Aquest consell té força més transcendència de la que molts pensen. Del seu èxit en depèn la futura existència d’un conveni mèdic.
En la reunió celebrada fa pocs dies hi varen assistir unes 40 persones, fet que de repetir-se, augura el fracàs d’aquest fòrum de debat. Com més gent hi hagi, més “light” seran els acords, més difícils de consensuar, i això comportarà que Metges de Catalunya abandoni el Consell
 |
| El Dr. Jordi Cruz és el president del sindicat Metges de Catalunya |
Tot i que en la
trobada, el conseller Comin va posar molt d’èmfasi en ressaltar la importància
de la participació, el fet és que un fòrum d’aquestes característiques en el
que hi participen unes 40 persones, està condemnat a fracassar. Aquest Consell
té un objectiu bàsic que no és altre que discutir el paper dels metges en l’organització
dels serveis de salut dels hospitals, centres de primària, centres de salut
mental i sociosanitaris. Els metges volen tenir un paper rellevant en l’organització i funcionament dels centres sanitaris i després d’haver vist com
les associacions patronals els relegaven en les negociacions del conveni
col·lectiu, aquest Consell de la Professió Mèdica és la última esperança del
metges per que la seva veu sigui escoltada i tinguda en compte. Si aquesta
oportunitat també es malmet el pas següent és evident: els metges no pararan fins
aconseguir un conveni mèdic.
Partint d’aquest
enfoc, resulta meridià que cal prendre’s amb la màxima serietat aquesta
oportunitat. Els metges, tot i que ja se’ls ve enredar amb aquest Consell una vegada, han acceptat tornar a la taula de diàleg, però per assegurar el consens
cal que els interlocutors siguin estrictament els que han de ser, ni un de
menys, però tampoc ni un de més. I és evident que una mesa amb quasi 40
persones que hi varen assistir, pot ser molt participatiu, però no és gens
operatiu si realment s’és conscient del risc que es corre. El departament de
Salut ha decidit que aquest consell estigui integrat per 29 persones representant
a l’administració, als col·legis mèdics, a les societats científiques, a les
patronals sanitàries, a les organitzacions sindicals, al personal mèdic en
formació (MIR) i a l’àmbit universitari; massa gent per que els acords siguin
significatius, operatius i vinculants.
A la reunió
d’aquest setmana passada, convocada per la Sra. Neus Rams, directora general
d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària, es van presentar el Pla de garantia
de l’estabilitat laboral i el Pla de desenvolupament professional continu, tot
i que de fet només es va parlar amb certa profunditat del Pla de
desenvolupament. Sobre el Pla
d’estabilitat laboral es va decidir crear un comissió de treball per avaluar al
situació i proposar solucions a la precarietat laboral dels metges. Per la seva
banda el Pla de desenvolupament
professional pretén fomentar el les aptituds i capacitats de cada metge
independentment del lloc on pugui desenvolupar el seu treball. Per dir-ho així,
el Pla proposa el reconeixement d’una sèrie de “galons” de caràcter individual,
sense que això tingui cap relació amb “l’antiguitat il·lustrada” que és el que
ha acabat sent avui la carrera professional, devaluada a partir del moment en
que administració, sindicats i patronals la varen convertir en “cafè per a
tothom”. En aquesta reunió, Neus Rams va proposar als participants, aprofundir
sobre el tema, amb l’objectiu de poder presentar una compilació d’aquests
treballs al mes de març o a l’abril. Es tracta que tots els assistents es
posicionin per escrit davant de quatre qüestions bàsiques per construir aquest
Pla de desenvolupament professional.
El primer tema sobre
el que hauran d’opinar és en la definició de quines variables caldria
incorporar en aquest conjunt de “galons” que el metge aniria incrementant al
llarg de la seva vida professional. El segon tema passaria per opinar sobre qui
hauria d’avaluar el “galons” de cada metge, per tal que aquests siguin
incorporats a la motxilla individual de cada metge. L’AQuAS? El Col·legi de
Metges? La Acadèmica de Ciències Mèdiques? El departament de salut?. El tercer
tema sobre el que es va demanar opinió és sobre com s’ha de fer aquesta
avaluació. Quins mecanismes s’estableixen per fer l’avaluació individual dels
mèrits de cada metge. Finalment la quarta qüestió sobre la que es demana opinió
és la relativa als efectes pràctics que aquest reconeixement de “galons” hauria
de tenir.
Durant la reunió es
va fer un petit assaig del que poden ser les diferents respostes que hi pot
haver sobre els quatre temes presentats, i tots els participants van donar la
seva opinió improvisada de cada una de les qüestions. Es va posar de manifest
que la “variabilitat” d’opinions va ser important, i que tothom va coincidir en
una cosa: “sense diners no anem enlloc”.
Els metges, en
general, no varen sortir descontents de la reunió; consideren engrescador abordar
qüestions laborals i professionals que els preocupen. Caldrà esperar a les
conclusions i les decisions que es prenguin sobre els temes tractats i la
voluntat política d’aplicar els acords que en resultin, i com tot plegat es
vincula i es fa factible tant a l’ICS com a la resta de centres del SISCAT.
Tanmateix el sindicat Metges de Catalunya és prou clar al respecte: “Si el
sindicat no rep garanties respecte a que els acords als que s’arribi, seran
vinculants, i no es dota econòmicament allò que s’acordi, Metges de Catalunya
abandonarà el Consell”
Recordem que a més
del Consell de la Professió Mèdica, en aquests moments n’existeixen tres més:
El Consell de la
Professió d’Infermeria
El Consell de les
Professions Sanitàries
El Consell de Formació Continuada
www.rbaestudisiprojectes.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada