... i de nou, el TSJC

 

Una vegada més els tribunals de Justícia han interferit en les decisions de caràcter sanitari preses per les autoritats sanitàries de Catalunya per combatre el maleït SARS-CoV-2. Com si la ciència mèdica estigués a l’abast dels juristes, el tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha tombat l’ordre de la Generalitat per la qual es declarava el confinament nocturn en 148 municipis què presentaven una incidència de la Covid-19 de 125 cassos per 100.000 habitants en els últims 7 dies. La saviesa sanitària dels jutges del TSJC ha establert el límit per aplicar el confinament nocturn a localitats què presentin una incidència de 250 cassos per 100.000 habitants en els últims 7 dies. D’aquesta manera el confinament nocturn afectarà només a 19 municipis, i ciutats com Barcelona queden fora del confinament nocturn. Només el fet que una ciutat com Barcelona quedi fora del confinament per decisió de la justícia, ja parla prou clarament dels elevats i profunds coneixements què els Srs. jutges del TSJC tenen en matèria de salut i del perjudici contra la salut pública què aquests decisió del TSJC representa.

       

Com si els estudis jurídics tinguessin en el seu pla d’estudis continguts en matèria de salut pública, el Tribunal corregeix el criteri del govern català, fet què als ciutadans normals ens costa molt d’entendre. Aquesta interferència de la Justícia en els criteris de salut pública per els quals es fixen les restriccions en matèria de mobilitat, ens ha de fer pensar molt en el paper de la Justícia en la vida diària dels ciutadans. Sembla com si tot d’una, des què els jutges han decidit intervenir en els avatars de la política, s’hagin auto-proclamat no només com a salvadors de la pàtria, sinó també com a sers superiors què estan per sobre del bé i del mal, i que segurament es creuen què seuen a la destra del Pare, què entenen de tot, i què la seva saviesa és universal, quan de fet són exactament iguals que qualsevol dels mortals, i les seves decisions estan plenes d’errors com aquell famós cas de la sentència de “la manada”, o sense anar tan lluny, quan han passat per sobre de la voluntat popular expressada a les urnes pels ciutadans, inhabilitant un president de la Generalitat que va practicar un dret tan elemental i dels considerats fonamentals per la Constitució espanyola, com és el de la llibertat d’expressió. 

Res ens pot ja estranyar, després de veure com el Tribunal Constitucional té alguns dels seus  membres què continuen prenent decisions tot i tenir el seu mandat caducat, o el consell general del poder judicial, què continua sense poder-se renovar. Un sistema judicial que a nivell europeu està sent ja fortament criticat per les seves moltes irregularitats. Però no és nomes a Europa on critiquen les decisions d’aquesta Justícia què sembla que ha perdut el mocador que li tapava els ulls. Diferents veus s’han aixecat a Catalunya per denunciar aquesta decisió del TSJC, fins el punt que l’investigador Àlex Arenas assegura que serà l’origen de la sisena onada de la pandèmia. El CoMB per la seva banda, per boca del seu vicepresident el Dr. Jaume Sallarès també hi ha dit la seva, alertant sobre el risc que s’incrementin els contagis. El Dr. Sallarès ha afirmat que seria bo afavorir el diàleg entre jutges i facultatius per poder ponderar decisions en què sovint xoquen drets fonamentals i recomanacions sanitàries. Ha afegit què “en el camp de la judicatura, els experts són els jutges, però en el terreny de la ciència ho són els metges. Amb aquesta col·laboració es podria facilitar que els conceptes epidemiològics siguin entesos per tota la judicatura, i que el debat jurídic sigui també entès pels metges”.

Un altre expert com el Dr. Antoni Trilla, cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic també s’ha manifestat demanant als jutges que facin un esforç per entendre què la situació és prou complexa, i què els epidemiòlegs poden ajudar als jutges a prendre les decisions. El Dr. Trilla ha afegit que derogar el confinament nocturn farà que el nombre de contagis torni a augmentar, tal com havia indicat també l’investigador Àlex Arenas. Per la seva banda la Dra. Carmen Cabezas secretària de Salut Pública també s’ha manifestat en la necessitat de mantenir el toc de queda per raons epidemiològiques, atès que reduir la mobilitat de les persones i la interacció social s’ha demostrat molt eficaç a l’hora d’evitar contagis. El propi govern català ha manifestat la seva preocupació per la decisió del TSJC i sembla que farà un nou intent per tal que el TSJC revisi de nou la situació dels molts municipis als què han denegat el confinament nocturn. 

Quan en un país la Justícia intervé constantment en la vida política dels seus habitants o en les decisions de caràcter sanitari, és què alguna cosa falla. La Justícia no està per això; ha de perseguir als delinqüents i no ficar-se en intervenir en qüestions polítiques per sobre la voluntat dels ciutadans o encara pitjor, voler regular les condicions de vida de la ciutadania al bell mig d’una pandèmia. És com si els ciutadans intervinguéssim fent canviar una sentència quan aquesta ens sembla equivocada. Seria com canviar la lògica de les coses, oi? Doncs això és el que fan els jutges...

 

“Zapatero... a tus zapatos...”             

Sant tornem-hi amb l’Hospital Clínic

La sanitat pública catalana disposarà d’un accelerador de protons

 

La signatura d’un protocol de col·laboració entre diferents hospitals de Barcelona per incorporar un accelerador de protons a les prestacions de la sanitat pública catalana és  una excel·lent notícia, en uns moments en els que les bones notícies escassegen, especialment per el tractament de tumors infantils però també per alguns tumors en adults

La radioteràpia amb protons possibilita una localització més precisa de la radiació, fet que permet una millor distribució de la dosi en el teixit tumoral, preservant el teixit sa circumdant. D’aquesta manera es pot concentrar la dosi prescrita amb menys toxicitat o efectes adversos que la radioteràpia convencional.   

 

 

Més de 250 pacients cada any es podran beneficiar d’aquest tractament oncològic que fins ara només es podia rebre a l’estranger. Avui en dia, enviar un malalt i normalment un familiar a França, Suïssa, Alemanya o Itàlia per rebre aquest tractament té un cost d’uns 40.000€. Aquest nou equipament sanitari podrà ser realitat gràcies a un protocol de col·laboració signat conjuntament entre l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Institut Català d'Oncologia (ICO), l’Hospital Clínic i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Pel que se sap fins ara, sembla que aquesta instal·lació s’ubicarà en els terrenys del Parc Sanitari Pere Virgili, on es disposa dels espais necessaris per encabir-lo sense excessives dificultats (un mínim de 1.500 m2). 

En paraules del director del CatSalut Adrià Comella, “es tracta de donar resposta al repte i les exigències que ens plantejarà la medicina personalitzada i les innovacions tecnològiques que, a mitjà termini, han de permetre una millora molt important dels resultats en salut sobre els nostres usuaris. L’expertesa, la capacitat de gestionar la complexitat, el coneixement i la implicació de les entitats que signen el conveni són la garantia que faran exitós aquest projecte”. Un projecte que pot tenir un cost al voltant dels 45 milions d’€ i un termini d’execució de entre 4 i 5 anys. En aquests moments s’ha d’iniciar l’elaboració del pla funcional de l’equipament, i posteriorment, un cop aprovat per el CatSalut, s’encarregarà l’avantprojecte. El finançament del projecte correrà a càrrec del CatSalut que intentarà aconseguir fons europeus per poder dur el projecte a terme. 

 

Tractant-se d’una aliança estratègica entre tots els signants, la governança del nou dispositiu sanitari serà conjunta entre els 5 hospitals participants. A banda del pla funcional, els integrants de l’aliança treballen també en la definició del model organitzatiu, i com podran incorporar aquestes prestacions a la resta de centres del SISCAT. Cal tenir en compte que aquesta tècnica va ser inclosa en la cartera de serveis de la sanitat pública al novembre passat. 

 

El doctor Jordi Giralt, cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Vall d’Hebron ha explicat en l’acte de signatura de l’acord que “El fet d’incorporar l’acceleració de protons en els tractaments contra el càncer, permetrà fer tractaments més eficaços i segurs. Amb protons l'energia es diposita de forma més específica en les àrees tumorals, irradiant molt menys els teixits sans, com és el cas dels fotons. Sobretot es farà servir en tumors pediàtrics i, en el cas dels adults, en tumors de la base del crani i tumors oculars”.

 

Aquest plantejament del CatSalut d’estructurar una aliança estratègica entre aquests hospitals terciaris de Barcelona, és doblement interessant. D’una banda perquè tal com va dir el Dr. del Castillo en l’acte de presentació del protocol de col·laboració “aquest projecte és una molt bona notícia que farà que Catalunya esdevingui una àrea de referència en oncologia infantil al sud d'Europa”, i de l’altre evitarà la “carrera armamentista” que solia generar-se quan apareixia una nova tecnologia en el mercat i tots els hospitals volien tenir el seu propi dispositiu. En aquest sentit cobren especial rellevància les paraules de la Dra. Craywinckel gerent de l’Hospital de Sant Pau quan va dir: “Com a país i com a sistema sanitari hem de ser capaços d’incorporar els grans avenços científics i tecnològics, i totes les eines que permetin aplicar-los en benefici dels pacients. Cada vegada més, per a fer-ho és i serà necessari plantejar projectes compartits, on flueixi el coneixement, es comparteixin els recursos i se’n puguin analitzar i millorar els resultats”.

 

Que en prenguin nota alguns gerents i alguns òrgans de govern d’alguns centres del SISCAT, massa engrescats a vegades a comprar equipaments i tecnologies no sempre justificades per el nivell d’hospital, per la complexitat que s’hi atén, i pel nombre de cassos que tracten. El PET-Tac  de l’Hospital de Reus és un exemple d’aquesta manera tan miop d’actuar.     

Nou edifici polivalent Delta, un equipament per al present i el futur de l’Hospital de Bellvitge

És una col·laboració del servei de
Comunicació i Relacions Institucionals

de L'Hospital Universitari de Bellvitge

Dilluns 25 de gener el nou espai polivalent de l’Hospital Universitari de Bellvitge va començar a rebre pacients de Covid-19. És el primer dispositiu que es posa en marxa dels cinc nous equipaments  assistencials que el Servei Català de la Salut ha impulsat per donar resposta a la pandèmia i suposa que el centre de referència de la Regió Metropolitana Sud guanyi 64 llits convencionals i 48 punts d’atenció d’urgències.

Construït en un temps rècord de 3 mesos i 19 dies, l’hospital monogràfic està situat a la zona nord-oest del recinte hospitalari de Bellvitge, davant de l’antiga Escola d’Infermeria i molt a prop de l’edifici d’Urgències de l’Hospital. Està integrat per un total de cinc plantes (la última d’elles ocupada per instal·lacions tècniques) i ocupa una superfície total de 4.500 m². La planta baixa i la primera es destinen a l’atenció i el seguiment de les urgències respiratòries i de pacients amb sospita de Covid-19, i les plantes 2 i 3 acullen cadascuna 32 llits d’hospitalització convencional per a Covid-19. El doble vessant d’especialització en llits convencionals i urgències Covid  s’entén millor a partir del pont de connexió que comunica aquest nou espai amb la resta d’edificis de l’hospital i molt especialment amb l’UCI recentment ampliada (fins als 90 llits actuals). Aquest pont facilita el trasllat de pacients i la mobilitat dels professionals. 

Comptar a partir d’ara amb un espai específic i adaptat a les necessitats de les persones afectades o amb sospita, suposa “més seguretat per als pacients i professionals, una adequació dels circuits de diagnòstic i d’atenció dels pacients i més efectivitat en la intervenció dels professionals, per les condicions funcionals amb les quals ha estat pensada la infraestructura, que a més té un caràcter perdurable”, afirma la gerent de l’Àrea Metropolitana Sud de l’ICS i de l’hospital, la Dra. Montserrat Figuerola. Així, més enllà de l’actual moment de pandèmia, la llarga vida útil de l’edifici de construcció convencional amb estructura prefabricada de formigó, permetrà integrar-lo en el futur, com una infraestructura més de l’Hospital Universitari de Bellvitge i dedicar-lo a altres usos, en coherència amb el Pla Director de l’Hospital

La definició i realització final del projecte del nou equipament ha estat fruit de les sinergies i la col·laboració entre els equips assistencials i els d’Infraestructures, una cooperació fonamental per assolir un edifici que allibera espais per afavorir que l’hospital pugui mantenir la seva activitat habitual. Tal i com destaca la Dra. Cristina Capdevila, directora de l’Hospital de Bellvitge, “disposar d’un espai específic on poder tenir tots els pacients Covid és cabdal per tal d'assegurar circuits i planificar l'activitat global de l'hospital, garantint a més la seva total integració amb la resta d’unitats, gràcies a una gestió centralitzada”. El nou equipament també  constitueix una referència per a la xarxa de l’Atenció Primària Costa Ponent i els altres hospitals del territori, els quals podran derivar pacients directament a les Urgències del nou edifici Delta.

Les dues plantes dedicades a les urgències Covid han estat creades pensant en totes les necessitats dels pacients afectats pel coronavirus. Tal i com subratlla el Dr. Pierre Malchair, cap del Servei d’Urgències de l’Hospital de Bellvitge, es tracta d’un espai segur i còmode tant per a pacients com per a professionals on “els circuits estan clarament definits i el risc de transmissió se situa al seu nivell més baix. Cada habitació està monitoritzada i equipada amb tot el material necessari per atendre els pacients de Covid de forma professional, segura i amb criteris  de confort, sigui quin sigui la gravetat de la seva situació”.

Altres trets destacats de nou edifici Delta són un equip de radiologia de tomosíntesi d’última generació; un àrea de Rehabilitació Intensiva (respiratòria i aparell locomotor) per afavorir la recuperació post-aguda dels pacients; sales d'espera diferenciades entre pacients sospitosos i casos de Covid confirmats; transport pneumàtic de mostres amb comunicació amb serveis com el Laboratori Clínic o Farmàcia; sales de consulta de visita ràpida; sensors per a l’obertura de portes; amplitud d’espais i un protagonisme especial de la llum natural en tots els espais.

A les plantes d’hospitalització s’ha dut a terme un especial esforç en les mesures d’humanització que contribueixin a millorar l’experiència del pacient. A tall d’exemple, cadascuna de les dues plantes compta amb espaioses habitacions dobles i 4 individuals. 

En conjunt, uns nous espais que fan més còmoda i segura l’estada dels pacients alhora que permeten que els 200 professionals que hi treballaran puguin desenvolupar la seva feina en les millors condicions. La directora infermera de l’Hospital de Bellvitge, Rosa Soldevila, destaca com la participació del personal assistencial des del minut 0 del projecte ha facilitat incorporar diferents element en aquesta línia, “com ara el fet de comptar amb un sistema de renovació de l’aire per a cada habitació, que assegura que no hi hagi intercanvi amb l’exterior o la visibilitat directa dels boxs des del control d’infermeria”.

Des de la concepció, tant estructural com funcional del nou edifici polivalent Delta, la metodologia Lean Construction per a la millora de la gestió de processos eliminant tot el que no aporta valor afegit, “ha estat clau per assolir l’objectiu de construir i posar en funcionament un hospital en un temps record i d’acord amb les necessitats més immediates de la pandèmia”, destaca la Dra. Ana Alvarez, directora de Processos i Avaluació de l’Hospital Universitari de Bellvitge. 

CatSalut va apostar per aquesta metodologia per al disseny i la construcció de l’edifici entre vàries empreses treballant en estreta col·laboració, fet que ha permès posar en marxa l’edifici en un temps molt inferior a l’habitual, planificant l’equipament necessari conjuntament entre constructors, assistencials i serveis de suport. En aquest sentit, cal destacar que sense el compromís dels centenars de professionals implicats en tot el procés, no hauria estat possible tirar endavant un calendari que semblava inviable fa uns mesos. Ho resumeix Germán Romero, subdirector de Serveis Generals de l’hospital: “si el termini de construcció ha estat increïble,  equipar i posar en marxa l’edifici en dues setmanes crec que ha estat gairebé sobrehumà i és el resultat, en bona part, de la motivació extra que ha suposat per a tots tenir com a fita la lluita contra la pandèmia”.

La decisió sobre les eleccions del 14F: entre la política i el coneixement científic

Fa dies, entre els experts i científics, es comenta amb preocupació que les eleccions al Parlament de Catalunya s’hagin de celebrar el dia 14 de febrer. Després de constatar la situació generada per unes restriccions massa suaus per el pont de la Puríssima i les celebracions nadalenques i d’Any Nou, es preveu que pels voltants del 14 de febrer la pandèmia pugui arribar a un nou pic, fet que impediria que molts electors poguessin exercir el seu dret al vot, no només per patir la malaltia, sinó també tots aquelles que estiguessin en quarantena. Mantenir les eleccions en la data prevista pot ser un problema de salut pública.

 

L’informe presentat recentment per el departament de Salut a la taula de grups parlamentaris, preveu que en el conjunt de dies que envolten al 14 de febrer, quan està previst celebrar les eleccions, hi pugui haver entre 3.000 i 5.000 nous contagis diaris i entre 610 i 640 pacients ingressats a les UCI, fet que comportaria des-programacions d’activitats no Covid-19 i dedicació intensiva de recursos professionals per atendre aquesta malaltia, posant en risc el ritme de vacunació i dificultant la realització d’un rastreig òptim dels contagis.

A banda d’aquest informe, diferents experts s’han manifestament contraris a la celebració de les eleccions en la data prevista. La Dra. Magda Campins, cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, el Dr. Antoni Trilla amb el mateix càrrec que la Dra. Campins, però a l’Hospital Clínic, El Dr. Bonaventura Clotet cap del servei de malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i pujol o el Dr. Daniel Prieto catedràtic farmaco-epidemiològic de la Universitat d’Oxford entre altres, s’han manifestat en la necessitat d’aplaçar la data de les eleccions a l’estiu o inclús a finals d’any. Estem doncs davant d’una disjuntiva entre els interessos d’alguns polítics i els dels ciutadans.

