dimarts, 26 de juliol de 2016

Els Consellers de Salut, des de la Generalitat provisional fins ara, defensen el model sanitari català mitjançant un manifest conjunt



El mateix dia que Albano Dante Fachin assumeix la secretaria general de Podem, el sector sanitari públic català es veu reforçat, i els seus professionals reconeguts.


El consens entre les forces polítiques catalanes està en la base de l’èxit del model i de la seva constant adequació a la realitat del país



Salvant les excepcions que calguin, les reaccions als intents de destrucció del nostre sistema sanitari públic han estat relativament suaus després d’un període d’uns cinc anys en el que arrel de les retallades a sanitat, els populisme i la mala intenció d’alguns activistes socials i d’algunes formacions polítiques ha volgut desgastar als governs de Catalunya omplint els seus pamflets d’acusacions de corrupció i de privatització d’un sistema sanitari molt ben valorat pels seus usuaris, amb uns resultats en salut excel·lents, comparables als de països europeus que hi esmercen molts més recursos que els que hi dedica Caalunya. Només el president del COMB o la Societat Catalana de Gestió Sanitària, i les patronals del CSC i UCH han actuat amb una certa contundència contra aquells que han volgut causar tant mal al sistema sanitari.

Afortunadament, avui els exconsellers de Salut de la Generalitat i el conseller actual (només hi faltava l’exconseller Laporte, traspassat a l’any 2005) han fet un pas endavant signant un manifest conjunt en defensa del sistema sanitari català. Aquest manifest és molt important per reforçar la moral de tot el sistema que ha quedat una mica perplex per la tebior d’alguna de les respostes que fins ara s’havien fet públiques en defensa del sistema.  Pel que ha transcendit de la trobada tots han estat molt participatius i crítics amb la situació viscuda per la sanitat catalana. El manifest diu així:

“El sistema sanitari català és un dels pilars més sòlids del nostre estat del benestar, un factor clau de la cohesió social de Catalunya. Una solidesa que es demostra en els seus indicadors de qualitat, equitat i eficiència, en el seu reconeixement internacional i, en darrera instància, en els indicadors de salut de la societat catalana. I això és en gran part així -malgrat l’infrafinançament crònic i estructural a què ha estat sotmès des dels seus orígens- gràcies a la fortalesa dels seus principis i al compromís dels professionals sanitaris que amb tota la seva vocació i el seu talent es dediquen al benestar dels ciutadans del país.

Aquest sistema català de salut és fruit d’un intens i continuat esforç col·lectiu, polític i social d’institucions, professionals i ciutadans durant més de trenta-cinc anys de democràcia. Aquest compromís ha estat possible gràcies a un sòlid i transversal consens, que s’ha manifestat històricament des de la promulgació del primer mapa sanitari l’any 1980 fins a les grans lleis de salut, com la Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), la Llei de Salut Pública o la Llei de l’Institut Català de la Salut, que ha permès la seva constant transformació.

És per aquestes raons que volem reafirmar el nostre orgull i la nostra confiança en el sistema català de salut, alhora que ens mostrem ferms, des del diàleg i la voluntat de consens, en la seva defensa i convençuts del seu progrés.”

Signen el document Ramon Espasa, Xavier Trias, Eduard Rius, Xavier Pomés, Marina Geli, Boi Ruiz i Antoni Comin.

Ara caldria que entre tots es pogués recuperar l’ambient previ a la crisi, quan ningú utilitzava al sistema sanitari per desgastar al rival polític. Un sistema sanitari és  més fort quan no es veu sotmès a tensions polítiques de cap mena. Això no vol dir que el sistema sanitari faci el que vulgui i com vulgui, sinó que ha d’estar sotmès, només faltaria, a les lleis que regulen es seu funcionament. El sistema ha de ser transparent i retre comptes als ciutadans de com utilitza els recursos que aquests li fan arribar via impostos, però els ciutadans (i entre ells els polítics) han de ser a la vegada respectuosos amb els sistema de salut i els seus professionals, la immensa majoria dels quals són gent molt ben preparada, honrada i vocacional. Podria ser que acuestes trobades entre consellers es repetissin en el temps. Tant de bo.

Celebrem doncs aquesta bona notícia, i esperem que de tot el que hem viscut aquests últims cinc anys en puguem extreure conclusions que serveixin per no repetir segons quins errors de cara al futur: senyors polítics, amb la sanitat no s’hi juga!


Precisament en aquests moments vull tenir un  record per totes aquelles persones que s’han vist injustament denunciades per corrupteles inexistents, i que finalment  la justícia els ha exonerat de cap responsabilitat. Tanmateix el dany fet a les seves persones, a les seves famílies i en ocasions a les seves empreses, qui el repara?


Cap comentari:

Publica un comentari