malalts subaguts, 27 llits sociosanitaris de mitja estada polivalent, i 37 llits de llarga estada. El nombre de consultes externes és de 65, de les quals només en funcionen 47, 13 de les quals estan destinades a Salut Mental. El Servei d’Urgències disposa de 19 box d’observació. L’Hospital compta amb  un servei de diagnòstic per la imatge de nova adquisició i entre el seu modern equipament destaca un TAC amb una tecnologia molt puntera. Completen els serveis assistencials del centre un laboratori d’anàlisis clíniques, un àrea quirúrgica/obstètrica  amb 4 quiròfans i 3 sales de parts i tres quiròfans més per la cirurgia major ambulatori, hospitals de dia quirúrgic, mèdic i sociosanitari, un servei d’hemodiàlisi i un servei de Farmàcia a més de un ampli ventall d’especialitats mèdiques i quirúrgiques.

L’Hospital dona servei a tota la comarca de la Garrotxa on hi viuen permanentment unes 56.000 persones. De fet, les previsions sota les que va ser planificat l’Hospital era arribar als 70.000 habitants. Per això en aquests moments l’Hospital no utilitza totes les seves capacitats arquitectòniques. L’Hospital està integrat en l’anomenada “aliança del triangle”, una mena de serveis assistencials mancomunats entre els hospitals de Vic, Campdevànol i Olot que permet que els tres centres puguin oferir conjuntament uns serveis sanitaris que individualment no podrien assumir per manca de base poblacional suficient.

Val la pena ressaltar alguns aspectes de l’arquitectura de l’Hospital, que només apropant-s’hi ja permet veure que un objectiu evident de Ramon Sanabria, l’arquitecte que en va fer el projecte, era que l’Hospital estès del tot integrat al paisatge idíl·lic que l’envolta. Ramon Sanabria, que també és autor del projecte del nou Hospital Universitari Dexeus de Barcelona, va decidir adaptar l’edifici a la pendent natural del solar on s’havia edificar, i partint del nivell més alt, anar baixant seguint el pendent del terreny. De fet l’edifici, seguint aquest principi, està constituït per tres plantes baixes, atès que cada una d’elles està connectada directament amb l’exterior, fet que també contribueix a dividir i separar fluxos de persones i de materials, evitant que tothom hagi de passar necessàriament per la mateixa entrada.

Un altre característica de l’edifici és l’aprofitament que ha fet l’arquitecte de la llum  batural, en ocasions directa a través de grans finestrals a l’exterior, i en altres gràcies a llum zenital en totes les dependències en les que li ha estat possible aconseguir-ho. Aquesta il·luminació natural contribueix a aportar aquest ambient tranquil i relaxat que l’equip d’arquitectura ha buscat amb afany. De fet, una de les avantatges del solar en el que s’ha ubicat l’Hospital és la gran lluminositat de la zona. Silenci, intimitat i lluminositat són dues de les característiques que més impressionen al visitant de  l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa.

A la planta superior de l’edifici hi ha els espais que podríem anomenar més socials i públics o que registren una major circulació de persones: l’entrada principal, la cafeteria, la sala d’actes, recepció/admissions, direcció i àrea administrativa, les consultes externes, gabinets d’exploració, unitat de diàlisi, etc. Al nivell inferior hi ha l’hospitalització en les seves diferents modalitats ja explicades, les urgències, la radiologia, l’àrea quirúrgica, etc., i finalment al nivell més baix i trobaríem la cuina (que és pròpia de l’Hospital i que compta amb molt bona reputació) els laboratoris, la farmàcia, el servei de manteniment, els magatzems, etc. Un únic “però”: l’entrada a urgències és la més allunyada, la que exigeix tant en cotxe com a peu, el recorregut més llarg. Tanmateix “peccata minuta” en un edifici tan ben pensat. En definitiva, una joia d’hospital i arquitectònica, al bell mig del camp garrotxí, del tot adaptat al paisatge, i al seu entorn plàcid i rural.


(Continuarà...)


Cap comentari:

Publica un comentari