 

Malgrat que l’informe presentat per Salut als grups polítics representats al Parlament de Catalunya és prou eloqüent, les reaccions d’uns i altres són diferents. Aquestes són algunes de les reaccions dels partits:

JuntsxCat.- S’han compromès a respectar l’opinió del experts segons un últim informe que esperen rebre els propers dies

ERC.- La Sra. Marta Vilalta, ha dit que tot i que les dades epidemiològiques i el criteri sanitari seran tinguts en compte, la decisió es prendrà entre els partits; no la prendran els experts sanitaris. El vicepresident Aragonès ha afegit que el govern farà tot el possible per que les eleccions es puguin celebrar el 14F. 

PSC.- Per boca de la Sra. Eva Granados, el partit vol que les eleccions es celebrin si o si en la data prevista, i ha emplaçat al Prociat a establir totes les mesures necessàries per poder garantir el dret al vot de tothom. No cal dir que el Sr. Iceta, defensant arguments de pàrvuls, és dels que vol votar, sigui com sigui, el dia 14.

PP.- Com en el cas del PSC, els populars es decanten per mantenir el 14F com a data per celebrar les eleccions.

Ciutadans.- Volen que s’acabi aquesta incertesa sobre la data i que Salut i govern aclareixin ja, si les eleccions es podran celebrar tal com estaca previst, o bé caldrà ajornar-les.    

Per la seva banda, la CUP i els Comuns han adoptat postures similars, acceptant un ajornament de les eleccions sempre que aquest ajornament estigui basat en la realitat epidemiologia i en el criteri dels experts.

A totes aquestes opinions també s’hi afegeix la Sindicatura de Greuges, que a través d’un grup d’experts també vol dir-hi la seva. Per la seva banda, Ismael Peña, director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals tampoc té clar que les eleccions es celebrin en la data prevista. Si a Galícia i al País Basc, es va decidir aplaçar les eleccions com a mesura per garantir l’exercici del dret a vot sense posar en risc la salut dels ciutadans, perquè a casa nostra alguns polítics pretenen passar per sobre de la salut, de l’opinió dels experts i del que dicta el sentit comú? 

Què en som de complicats els catalans! tota l'incertesa que hi ha al voltant de la data de les eleccions respon exclusivament a un càlcul de possibilitats dels partits: què ens va millor? ajornar-les? fer-les quan abans millor? I en base a aquest càlcul, prenen decisions. Preservar la salut de les persones esdevé del tot secundari en la resolució d'aquesta equació. Malgrat tot, sembla que el divendres 15 sortirem de dubtes i la taula de partits del Parlament prendrà una decisió definitiva. 

A tots els que s'oposen a ajornar les eleccions jo els pregunto: si el dia 14 de febrer vaig a votar i em contagio, a qui demano responsabilitats? Imagino que si això passa, el Sr. Iceta i tots els que com ell prioritzen els seus interessos polítics a la salut dels ciutadans, xiularan com fan sempre que volen eludir les seves responsabilitats.       

Tant de bo s'imposi el seny!   

Sota la influència directa de Pere Aragonès, Salut va estenent dubtes en lloc de generar confiança.

 

Quan els indicadors del seguiment de la pandèmia alarmen a tots els experts, el departament de Salut manté les restriccions del seu Pla de Nadal com si el pont de Nadal no hagués estat prou cruel amb la salut dels catalans. Salut ha decidit no endurir les restriccions davant l’amenaça d’un altre pont diabòlic: el d’Any Nou.

Això passa mentre el destituït president de la Generalitat Quim Torra, no perd ocasió a les xarxes per demanar més restriccions al govern, de cara a un final d’any que pot ser determinant a l’hora de tenir que confinar a tot el país passat festes, a banda de les vides que malauradament estan en risc per la falta de valentia d’un govern incapaç de prendre decisions difícils, però que són necessàries. 

 

I és que dins del govern, tot i disposar de la mateixa informació, hi ha interpretacions oposades, i la que s’imposa és la del vicepresident i conseller d’Economia, i també conseller de Salut a l’ombra, Pere Aragonès. Ell és l’únic responsable del desgavell en les mesures que s’estan prenent i del que pugui succeir les properes setmanes a Catalunya.  

 

 

Tal com els experts venien anunciant, i com a conseqüència d'unes mesures inadequades pel pont de Nadal, el departament de Salut ha comunicat unes dades de nou esfereïdores: més de 10.750 nous contagis en els darrers 3 dies, i 172 noves defuncions en el mateix període. Amb aquest panorama, l’inefable “Procicat”, en una reunió celebrada el dia 28, va decidir mantenir el nivell de restriccions de cara al diabòlic pont d’Any Nou. Deu ser que el govern disposa d’altres dades que no es donen a conèixer, quan davant del drama sanitari que estant vivint tantes i tantes famílies a Catalunya, decideix preservar els interessos econòmics i de determinats lobbys de poder, per sobre de la salut dels seus ciutadans.  

I sembla clar que malgrat que es vulgui aparentar el contrari, en el si del Procicat hi havia visions diferents. El mateix conseller d’Interior Miquel Sàmper havia manifestat tan sols dos dies abans de la reunió, que si les dades sanitàries eren dolentes caldria retocar l’horari del toc de queda nocturn per Cap d’Any. Doncs bé, les dades sanitàries han sigut no dolentes, sinó molt dolentes i en canvi les restriccions s’han quedat on estaven. 

 

La notícia ha estat molt criticada per la pràctica totalitat d’experts i professionals coneixedors d’aquesta problemàtica. És el cas del president Torra que de manera incansable insisteix a les xarxes socials que davant de les dades que es van coneixent no es por demorar ni un dia més la presa de mesures molt més dràstiques de cara a la nit de Cap d’Any. El president Torra ha avisat al govern que “ara no ens la podem jugar”, però Pere Aragonès fent seus els interessos de patronals i lobbys, ha preferit fer cas omís al president destituït, mantenint les restriccions al nivell que estaven, mentre que des de Salut s’accepten resignadament les decisions preses per el vicepresident Aragonès   

 

La reacció del sector sanitari no s’ha fet esperar, i el Dr. Jaume Padrós president del CoMB ha exigit mesures més contundents i efectives de cara al sopar de Cap d’Any, reduint la mobilitat i demanant al mateix temps més responsabilitat als ciutadans. També el Dr. Trilla cap d’Epidemiologia de l’Hospital Clínic ha dit que calia endurir les mesures sobretot pel sopar de Cap d’Any. Altres investigadors com Oriol Mitjà, Àlex Arenas i Salvador Macip, han considerat molt insuficients les mesures si es tenen en compte les dades epidemiològiques. Dies enrere, Álex Arenas va definir la situació com una tempesta perfecta atès que tenim “1. un govern en la inòpia, feble, assessorat per aquells que els hi ballen l'aigua, i responsabilitzant als ciutadans; 2. un sistema sanitari esgotat física i mentalment; 3. una ciutadania cansada ignorant del perill, i confusa. Què pot sortir malament?”

I el cert és que efectivament el Sr. Arenas té molta raó. Esquerra Republicana de Catalunya, governa i controla el departament de Salut, realment amb molta feblesa, amb molt poca “auctoritas” i excessiva “potestas”, sense expertesa, que supedita la salut dels ciutadans a interessos varis, que no escolta als que experts que en saben, i que està sotmès a la voluntat del Sr. Pere Aragonès. En aquests condicions, no es poden esperar masses miracles.

 

Per tot plegat, per sembrar tants dubtes, per tantes anades i vingudes, és evident que Salut ha perdut els papers. Per quan l'assumpció de responsabilitats per part d'uns polítics ineptes?      

Venen eleccions: cal aconseguir vots encara que sigui enredant maliciosament a la gent

 

El departament de Salut ha anunciat la construcció d’un nou Hospital dins del que és l’Àrea Metropolitana Nord, situat entre les poblacions de Montcada i Reixac i Ripollet. El cost previst de l’obra es situa al voltant dels 50 milions d’€.

Aquest nou Hospital, que el departament de Salut situa a 5 anys vista, ve a afegir-se a una llarga llista de nous compromisos de construcció de dispositius assistencials, dels que ningú sap d’on sortiran els diners per a fer-los possibles.

Tot plegat forma part d’una acció de propaganda preelectoral, amb l’objectiu d’aconseguir vots de cara a les properes eleccions. Passades aquestes eleccions ningú se’n recordarà durant anys d’aquestes promeses de les que no hi ha capacitat econòmica per poder-les satisfer si es té en consideració la llarga llista de compromisos adquirits per la consellera Vergés a l’hora de construir nous equipaments. 

Venen eleccions i a Salut ja ha començat la precampanya. És l’hora de les falses promeses; és el que hi ha, i aquesta és lamentablement, la manera de fer “política” d’alguns.

Encara recordo l’hospital que al 2010, els socialistes van anunciar que es construiria a Cerdanyola, que fins i tot tenia nom, Hospital Ernest Lluch s’havia de dir, i que lamentablement mai ha vist la llum. Ara sembla que mantenen el nom, i li canvien la ubicació. Són unes noves eleccions... 10 anys més tard!    

Quan el punt de partida és l’engany, tot el que ve després estarà contaminat per aquest engany; per tant, credibilitat zero per els que prometen allò que saben sobradament que no acompliran. Com els nous CAP que departament de Salut i Ajuntament de Barcelona s'han "compromès" a construir. Una vergonya més d'un sistema prostituït pels mateixos que ens governen. No n'hi ha un pam de net.  

