El nou Trueta, una olla de cols...

Ara també s’hi posa pel mig el Parlament de Catalunya, instant al govern de la Generalitat a construir el nou Hospital Josep Trueta en els terrenys de Domeny, sense aportar cap argument de caràcter tècnic per justificar la proposició.  

La proposta de resolució, presentada per “Catalunya En Comú Podem” ha comptat amb el suport de JuntsxCat, la CUP, i el PP; PSC i Ciutadans s’han abstingut i ERC hi ha votat en contra. No és la primera vegada que el Parlament fica cullerada en el projecte: A l’any 2011 una majoria parlamentària va instar al govern d’aquella època a encarregar el projecte executiu del nou Trueta en els entorns de l’Hospital actual.   

Aquesta manera de fer denota que som un país poc seriós: Com pot un Parlament forçar a un govern a fer una cosa i uns anys més tard fer el contrari, demanant construir un equipament sanitari en un emplaçament diferent, sense que els experts opinin sobre la idoneïtat d’aquest emplaçament?  

Fa temps que es parla de la necessitat de construir un nou Hospital Trueta a Girona, ateses les mancances i inconvenients que presenta l’edifici actual que data de l’any 1956 i que va ser batejat com a Hospital Álvarez de Castro al 1959. No va ser fins l’any 1990, que l’Hospital va adquirir el seu nom actual. De llavors ençà l’Hospital ha prestat ininterrompudament serveis de salut als habitants de les comarques gironines .

L'opció de construir el nou hospital a l'entorn de l'actual
va ser descartada   

Després de tants anys de funcionament, el deteriorament de les seves instal·lacions, la insuficiència dels seus espais, l’obsolescència dels criteris tècnics que s’havien utilitzat per la seva construcció, i la impossibilitat de readaptar aquell edifici a les noves necessitats, etc.,  van posar sobre la taula la necessitat de construir un nou hospital. Va ser a l’any 2006 quan el departament de Salut, conscient de la precarietat d’aquell edifici i de les dificultats dels professionals per fer bé la seva feina, va decidir endegar un concurs d’idees per construir un nou hospital en el mateix recinte en que s’aixecava l’antic hospital.

Han passat quasi 15 anys i els gironins, amb l'ajut de polítics i altres actors barcelonins, continuen discutint si són  verdes o si són madures. En tot aquest temps no han estat capaços de decidir-se per on volen el nou Trueta. Fins ara s’han barrejat en les converses tres ubicacions diferents: les proximitats de l’Hospital actual, els espais de Domeny i la zona propera a l’actual Parc Martí Julià a Salt. Embolica que fa fort...

Perquè s’ha arribat a aquesta situació? Les causes són múltiples. La primera i molt important es la crisi econòmica que hem patit a partir de l’any 2009. Tanmateix acceptant que la crisi hagi estat la responsable de demores en l’execució del projecte, aquesta no ha estat, des del meu punt de vista, la causa principal. Crec que l’origen dels problemes està en la manca d’un plantejament unitari per part de les forces vives gironines, entenent per forces vives els partits polítics, la universitat, els ajuntaments implicats, els professionals de la salut, els seus col·legis professionals, l’ICS i altres associacions ciutadanes interessades en el projecte. Seria hora que aquestes forces vives gironines s’adonin que sense la unitat, sense una voluntat clarament majoritària d’anar tots en la mateixa direcció, i apostar tots per la mateixa solució, no se’n sortiran. No tindran nou hospital si no pacten entre tots ells una sortida, la que sigui, però que sigui defensada i volguda per una majoria clara de ciutadans. 

Quan això no passa et trobes amb aquestes resolucions absurdes d’un Parlament que avui diu una cosa i demà (una anys més tard), diu la contrària. Un Parlament que hauria de ser molt més seriós. La diputada que ha presentat aquesta última moció és la Sra. Marta Ribas, que té una ment privilegiada; estaràs o no d’acord amb ella, però és una dona intel·ligent. Tanmateix i precisament perquè reconeixem la seva intel·ligència cal preguntar-se perquè recolza una opció determinada sinó té arguments tècnics per defensar-la? Quins objectius s’amaguen al darrere d’aquesta acció del seu partit? 

El raonable seria que l’ICS i el CatSalut decidissin, entre les diferents possibilitats, quina és la que millor s’adapta als requisits i a les exigències del nou hospital. I que això es fes ja; sense esperar els 3 mesos de marge que han anunciat; esperar tres mesos són ganes de marejar la perdiu perquè ara ja saben sobradament on volen ubicar el nou hospital. El que cal és que abans de fer-ho públic es consensuï la decisió entre els diferents actors d’aquest sainet, bàsicament ajuntaments de Girona i Salt i els professionals i que tothom hi surti guanyant alguna cosa. El premi important, “la grossa” és albergar el nou hospital, però l’ajuntament que vegi descartada la seva opció necessita una “premi de consolació” per poder explicar dignament als seus convilatans que han donat el braç a tòrcer. En això consisteix fer política... No en presentar resolucions al Parlament sense una fonamentació tècnica que les sustenti. 

                        

Els centres de recerca de l'ICS millorarán la seva coordinació

Es crea IRISCAT una aliança que inclou 7 Instituts de recerca de l’ICS

Amb aquesta estructura es pretén crear un espai de treball comú que permeti coordinar les diferents iniciatives en l’àmbit de la recerca en salut, facilitant la col·laboració entre els seus membres, afavorint sinèrgies i millorar-ne l’eficiència.

Fa ja alguns anys, el Dr. Toni Andreu que llavors ocupava la direcció general de recerca i innovació del departament de Salut, m’explicava que una de les idees que li hauria agradat materialitzar era la de crear una entitat capaç de coordinar els esforços que els instituts de recerca estaven fent en el camp de la recerca i la innovació en salut, atès que era un sector molt fragmentat, amb les ineficiències que es deriven d’aquests situacions, i que dificultava també l’accés als recursos destinats a la recerca. 

Amb anterioritat, a la dècada dels 90, algú va intentar sense èxit, que les llavors fundacions de recerca de Vall d’Hebron, Hospital del Mar i Hospital Clínic establissin alguna mena d’acord de col·laboració entre elles, per estructurar un grup investigador dels més potents d’Europa. Després d’algunes reunions, els personalismes i els interessos particulars de les organitzacions i les persones van impedir que la idea prengués cos. Recordo que l’Hospital de Sant Pau, a través d’un gerent amb una gran “visió de futur”, ni tan sols va voler assistir a cap de les reunions que es van celebrar.

Ara, el departament de Salut acaba de crear IRISCAT (Institut de recerca i Innovació en Salut de Catalunya) que engloba set instituts de recerca de l’ICS i que té la vocació d’incorporar els altres instituts de recerca del país, que en total són una vintena. Els centres que han quedat ja incorporats són l’IDIBELL de l’Hospital de Bellvitge, el VHIR de l’Hospital Vall d’Hebron, l’IGTP de Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, l’IRB de l’Hospital de Lleida, l’IISPV dels Hospitals Joan XXIII de Tarragona i Verge de la Cinta de Tortosa, l’IDIBGI de l’Hospital Josep Trueta de Girona i l’IDIAP Jordi Gol Gurina de primària.  L’acord de creació de l’IRISCAT també inclou l’elaboració d’un pla estratègic conjunt, que defineixi les línies estratègiques i estableixi les condicions i mecanismes d’incorporació futura dels instituts de recerca no ICS del sistema sanitari públic.  

El sector de la recerca en l’àmbit de la salut a Catalunya mou uns 300 milions d’€ a l’any i en ell hi treballen unes 6000 persones, la major part d’elles a “full time”. El resultat de tot plegat és molt positiu atès que es realitzen quasi 6000 assajos clínics entre altres treballs d’investigació, i situa al país en una posició capdavantera en recerca i innovació. Tanmateix, la gran assignatura pendent és la recerca aplicada. En aquest sentit torno a recordar al Dr. Toni Andreu quan deia que “l’objectiu no és publicar, si no millorar els processos terapèutics” de forma que la recerca i el coneixement han d’estar orientats a productes que aportin valor per als pacients, de manera que els seus resultats es puguin comercialitzar, i per això la col·laboració amb les industries del sector és molt important. En aquest sentit el Dr. Andreu explicava que Espanya, dins el context europeu és el sisè país en generació de coneixement però el trenta-dosè en aconseguir que aquest coneixement es transformi en productes o eines concretes per millorar la salut. Cal establir vincles entre la indústria, les universitats i els centres de recerca en salut, i aquesta és la gran assignatura pendent.

Com assignatura pendent cal també situar en un primer pla, la integració a IRISCAT d’altres instituts de recerca del SISCAT amb titularitats diferents a les de l’ICS i alguns d’ells amb un potencial en recerca i un prestigi molt importants. Com he explicat més amunt, als anys 90 hi va haver un intent de constituir a Barcelona un “hub” potent en l’àmbit de la recerca en salut. D’aquell intent que malauradament se’n va anar a norris, cal extreure’n conclusions per no tornar a repetir els mateixos errors. Els personalismes, els vedetismes, els interessos particulars han de quedar supeditats a l’interès general i a les necessitats de la gent. En últim terme, si no es satisfan les necessitats de la gent, quina justificació té la recerca? 

Si els investigadors més experts i més bons col·laboressin entre ells, en lloc de competir entre ells, a la gent ens aniria millor?  

Alguna cosa es mou... El nou Hospital Josep Trueta de Girona cerca emplaçament

Continua la discussió eterna entre els gironins sobre la millor ubicació del nou Hospital Trueta. Precisament aquesta discussió que fa ja molts anys que dura, és la principal causa que encara no hi hagi una decisió ferma sobre la ubicació del nou Hospital.

Sembla que el departament de Salut finalment entomarà la responsabilitat d’analitzar les característiques dels dos solars oferts, un cedit pel Consistori gironí en la zona de Domeny, i l’altre en uns terrenys pròxims al Parc Martí Julià de Salt per part de l’Ajuntament d’aquesta població. 

Els gironins porten anys discutint si són verdes o si són madures; què si el solar de Domenys és millor o per contra la possibilitat de construir el nou hospital en les proximitats del Parc Martí Julià a Salt ofereix millors condicions. Estudis i contra-estudis, informes i contra-informes, declaracions i contradeclaracions, però de tot aquests embolic no se n’ha tret fins ara, l’aigua clara.

Darrerament el departament de Salut sembla que ha decidit intervenir en el conflicte per tal de determinar quin dels dos espais ofereix millors condicions per ubicar-hi el nou Trueta. Tot i que el departament diu que necessita 3 mesos per decidir-se, la notícia és positiva perquè finalment es podrà desencallar la construcció del nou hospital tan necessari.  

Fins ara, només es disposa d’una proposta de Pla Funcional del nou hospital, que haurà de ser aprovat per el departament de Salut. Sense la ubicació definitiva de l’Hospital no es pot avançar ni tan sols en un avantprojecte. Aquest Pla Funcional provisional estableix que el nou hospital disposarà d’un màxim de 430 llits un àrea quirúrgica amb un màxim de 32 quiròfans, 6 sales de part i gairebé 80 boxs al servei d’Urgències. Segons les previsions del Pla, el nou hospital requerirà, per poder encabir-hi tots els serveis, uns 95.000 m2 construïts. Independentment d’això, és important tenir em compte que el nou hospital tindrà un horitzó de servei de 50 anys mínim. Per tant caldrà preveure espais suficients per possibles ampliacions o nous serveis que es puguin incorporar en un futur a la cartera de serveis del centre. En aquest sentit, cal que el solar triat asseguri aquesta possibilitat de creixement. El Pla Funcional estableix una previsió de 15.000 m2 per futures ampliacions.

Sembla que el departament de Salut posa en valor que el solar on s’alçarà el nou hospital també pugui acollir altres edificis educatius relacionats amb les ciències de la salut, l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, i altres institucions perquè si estan properes al nou hospital, poden generar sinèrgies i aportar valor afegit i estalvis econòmics. Per tant, consolidar un campus sanitari en el que assistència, docència i recerca estiguin dins d’un mateix entorn físic sembla que és un objectiu a assolir per millorar l’atenció sanitària dels gironins. 

A aquestes consideracions cal afegir-hi unes accions que ja són realitat, com per exemple que algunes dependències de l’actual Hospital Trueta ja han estat ubicades en el Parc Martí Julià. En concret es tracta del laboratori d’anàlisis clíniques, modern i molt ben equipat. I això a banda de la “integració” de diferents serveis assistencials entre els professionals de l’Hospital Trueta i el Sta. Caterina, que ha resultat molt beneficiosa per la població .

Tot i que la Sra. Marta Madrenas l’alcaldessa de Girona, continua defensant l’opció de Domeny, veient com es posiciona el departament de Salut, i les accions ja dutes a terme per l’ICS a Girona, tot fa pensar que malgrat es vulgui fer veure que s’han d’estudiar a fons les dues alternatives, la decisió ja està presa i el nou Trueta s’ubicarà en el terrenys de Salt, a les proximitats del Parc Martí Julià. Per altre banda el solar de Domeny té 45.000 m2 dels quals una part són privats i caldria adquirir-los, mentre que el solar de Salt té 100.000 m2 i segons l'Ajuntament es podrien aconseguir a cost "zero" 

En aquest sentit cal ressaltar que si la decisió afavoreix l’opció de Salt, la Sra. Madrenas explica que caldran 11 anys abans no es pugui inaugurar el nou edifici, mentre que a Domenys al cap de 5 anys ja es podria utilitzar el nou hospital. Sigui quina sigui la decisió que es prengui em sembla una barbaritat que la paperassa burocràtica-administrativa del sistema, i la ineficàcia demostrada dels polítics que ens governen i dels que voldrien governar-nos, necessiti entre 7 i 11 anys per poder construir un nou hospital. Si això és cert, més els valdria a tots plegats marxar a casa i deixar pas a gent amb una mica més de sentit de l’eficiència. I que quedi clar que la Sra. Madrenas em sembla una excel·lent alcaldessa, però hi ha coses que no es poden acceptar ni tan sols a aquells que sembla que fan les coses bé. 

El més positiu de tot plegat és que alguna cosa es mou...a Girona. Ja era hora! 

PS.- I com em recorda un bon amic, coneixedor com ningú de com funcionen les coses a l'administració pública, "Si professionals, gestors, polítics locals i nacionals van a la una els responsables finals de Salut, ho tenen tot molt més senzill..." És la veu de l'experiència...                     

I de nou les Llistes d’espera

Els últims anys de la legislatura de Boi Ruiz com a conseller de Salut, el Parlament de Catalunya no parava, dia sí dia també, de debatre sobre les llistes d’espera. Des que Alba Vergés és consellera de Salut, al Parlament català s’ha parlat molt poc d’aquest problema, malgrat el seu progressiu empitjorament.  

Ha hagut de ser a través d’una publicació del “Ministerio de Sanidad” que hem sabut que les llistes d’espera a Catalunya no paren de créixer davant la inoperància d’un departament de Salut més interessat en fer propaganda  a través de les xarxes socials que no pas en informar adequadament als ciutadans. I d’això n’hi diuen transparència! 

En les èpoques de Boi Ruiz com a conseller de Salut li van ploure les crítiques al voltant de l’elevat nombre de malalts en llista d’espera quirúrgica però també per proves diagnòstiques o per accedir a les consultes d‘especialistes o als metges de primària. En aquella època Josep Maria Padrosa, llavors director del CatSalut, feia i desfeia com bonament podia per lluitar contra aquella situació que estava molt relacionada amb la manca de recursos i les retallades a les que la sanitat pública catalana es va veure avocada. 

Es van revisar el criteris d’inclusió en les llistes d’espera i es van començar a prioritzar determinats diagnòstics sobre els que es garantia un temps màxim d’espera. Tot aquell esforç organitzatiu es va veure reforçat en la legislatura del conseller Comin quan aquest a través de David Elvira que era director del CatSalut, va aconseguir fer aprovar un Pla de Xoc per lluitar contra les llistes d’espera dotat amb 100 milions d´€. Va ser el moment en que la reducció de llistes d’espera va ser més efectiva en el període d’aquests 10 últims anys. 

Després de llavors, tot i que segons afirma el departament de Salut, aquest tema es tractat amb la màxima transparència, a l’hora de la veritat costa Déu i ajut saber quines són les xifres globals de les llistes d’espera a casa nostra. A la web del departament es disposa d’una informació individualitzada, centre per centre, i especialitat per especialitat, però no hi ha una visió agregada de l’estat de les llistes d’espera que permeti un lectura fàcil de la situació a Catalunya.

Ha tingut que ser un informe del “Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social” qui ens expliqui que Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que té més ciutadans en llista d’espera. Ni una sola referència a aquesta situació en la pàgina web del departament de Salut ni del CatSalut, com si la cosa no anés amb ells. Val a dir que la informació que ofereix el ministeri sobre algunes comunitats s’ha de posar en dubte per la seva poca fiabilitat. Fins i tot a Catalunya, obtenir una informació homogènia, va costar anys per fer “sumables” les dades dels diferents hospitals. 

A 30 de juny, a Catalunya hi havia quasi 170.000 pacients que estaven pendents d’una intervenció quirúrgica, els quals havien d’esperar una mitjana de quasi cinc mesos per a ser operats. L’espera també és la més alta de l’Estat quan es tracta d’accedir a la consulta d’un especialista. Aquestes són les principals dades de l’informe que ens haurien de fer pujar els colors a la cara. Si prenem de referència la comunitat de Madrid, en la mateixa data el pacients en llista d’espera quirúrgica no arribaven als 53.000 i només havien d’esperar al voltant d’un mes i mig per a ser operats. Una diferència que no s’explica ni per PIB, ni per població, ni per dispositius assistencials, ni per nombre de professionals, ni tampoc pel nombre de quiròfans. 

Què ens passa? Doncs entre altres coses, sembla evident que la lluita contra les llistes d’espera ha deixat de ser una prioritat a Catalunya. Tot d’una el Parlament  de Catalunya ha deixat d’interessar-se per aquesta qüestió; en les web del departament de Salut i del CatSalut costa Déu i ajut trobar informació globalitzada sobre llistes d’espera; la dotació del Pla de Xoc del conseller Comin ha passat a millor vida. El resultat de tantes “no accions” i per tant a tanta ineptitud organitzativa no s’ha fet esperar, i les llistes d’espera han iniciat una nova escalada. I mentre tant, això si, seguim amb el bla, bla, bla... desviant l’atenció dels ciutadans cap a temes menors o intranscendents... i qui dies passa, anys empeny...  

El sistema sanitari públic s’embolcalla amb una imatge de marca única per a tots els proveïdors de serveis de salut.

D’aquesta manera, els ciutadans percebran els diferents dispositius de la xarxa pública, com pertanyents a un únic sistema públic de salut. La implantació de la nova marca serà progressiva en el temps, fet que permetrà que la seva implementació no impliqui una despesa addicional per als centres del sistema

El consell executiu de la Generalitat ha donat llum verda a la nova marca que pretén  identificar visualment al conjunt d’entitats i dispositius que configuren el Sistema Sanitari Públic de Catalunya, que com és sabut està integrat que un elevat nombre de proveïdors cada un d’ells amb la seva pròpia identificació gràfica, que el nou disseny respectarà tot donant-li aixopluc amb la nova marca.  

Quan s’observa la gran quantitat d’organitzacions sanitàries existents dins del sistema públic de salut, i es constata la gran diversitat de marques existents, sense que entre elles existeixi cap nexe d’unió que identifiqui que totes elles pertanyen al mateix sistema públic, hom s’adona que falta algun element que les embolcalli a totes ells i permeti copsar que totes pertanyen a un únic sistema de salut. Per pal·liar aquest problema ha nascut aquesta nova marca que aporta valor a la ciutadania perquè fa més intuïtiva l’existència d’aquest Sistema Sanitari públic, afavoreix la confiança en les institucions que la incorporen i dona seguretat als ciutadans d’estar en mans de professionals excel·lents. També és bona per els professionals de la salut atès que es senten molt més integrats en un sistema sanitari públic d’excel·lència, del que ells en formen part, millora el seu sentiment de pertinença al sistema i trenca amb la sensació d’aïllament què alguna vegada alguns d’ells han patit. Les institucions que formen part del sistema sanitari públic i els diferents dispositius sanitaris també resulten beneficiats per la nova marca atès que els atorga el segell de l’excel·lència de que gaudeix el nostre sistema sanitari públic.

La implantació de la nova marca no significarà una despesa addicional per els centres del sistema sanitari públic. Es pretén que la seva implantació sigui progressiva en el temps i es vagi efectuant a mesura que els centres hagin de renovar els seus estocs, de papereria, de roba, etc. A nivell dels sistemes informàtics, la incorporació de la nova marca tampoc implica major despesa més enllà del temps que els tècnics hagin d’esmerçar per introduir el nou grafisme en el sistema.

Un objectiu clar de la marca és el reforçament del Sistema Sanitari Públic de Catalunya, referent reconegut en el món per la seva excel·lència i pels seus magnífics resultats en salut. També persegueix que els 7.5 milions de ciutadans als que es presta serveis i els més de 140.000 professionals que treballen en el sistema públic, entenguin que siguin atesos on siguin, a la primària, a un hospital, o a un centre sociosanitari, tot forma part del mateix sistema públic de salut, independentment de la titularitat del centre que presta l’atenció. Per tant tots el centres que portin al marca, són “Sistema Sanitari Públic de Catalunya”.    

Recordem que la identitat visual d’una organització és molt important per transmetre un missatge i uns valors a través d’un grafisme. En el cas del Sistema Sanitari Públic la nova marca permet transmetre en primer lloc la qualitat de l’assistència que el sistema sanitari presta. També posa en valor per els professionals el fet de pertànyer a una organització considerada per els ciutadans com una organització d’excel·lència. La marca també transmet alguns del valors que identifiquen al sistema sanitari públic com per exemple l’accessibilitat, l’equitat, la professionalitat, el sentiment corporatiu, etc. Per entendre millor la importància de la imatge de marca, val la pena recordar la poma d’Appel. Transmet confiança en uns productes determinats, en la qualitat del producte, innovació, simplicitat, etc. Doncs quelcom semblant és el que persegueix el departament de Salut amb el nou disseny, difonent per sobre de tot la imatge de Sistema, associat a la qualitat de l’assistència.  

Val a dir que les diferents organitzacions integrades en el SISCAT no perdran al seva imatge corporativa sinó que l’afegiran a la marca del Sistema Sanitari que les embolcallarà a totes elles. Ara només falta que tot plegat s’expliqui bé, que es difongui adequadament a marca, i que els ciutadans es sentin ben protegits per un Sistema de Salut d’excel·lència, sigui quin sigui el centre que els atengui.

Acompanyant aquest escrit, hi ha dos possibles exemples de la implementació de la nova marca, i el seu respecte per les marques de cada una de les institucions que integren el sistema.   

On estem un any després de la vaga dels metges d’atenció primària de l’ICS?

El sindicat Metges de Catalunya ha denunciat a la Inspecció de Treball els incompliments de l’ICS en matèria de la reducció de sobrecarregues assistencials, segons el que preveien els acords de sortida de vaga signats el 29 de novembre de l’any passat. Tanmateix el sindicat denunciant, reconeix avenços en determinats territoris, en les que un tant per cent elevat de metges accepten que la sobrecàrrega assistencial ha baixat. Val a dir que el sindicat Metges de Catalunya sabia, el mateix dia que van signar l’acord de sortida de vaga, que en el període d’un any, era materialment impossible contractar els 250 metges de família que es creien necessaris per eliminar aquestes sobrecàrregues, per la senzilla raó que no hi havia tants especialistes lliures en el mercat de treball, i la nova promoció de metges de família quedava lluny de la xifra acordada.

Per la seva banda, l’ICS veu la situació d’una manera diferent a com ho interpreta el sindicat Metges de Catalunya, i entén que el nivell d’acompliment dels acords és pràcticament del 100%, i remarca l’esforç fet en noves contractacions de metges de família, odontòlegs i ginecòlegs així com altres accions tendents a retribuir el sobreesforç dels professionals. 

Sigui com sigui, anant de denúncia en denúncia no es guanyen complicitats, i en aquest sentit Metges da Catalunya hauria d’entendre que el camí que ha emprés denunciant a tort i a dret allò que els sembla oportú, els col·loca en una posició molt difícil a l’hora de generar confiances. Actuant així, generant desconfiances, el conveni mèdic està cada dia una mica més lluny...

Abans d’entrar en detall a l’anàlisi de la situació recordem quins eren els acords de sortida de vaga, signats entre el sindicat i l’ICS:

Adequació de la càrrega de la població assignada a cada professional.
Establiment d’un temps adequat per a cada tipus de visita.
Incorporació de nous professionals segons un estudi de càrregues de treball.
Creació d’una comissió per a la reversió de la sobrecàrrega assistencial en l’atenció primària.
Voluntarietat en l’assumpció remunerada de les visites que excedeixin la càrrega de treball òptima.
Tancament de tots els equips d’atenció primària (EAP) i d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) com a màxim a les 20.00 hores.
Increment de l’oferta de places MIR de medicina familiar i pediatria al màxim de la capacitat docent de l’ICS.
Convocatòria del 100% de les places ofertes d’odontologia i ginecologia en el proper procés ordinari de selecció de personal de l’ICS.
Recuperació del 100% del complement variable per objectius (DPO) en un termini màxim de 24 mesos.
Eliminació de les restriccions que limiten l’aplicació de la carrera professional dels facultatius.
Actualització de la plantilla i de les càrregues de treball dels professionals dels dispositius d’atenció continuada d’urgències territorials (ACUT).
Millora del complement retributiu d’atenció primària dels especialistes en ginecologia.
Retribució dels desplaçaments que fan els odontòlegs dins o fora de la localitat o municipi on s’ubiqui el seu centre de treball.
Elecció participada de les direccions d’equip d’atenció primària, prioritzant l’opinió dels facultatius, i avaluació periòdica d’aquests comandaments.

Com està un any més tard, el grau d’assoliment d’aquests acords? 

Doncs si fem cas a la pàgina web del sindicat mèdic sembla que només hi ha dues qüestions que no han estat resoltes del tot. Són les que fan referència a la carrera professional i les relatives a l’eliminació de les sobrecàrregues assistencials.

Pel que fa a la carrera professional el sindicat demana que es facin efectives amb immediatesa les sol·licituds cursades a l’any 2018, mentre que l’ICS assegura que està fent tot el possible per incloure la previsió econòmica corresponent en els propers pressupostos de la Generalitat que com és sabut estan prorrogats des de l’any 2017. També confirma que estan en negociacions amb la Mesa Paritària de la Mesa Sectorial per tal de modificar el barems.  

L’altre motiu de discòrdia i que ha motivat una denúncia a la Inspecció de Treball per part de Metges de Catalunya, són les accions relatives a la disminució de les càrregues  assistencials. En aquest sentit l’ICS creu que ha complert també aquests compromís atès que ha incorporat 176 nous metges de família a les seves plantilles a banda de més de 100 professionals que ja estaven en el sistema i que han  acceptat un escreix remunerat de població assignada, i altres 22 metges de família que han acceptat voluntàriament perllongar la seva vida laboral per sobre de l’edat de jubilació. Tot plegat representaria un increment de metges de família a jornada complerta de 156 persones. 

Queden encara accions a completar; aconseguir arribar als 250 nous metges de família no serà fàcil, però els signants de l’acord sabien de les dificultats que això implicava des d’abans de signar-lo. També cal dir que en algun cas, l’ICS ha creat problemes a altres institucions en el seu afany de contractar metges de família per cobrir els compromisos atès que ha anat a buscar professionals a institucions que també ofereixen serveis d’atenció primària traspassant, en aquests cassos, el problema de la manca de metges de família a aquestes institucions.

Caldria que tothom entengués que només generant complicitats aquests problemes poden tenir solucions efectives. Anant tot el dia de denúncia en denúncia no es genera confiança, no s’apropen postures i els recels estan a l’ordre del dia...                  

Un premi que evidencia una pràctica que pot ser molt útil per la millora dels serveis de salut de Catalunya

El personal assistencial es posa, per un dia, en el lloc d’una persona que necessita atenció.

Aquesta experiència hauria de dur-se a terme també en els centres d‘atenció primària i en les hospitals del SISCAT. Potser així alguns entendrien la sensació que senten algunes persones quan descobreixen que l’interès del metge i de les organitzacions està molt més centrat en la malaltia que no pas en les persones que la pateixen.     

La Sra. Cinta Pascual, presidenta d'ACRA 

ACRA, la patronal que agrupa diferents entitats d’assistència a la gent gran ha atorgat per 17ena vegada els premis amb que anualment distingeix les bones pràctiques i iniciatives tendents a millorar l’atenció que es presta a la gent gran. Entre els premis d’aquest any, en sobresurt un que des del meu punt de vista, hauria de tenir una  translació al sistema sanitari públic. Seria molt útil per millorar la qualitat de l’assistència a les persones des del punt de vista de la manca d’empatia existent avui en dia i que moltes veus estan denunciant insistentment.

Es tracta del “Projecte Immersió” dut a terme per el centre Masies de Mollet del grup Fiatc Residències, que simula l’experiència de viure durant un dia com un usuari amb dependència per part de les treballadores del centre, una immersió que ha tingut com a objectiu desenvolupar l’empatia i la sensibilització de les professionals. L’experiència, realitzada per 32 auxiliars de geriatria i l’equip tècnic, s’ha traduït en una millora d’aquells aspectes en què les professionals van detectar que havien de reforçar l’atenció, i també de la percepció dels usuaris envers les cuidadores.

Aquest esforç per posar-se en el lloc de la persona que necessita l’atenció, no només a nivell teòric, sinó en la pràctica real del dia a dia, aniria molt bé que es pogués viure també en els nostres centres d’atenció primària i hospitals. Els professionals d’aquests centres haurien de sentir per ells mateixos com viuen els usuaris del sistema públic les llargues esperes a les sales de consultes, les llistes d’espera, la manca d’una informació àmplia i entenedora per el malalt, o les dificultats administratives i burocràtiques que sovint han de suportar, entre molts altres inconvenients.

Aquesta experiència del que passa realment en el dia a dia dels nostres dispositius assistencials, els professionals de la sanitat pública no l’han viscut perquè ells, quan necessiten l’atenció mèdica es dirigeixen a un company que els atén sense necessitat de fer cues. La informació que reben és exhaustiva a banda de que els seus coneixements els ajuden a entendre allò que els estan explicant. Per tant, els professionals dels nostres ambulatoris i hospitals, en general no saben que s’experimenta exactament quan estàs en el paper d’un malalt que requereix atenció sanitària, però també respecte i allò que ara n’hi diem empatia però que també se n’hi podria dir humanitat. 

Seguir personalment els circuits que segueixen els usuaris dels sistema a l‘hora de ser atesos per la sanitat pública, menjar els àpats que se'ls ofereixen, vestir els pijames  innobles, ser despertat a les 6 del matí per prendre't la temperatura, etc., també l’haurien de viure en primera persona els quadres directius del centres, màxims responsables de la burocràcia del sistema, i que quan necessiten atenció sanitària també busquen el camí més curt que els porta a la consulta del metge.

I el mateix es pot dir dels directius del departament de Salut. A aquests els aniria molt bé constatar els inconvenients que es deriven de les decisions que prenen, sempre pensant en el que més convé a l’administració i mai en els usuaris. Fer d’usuaris d’a peu tampoc els aniria malament. 

Convindria doncs que aquesta experiència que ACRA ha premiat, duta a terme per els professionals del centre Masies de Mollet, s’extrapoli a la sanitat pública i els centres del SISCAT segueixin l’exemple i organitzin simulacions que permetin entendre als professionals del sistema i als seus directius què sent un malalt quan ha d’entrar en un sistema, que està concebut i organitzat per resoldre la malaltia, però que presta molt poca atenció al malalt que la pateix.