Mica en mica aquesta empresa madrilenya va incrementant la seva presència en el sector sanitari català
El seu vaixell insígnia és
l’Hospital General de Catalunya
 |
| L'Hospital IDC-General de Catalunya |
L’Hospital General de Catalunya va ser el primer puntal d’una
estructura que en el transcurs d’aquests darrers 12 anys s’ha anat consolidant
en el sí de la sanitat catalana. Va ser al mes de juliol de l’any 2001 quan IDC
va aconseguir adjudicar-se l’emblemàtic hospital de Sant Cugat del Vallès. La
manera d’aconseguir aquesta decisió de la comissió liquidadora va ser de tot
menys clara. D’entrada, CCOO i el SATSE van aconseguir que el comitè d’empresa es posicionés a favor de la oferta d’IDC, mentre un exconseller de la
Generalitat pressionava a les altes instàncies polítiques del país per inclinar
la decisió segons els seus interessos (aquest exconseller feia de lobby en
aquest afer a favor d’IDC). Sigui com sigui, la decisió va afavorir els
interessos d’IDC que va aconseguir l’adjudicació de l’Hospital. Cal destacar
que entre les condicions que IDC va acceptar en figurava una per la qual
l’empresa madrilenya es comprometia a invertir 6.000 milions de pessetes (36
milions d’€) en un període de 5 anys per tal de millorar les instal·lacions del
centre i modernitzar la tecnologia. Val a dir que ningú va comprovar posteriorment si aquell
compromís es va acomplir o no, però fonts del propi hospital confirmen que el
primer any van canviar l’aspecte del hall d’entrada i poca cosa més.
 |
| L'Hospital IDC-Sagrat Cor |
Deu anys més tard, al 2011, IDC compra la gestió de l’Hospital del
Sagrat Cor, així com la clínica del Vallès, ambdós centres propietat de
l’Aliança. Aquesta institució catalana, precursora de la seguretat social quan va
ser creada per algunes organitzacions gremials catalanes a l’any 1904, passava
per serioses dificultats conseqüència de la nefasta gestió d’una parell de
personatges que mica en mica van anar venent la pràctica totalitat del patrimoni de l’entitat atesa la imperiosa necessitat de fer “cash”. És cert
que en aquesta ocasió l’adquisició del contracte de gestió per part d’IDC no va
ser conseqüència de cap comissió liquidadora, sinó que va ser producte d’una
negociació que va comptar amb el vist i plau del Departament de Salut. També enaquest cas IDC s’havia compromès a invertir 15 milions d’€ (algunes
informacions diuen que eren 30) per millorar l’equipament del centre, fet que
com en el cas de l’Hospital General de Catalunya, no ha estat verificat per
ningú, i posat també en qüestió per treballadors del propi hospital.
Finalment, fa ben pocs dies, hem llegit als mitjans de comunicació que
IDC acaba d’adjudicar-se la Clínica del Pilar, per decisió del jutjat en que es
tramitava el concurs de creditors en que havia caigut la clínica. En aquest
cas, igual que va succeir en l’Hospital General, el comitè d’empresa de la
Clínica del Pilar s’ha posicionat sospitosament en favor d’aquesta opció quan
l’altre oferta que s’havia presentat semblava que oferia millors condicions. Un
cop més, en les condicions d’adquisició IDC s’ha compromès a invertir en el
centre altres 30 milions d’€ en els propers anys.
No tinc res en contra de les adquisicions de l’empresa IDC, més enllà
de quan l’adquisició afecta a un centre del SISCAT o amb relacions de proveïdor
amb el SISCAT, com és el cas de l’Hospital General de Catalunya, i de
l’Hospital del Sagrat Cor. Si jo fos l’Administració de Salut de Catalunya,
estaria força preocupat pel fet que en un moment de manca de recursos evident a
la sanitat catalana, amb retallades a tort i a dret, una empresa pugui fer
beneficis procedents de diners públics, i reenviar aquests diners a
Madrid. Em preocuparia molt.
Per altre banda, el fet d’adjudicar des dels jutjats o des de les
comissions liquidadores el patrimoni, avui es fa basant-se amb els vots dels
comitès d’empresa, Hisenda i Seguretat Social que són els creditors que estableix
la llei amb drets prioritaris. Està molt clar que un empresari de Madrid sempre
tindrà al seu favor a Hisenda i a la Seguretat Social, sobretot si a més té altres
negocis amb l’Administració estatal, i també està prou clar que aconseguir el
vot dels comitès d’empresa tampoc és una empresa excessivament complicada. Per tant, la decisió resta
sotmesa a un cert obscurantisme tal com ho prova el fet que en el cas de la
Clínica del Pilar, els altres licitadors (germans Gallardo propietaris dels laboratoris Almirall) no acaben d’entendre la decisió
atès que consideren molt millor la seva oferta que no pas la d’IDC.
Però no és només una qüestió de vots. Crec que quan s’adquireixen
compromisos diferits en el temps en matèria d’inversions, i de condicions de
treball dels treballadors, algú des dels jutjats o des d’on correspongui hauria
de vetllar per que aquests compromisos s’acompleixin al peu de la lletra. I
això, avui, no passa. Ningú ho controla
En aquestes condicions, incrementar el patrimoni a Catalunya, es pot
fer a preu de saldo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada