Nova desconsideració del PSOE al sistema sanitari català

El punt 152 dels acords que el PSOE ha presentat a Unidas Podemos per assegurar la investidura de Pedro Sánchez, és un atac a l’essència del sistema sanitari català.

Afortunadament les competències en sanitat estan transferides a la Generalitat de Catalunya i això, si la correlació de forces al Parlament es manté de forma similar a l’actual, en principi faria inaplicable a Catalunya aquesta punt de l’acord. Tanmateix la posició dels partits independentistes catalans davant la investidura de Sánchez hauria de ser NO, per allò de “cuando las barbas de tu vecino veas pelar...” 

Segons han publicat diferents mitjans de comunicació, el PSOE ha presentat a Unidas Podemos una proposta d’acord programàtic per tal de fer possible la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Aquest programa inclou 370 mesures a desenvolupar durant la propera legislatura en cas que els de Pablo Iglesias s’avinguin a facilitar la investidura dels líder socialista. 

Quan un programa conté 370 mesures, vol dir que algunes d’elles són supèrflues, i vol dir també que cal llegir-les amb atenció perquè n’hi poden haver que semblin intranscendents però que tinguin una càrrega de profunditat important. És el que ha passat amb aquest punt 152 de la proposta que està redactat en els termes següents:           

“152. Avanzaremos en el blindaje de nuestro sistema público de salud, apostando por una sanidad que se base en la gestión pública directa. Para ello se revisará la Ley 15/1997, de habilitación de nuevas formas de gestión del Sistema Nacional de Salud, e impulsará la recién creada Comisión, integrada por expertos sanitarios, organizaciones sindicales, profesionales y de pacientes, así como colectivos sociales, que analizará la situación y definirá las líneas y estrategias para revisar dicha Ley.”

Amb aquesta proposta el socialisme estatal demostra que no té cap mena de sensibilitat vers el sistema sanitari català. Se’ls en fot com estiguin organitzades les comunitats autònomes atès que totes elles tenen transferides les competències en sanitat, i des d’un despatx de Madrid, quatre il·luminats del PSOE, que probablement no coneixen res de Catalunya, decideixen que ni transferències ni res, que ells determinen, només faltaria, com s’ha d’organitzar la prestació dels servies sanitaris a tot arreu, Catalunya inclosa.

I comencen volent blindar el sistema públic de salut sota l’empara de la gestió pública directa, és a dir, prestada per la pròpia administració, la qual cosa, de ser aplicada a Catalunya implicaria d’entrada que només els hospitals de l’ICS respondrien a aquest “model” i potser amb una interpretació àmplia també si podrien incloure els consorcis com a empreses del sector públic de la Generalitat. Tanmateix fundacions com per exemple La Puigvert, la de Salut Empordà, Sant Joan de Déu, Althaia de Manresa o la Mútua de Terrassa entre d’altres o l'Hospital d'Olot entre molts altres, i la pràctica totalitat dels centres sociosanitaris del SISCAT quedarien fora del sistema sanitari públic. Seria el col·lapse de la sanitat a Catalunya al quedar, tot d’una, tantes institucions excloses del sistema, i significaria també la pèrdua de milers de llocs de treball. En definitiva, el caos sanitari.

Poca sensibilitat política, menyspreu de la realitat sanitària de Catalunya, continuïtat de l’esperit propi de tots els govern espanyols de malgrat les transferències de competències, voler mantenir el “mando y ordeno”, i la sensació de ser súbdits i estar sotmesos als seus designis, siguin bons o no, siguin ètics o no, siguin eficients o no. Per tot plegat els partits polítics catalans bàsicament PSC, el que avui és JuntsxCat, i una part d’ERC haurien de votar no a la investidura d’un personatge que es capaç d’actuar amb tanta frivolitat davant d’un problema tan greu i tan sensible per a la població. Votar NO a Pedro Sánchez és una obligació de qualsevol ciutadà que estimi el nostre sistema sanitari. Les reaccions a tanta incompetència no s’han fet esperar i tant la Societat Catalana de Gestió Sanitària com la patronal UCH han fet públic comunicats en els que manifesten el seu rebuig a aquesta mesura i reclamen respecte per el sistema sanitari català.

Deia al començament que aquesta proposta que el PSOE vol impulsar a l’Estat espanyol, no seria d’aplicació a Catalunya, i això és així; però és així avui per avui, perquè a nivell polític segur que una part del PSC i d’ERC i la totalitat de la CUP combreguen amb aquest plantejament, del que també hi participen els sindicats, que aplaudirien contents una mesura d’aquest tipus, amb el sindicat Metges de Catalunya inclòs. Per tant, avui no... però demà... Aquest país circula contra direcció: els temps moderns marquen un camí, i la realitat de la política espanyola segueix el camí oposat. En el mateix sentit es troben altres punts de l'acord, com el que fa referència a l'eliminació dels copagaments quan a Europa la tendència és justament la contrària.  

Per cert, el departament de Salut de la Generalitat, fins ara està mut davant d'aquest atac a la seva competència exclusiva d'organitzar la prestació de serveis a Catalunya... només és un oblit casual?     

Departament de Salut: un nou director general de Recerca i Innovació en Salut amb carnet de partit.

Robert Fabregat, militant d’ERC, i fins ara cap del gabinet de la consellera Vergés, ha estat nomenat nou director general de Recerca i Innovació en Salut en substitució del Dr. Albert Barberà.  

El seu currículum professional, amb una formació de base com a químic, no sembla la millor garantia per dirigir amb efectivitat la recerca al sector sanitari de Catalunya. 

Una vegada més la política ens demostra el nul interès que alguns partits tenen per fer funcionar bé un país; en lloc de situar als més valuosos en els punts estratègics de l’administració pública hi situen als més afins políticament, independentment de la seva idoneïtat per ocupar el càrrec. Ho hem vist amb els nomenaments d’alguns gerents hospitalaris que ni tan sols saben què és un compte d’explotació. La Recerca i la Innovació són claus per mantenir al sector salut al capdavant des d’un punt de vista qualitatiu i tecnològic. La recerca genera valor i coneixement, i és la base de l’èxit dels sistemes de salut més avançats del món. Si es vol continuar mantenint la posició d’avantguarda de Catalunya en aquesta àmbit, la decisió presa amb el nomenament del Sr. Fabregat no és el millor camí...

Robert Fabregat, director general de
Recerca i Innovació en Salut

La plaça havia quedat vacant des del 5 de juliol passat quan el seu titular Albert Barberà va accedir a la direcció de l’eHealth Center de la UOC, el primer centre acadèmic de salut digital del sud d’Europa. Amb anterioritat la plaça havia estat ocupada, des de la seva creació al febrer de 2016 per el Dr. Toni Andreu.

El Dr. Andreu era un home procedent del món de la recerca. Malgrat el seu pas (accidental) per la gerència de Bellvitge en el seu currículum hi havia experiències com el treball a USA en l’àmbit de la genètica de malalties neuromusculars, coneixements que més tard va desenvolupar a  Vall d’Hebron on va arribar a ser coordinador de recerca en neurociències. També va ser director de l’Institut de Salut Carlos III de Madrid a més d’altres experiències. Entre les seves aportacions des la direcció general de Recerca i Innovació en Salut cal destacar Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS). 

Al juliol el 2107 el Dr. Albert Barberà va substituir al Dr. Andreu al front de la direcció general. Procedia de la direcció general del BIOCAT i la seva trajectòria professional combinava l’experiència en recerca amb la gestió del coneixement i innovació en l’entorn de recerca biomèdica i en salut. Com en el cas del Dr. Andreu, el Dr. Barberà també es va formar als USA i posteriorment es va incorporar a l’IDIBAPS. També va dirigir programes a l’Institut Carlos III i la direcció de l’Institut de d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).

Sense voler fer un repàs exhaustiu dels currículums dels Drs. Toni Andreu i Albert Barberà, si que he volgut evidenciar la seva expertesa en el món de la recerca i la seva idoneïtat acadèmica per ocupar el càrrec. Qualsevol dels dos estava sobradament preparat per assumir aquestes responsabilitats i enriquir el sistema sanitari català amb les seves aportacions. 

Quina és la realitat avui, després d’aquest darrer nomenament? Doncs una primera conclusió és que una vegada més aquesta legislatura la política passa per davant de la ètica. No es pot considerar una actitud ètica el fet de situar en un càrrec a una persona que és militant del teu partit i saps que no té les condicions per assumir amb garanties la responsabilitat que es deriva d’aquest càrrec. 

La segona conclusió és que la Recerca i la Innovació en Salut han deixat de ser una prioritat per el departament de Salut, atès que al seu front s’hi posa a una persona no experta en aquestes matèries, i per tant la incertesa sobre els resultats és evident. No sembla que la recerca i la innovació en salut siguin matèries en els que es puguin fer experiments sobre les capacitats del seu màxim responsable, atès que són dos camps que determinen que un país estigui en l’avantguarda de les ciències de la salut o no hi sigui. Això és el que ens juguem tots amb aquests nomenament.    

Hi ha encara una última consideració relativa a la poca credibilitat de les decisions del departament en aquest camp, del que Catalunya des de fa molts anys n’ha estat pionera, perquè al front d’aquestes responsabilitats hi ha hagut en altres legislatures gent valuosa, i ara aquest valor, aquesta idoneïtat s’haurà de demostrar. Els currículums dels anteriors responsables i de l’actual no resisteixen cap comparació.

No vull que això s’interpreti com un atac a la persona triada, el Sr. Robert Fabregat, que s’ha vist al bell mig de tot plegat per ser el cap del gabinet de la consellera i per ocupar un càrrec orgànic important dins del seu partit. Probablement és una persona treballadora a qui la consellera Vergés li deu haver vist qualitats suficients per fer-lo director general; el problema és que aquesta direcció general necessita una especialització que el Sr. Fabregat no té entre les seves qualitats. Això si, militant d’Esquerra Republicana si que ho és; en aquest partit ha ocupat diversos càrrecs orgànics i en l’actualitat és el President de la Federació Regional de Barcelona d’Esquerra Republicana de Catalunya... per aquí deuen anar els trets i la raó de tot plegat... 

L’Hospital de Bellvitge estrenarà dins de pocs dies una nova àrea quirúrgica que incorpora les últimes tecnologies

Una fita llargament desitjada per els professionals de l’Hospital de Bellvitge que contribuirà a la millora de la qualitat i eficiència de l’Hospital, i que representa una molt bona notícia per els malalts de l’àrea d’influència de l’Hospital.

Amb la inauguració de l’àrea quirúrgica, només quedarà pendent la posada en funcionament de les noves dependències del servei de Farmàcia a la planta -1 de l’edifici tecno-quirúrgic, prevista per a l’any vinent i de la nova UCI prevista també per l’any vinent o començaments del 2021 com a molt tard. Aquestes actuacions completaran la posada en funcionament íntegra de tot l’edifici tecno-quirúrgic. Allò que semblava una quimera haurà esdevingut realitat. Però hauran passat 8 anys des del final de les obres fins l’ocupació total de les noves dependències.

Ara, la direcció del centre pensa ja en la tercera fase d’ampliació, consistent en la modernització de l’àrea d’hospitalització, i que està pendent de l’aprovació del Pla director, que preveu la construcció d’un nou edifici d’hospitalització. La tradicional torre que defineix el skyline de l’Hospital de Bellvitge concentrarà serveis administratius i altres serveis i dependències de suport a l’activitat assistencial. 

Quan es pot ser protagonista d’un moment com aquest, no es pot desaprofitar l’ambient d’eufòria que es genera entre els professionals i de bon segur aquest posada en funcionament de la nova àrea quirúrgica significarà per l’Hospital de Bellvitge un avenç qualitatiu important. Cap altre hospital de l’Estat disposarà d’unes instal·lacions i uns equipaments tan moderns com aquests.

Enhorabona a la direcció de l’Hospital de Bellvitge que ho ha treballat de valent, enhorabona a tots els professionals de la Institució que podran desenvolupar tot el coneixement de que disposen d'una manera molt més còmoda, i enhorabona també a tots els ciutadans de la zona d’influència de l’Hospital atès que ells també ho podran gaudir si algun dia ho requereixen.          

El quiròfan híbrid d'Angiologia i Cirurgia
Vascular, equipat amb un ÀngioTAC amb la
seva pròpia taula quirúgica que substitueix
a les taules convencionals 

L’edifici tecno-quirúrgic de l’Hospital de Bellvitge conegut com a segona fase de l’ampliació de l’Hospital entrarà en funcionament dins de pocs dies amb la inauguració  de la nova Àrea quirúrgica, de les més modernes d’Europa, que incorpora tecnologies d’última generació. Es tracta de 24 nous quiròfans pensats per incrementar la seguretat dels malalts i  dissenyats per facilitar la feina dels professionals. D’aquests 24 quiròfans, 3 d’ells són quiròfans híbrids que possibiliten dins de la mateixa sala l’acte quirúrgic i les proves d’imatge. Aquests 24 quiròfans venen a afegir-se als 7 quiròfans de cirurgia major ambulatòria, inaugurats ja fa dos anys, i que configuren en total una Àrea quirúrgica dotada amb  31 quiròfans. Fora d’aquesta nova àrea quirúrgica només hi quedaran els dos quiròfans d’oftalmologia inaugurats fa poc, i que estan ubicats a la planta baixa de la torre, on abans hi havia l’antic servei d’urgències de l‘Hospital que també va ser traslladat a l’edifici tecno-quirúrgic aviat farà 5 anys.

Es tracta d’una àrea quirúrgica molt espaiosa i estructurada molt racionalment, amb tecnologies d’última generació, fet que permet que un 60% dels quiròfans siguin  polivalents; seran gestionats segons criteris clínics de llista d’espera. Tots els quiròfans estan equipats amb torretes quirúrgiques, càmeres, ordinadors quirúrgics i sistemes tecnològics varis, i entre ells un innovador sistema d’integració de senyals que permet accedir des d’una pantalla tàctil,  a les dades mèdiques i proves diagnòstiques del pacient, segmentar les imatges en 3 D, visualitzar diferents imatges alhora, emmagatzemar-les o enviar-les per exemple a la sala de formació o a la sala d’actes de l’Hospital., i fins i tot permet realitzar retransmissions d’àudio i vídeo a l’exterior.  

Dels 31 quiròfans, 3 seran quiròfans híbrids, destinats un a Neurocirurgia un altre a cirurgia de raquis; tots dos incorporen un TAC intra-operatori. El tercer quiròfan híbrid estarà destinat a Angiologia i Cirurgia vascular i incorpora un ÀngioTAC. Tot plegat possibilita abordar noves tècniques molt més precises amb millors resultats per als pacients. Altres 9 quiròfans estaran destinats a cirurgies d’alta complexitat i dos d’ells són robotitzats i estan equipats amb la tecnologia Da Vinci. No cal dir que la cirurgia robòtica aporta nombrosos beneficis per als malalts atès que permeten una estada hospitalària més curta, produeix menys molèsties i dolor post quirúrgic, menys pèrdua de sang i una recuperació molt més ràpida. El nou bloc quirúrgic compta amb una unitat de reanimació post-anestèsica amb 22 punts d‘assistència on s’atendrà als malalts abans de ser enviats a les plantes d’hospitalització. Tot plegat ha de permetre a l’Hospital reduir les seves llistes d’espera quirúrgiques, reconduir l’índex de substitució de la cirurgia sense ingrés, i assolir la xifra de 21.300 intervencions a l’any incloent la cirurgia major ambulatòria.  

Aquests dies la direcció de l’Hospital ha dut a terme una intensa campanya per donar a conèixer les noves instal·lacions als professionals, a les associacions de veïns, a organitzacions sanitàries i a consistoris de la seva zona d’influència i tothom ha coincidit a senyalar la necessitat d’aquests noves instal·lacions, la tecnologia punta que incorporen, i els beneficis per a la salut dels ciutadans que se’n derivaran de la seva posada en funcionament.      

Tanmateix l’Hospital de Bellvitge viurà un efecte colateral molt important a conseqüència de la posada en funcionament de l’edifici tecno-quirúrgic que generarà un ambient positiu, i els resultats encara seran millors que els esperats. No és el mateix treballar en un clima laboral positiu que estar immersos en la queixa constant, i l’ànim dels professionals es contagia d’aquests nous impulsos derivats de treballar en millors condicions. Evidentment, sempre hi haurà els que sempre es queixen... 

No seria correcte acabar aquest escrit sense tenir unes paraules de reconeixement per l’equip directiu del centre. Tant per l’actual, encapçalat per la Dra. Montse Figuerola, com l’anterior, dirigit per el Dr. Toni Andreu. Sense la seva dedicació i constància la total posada en funcionament de l’edifici tecno-quirúrgic encara no tindria data de finalització... Felicitats a tost per la feina ben feta.   

Comença un nou curs... Al departament de Salut li han quedat pendents alguns temes

Als exàmens de juny el departament de Salut no va tenir massa èxit. Malgrat que el curs no era excessivament abundós en matèries d’examen, només una assignatura va merèixer un “progressa adequadament”. Les altres assignatures del curs es van quedar en un clar “necessita millorar”. Entre aquestes últimes, la prescripció infermera, la perspectiva de gènere o les llistes d’espera. Entre les que progressen adequadament, la creació de la direcció general de professionals.  

Progressa adequadament la creació de la direcció general de professionals de la salut, adscrita al departament de Salut, de la que caldrà segurament repensar el nom, però que obre unes possibilitats de futur molt interessants per la sanitat catalana.

El desistiment de Salut de desenvolupar un decret propi de “Prescripció Infermera” posa sobre la taula les contradiccions entre els discursos i els fets de cada dia, igual que la inclusió de la Perspectiva de gènere que havia d’estar present en totes les polítiques de Salut. Com que no fem política sanitària nova de cap mena, la perspectiva de gènere continua allà on estava fa un any, més enllà de petites anècdotes.

I les llistes d'espera... millor si no ho dic

Necessita millorar la qualitat jurídica i el cos legislatiu propi de la sanitat catalana. Després de molta propaganda als mitjans de comunicació afins, i de fer veure que finalment les infermeres catalanes tindrien un decret propi que donaria cobertura legal a la seva pràctica professional de cada dia, el departament de Salut s’ha decantat per desenvolupar el Real Decreto 1302/2018 de 22 de octubre del govern espanyol que en el seu punt 8 estableix una nova redacció de l’article 10, que queda així:

“Artículo 10. Procedimiento de acreditación de las enfermeras y enfermeros.

El procedimiento para la acreditación de las enfermeras y enfermeros será regulado por las comunidades autónomas en el ámbito de sus competencias.”

En conseqüència, el decret català es limita a donar compliment a aquest article desenvolupant el procediment d’acreditació de les infermeres per poder accedir a la prescripció. És doncs una acceptació del Real Decreto estatal, i per tant una renuncia a desenvolupar una legislació pròpia sobre la prescripció infermera. Aquest fet serveix d’exemple per entendre el que està passant a la sanitat catalana. D’un temps cap aquí sempre és el mateix: farem, farem, farem i al final tot queda en un simulacre.

Quelcom  similar ha succeït amb la perspectiva de gènere. Aquesta ha estat una de les poques aportacions d’aquest nou equip que governa el departament de Salut. Què s’ha fet des de Salut en aquesta matèria? Doncs ben poc. Se li ha encarregat a l’AQuAS que treballin els seus estudis i avaluacions des de la perspectiva de gènere, i això deu haver encantat a l’actual director de l’Agència, que semblava qui sap què quan el varen anomenar però que molts sabien que el seu pas per l’Agència aportaria ben poc a la sanitat catalana i en canvi li aportaria molt al seu currículum, que en el fons és el que el personatge buscava. També s'ha creat recentment el Consell Assessor de polítiques de gènere que es reunirà trimestralment, i només això ja dona idea de per on van els trets  

Necessiten millorar molt els temps d’espera quirúrgics i no quirúrgics. Les llistes d’espera han tornat a desgavellar-se i una de les raons de què això passi, està en la absència del Pla de Xoc contra les llistes d’espera que va posar en marxa el conseller Comin, dotat amb 96 milions d’€ i que ha desaparegut del pressupost. I ha desaparegut sense que des del departament de Salut s’hagi retut comptes públicament d’aquest fet que és conseqüència de la dependència que el departament de Salut té del departament d’Economia. Com que la consellera Vergés, és molt amiga del vicepresident Aragonès i a és en presumeix, aquest acaba sent qui exerceix de conseller de Salut en l’ombra, en tot allò que implica una  despesa econòmica de certa importància. Economia retalla, i Salut calla i acata.               

Però no tot és negatiu. També hi ha una matèria en la que salut progressa adequadament. Es el cas de la nova direcció general de professionals de la Salut que tot i que, atenent a la seva recent creació, els seus resultats encara no poden aportar beneficis al sistema sanitari públic, si que està posant les bases per assolir fites interessants de cara al futur. Tanmateix cal ser conscients de les limitacions legals amb que aquesta direcció general topa, atès que les competències de moltes qüestions que s’hauran d’abordar no han estat transferides. En aquest sentit caldria que la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat tingués coneixement de totes aquelles qüestions que en un futur haurien de ser transferides per aconseguir que la direcció general de professionals de la salut pugui assolir tots els seus objectius.  

  

I finalment tenim el desplegament del Real Decreto de Prescripción Enfermera... al·leluia !!!

Han fet falta més de 4 anys per que la sanitat catalana tingui una resposta legal en matèria de prescripció infermera, fet que posa de manifest que els procediments administratius i les negociacions de caràcter polític a casa nostra, massa eficients no són...

Les infermeres amb un any d’experiència, si ho sol·liciten, podran accedir de forma immediata a prescriure medicaments que no requereixin una recepta mèdica. Per els que requereixen recepta, hem d’estar a l’espera que Madrid aprovi els protocols i guies de pràctica clínica. Els negociadors del departament de Salut no han sabut convèncer fins ara al govern de l’Estat, que a Catalunya, una entitat com l’AQuAS, pugui encarregar-se de la seva elaboració. Passaran anys fins  que el Real Decreto estatal pugui ser 100% efectiu.

Tanmateix el Decret català dona cobertura legal a una activitat que les infermeres venien desenvolupant en el seu dia a dia professional, tot i que està lluny de la idea inicial d’apoderar i facultar des de Catalunya a les infermeres amb una legislació pròpia. Ens hem limitat a desenvolupar a nivell autonòmic una competència que deriva del Real Decreto estatal que regula aquesta matèria.  

El conseller Boi Ruiz va ser el primer a preocupar-se per
aportar solucions al problema de la prescripció infermera

Mirant enrere, la història de la prescripció infermera comença a l’any 2015, quan el llavors conseller de Salut Boi Ruiz conscient del vuit legal existent en aquesta matèria, al juliol del 2015 va signar un Conveni amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i infermers de Catalunya i els col·legis oficials d’infermeres i infermers de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, amb l’objectiu de posar les bases per tal que es pogués realitzar la indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris per part de les infermeres. Al setembre del 2015 el conseller Ruiz va fer arribar al govern un document amb els acords assolits. 

Malauradament les eleccions celebrades aquell mateix mes i les dificultats polítiques que varen aparèixer per formar un nou govern, no només van enviar al president Mas a la paperera de la història, sinó que també la prescripció infermera va anar a raure en algun altre paperera. Un any i mig més tard va ser el conseller Comin qui malgrat l’oposició del sindicat Metges de Catalunya i un posicionament un tant ambigu dels col·legis de metges, en un acte de valentia, va agafar el brau per les banyes i va intentar tirar endavant un decret propi de la generalitat per la prescripció infermera. I de nou unes eleccions al Parlament de Catalunya varen paralitzar el procés, fins que ara gairebé dos anys després, els actuals responsables del departament de Salut han recollit la feina feta pels seus antecessors i finalment han aconseguit que el DOGC publiqui un decret que dona cobertura legal a una feina que les infermeres venen fent des de sempre, i que pel moment només els permet prescriure els medicaments que qualsevol ciutadà pot comprar lliurement en una farmàcia sense necessitat de recepta. 

El conseller Comin va re-emprendre amb força l'elaboració
d'un decret català per regular la prescripció infermera 

Més de 4 anys de feina per aconseguir que les infermeres puguin fer el mateix que fem els ciutadans a les farmàcies, com és comprar medicaments que no necessiten recepta... A qui hem de felicitar? Per altre banda, hem necessitat 10 mesos per decidir quin seria el sistema d'acreditació que es seguiria a Catalunya. Eficients, eficients... no som...   

De fet, aquest decret de la Generalitat no és un decret que estableixi les condicions per a la prescripció infermera en el seu conjunt sinó que desenvolupa a nivell organitzatiu una competència que l’article 10 del Real Decreto estatal reformat a l’octubre del 2108 de “prescripción enfermera”, estableix com a pròpia de les comunitats autònomes de l’Estat, com és el tema de les acreditacions de les infermeres. Aquesta acreditació capacitarà a les infermeres per la prescripció de productes sanitaris i medicaments que no necessitin recepta mèdica. Això inclou productes com apòsits, sondes, bolquers per adults o bosses de colostomia, entre molts altres. En l’apartat de medicaments, s’inclouen aquells que l’usuari pot comprar en establiments farmacèutics però que fins ara la infermera no podia dispensar, com ara antiàcids, omeprazol, laxants, hidrocortisona, ibuprofeno, paracetamol, productes per a la tos, llàgrimes artificials, etc. 

Pel que fa als medicaments subjectes a prescripció mèdica, aquests estan pendents de l’elaboració de protocols i guies de pràctica clínica per part de la “Comisión Permanente de Farmácia del Consejo Interterritorial del Sevicio Nacional de Salud”  que disposa fins a dos anys de termini per a resoldre, segons estableix el Real Decreto 1302/2018. Caldria un esforç negociador per part de les autoritats sanitàries catalanes per tal d’aconseguir que l’aprovació i/o elaboració d’aquests protocols i guies de pràctica clínica fossin responsabilitat de l’AQuAS. Si això fos així, i tenint en compte que molts d’aquests protocols estan ja elaborats, els terminis per l’aplicació al 100% del Real Decreto es podrien veure notablement escurçats a casa nostra. 

La consellera Vergés s'ha limitat a desenvolupar el
procés d'acreditació de les infermeres a Catalunya,
segons el que estableix el Real Decreto 1302/2018  

Aquest procediment d’acreditació regulat ara per el govern de la Generalitat afectarà a un col·lectiu de més de 45.000 infermeres i infermers a tot Catalunya. 

Segons un estudi publicat per l’AQuAS fa relativament poques setmanes, realitzat en el conjunt de professionals que treballen en empreses del SISCAT, i en el que hi van aprticipar 1332 professionals, la prescripció infermera apodera la professió, millora la coordinació assistencial i la seva qualitat i augmenta l’eficiència en el procés de detecció de necessitats i intervencions dirigits a les persones ateses on la infermera té un paper clau.

En la mostra hi varen participar metges, infermeres, directius, i altres professions assistencials. Ara caldrà veure quan temps haurà de passar perquè tot això acabi sent realitat. 

Les dificultats econòmiques dels centres del SISCAT

Cada dia als centres del SISCAT els resulta més complicat mantenir l’equilibri dels seus comptes.

Entre els cords derivats del Conveni Col·lectiu del sector, les decisions judicials, i la manera com el CatSalut calcula les compensacions als centres, mantenir els comptes sanejats esdevé un exercici gairebé impossible. O hi ha un replantejament global, o els problemes dels centres dels SISCAT seran cada vagada més complicats i més difícil serà trobar-hi solucions.        

Recentment, les patronals signants del II Conveni Laboral del SISCAT han donat a conèixer el grau d’assoliment dels diferents acords previstos en el Conveni, d’acord a les previsions d’implementació en el temps de cada un d’ells. Fins ara els diferents acords s’han anat acomplint segons el calendari previst.

Una majoria d’aquests acords tenen una repercussió econòmica: els increments retributius de l’1,95 % al novembre, del 2,25% al gener i del 0,25%  al juliol, les diferents equiparacions salarial pactades, les reduccions de jornada, etc. En teoria els centres del SISCAT  haurien de recuperar tots aquests increments de despesa via l’increment de tarifes aplicat per el CatSalut que també ha acomplert els compromisos adquirits quan es va signar el Conveni. Tanmateix molts centres del SISCAT han empitjorat la situació del seus comptes i es veuen obligats a iniciar plans de reconversió per assegurar l’equilibri pressupostari. Perquè?

Per altre banda, durant el període de vigència d’aquest Conveni s’han produït  decisions de caràcter jurídic que també han incidit negativament en els comptes dels centres. En concret la sentència sobre la paga de vacances que obliga als centres del SISCAT a retribuir als seus treballadors el mes que fan vacances, amb alguns dels complements que perceben regularment la resta de mesos de l’any, com per exemple la mitjana de les guàrdies mèdiques de presència física o localitzades, el complement d’atenció continuada o els complements per festius. 

Tot plegat, atenent a que l’increment de tarifes del CatSalut en la pràctica és finalista atès que s’ha de dedicar enterament a salaris, deixa al centres del SISCAT en una situació molt complicada per atendre altres necessitats com per exemple la renovació d’equipaments o l’accés a noves tecnologies. Només algunes organitzacions pateixen un efecte neutre en aquesta cassos.

Com és fàcil entreveure la realitat és diferent i les coses no són tan senzilles. Per fer els càlculs de tarifes segons l’increment salarial que es vol assolir, l’administració actua segons valors d’un “model” teòric. Entén que un centre “ordenat” ha de tenir una massa salarial que dins del seu compte de despeses pesi entre el 63 i el 65%. Per tant els càlculs que fa a l’hora de determinar quin és l’increment de tarifes necessari per compensar un determinat increment de sou, els fa pensant en aquests empresa “model” i determina que per un increment de sou de l’1% li correspon un increment de tarifa entre el 0,63 i el 0,65%. 

En totes aquelles organitzacions sanitàries que estiguin en una situació de plantilla similar a la del “model”, la pujada salarial tindrà uns efectes neutres atès que es veurà compensada per l’increment de tarifes que rebran. Però que succeeix en aquelles organitzacions en els que en la seva estructura de costos la massa salarial s’allunya de la prevista en el model? La resposta és evident, hi haurà qui hi sortirà guanyant i qui hi acabarà perdent.

Qui hi guanya? Aquelles empreses en els que els serveis subcontractats a empreses externes són nombrosos hi sortiran guanyant atès que la seva massa salarial, al tenir serveis subcontractats, serà inferior a aquest 63-65% i podran dedicar una part de l’increment de tarifes a altres finalitats diferents a incrementar els salaris. Per contra aquelles organitzacions en les que la seva massa salarial pesi un 70% o més en el seu compte de despeses hi sortiran perdent amb tota seguretat, i tindran problemes a l’hora de pagar els nous salaris amb el conseqüent desequilibri pressupostari.

És per això que caldria que l’Administració canviés de procediment i en lloc de pagar els increments salarials via tarifes, el pagués cas per cas, en funció de les necessitats reals derivades de les característiques de cada organització. És clar que això és una feinada però és infinitament més just i al mateix temps també podria servir per endreçar una mica aquelles institucions que tinguin desequilibris clars en les seves plantilles.                             

Els fets més destacats d’aquest últim curs en el sector sanitari

El mes d’agost és un bon mes per fer un repàs d’aquells temes que han estat actualitat aquest últim curs en el sector sanitari, i avaluar així si la sanitat catalana progressa adequadament o per contra està estancada. El que ofereixo avui és un repàs d’aquells temes que des del meu punt de vista són rellevants per el sector. Soc conscient que altres persones poden tenir un altre punt de vista, i per tant admeto que la meva visió de la realitat pugui generar discrepàncies.

Tanmateix, en una cosa si que no hi poden haver masses discrepàncies. Aquest curs 18/19 s’ha distingit sobretot per la proliferació de les vagues en el sector, i poca cosa més... un dels cursos més ensopits d’aquests últims anys...  

Mes de setembre 2018.- El més destacable és la cimera que es va dur a terme per abordar els problemes dels professionals, i que un any després encara no ha aportat cap resultat destacable més enllà de la presa de consciència del problema i alguns petits avenços poc efectius fins avui.

