divendres, 8 de juliol de 2016

Acord per fer front a les desigualtats en salut?


Quan els diferents territories de Catalunya no reben el mateix tracte per part de l’administració sanitària, les desigualtats en salut creixen.


Se’n resolen algunes però al mateix temps, la pròpia solució aplicada implica crear-ne de noves, al no actuar al mateix temps sobre tot el territori català.


El departament de Salut i l’Ajuntament de Barcelona, socis tots dos del Consorci Sanitari de Barcelona, han signat un acord pel qual en paraules de David Elvira, director del CatSalut, “es pretén fer front a les desigualtats en salut”. l’Acord, dotat amb 187 milions d’€ pel període 2016-2013, prioritza les inversions en els barris més necessitats. Tot i que la quantitat assignada en aquest acord és inferior a la que es va aportar en l’acord anterior entre ambdues institucions, no és la meva intenció el centrar-me en la discussió d’aquests xifres. Cal suposar que si han assignat aquestes quantitats és perquè ambdues institucions hauran convingut que és la quantitat que es requeria per fer front als objectius que tenen plantejats.

El que si que vull fer és centrar-me en aquesta frase de “les desigualtats en salut”. Anem a veure, Barcelona a 1 de gener de 2015 tenia 1.604.555 habitants, mentre que l’Àrea Metropolitana (*), descomptant els habitants de Barcelona en tenia a la mateixa data 1.609.220. A l’hora de parlar de desigualtats en salut, la primera pregunta que em faig és perquè la ciutat de Barcelona gaudeix d’uns privilegis que la seva àrea metropolitana no té, tot i que té en el seu conjunt els mateixos habitants pràcticament que la ciutat de Barcelona?.

És molt fàcil caure en els populismes derivats de les desigualtats en salut “estudiats” per la Sra. Tarafa i totes les confluències que es produeixen al seu voltant, però el departament de Salut, no ho és només de Barcelona sinó que ho és de tot Catalunya. Quins privilegis tenen els barcelonins front la gent de Cornellà, o de El Prat de Llobregat, o Sant Adrià del Besos o Santa Coloma de Gramenet per posar només uns exemples? És que a l’Hospitalet, Badalona  o Viladecans no hi ha barris amb fortes desigualtats en salut? Com és que en aquests cassos el departament de Salut no signa convenis per posar fi a aquestes desigualtats i només ho fa amb l’Ajuntament de Barcelona?

Però què passa a Tarragona, Girona, Lleida, Reus, Manresa, Vic, Figueres, Sabadell i Terrassa entre d’altres ciutats? És que els habitants d’aquestes viles no es mereixen la mateixa consideració que els de Barcelona? I la gent del Pirineu? Allà no hi han desigualtats en salut?. La veritat és que el país està dominat per la frivolitat. El problema de fons no és fer front a les desigualtats en salut, sinó que la preocupació dels polítics és sortir a la foto, vendre la moto, guanyar popularitat, i a través d’això assegurar vots per les properes eleccions. Veure avui una foto amb la Sra. Colau i el conseller Comin rient-se les gràcies l’un a l’altre ven molt més que una foto del conseller amb l’alcalde de qualsevol poble de Catalunya solucionant problemas reals dels ciutadans. 

Encara hi ha un altre aproximació a les conseqüències de signar aquests tipus d’acords que beneficien només a una part de la població. Quan repasses el conjunt d’inversions i d’actuacions que es pretenen fer a la ciutat de Barcelona t’adones que hi han coses que tenen sentit i semblen efectivament prioritàries, però a la que arribes a la segona o tercera fila comencen a aparèixer un seguit de cartes al reis de viabilitat dubtosa, però sobre tot injustes, atès que si es fessin implicarien un menyspreu als habitants d’altres contrades en les que les seves necessitats són molt més peremptòries que no pas el construir per exemple un centre sociosanitari públic a la ciutat de Barcelona. Quants llits sociosanitaris de la xarxa pública hi ha per 10.000 habitants a l’àrea metropolitana de Barcelona? I a la resta de Catalunya?. El Barcelonès té forces més llits sociosanitaris per 1.000 habitants que Catalunya, excloent el Barcelonès (les dades que ofereix l’IDESCAT pel 2015 són comarcals). La pregunta que cal fer-se és si és ètic acceptar les demandes de les Sres. Colau i Tarafa, basades exclusivament en la ideologia i el populisme, però en cap cas en l’objectivitat de les dades, quan accedir a les seves peticions equival a condemnar a molts ciutadans de Catalunya a sentir-se desiguals en salut perquè a ells cap conveni els permet que el departament de Salut resolgui les seves desigualtats. Que deuen pensar els gironins quan es va apedaçant el Trueta perquè no hi han diners per un nou hospital? I a Tarragona, on han denunciat l’obsolescència del Joan XXIII? 

És ben bé allò de que sota la “suposada voluntat” de fer front a les desigualtats, de fet se’n creen de noves...


(*) A l’Àrea Metropolitana de Barcelona no s’hi consideren ciutats com Sabadell, Terrassa, Rubí o Granollers entre d’altres


Cap comentari:

Publica un comentari