dilluns, 20 de febrer de 2017

La diputada Alba Vergés, un any com a presidenta de la Comissió de Salut del Parlament


Conversa sobre diferents qüestions d’actualitat del sector sanitari: urgències, consorcis, marc legal, coordinació territorial, etc.


En opinió d’Alba Vergés, “aquesta legislatura sembla, pel que fa a la sanitat, més tranquil·la que l’anterior”



 La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya
que presideix la diputada Alba Vergés
Tot i que en ocasions, en aquest blog, he estat crític amb la diputada Alba Vergés, he de dir que em va acollir molt amablement al Parlament de Catalunya, i vàrem poder mantenir una conversa interessant al voltant de la sanitat. Els problemes del sistema sanitari són tants, i parlar-ne és tan engrescador, que la conversa s’hauria pogut allargar durant hores, perquè Alba Vergés és una persona molt conversadora, segura de les seves idees, i cada vegada més informada i més al corrent dels problemes del sector.

Fa només 4 anys que Alba Vergés és diputada al Parlament i en aquest període de temps ha estat portaveu d’Esquerra Republicana en la Comissió de Salut, i ara fa un any n’ha assolit la presidència, de la que se sent molt orgullosa perquè a banda de les funcions pròpies de la Comissió i d’ordenar els debats que s’hi produeixen, aquesta feina li comporta un contacte amb els ciutadans que li fan arribar queixes i inquietuds, i això li permet anar coneixent cada dia més a fons el sistema sanitari català. Valora positivament aquest primer any seu en la presidència de la Comissió “perquè ha estat un any diferent, menys conflictiu que l’any passat, però molt intens” afirma. Continua dient que “han estat moltes sessions informatives, i certament des de la presidència de la Comissió es viu diferent que des de la perspectiva de portaveu d’un partit. El conseller Comin ha comparegut molt, quasi tant com ho feia en la legislatura passada l’exconseller Ruiz”.

Alba Vergés entén que en el sector hi ha més calma que la que hi havia en temps anteriors, “perquè el conseller Comin ha donat moltes explicacions de cara en fora, cosa que abans no es feia tant”. En aquest punt, la diputada Vergés ha passat per alt els conflictes causats pel conseller Comin amb al seva obsessió “desprivatitzadora” de la sanitat, o els problemes generats en el sí del grup parlamentari de “Junts pel Sí” quan Comin va fer desqualificacions d’algun diputat del seu propi grup parlamentari. Tampoc ha recordat el problema derivat de la pèssima comunicació del departament de Salut, quan va esclatar el problema de l’enterovirus, entre d’altres situacions conflictives.

Una vegada trencat el gel inicial vàrem començar a parlar del “Pla Director d’Urgències”. En aquest punt vam discrepar  atès que Alba Vergés confia molt en que aquest Pla pugui resoldre el problema que tenim plantejat a Catalunya amb les urgències. En la seva opinió el Pla servirà per detectar problemes, aportar solucions, determinar responsables de les diferents accions i posar dates. Per contra, la meva postura era menys optimista. Parteixo de la base que el Pla pot pal·liar en certa mesura el problema, però no el resoldrà. Sempre hi haurà alguns moments de l’any en que els serveis d’urgències dels nostres hospitals estaran col·lapsats. S’han de poder drenar els malalts i per això cal que els centres sociosanitaris entrin en una dinàmica de desprendre’s dels malalts més socials, i dedicar els seus llits a malalts més sanitaris procedents dels serveis d’urgències hospitalaris, però per això calen diners i calen més dispositius no tan “sanitaritzats”  per atendre als malalts més socials. Si que ens vàrem posar d’acord en la necessitat d’una coordinació entre l’activitat sanitària i l’atenció social, que avui en dia no existeix, si més no als nivells que convindria. Alba Vergés va posar un exemple amb el que coincideixo plenament per mostrar les diferències actuals entre l’atenció sanitària i la social: “mentre a Salut ets una persona que cal atendre al moment, quan entres en contacte amb el món dels serveis socials, passes a ser un expedient. Des que et valoren i et proposen per anar a una residència, fins que realment et donen la plaça poden passar anys”

