dimarts, 9 de febrer de 2016

Posem-hi seny tots plegats


No només en els moments d’escassesa econòmica, sinó sempre, l’ètica obliga a les administracions públiques a prendre mesures eficients.


L’Hospital del Sagrat Cor està novament en risc, com a conseqüència de  les mesures populistes anunciades pel departament de Salut, de difícil materialització.    



El Dr. Xavier Mate director general dels Hospitals
Sagrat Cor, General de Catalunya i
Clínica del Vallès
 
Després que el conseller Comin prengués possessió del seu càrrec, en una de les primeres entrevistes que va concedir, va regalar el seu primer titular: “El model SISCAT ha de tornar a la seva essència. Només hi ha d’haver operadors hospitalaris sense afany de lucre”. En aquestes mateixes declaracions fetes a eldiario.es, el conseller Comin afegia Com que volem que surtin els operadors però no els hospitals que avui gestionen aquests operadors, passarem la gestió d'aquests hospitals a operadors públics". Una vegada fetes aquests declaracions, evidentment tothom va mirar en la mateixa direcció: Quiron Salud i la Clínica del Vallès, l’Hospital General de Catalunya, i l’Hospital del Sagrat Cor que són de la seva propietat.

Sense entrar en la problemàtica que es pot generar al Vallès Occidental amb els malalts si la Clínica del Vallès i l’Hospital General de Catalunya deixen de fer de sobreeixidor del Parc Taulí, i sense considerar els perjudicis econòmics que es poden derivar de tenir que indemnitzar a IDCsalud pel lucre cessant d’aquestes activitats, si que voldria centrar una mica el tema en l’Hospital Universitari Sagrat Cor. 

L’Hospital del Sagrat Cor va ser adquirit per l’Aliança (entitat mutualista sense ànim de lucre) en temps del Dr. August Salazar director general de l’Aliança en la dècada dels 80. Des d’aquell moment i quan l’Aliança va decidir traslladar el seu Hospital Central del Carrer Sant Antoni Mª Claret de Barcelona a l’Hospital del Sagrat Cor, aquest hospital va quedar automàticament integrat a la XHUP. Aquest hospital ha passat des de llavors per situacions compromeses sobrevivint a dos ERO, i sucumbint finalment degut a una excessiva càrrega de les estructures de personal que va ofegar la seva viabilitat econòmica. Més de 25 anys donant servei a la sanitat pública catalana no varen impedir que l’Aliança acabés venent els contractes de gestió que l’Hospital tenia amb el CatSalut al grup llavors anomenat IDCsalud.

Inicialment tot anava molt bé, fins que el grup IDC (societat anònima amb afany de lucre) va començar a créixer fins arribar a la seva realitat actual en que el grup Quiron Salud (tal com es diu ara) s’ha convertit en el vaixell insígnia de la sanitat privada a Catalunya.  I ha estat a partir d’aquests moment quan els problemes s’han magnificat fins el punt que tot plegat ha portat al conseller Comin a fer les declaracions que he ressaltat al començament d’aquest escrit.

Adonem-nos que aquestes manifestacions arriben en un moment en el que l’Hospital del Sagrat Cor és probablement per primera vegada en la seva història un hospital equilibrat i amb una plantilla ajustada a les necessitats. I és precisament ara quan apareixen un altre tipus de problemes que poden tornar a situar a l’Hospital en serioses dificultats de sostenibilitat i de viabilitat futura.

L'Hospital Universitari Sagrat Cor
Resulta sorprenent sentir dir al conseller Comin que com que volen que l’Hospital continuï, passaran la gestió a un operador públic com si això es pogués fer com aquell que res, tenint present que al Sagrat Cor a més dels malalts públics s’hi atenen un bon nombre de malalts de l’Aliança (ara Divina Pastora) i altre mútues. El primer problema que es planteja és com es resol un contracte que venç a l’any 2021 com tots els dels centres del SISCAT. En segon lloc la pregunta és com es paguen les indemnitzacions que sens dubte qualsevol jutjat dictaminarà que s’han de pagar a Quiron Salut, i finalment el tercer tema i el més important: que es fa amb els malalts que avui s’atenen al Sagrat Cor? Al Clínic no hi caben ni tenen capacitat logística per  assumir-los. I què passa amb el personal que avui atén als pacients del CatSalut? És obvi que si els malalts es deriven al Clínic (cosa impossible) els treballadors que els atenen també hauran d’engrossir la plantilla del Clínic. I finalment, avui cada alta a l’Hospital del Sagrat Cor deu estar al voltant dels 1900 €; a quin preu haurà de pagar el CatSalut la mateixa alta a l’Hospital Clínic? On és l’eficiència de la mesura? D’on sortirà tot aquest dineral?

Quin embolic tot plegat! Amb el fàcil que seria posar-se d’acord, parlar-ho, buscar solucions que convinguin a tothom, i sobretot ser eficients. A Suècia es van trobar amb un problema similar quan la xarxa hospitalària sueca integrava indistintament hospitals públics i hospitals privats amb afany de lucre. Les autoritats sueques, que a banda d’autoritats són intel·ligents, se’n van adonar que per una sanitat de qualitat necessitaven tots els recursos sanitaris que hi havia al país, i per evitar que es poguessin cometre abusos van decidir limitar els beneficis de les empreses amb afany de lucre que treballaven en el camp sanitari, de manera que quan aquests superaven un cert tant per cent dels ingressos, l’empresa estava obligada a reinvertir els excedents en la millora de la tecnologia, en el foment de la innovació i en millorar els salaris dels treballadors. Però es que les autoritats sueques, com he dit abans, a més d’autoritats, són intel·ligents.    


Ho mirem com ho mirem, la sanitat pública catalana necessita, d’una manera o d’altre, comptar amb l’Hospital del Sagrat Cor


Cap comentari:

Publica un comentari