Antoni Comin assisteix a la Junta Directiva de la Unió, per intercanviar opinions amb els seus membres.
Després d’algunes setmanes de certa tensió, sembla que finalment hi ha un apropament entre ambdues parts, els efectes del qual seran sens dubte positius per al sector sanitari

Des de llavors, hi ha hagut alguns contactes per intentar recompondre
la situació, i sobretot aconseguir que les relacions institucionals es
mantinguessin en el bon to i la bona harmonia que aquests tipus de relació exigeixen
a totes les parts. Després d’uns primers contactes amb certa tensió en els que les distàncies semblava que
s’eixamplaven en lloc d’escurçar-se, finalment es va acordar fer aquest intent
amb l’objectiu de recuperar la confiança perduda entre les parts.
En aquesta ocasió la reunió va anar molt bé, i ambdues parts van llimar
sinó totes les seves diferències, si que una bona part d’elles. Sembla que el
conseller Comin en aquesta ocasió hi va acudir amb la “voluntat d’agradar”, i
això va facilitar una bona entesa, que va generar un ambient de confiança per
permetre que hi hagués un intercanvi d’opinions al voltant dels diferents temes
que han configurat el dia a dia d’aquests primers sis mesos de mandat del
conseller. En aquests sentit el
conseller Comin va arribar a dir que “si es vol preservar el model sanitari
català, la Unió és un aliat estratègic per aconseguir-ho” reforçant la idea que
uns i altres (departament i UCH) tenen el mateix objectiu en la defensa del
model sanitari català. Enric Mangas,
president d’UCH va valorar molt positivament la reunió i va proposar que aquest
tipus de reunions es puguin fer amb certa periodicitat, atesos els seus efectes
positius.
![]() |
Enric Mangas, president d'UCH |
Tanmateix, el fet que s’hagi trencat el gel entre ambdues institucions,
no vol dir necessàriament que existeixi una acceptació generalitzada sobre tot
allò que el departament de Salut determina o fa, o sobre tot allò que els
directius de la Unió pensen. Existeixen coincidències en determinades
apreciacions i discrepàncies en unes altres. Però aquest fet, per ell mateix no
representa cap inconvenient ni cap problema. El problema es plantejaria en el
moment que ambdues institucions es giressin mútuament l’esquena, i
afortunadament per la sanitat catalana les relacions han emprés un camí de
diàleg i respecte molt necessari. Ens en hem de congratular.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada