dimecres, 1 de gener de 2014

IDC Salud ha adquirit la Clínica del Pilar


Mica en mica aquesta empresa madrilenya va incrementant la seva presència en el sector sanitari català


El seu vaixell insígnia és l’Hospital General de Catalunya



L'Hospital IDC-General de Catalunya
L’Hospital General de Catalunya va ser el primer puntal d’una estructura que en el transcurs d’aquests darrers 12 anys s’ha anat consolidant en el sí de la sanitat catalana. Va ser al mes de juliol de l’any 2001 quan IDC va aconseguir adjudicar-se l’emblemàtic hospital de Sant Cugat del Vallès. La manera d’aconseguir aquesta decisió de la comissió liquidadora va ser de tot menys clara. D’entrada, CCOO i el SATSE van aconseguir que el comitè d’empresa es posicionés a favor de la oferta d’IDC, mentre un exconseller de la Generalitat pressionava a les altes instàncies polítiques del país per inclinar la decisió segons els seus interessos (aquest exconseller feia de lobby en aquest afer a favor d’IDC). Sigui com sigui, la decisió va afavorir els interessos d’IDC que va aconseguir l’adjudicació de l’Hospital. Cal destacar que entre les condicions que IDC va acceptar en figurava una per la qual l’empresa madrilenya es comprometia a invertir 6.000 milions de pessetes (36 milions d’€) en un període de 5 anys per tal de millorar les instal·lacions del centre i modernitzar la tecnologia. Val a dir que ningú va comprovar posteriorment si aquell compromís es va acomplir o no, però fonts del propi hospital confirmen que el primer any van canviar l’aspecte del hall d’entrada i poca cosa més.


L'Hospital IDC-Sagrat Cor
Deu anys més tard, al 2011, IDC compra la gestió de l’Hospital del Sagrat Cor, així com la clínica del Vallès, ambdós centres propietat de l’Aliança. Aquesta institució catalana, precursora de la seguretat social quan va ser creada per algunes organitzacions gremials catalanes a l’any 1904, passava per serioses dificultats conseqüència de la nefasta gestió d’una parell de personatges que mica en mica van anar venent la pràctica totalitat del patrimoni de l’entitat atesa la imperiosa necessitat de fer “cash”. És cert que en aquesta ocasió l’adquisició del contracte de gestió per part d’IDC no va ser conseqüència de cap comissió liquidadora, sinó que va ser producte d’una negociació que va comptar amb el vist i plau del Departament de Salut. També enaquest cas IDC s’havia compromès a invertir 15 milions d’€ (algunes informacions diuen que eren 30) per millorar l’equipament del centre, fet que com en el cas de l’Hospital General de Catalunya, no ha estat verificat per ningú, i posat també en qüestió per treballadors del propi hospital.

Finalment, fa ben pocs dies, hem llegit als mitjans de comunicació que IDC acaba d’adjudicar-se la Clínica del Pilar, per decisió del jutjat en que es tramitava el concurs de creditors en que havia caigut la clínica. En aquest cas, igual que va succeir en l’Hospital General, el comitè d’empresa de la Clínica del Pilar s’ha posicionat sospitosament en favor d’aquesta opció quan l’altre oferta que s’havia presentat semblava que oferia millors condicions. Un cop més, en les condicions d’adquisició IDC s’ha compromès a invertir en el centre altres 30 milions d’€ en els propers anys.   

No tinc res en contra de les adquisicions de l’empresa IDC, més enllà de quan l’adquisició afecta a un centre del SISCAT o amb relacions de proveïdor amb el SISCAT, com és el cas de l’Hospital General de Catalunya, i de l’Hospital del Sagrat Cor. Si jo fos l’Administració de Salut de Catalunya, estaria força preocupat pel fet que en un moment de manca de recursos evident a la sanitat catalana, amb retallades a tort i a dret, una empresa pugui fer beneficis procedents de diners públics, i reenviar aquests diners a Madrid.  Em preocuparia molt.

Per altre banda, el fet d’adjudicar des dels jutjats o des de les comissions liquidadores el patrimoni, avui es fa basant-se amb els vots dels comitès d’empresa, Hisenda i Seguretat Social que són els creditors que estableix la llei amb drets prioritaris. Està molt clar que un empresari de Madrid sempre tindrà al seu favor a Hisenda i a la Seguretat Social, sobretot si a més té altres negocis amb l’Administració estatal, i també està prou clar que aconseguir el vot dels comitès d’empresa tampoc és una empresa excessivament  complicada. Per tant, la decisió resta sotmesa a un cert obscurantisme tal com ho prova el fet que en el cas de la Clínica del Pilar, els altres licitadors (germans Gallardo propietaris dels laboratoris Almirall)  no acaben d’entendre la decisió atès que consideren molt millor la seva oferta que no pas la d’IDC.

Però no és només una qüestió de vots. Crec que quan s’adquireixen compromisos diferits en el temps en matèria d’inversions, i de condicions de treball dels treballadors, algú des dels jutjats o des d’on correspongui hauria de vetllar per que aquests compromisos s’acompleixin al peu de la lletra. I això, avui, no passa. Ningú ho controla


En aquestes condicions, incrementar el patrimoni a Catalunya, es pot fer a preu de saldo. 


www.rbaestudisiprojectes.cat          

Cap comentari:

Publica un comentari