dimarts, 14 de febrer de 2017

L’Hospital d’Olot, un hospital modern i ben concebut al bell mig de la Garrotxa (i II)


Només passejant per l’Hospital, el visitant s’adona del bon ambient que es respira en el centre hospitalari.




Josep Maria Padrosa intenta que els equipaments de l’Hospital estiguin operatius al 100% per els habitants de la Garrotxa, a través d’acords amb l’ICS i IDI  


(...Continua de l’entrada anterior)

En l’entrada anterior expliclava la placidesa que es respira a l’entorn de l’Hospital però també en el seu interior. D’això en dona fe el propi personal que treballa al centre. Es nota que en el un nou edifici treballen molt més relaxats. Van pels passadissos amb un somriure que els arriba d’orella a orella; se’ls veu cofois de treballar en aquell hospital. Certament la direcció de l’Hospital ha sabut aprofitar l’ambient positiu que es genera en una organització quan es té la possibilitat d’inaugurar uns nous espais que permeten un treball molt més còmode i agradable. Aquest sentiment de pertinença és interessant que no es perdi, perquè ajuda a superar els moments complicats quan aquests arriben. Enhorabona a tots; després d’anys d’estretors, de dificultats, d’equipaments obsolets, ara tenen l’ocasió de treballar en l’hospital probablement més relaxant, més modern i més silenciós de Catalunya.     

Vull fer referènciaa la distribució arquitectònica de les consultes externes. Per la meva feina, he tingut ocasió de conèixer diferents hospitals i en cap d’ells havia trobat una idea tan interessant per racionalitzar el personal de suport a les consultes externes. Les consultes, de dimensions convencionals, estan alineades unes al costat de les altres. La novetat rau en el fet que entre dues alineacions paral·leles de consultes hi ha un passadís tècnic en el que hi treballa el personal auxiliar de suport, fet que permet que aquests puguin estar pendents de més d’una consulta al mateix temps. Una idea molt interessant.

Tornant a la Fundació Hospital Comarcal d’Olot i la Garrotxa, val a dir que a més de l’Hospital, la Fundació també gestiona les ABS de Sant Joan les Fonts i de la Vall d’en Bas. Les altres dues Àrees Bàsiques de Salut de la comarca (Olot i Besalú) són gestionades per l’ICS. Aquesta situació comporta moltes ineficiències al sistema. Mentre a l’Hospital d’Olot es podria fer tota la radiologia convencional de l’assistència primària i els TAC, les ABS de l’ICS ho envien tot a Girona llevat de colonoscòpies, mamografies, i ecografies que se les fan a l’Hospital. Per la resta de proves diagnòstiques els olotins i els habitants de Besalú, han d’anar a Girona quan a tocar de casa ho podrien tenir resolt. Les mostres de laboratori de les ABS de l’ICS també són processades a Girona.

Em consta que Josep Maria Padrosa, des que va arribar a Olot, està intentant resoldre aquestes situacions producte d’una administració centralitzada en la que totes les decisions, es digui el que es digui, es prenen a Barcelona.  ICS i IDI són dues estructures administratives, burocratitzades, centralitzades i ineficients, en perjudici dels ciutadans que no tenen en compte els interessos del territori. Les seves prioritats no es corresponen amb les prioritats de la gent, sinó que la burocràcia i els interessos corporatius imposen la seva llei. Tanmateix sembla que finalment, mica en mica,  la força de l’evidència es va obrint pas, apareix el sentit comú i algunes d’aquestes qüestions podran ser resoltes d’una manera lògica. Tot i així resulta molt difícil d’entendre, que avui en dia aquestes situacions encara siguin presents a bona part del territori català.

A la part inferior del croquis es por veure la disposició especial de
les consultes externes, tal com s'explica en el text 
Tanmateix passa quelcom de similar amb l’activitat privada. A l’Hospital d’Olot pràcticament no hi ha llistes d’espera, i en canvi hi ha una capacitat quirúrgica que no s’està utilitzant eficientment. Per millorar aquesta utilització l’Hospital d’Olot podria arribar a acords amb les mútues i companyies d’assegurança que tenen pòlisses contractades amb habitants de la zona, perquè els seus malalts poguessin ser atesos a l’Hospital  que obtindria així uns recursos econòmics extra que li anirien molt bé. Doncs tot està pendent de si el CatSalut acaba autoritzant o no, que els centres del SISCAT puguin fer activitat privada. Pel que deia un diari gironí, sembla que Josep Maria Padrosa ha fet un plantejament al CatSalut per poder llogar quiròfans a les mútues. Seria un altre manera de fer rendible un àrea quirúrgica que hem pagat entre tots, però que no hi ha possibilitat de poder-la amortitzar per una manca de resposta de l’administració.


Vull acabar aquest escrit al voltant de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, fent referència a la felicitat que traspua el Dr. Josep Maria Padrosa. Després d’haver viscut moments complicats al front del CatSalut conseqüència dels atacs furibunds dels populismes demagògics, va decidir prendre una certa distància amb el sistema sanitari. Transcorreguts uns mesos, el Dr. Padrosa ha recuperat l’alegria i s’ha retrobat amb ell mateix. Han estat anys de patiment aguantant acusacions injustes fetes amb la intenció de desgastar al govern, malgrat que a qui es feia mal era a la persona. Ara, Josep Maria Padrosa ha deixat enrere aquelles situacions, i ha tornat a la Garrotxa, a casa seva, on té el goig de gestionar un  Hospital que és una joia, i on pensa posar tot el seu bagatge professional a disposició dels garrotxins per la millora dels serveis de salut d’aquella comarca. La més sincera enhorabona al Dr. Padrosa... i als habitants de la Garrotxa: han fet un molt bon fitxatge. 


2 comentaris:

  1. Bosch, i no et preguntes qui va dissenyar aquest htal. Sobredimensionat???
    Qui va aprovar aquesta despesa no adequada a la demanda? Això si amb diners d tots?

    Avui no demanes responsabilitats per suposat malbaratament públic?
    Es amic rei el Padrosa?

    ResponSuprimeix
  2. Benvolgut amic: en el seu dia, vaig publicar en aquest blog una entrada criticant el dimensionament excessiu de tres hospitals catalans: el de Reus, el de Puigcerdà i el d’Olot. Tots tres dissenyats en l’època de les vaques grasses, i quan governava a Catalunya el tripartit. Els responsables d’aquesta despesa “no adequada a la demanada” tal com tu la qualifiques els has de buscar en el departament de Salut d’aquella època.

    Exigir responsabilitats sobre el malbaratament de diners públics és una obligació que tenim els ciutadans i com et deia en el paràgraf anterior ho he fet en diferents ocasions des d’aquest blog, i també quan l’Hospital d’Olot estava a punt d’inaugurar-se, allà per a l’any 2014.

    Finalment, tinc la sort de tenir molts amics. Entre ells el Dr. Padrosa, a qui per cert vaig criticar des del blog per alguna actuació seva que no em va semblar correcta en la època en que ell dirigia el CatSalut. (entrada sobre els gremlins entre d’altres).

    Et desitjo que siguis feliç...

    ResponSuprimeix