L’Hospital Trueta de Girona, El Campus Vall d’Hebron i un nou l’Hospital Clínic tots dos a Barcelona, la 3ª Fase de l’Hospital de Bellvitge, el Joan XXII a Tarragona, l’Hospital de Calella, l’Hospital de Palamós, l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, el Pius Hospital de Valls, són llocs en els que el departament de Salut s’ha compromès a construir-hi nous equipaments sanitaris. El conjunt dels compromisos adquirits supera sens dubte els 1.000 milions d’€, i ara s’hi afegeix una nova promesa electoral amb un cost d’altres 50 milions d’€. D’on sortirà tot aquest dineral? Ni en un  horitzó de 20 anys, sent independents, el departament de Salut seria capaç d’assumir aquesta inversió. 

Fa tan sols 15 dies el departament de Salut anunciava un acord amb l’alcaldessa de Calella, per ampliar l’Hospital Sant Jaume d’aquesta localitat. Ja llavors va semblar un anunci fet amb una perspectiva purament electoral, però ara, 15 dies més tard el departament de Salut ens torna a regalar una notícia lamentable perquè només busca guanyar vots sabent a més que és del tot impossible complir el compromís que acaben d’adquirir. Aquesta manera d’actuar només es pot qualificar de deshonesta.  

El 29 de novembre vaig publicar una entrada al blog titulada “Venen eleccions i la hipocresia d’alguns polítics pren embranzida”. Avui hi hauria d’afegir a més, que aquests polítics són deshonestos perquè saben perfectament que aquestes promeses no es poden complir. Saben que van enganyar als habitants de Calella i ara han enganyat als del Vallès Occidental. No construiran en aquests propers 5 anys, cap d’aquests equipaments, ni molts altres de la llarga llista de compromisos que han adquirit. Tenir “trilers” de la política d’aquest nivell és un greu problema per qualsevol país i una burla dels que presumeixen de transparència. 

 

Fa anys, les campanyes electorals anaven plenes inauguracions i primeres pedres. Per això la Junta Electoral Central va establir una sèrie de prohibicions que són efectives des del dia que es convoquen les eleccions fins el dia en que oficialment comença la campanya electoral. Entre aquestes prohibicions hi figura aquesta: 

“Tampoc es poden exposar els assoliments o fites aconseguides per part dels governs, ni publicar projectes que es vulguin realitzar, ni utilitzar imatges o expressions coincidents amb la campanya electoral d'alguna candidatura ni usar els mitjans o xarxes locals en algun d'aquests sentits”. 

 

Per tant, l’anunci del departament de Salut de construir un nou hospital al Vallès Occidental ha arribat molts pocs dies abans que el vicepresident Aragonès convoqués formalment les eleccions per el 14 de  febrer proper. Des de l’anunci de Salut, a la convocatòria formal d’eleccions, han passat només tres dies. Legalment no hi ha res a dir, però èticament és un fet reprovable. I ho és perquè aquesta mena de promeses constitueixen un element essencial a l‘hora que els ciutadans vagin formant la seva voluntat a l’hora d’anar a votar. Per això deia més amunt que aquesta manera d’actuar és deshonesta. 

La consellera Vergés, l'alcaldessa Colau
i Gemma Tarafa: tres demòcrates
de "tota la vida"   

El que és impropi de persones honestes, és que l'Ajuntament de Barcelona i el departament de Salut, prioritzin el seu desvergonyiment polític per sobre de l'esperit de les normatives. Mentre l'anunci de l'Hospital Ernest LLuch entrava per poc dins del marge legal, l'anunci sobre la construcció de nous Centre d'Atenció Primària a la ciutat de Barcelona és escandalós, atès que ha estat fet el mateix dia que el vicepresident Aragonès signava la convocatòria d'eleccions. Tot un exemple de la qualitat democràtica dels que ens governen a la ciutat i al departament de Salut. Uns autèntics "trilers" de la política     

Vergonya els hauria de fer a les Colau, Tarafa, Comella, Vergés i companyia. Una pràctica més pròpia de dictadures centre-americanes que d'un país occidental pretesament democràtic.       

Les mesures dictades per el govern són, a judici de molts experts, insuficients i un maremàgnum complicat d’interpretar per les moltes excepcions que contemplen.

Quan es volen fer compatibles diferents interessos a l’hora d’elaborar una normativa, aquesta acaba sent de difícil d’interpretació i sovint conté situacions contradictòries, que lluny de resoldre problemes, en crea de nous. Governar és prendre decisions en bé de la societat en el seu conjunt. Quan en situacions complexes com les que vivim, es vol fer content a tothom, és quan s’acaba fent enfadar a mig món, i al mateix temps es genera confusió; aquest és precisament el punt on ara ens trobem. 

