dimecres, 6 de juliol de 2016

Barcelona seu de l’Agència Europea del Medicament ?


La Generalitat crea una comissió per aconseguir la seva implantació a Catalunya i el govern de Madrid fa el mateix, però no necessàriament amb les mateixes intencions


La cultura del NO impedeix a Catalunya fer avenços positius per al conjunt de la societat catalana. Al costat de cada projecte per crear riquesa pel país, si posicionen els que tenen per objectiu repartir la pobresa entre tots els ciutadans.



L'Agència Europea del Medicament
Al final del mandat de Felipe González, quan la Unió Europea s’estava consolidant i organitzant les seves estructures, a l’any 1992, Barcelona va optar a ser seu de l’Agència Europea de l’Alimentació que va anar a parar a Parma, i de l’Agència Europea del Medicament que va ubicar-se finalment a Londres. Barcelona va quedar al marge de ser triada per cap d’aquests dues possibilitats degut a que l’Estat espanyol mai va defensar amb suficient força i convicció davant la Unió Europea la candidatura de la capital catalana. 


Ara sembla que el “Brexit” ens pot proporcionar una segona oportunitat, atès que la sortida de la Gran Bretanya de la Unió Europea comportarà que l’Agència Europea del Medicament (EMA) hagi de cercar una nova ubicació en el context de la Unió Europea. Reforça  aquesta idea el fet que en la seva reunió de dimarts passat el consell executiu de la Generalitat va prendre l’acord de constituir una comissió amb l’objectiu d’aconseguir que l’Agència Europea del Medicament s’acabi ubicant finalment a Barcelona. Aquesta comissió estarà integrada per els departaments de la Vicepresidència, i d’Economia i Hisenda;  Salut; Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència; i Empresa i Coneixement.

Que Barcelona sigui seu de l’Agència Europea del Medicament té tot el sentit del món atès que la industria farmacèutica té un molt bon arrelament a Catalunya, tot i que aquests darrers anys el govern espanyol ha afavorit que en els processos de compra i absorció de laboratoris catalans per part de multinacionals farmacèutiques, aquests en alguns cassos, hagin acabat establint les seves seus centrals a Madrid. Malgrat tot, la industria farmacèutica catalana continua tenint un pes molt elevat, fruit d’iniciatives empresarials sorgides en la primera meitat del segle passat. Quasi la meitat de les industries farmacèutiques establertes a l’Estat espanyol estan ubicades a Catalunya, en concret segons informa La Vanguardia a Catalunya hi ha implantats 230 laboratoris farmacèutics.

Tanmateix no és només Barcelona i la Generalitat qui reacciona devant de les oportunitats que el “Brexit” oferirà als més espavilats. Al govern espanyol li va faltar temps per en el consell de ministres del divendres següent, prendre l’acord de crear també una comissió de coordinació que estarà dirigida per la vicepresidenta del govern Soraya Sáenz de Santamaria amb la finalitat d’impulsar les diferents candidatures de l’Estat espanyol. I és en aquest punt on salten les alarmes per Barcelona, atès que a nivell de l’Estat la ciutat de Málaga ha decidit també postular-se per acollir l’Agència Europea del Medicament i si és el govern espanyol que ha d’actuar d’àrbitre no cal dir que Catalunya, i particularment Barcelona, ho té complicat, atès que l’arbitratge del govern espanyol en general i particularment el de la Sra. vicepresidenta, ho serà tot menys imparcial. 

Laboratori farmacèutic català, instal·lat al Maresme 
Pel que sembla, Madrid es planteja lluitar per assumir la seu de l’Autoritat Bancària Europea, en clara competència amb Frankfurt, París i Milà. Per això, i per fer-ho en condicions avantatjoses, el govern espanyol es planteja  adoptar mesures per afavorir la competitivitat de Madrid per convertir-la en un lloc idoni per tal que diferents bancs internacionals instal·lin les seves seus a Madrid. No seria d’estranyar que si l’opció de Madrid fracassa en el tema bancari, es converteixi també immediatament en candidata a ser la seu de l’agència del medicament 


Voldria acabar aquest escrit amb una reflexió al voltant d’aquest últim paràgraf. Què passaria a Catalunya si el govern català es plantegés oferir determinades avantatges per aconseguir que l’EMA s’implantés a Barcelona? Em temo que s’organitzaria una autèntica batalla campal. A Catalunya últimament som especialistes en aturar-ho tot. Hem aturat el quart cinturó, el consorci sanitari de Lleida, el projecte Visc + entre molts altres aturaments, i hem estat a punt d’aturar el que es coneixia com a BCN World, projecte en el que també es van estudiar mesures fiscals i d’altres tipus per afavorir la seva implantació a casa nostra, i que van ser combatudes per les forces de sempre, els que diuen NO a tot i són incapaços de fer cap aportació pel futur. Aquest és el país que tenim. Mentre nosaltres anem dient NO a tot, els altres es van espavilant i van aconseguint posicions d’avantatge. 


Cap comentari:

Publica un comentari