També cal remarcar el nomenament de Mateu Huguet al front de l’Hospital de Reus i la de Jordi Cortada que el va substituir al front de l’Arnau de Vilanova lleidatà, en una decisió que va deixar ben clar el poc respecte que des del departament de Salut es té per la funció gerencial.

Mes d’octubre 2018.- El Dr. Toni Dedeu va anunciar que deixava la direcció de l’AQuAS, i va ser substituït per el Dr. Cesar Velasco, que tothom sabia que anava a l’AQuAS a fer currículum. Passat un any del seu nomenament, ni tan sols es pot dir això. El Dr. Velasco passa del tot desapercebut.

Mes de novembre 2018.- Es convoca una vaga de metges a l’assistència primària de l’ICS i dies després se’n convoca un altre, totes dues coincidents en el temps, que afecta als metges dels centres concertats.

Es signa l’acord del II Conveni Col·lectiu del SISCAT, que una vagada més deixa als metges fora dels acords. 

Mes de desembre 2018.- Es desconvoca la vaga que afectava als metges de primària de l’ICS gràcies a uns acords de difícil acompliment. Tanmateix, tot i que el sindicat Metges de Catalunya sabia que alguns dels acords no es podrien acomplir, necessitaven una excusa davant dels seus afiliats per poder desconvocar la vaga.

Per la seva banda la vaga de metges del SISCAT no va ser desconvocada, i no hi va haver cap negociació per posar-hi fi. La vaga va durar fins l’últim dia que s’havia convocat, però amb un seguiment molt escàs per part dels professionals.

El departament de Salut fa evident que no té un model territorial per gestionar la sanitat a Catalunya, i canvia el plantejament que s’havia fet en la legislatura anterior per gestionar l’Hospital de Reus, autèntic pou sense fons de la sanitat catalana. 

Es repeteix l’espoli de l’Hospital de Mora, per salvar el dèficit galopant de l’Hospital reusenc.          

Mes de gener 2019.- Els metges del SISCAT convoquen una nova vaga a la sanitat concertada

La consellera de Salud Alba Vergés torna al càrrec després d’haver gaudit, durant uns mesos, d’un permís de maternitat.

Mes de febrer 2019.- El Col·legi d’Economistes celebra el 40 aniversari de la creació de la Comissió d’Economia de la Salut

Es produeix la unificació dels consorcis sanitaris del Garraf i l’Alt Penedès

Mes de març 2019.- Es celebra la segona cimera de professionals, que torna a decebre al sector per la manca de solucions efectives. Es parla molt però s’avança molt poc en la solució dels problemes reals.   

Continuen els problemes econòmics a molts centres del SISCAT; ara al Centre Sanitari del Solsonès.

Mes d’abril 2019.- El sector sanitari brinda un sentit i merescut homenatge a Xavier Trias, en el moment en que anuncia la seva retirada de la política activa.

Cada dia es posa més de manifest la paràlisi institucional de la sanitat pública catalana. Molta propaganda a Twitter, i molts pocs resultats pràctics  

Mes de maig 2019.- El SEM convoca una nova vaga en el sector sanitari

Els sindicats signants del II Conveni Col·lectiu del SISCAT rebutgen incorporar al Conveni els acords a que havien arribat Metges de Catalunya i les patronals

El Consorci de Salut i Social de Catalunya es reinventa per adaptar-se a les noves realitats.

Mes de juny 2019.- El resultat de les eleccions municipals té conseqüències en la governança de diferents institucions del SISCAT.

Es produeix a Vall d’Hebron un relleu a la gerència que impacta en el sector.

Mes de juliol 2019.- El CatSalut refà el seu organigrama, i deixa fora a la Dra. Cristina Nadal, responsable entre d’altres èxits del bon funcionament dels serveis d’urgències d’aquests últims anys.

La Dra. Gemma Craywinckel assumeix la gerència de l’Hospital de Sant Pau 

Es descontrolen les llistes d’espera

La Justícia tomba els acords entre les patronals sanitàries i el sindicat Metges de Catalunya. S’obren les portes al conveni mèdic...  

Manel Ferré és reelegit president del Consorci de Salut i Social de Catalunya 

Mes d’agost 2019.-El govern de Madrid exigeix al departament de Salut una retallada en la despesa farmacèutica i en altres prestacions.   

A conseqüència del punt anterior tornen les retallades a la sanitat catalana, tot i que des d’Economia es vol difuminar l’impacte de les mesures preses al sector sanitari. El Vicepresident del govern i conseller d’Economia, en resposta a un requeriment del govern espanyol ordena una reducció pressupostària del 6% que afecta a tots els departaments de la Generalitat i a totes les empreses i consorcis del seu sector públic, excepte a l‘assistència primària i a l’especialitzada. Tanmateix atorga tot el poder executiu de l’Ordre a la Intervenció general... què Déu ens agafi confessats...   

Que cadascú ho valori...