diumenge, 24 de juliol de 2016

16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica Puigcerdà 2016 (I)




El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona es compromet amb la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de metges i metgesses.


Vicenç Ortun: “la millora sanitària del país no es produirà sinó hi ha una millora de la qualitat dels partits polítics."



Un aspecte de sala d'actes del Museu Cerdà
Un any més, Puigcerdà ha estat la seu de la 16a Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, organitzada pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) la Universitat Ramon Llull, l’Ajuntament de Puigcerdà i AUCer (Associació  Universitària de la Cerdanya). No puc començar el relat del contingut de la Jornada sense retre un sentit homenatge a l’amic Jordi Boix, que ens va deixar ara fa una mica més de dos anys  i que va ser un entusiasta col·laborador en la consolidació d’aquesta trobada mèdica als Pirineus.

La Jornada va començar amb la tradicional benvinguda que van rebre els participants per part de Jordi Gassió i Enric Subirats de l’Hospital de la Cerdanya (Transfronterer), Maria Josep Puente d’AUCer, i Jaume Padrós president del COMB. Tot seguit es va desenvolupar la primera taula moderada per Elvira Bisbe i en la que quatre metgesses, les Dres. Montserrat Garcia, Iolanda Jordan, Àngels Escorsell i Elena O’Callaghan ens varen donar la seva visió de “com sobreviure sent metgessa, dona, mare i filla”. Van ser quatre experiències diferents intentant compatibilitzar la vida professional i familiar, en les que va quedar ben evident que la conciliació entre les obligacions professionals i la vida familiar està plena d’entrebancs i que només amb vocació, esforç i comptant amb la col·laboració de familiars i fonamentalment la parella, es poden donar respostes a les exigències de la feina i a les de la família. Tanmateix tot plegat comporta estres, cansament, dormir poc, etc.

En la seva introducció del tema, la Dra. Elvira Bisbe va donar algunes dades interessants. Entre elles va explicar que la feminització de la professió mèdica s’ha anat incrementat aquest últims 20 anys. En l’actualitat per cada metge en actiu hi ha dues metgesses. Tot i així, a nivell de càrrecs hi ha poques dones, com a caps de servei per exemple. També va dir que les metgesses tenen tendència a triar especialitats diferents a les que escullen els home metges. “Una societat intel·ligent cuida als seus nens” va afirmar, en contraposició a la realitat que viuen avui les metgesses. Entre les propostes que va fer, destaco la petició de flexibilitat horària per poder adaptar els horaris a les necessitats personals.
      
Recullo algunes frases explicatives per elles mateixes de les situacions que han patit les quatre metgesses que a continuació varen prendre la paraula:
  •  Quan ets resident, no et pots quedar embarassada”
  • “Estat civil: Cansada”
  • “L’edat de guàrdies obligades cal adaptar-la a la realitat de cada persona”
  • “Hem de crear una xara de dones afectades per aquests problemes per donar-nos suport”
Les metgesses de la primera taula, mostrant les seves
reivindicaciones al final de la seva intervenció
Val a dir que aquesta taula va abordar la problemàtica de la conciliació des de la perspectiva de les persones afectades, però és evident que donar suport a les necessitats de conciliació obligarà a les organitzacions sanitàries a resoldre els inconvenients organitzatius que es produiran. Vaig trobar a faltar que no es continués aquest debat de manera que una vegada vistes les necessitats de conciliació, i les propostes que es feien per intentar trobar una sortida, a continuació no es poses sobre la taula els problemes que les organitzacions sanitàries tindran per fer-ho efectiu, i analitzar també les possibles solucions. Hauria estat una visió global del problema. En qualsevol cas, una assignatura pendent que caldrà resoldre.

El Dr. Jaume Padrós president del COMB va intervenir al final de la taula, per demanar a les metgesses que hi havien participat que li fessin arribar les conclusions i les propostes a les que havien arribat, per tal te treballar-ho conjuntament i que el document final el COMB el pogués fer seu.   

Després d’un descans, es va iniciar la segona taula, amb el títol de “La diversitat de la provisió”, moderada pel Dr. Josep M. Tabernero, director del VHIO (Vall d’Hebron Institut d’Oncologia). En aquesta taula hi participaven el Sr. Vicente Ortún de la Universitat Pompeu Fabra, la Dra. Candela Calle, gerent de l’Institut Català de la Salut, i el Dr. Josep M. Campistol, director general de l’Hospital Clínic.

El Dr. Tabernero, que sempre és un plaer escoltar-lo parlar, va remarcar els trets bàsics del sistema sanitari català, definint-te’l como una xarxa de proveïdors públics, universal i finançat via impostos, segons el model Beveritge, que té alguns trets que li són propis com la central de balanços, un estil de gestió “empresarial”, un Pla de Salut, els contractes amb el CatSalut, etc. Va destacar la bona coresponsabilitat dels professionals sanitaris amb les característiques del model, i com a reptes del futur va assenyalar les reformes estructurals, els sistemes d’informació compatibles, la millora de l’eficiència i la sostenibilitat del sistema.


Tot seguit va ser el torn del professor Vicenç Ortún, que com sempre es va convertir en el pol d’atracció de la mesa. Va començar dient que ell més enllà del títol de la taula, faria el discurs que li venia de gust. En aquest sentit va començar dient que el poder de “l’equip” és infinitament superior al de les persones i va afirmar  que el “no assegurament” als USA ha baixat del 16 al 9% amb “l’Obama care.” “Calen reformes estructurals protagonitzades per les institucions, perquè la qualitat de les institucions és molt important”

El ponents de la segona taula
Va seguir dient que una societat funciona quan les institucions són capaces de aconseguir que allò que socialment és necessari fer, sigui atractiu per les persones. Va assegurar que “quan baixi la marea es veurà qui va sense banyador” i en aquest sentit va criticar com exemple del que volia dir el que succeïa en la llotja del Bernabeu on si hi assisteixes assíduament pots aconseguir contractes, disposicions legals que t’afavoreixin, etc., com a mostra del que és una baixa qualitat institucional. 
  

Va reclamar solvència per mantenir el sistema sanitari i va demanar que hi hagi competència per fer les coses bé i amb la millor qualitat possible en lloc de fer-les al preu més baix. Competir per la qualitat, no per veure qui fa el preu més baix. També va demanar més autonomia de veritat i va posar com exemple a l’ICS, entitat al seu judici sense cap mena d’autonomia. “El que s’ha de canviar en aquest país són els partits polítics. La millora sanitària del país no es produirà sinó hi ha una millora de la qualitat dels partits polítics” va sentenciar a l’acabar la seva intervenció.

(Continuarà...)





Cap comentari:

Publica un comentari