Tot seguit vàrem abordar la qüestió dels consorcis sanitaris. Tot i que Esquerra Republicana de Lleida es va posicionar clarament contra el consorci que es volia constituir a Lleida, Alba Vergés ho relaciona molt més amb la mala informació que des de Lleida es va donar que no pas amb les acusacions de privatització que es varen formular contra aquell consorci. La pròpia Alba Vergés, abans d’accedir al Parlament de Catalunya, havia treballat en un consorci i té molt clar que en cap cas un consorci equival a “privatitzar”. De fet és perfectament conscient que de tots els consorcis del sector sanitari existents a Catalunya en cap d’ells es pot parlar ni mínimament de cap mena de privatització.

Tanmateix Alba Vergés va posar sobre la taula les moltes irregularitats administratives que la Sindicatura de Comptes detecta cada any en els seus informes de fiscalització dels diferents centres del SISCAT i també de consorcis, empreses públiques i el propi ICS i que demostrarien que la gestió en els consorcis tampoc és una panacea. Vàrem coincidir en el diagnòstic d’aquests problemes: el marc legal que regula la prestació dels serveis sanitaris a Catalunya està format que un conjunt de lleis de caràcter general que s’apliquen al sector sanitari, però com que no han estat concebudes especialment per donar suport a les especificitats del sector, en lloc de ajudar a la gestió, el que fan és complicar molt el fet de fer compatible les exigències del servei sanitari amb el que la llei estableix. En aquest sentit només la LOSC és una llei específicament sanitària, i tot i així ja té 25 anys, fet que reclama una urgent revisió i clarificació de la mateixa. Alba Vergés té molta confiança en la nova llei de “Contractes de Serveis a les Persones” que el Parlament està treballant i de la que el govern de la Generalitat en va aprovar l’avantprojecte. Creu que serà d’un gran ajut per evitar que apareguin en el sector empreses no específicament sanitàries que vulguin fer negoci a costa de la sanitat, com va estar a punt de passar amb l’ABS de l’Escala fa ja alguns anys.

Encara que mol superficialment vàrem abordar el paper que en ocasions juga el Parlament, a través de mocions i resolucions que obliguen a l’executiu a actuar de determinada manera, excedint-se (a vista dels ciutadans) de les seves funcions de control. Tos sabem que el Parlament impulsa l’acció de govern orientant i estimulant el Govern o a algun departament, i això ho fa a través de mocions i resolucions, però és ben cert que en ocasions els ciutadans percebem com si el Parlament volgués fer de govern. Vaig tenir la impressió que efectivament compartíem també aquest criteri.    

Derivat del problema aparegut amb el consorci de Lleida, comentem contradiccions que existeixen en els territoris catalans en els que uns proveïdors van per una banda, i uns altres proveïdors van per un altre. L’exemple del que vaig conèixer a Olot fa unes setmanes em va servir per il·lustrar com no hi ha una coordinació territorial adequada. En el cas d’Olot no es pot acceptar que determinats malalts de la ciutat d’Olot, per fer-se determinades proves radiològiques han d’anar a Girona quan se les podrien fer a l’Hospital d’Olot que és una Fundació sense ànim de lucre. En aquest sentit Alba Vergés opina que “el CatSalut hauria de manar més” i entén que aquesta coordinació és del tot necessària, no només a Olot sinó a tot el territori català.


Concloem la conversa reconeixent que cal construir un marc legal que faciliti la gestió del dia a dia tant dels centres de titularitat pública com de titularitat privada, i entenent que a nivell territorial calen fórmules jurídiques que permetin una governança pública, conjunta, dels diferents dispositius sanitaris integrats a la xarxa pública d’aquell territori, que garanteixin la utilització eficient dels recursos de la zona en bé dels ciutadans. Ha estat una conversa agradable, fluida, i tant de bo que productiva, i que alguns dels temes comentats puguin tenir una solució positiva en el futur. El meu agraïment a la diputada Alba Vergés i Bosch


Cap comentari:

Publica un comentari