dimarts, 7 de gener de 2014

La despesa sanitària per càpita a Espanya


Entre la comunitat que més assigna (País Basc) i la que menys (Andalusia) hi ha més de 500€ per habitant de diferència


La tan cobejada solidaritat, no apareix per enlloc


En el quadre adjunt es poden apreciar les particularitats de la despesa sanitària per càpita en cada una de les 17 comunitats autònomes, des de l’any 2010 fins a la prevista en aquest any 2014. Més enllà de les conclusions que cadascú pugui treure, m’agradaria fer notar els punts següents:

La comunitat que a l’any 2010 tenia una assignació per càpita més alta era el País Basc, amb 1623,08€ per persona. A l’any 2014 l’assignació pressupostària per càpita al País Basc continua sent la més alta d’Espanya i es situa en els 1541,72€, que implica una baixada en 5 anys d’un 5%.

Quadre elaborat per la federació d'associacions per la defensa
de la sanitat pública 
En el mateix període la despesa per càpita a Catalunya ha passat dels 1298,84€ del 2010, als 1091,57 del 2014, amb una reducció en 5 anys del 15,95%
A l’any 2010, les tres primeres comunitats en assignació per càpita de recursos eren: País Basc, Navarra i Extremadura, mentre que al 2014 són: País Basc, Navarra i Astúries.

La comunitat que més ha reduït les seves despeses en Salut en aquests 5 anys és Extremadura amb un 21,92% de reducció de la despesa; ha baixat de 1509,72€ al 2010, a 1178,78€ al 2014.

La mitjana de reducció de la despesa sanitària per càpita de les comunitats autònomes en el seu conjunt ha estat en aquest període de 5 anys del 10,34%, i ha passat de 1.343,95€ per càpita a l’any 2010 a 1204,97€ a l’any 2014.

Han baixat més que la mitjana: Extremadura (21,92%), Aragó (21,1%), Múrcia (19,12%), Andalusia (17%), Castella La Manxa (16,6%), Catalunya (15,95%) i La Rioja (13,94%)

La consellera Marina Geli va aconseguir al 2010 que la
despesa per càpita a Catalunya estigués situada
 quasi en els 1.300€
Han baixat menys que la mitjana: Cantabria (1,05%), Balears (1,71%), Madrid (1,84%), València (3,9%), País Basc (5%), Canàries (5,12%), Castilla y León (6,86%), Galícia (7,9%), Astúries (8,23%) i Navarra (9,42%).

Algunes situacions que requereixen informació addicional per poder-les entendre:

La baixa despesa sanitària per càpita de Madrid, tant a l’any 2010 com a l’any 2014. Ha passat de 1108,14€ al 2010, a 1087,65€ al 2014 amb una reducció de l1,84%. Igual hi ha alguna despesa sanitària que és assumida per l’Estat; alguna explicació hi ha d’haver.

L’elevada despesa per càpita a Astúries tant a l’any 2010 com a l’any 2014, és potser deguda als problemes sanitaris que crea l’industria del carbó?
2010, que era la més baixa de totes los comunitats amb 1066,37€, que s’han convertit en 1048€ al 2014 (una reducció del 1,7%), només superada per Andalusia que amb 980€ per càpita representa l’assignació més baixa d’una comunitat en el pressupost 2014 (reducció del 17% en 5 anys)

A mi personalment, em sobta molt la posició de La Rioja en tot aquest panorama. No acabo de veure per què es gasten tants diners (comparativament parlant) en sanitat. És cert que quan major és el nombre d’habitants i més jove és la població, l’assignació per càpita pot ser menor, però tot i així trobo molt exagerada la posició de la Rioja.

Vist en el seu conjunt la posició de Catalunya no és de les pitjors: al 2014 ocupem el lloc 12 en assignació per càpita i al 2010 ocupàvem la mateixa posició tot i haver fet una reducció del 15,95%. Altre qüestió és si relacionem aquestes posicions amb el PIB o amb la renda per càpita, i llavors estaríem d’acord en que la situació de Catalunya és del tot injusta i deguda a un sistema de finançament que sens dubta ens castiga i molt.  El que no admet discussió és que aquells que gaudeixen del concert econòmic, sembla que la crisi l’han patit menys. Inqüestionable. 

Al conseller Boi Ruiz li ha tocat tenir que reduir la
despesa fins els quasi 1100€ per càpita, quan
de ben segur li hauria agradat
fer el contrari
Convé tenir calres  aquestes xifres, per que a vegades sentint determinats grups polítics, un té la sensació que es vol fer veure que a Catalunya les coses s’ha fet molt malament, quan la realitat demostra que a casa nostra les coses s’ha fet en el pitjor dels cassos  tant malament com en les altres comunitats autònomes, i en alguns cassos clarament millor.

Altre qüestió és la manca de lideratge, o fins i tot la poca traça a l’hora de explicar algunes de les retallades. Però de retallades n’hi ha hagut a tot arreu, i en alguns llocs més dures que les de Catalunya. Sempre i quan les xifres del quadre siguin certes.


De tota manera val a dir en aquest sentit que les xifres del 2014 són previsions pressupostàries, igual que les del 2013. Quan es tanquin definitivament els exercicis econòmics sabrem si aquestes previsions dels pressupostos són reals o no. Cal tenir en compte també a l'hora de valorar aquestes xifres, com ha variat la població en la majoria de comunitats autònomes. 


Cap comentari:

Publica un comentari