dimecres, 22 de febrer de 2017

El Pacte de Ciutat per la Salut, de Reus, tota una incògnita


El Pacte pretén que totes les solucions vinguin de fora. L’Ajuntament de Reus sembla renunciar a qualsevol sacrifici o mesura correctora per resoldre el problema de sostenibilitat de l’Hospital Sant Joan


En tot el document, no hi ha una sola crítica a qui va activar la construcció d’un centre tan desproporcionat a les necessitats de la població.  
 


El passat 15 de febrer es va signar a Reus el “Pacte de Ciutat per la Salut de Reus”. Com és sabut, l’Hospital Sant Joan de Reus és un Hospital de titularitat municipal pertanyent al SISCAT, que va tancar l’exercici passat amb un desequilibri econòmic molt important fruit de diferents factors, entre els que no hi són aliens les intromissions del propi Ajuntament obligant per exemple a satisfer les DPO al personal, tot i que el centre no genera els recursos econòmics per poder-ho fer, entre moltes altres interferències.

Com que aquests desequilibris econòmics es venen generant des de fa uns anys, Ajuntament, direcció del centre hospitalari i Servei Català de la Salut varen decidir elaborar de manera conjunta un “pla de viabilitat” de caràcter plurianual. L’objectiu no és altre que intentar aconseguir una proposta que asseguri la sostenibilitat del centre, i que la mateixa tingui el màxim consens possible entre els diferents estaments que intervenen: CatSalut, Ajuntament de Reus, partits polítics representats a l’Ajuntament, comitè d’empresa, associacions de caràcter cívic, etc. I la millor manera per intentar assolir aquest consens ha estat la signatura d’aquest Pacte de Ciutat, que ha estat finalment assumit per PDECAT, Ciutadans, PSC, ERC-MES, PPC, i Ara Reus. Ha quedat fora del pacte la CUP.

Fer un Pacte de Salut, encara que sigui només de ciutat, és encomiable. La idea deriva del nonat Pacte Nacional per la Salut, que resta encallat al Parlament de Catalunya i que pretenia deixar a la Sanitat fora del debat polític. Entenc que a Reus han volgut fer el mateix després d’una temporada en la que els partits, basant-se en els mals resultats econòmics de l’Hospital de Reus i en les queixes dels treballadors, s’han barallat i la unitat ha brillat per la seva absència a l’hora de consensuar solucions per a l’Hospital.

Ara bé, el Pacte de Ciutat de Reus peca al meu entendre, d’un excés de “localisme”. Totes les solucions han de venir de fora, i des de dins cap sacrifici, cap renúncia. Al contrari: més recursos, més serveis, més recerca, més docència. Per destacar un fet positiu, el Pacte proposa una major relació, un treball en xarxa amb l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, tot i que segurament la Xarxa Tecla també hauria d’estar en aquesta coordinació territorial dels serveis assistencials.

Per altre banda, el Pacte de Ciutat és més un pacte territorial que no pas un pacte de ciutat, doncs per poder mantenir íntegrament les estructures del nou Hospital de Reus, el pacte demana que la Generalitat inclogui “dins del Pla estratègic sanitari del Camp de Tarragona 2016-2020 la coordinació amb la Regió Sanitària de Terres de l'Ebre, amb l'objectiu que es puguin sumar les masses crítiques d'habitants d'ambdues Regions, a l'hora de detectar les necessitats i proveir dels serveis necessaris amb la conseqüent ampliació de persones usuàries (amb això s’assoliria una població de referència clara d’uns 800.000 habitants), i, per tant, d'activitat. Aquest Pla ha de respectar la complexitat que actualment ofereixen els hospitals dels territori, augmentant-la si fos necessari.”

Es fa difícil entendre que Reus vulgui solucionar els seus problemes intentant que li assignin més població i li reconeguin més complexitat, que vindria a ser el resum de les demandes del Pacte de Ciutat, sense que en cap cas, es proposi cap mesura tendent a adequar l’oferta assistencial de l’Hospital de Reus a la demanda real que té, eliminant de la cartera de serveis tot allò poc eficient o amb una casuística que posi en perill la qualitat dels serveis oferts. Per altre banda tampoc hi ha cap referència a les dimensions desproporcionades de l’Hospital Sant Joan, i a trobar solucions per pal·liar la despesa ineficient que aquest dimensionat fora de lloc comporta. I no només no hi ha cap crítica, sinó que partint del fet que disposen d’un gran edifici molt nou i molt modern volen que se’ls autoritzi a fer-hi més coses i més cares, com si això fos garantia de que fent-hi més activitat i més complexa la situació econòmica del centre milloraria.

Del document encara se’n deriva un altre qüestió que sense estar escrita d’una manera clara i oberta, permet interpretacions preocupants. Potser l’Ajuntament de Reus vol “mutualitzar” els desequilibris econòmics del seu Hospital, fent que aquests els paguem tots els catalans? Deixar oberta la possibilitat que la Generalitat entri en la governança de l’Hospital, podria portar implícit que el CatSalut assumís els dèficits estructurals del centre, i això crec que no seria correcte. Voldria pensar que no, que si la Generalitat entra en l’òrgan de govern de l’Hospital (o de SAGESSA) l’Ajuntament reusenc es quedarà amb el deute existent fins el moment,  tot i que a Reus ja ens tenen acostumats a fer coses rares amb els números, com quan al setembre de l’any passat, per quadrar els comptes amb l’Ajuntament, SAGESSA va desviar 4 milions d’€ dels fons de reserva de l’Hospital de Mora d’Ebre per salvar els comptes de l’Hospital Sant Joan, que segons l’interventor de l’Ajuntament s’hauria hagut de dissoldre.


Queda clar que el problema el tenim a Reus, no a tota Catalunya, i que Catalunya pot ajudar, només faltaria, però Reus hi ha de posar de part seva quelcom més que peticions. Què passaria si tots els hospitals de Catalunya amb problemes de sostenibilitat fessin com el de Reus?










Cap comentari:

Publica un comentari