dimarts, 16 de febrer de 2016

Una aliança ICS, ICO, IDI, amb una gerència única per les tres institucions?


La burocràcia i la ineficiència d’una organització pública, són directament proporcionals a la seva dimensió


Aquestes passes enrere en l'organització de la sanitat pública a Catalunya són fruit de la manca de model sanitari i idees pròpies a ERC



Està sonant amb força aquesta dies que Candela Calle podria ser la nova gerent de l’Institut Català de la Salut, i sembla que aquest nomenament portaria aparellat la constitució d’una aliança estratègica entre l’ICO, l’IDI i el propi ICS amb l’idea d’estructurar una gerència única per les tres institucions. Fins que des del departament no expliquin millor la finalitat d’aquesta aliança, es fa difícil entendre les raons que justificarien  aquest plantejament, i en canvi si que semblen evidents quins serien els inconvenients.

Està molt clar que si avui l’ICS és ja una estructura de molt difícil governabilitat atesa la seva dimensió, el fet “d’ajuntar-hi” l’ICO i l’IDI ho converteix tot en una estructura immensa del tot ingovernable. No hi haurà qui posi ordre en una agrupació d’aquestes característiques que per la seva inèrcia dificultarà molt la presa de decisions. Serà el paradigma de la ineficiència. No era baladí l’interès per parcel·lar l’ICS en estructures més governables, amb una dimensió més reduïda que hauria facilitat una governabilitat molt més efectiva. Contràriament al que molts creien, la idea de fragmentar l’ICS es fonamentava en aconseguir estructures de govern àgils que servissin per gestionar els seus centres amb la mateix agilitat en la presa de decisions que ho fan els seus competidors. Tos sabem que avui en dia l’ICS és poc eficient en la presa de decisions, doncs bé, si aquesta “aliança” es du a terme, haurem aconseguit extrapolar aquestes dificultats també a l’ICO i a l’IDI, amb l’afegitó que una gerència única comportarà un autèntic coll d’ampolla sobre la taula del gerent/a únic, que veurà com un tant per cent elevat  del seu temps l’ha d’esmerçar en la signatura inacabable de tota mena de paperassa pròpia de la burocràcia més carca i ineficient.

Segurament una mesura d’aquesta mena farà feliços als teòrics d’ERC que “encara no saben que volen ser quan siguin grans” en matèria de sanitat, i també serà aplaudida pel sindicat de Metges de Catalunya, que sempre ha apostat per el “gran ICS”. També Catalunya Si Que es Pot i la CUP estaran  encantats de la vida. Vet a qui com conflueixen una vegada més els interessos de plantejaments socialment oposats, i quan això passa és senyal clara que hi ha quelcom que no quadra. La pregunta és quin és l'objectiu? satisfer els interessos de la classe política o defensar els serveis més eficients per als ciutadans? Seran els polítics qui pagaran de la seva butxaca els costos d'aquesta decisió? o per contra es demanarà als ciutadans que es rasquin la butxaca per fer front al cost de les mesures que fomenten la ineficiència?  

No és menor el problema de la dimensió de les organitzacions, i si a més tenen caràcter públic encara és més notori aquest efecte demolidor en l’eficiència dels processos de presa de decisions. Mirem sinó quin és el resultat d’empreses públiques monstruoses coma ara RENFE o d’altres: no han tingut més remei que acudir a la burocràcia i a la centralització de les decisions  per assegurar un mínim control de l’organització, i això és el principal enemic de l’autonomia de gestió i de l’eficiència. Per tant, d’acabar-se confirmant aquesta superestructura, preparem-nos a tenir més llistes d’espera, a generar més dèficits, a tractar a l’usuari com un “cartillero” o un “ocho barra”, i tants altres inconvenients com es vulgui, perquè una organització amb aquesta dimensió tan brutal no tindrà cap mena d’agilitat en la resposta que es pugui donar als requeriments que es facin des del Departament de Salut o des del CatSalut. És allò tan conegut dels volants d’inèrcia: quan estan en marxa no hi ha força que els aturi.
El proper organigrama de l'ICS  

Per l’altre banda, si en una entrada anterior al blog parlava d’un Superman a la direcció del CatSalut per assumir masses responsabilitats diferents, ara, si es confirma el nomenament de Candela Calle al front d’aquesta organització mastodòntica estarem davant d’una Superwoman, que acabarà sumint aquesta macro organització en el reialme de la burocràcia. I això és vàlid per Candela Calle però també per qualsevol altre persona que accepti un suïcidi professional com aquest. Sembla però, que el suïcidi professional aniria acompanyat d’uns emoluments superiors als que ja percep a l’ICO i que aquesta seria una de les condicions que la Dra. Calle hauria posat per assumir el càrrec.  Per altre banda alguns expliquen que les relacions de Candela Calle amb els responsables de Bellvitge o Vall d’Hebron no són precisament unes relacions excessivament positives. Què passarà si ella es converteix en el seu superior jeràrquic ?  

En certa ocasió davant d’un conseller de Salut de fa ja alguns anys vaig fer servir un concepte per a mi molt clar: “no es pot assumir la responsabilitat de gestionar allò que no es pot controlar”, doncs bé, estem exactament davant d’aquesta mateixa situació. Quan aquesta disjuntiva es presenta hi ha qui conscient del risc diu no i en canvi d’altres corren al despatx del conseller per acceptar-ho. És allò de l’ambició desmesurada.


Sembla que demà dimecres es coneixeran novetats respecte a aquest tema… 


www.rbaestudisiprojectes.cat              

Cap comentari:

Publica un comentari