Com explica molt bé la Dra. Magda Campins, Cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Vall d’Hebron, les mesures dictades pel govern català són “confuses, profuses i difuses”  

 

 

Veiem algunes de les excepcions que les mesures adoptades pel govern tenen en compte:

Confinament perimetral de Catalunya, excepte per a visites a familiars. En la pràctica això vol dir que tothom qui ho vulgui podrà entrar i sortir de Catalunya. Deu ser que el virus hi entén de consanguinitats: si ets de la mateixa família el virus no et contagiarà. 

Mobilitat restringida dins la comarca, excepte si una bombolla de convivència es desplaça a una segona residència, a un hotel o a una casa rural. És a dir, es permet que aquells que tenen més d’una residència, o són més adinerats, puguin continuar escampant el virus com aquell que res. Restringir la mobilitat a la comarca no serveix de res si alguns ciutadans privilegiats poden desplaçar-se a La Cerdanya, o a la costa, o on sigui. Sembla que a Catalunya el virus hi entengui de patrimoni. 

En quant al toc de queda de les 11 de la nit a les 6 del matí es manté, excepte les nits de Nadal, Cap d’Any i Reis. Amb aquesta excepció, el govern català està reconeixent que el virus també entén de festivitats.

Les activitats socials queden limitades a 6 persones com a màxim a excepció dels dies  24, 25, 26 i 31 de desembre i 1, 5 i 6 de gener on les trobades es podran ampliar fins a 10 persones sempre que com a màxim corresponguin a dues bombolles de convivència. Una nova acceptació que el virus també entén de dates i calendari. 

Cosa de tots? Sembla que el govern català
no es dona per al·ludit 

No fa falta afegir gaire cosa més per entendre que lres mesures són un autèntic batibull de difícil interpretació i per tant d’un compliment complicat atès que tothom ho pot interpretar segons els convingui.  En aquesta línia cal destacar la qualificatiu que ha utilitzat la Dra. Campins sobre les mesures adoptades per el nostre govern: “confuses, profuses i difuses”, i té tota la raó. 

 

Però no és només la Dra. Campins qui ha criticat les mesures del govern. Un altre metge de reconegut prestigi com el Dr. Antoni Trilla, cap del servei Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Clínic ha dit que “s'ha optat per una solució que no és blanc ni negre, un compromís intermedi que deixarà insatisfet a uns i altres. Em preocupa que les mesures no siguin contundents ni clares perquè hi ha moltes possibilitats de fer excepcions i per tant la gent té tendència a fer interpretacions personals”. Més clar, l’aigua. Per la seva banda, el físic i investigador Àlex Arenas qualifica les mesures de tímides i decoratives, i Oriol Mitjà opina que hauríem d’anar pensant en no celebrar el Nadal perquè fer-ho és perillosíssim.    

 

El més preocupant és que aquestes mesures s’han pres després de comprovar com l’anomenat pont de la Puríssima ha estat un desastre pel que fa a la propagació del virus, i tot i així als nostres governants el que se'ls acut és adoptar mesures que no serveixen per restringir més la mobilitat dels ciutadans, i per tant no són prou efectives per una contenció del virus. Tanmateix cal remarcar que el conseller d'Interior Miquel Sàmper, reconeixent que va ser un error no allargar el confinament fins passat el pont de la Puríssima.   

Per tant, el govern català hauria de tenir en compte que les festes de Nadal, i Any Nou representen en la pràctica dos ponts seguits com el de la Puríssima, i després encara cal afegir-hi el dia de Reis. El tsunami previst per Àlex Arenas per al mes de gener ja el tenim a la línia de l’horitzó. Tenim un govern que el que hauria de fer és plegar i reconèixer la seva incompetència per gestionar aquesta crisis sanitària i la seva incapacitat per resistir les diferents pressions a les que s’ha vist sotmès. 

 

Pel que sembla, un dels consellers que s’ha significat en l’intent de reduir la intensitat de les mesures és el conseller d’Empresa i Coneixement Ramón Tremosa, què ha estat dues legislatures diputat del Parlament Europeu des de l’any 2009 fins al 2019, i en tot aquest període, ha fet ben poques aportacions positives als interessos de Catalunya. Ara, amb el seu càrrec de conseller recent estrenat, davant dels lobbys de poder de la seva àrea de responsabilitats, ha volgut significar-se fent veure que era un defensor del món empresarial, i el que ha acabat demostrant és que la salut de les persones és una qüestió secundària en la seva escala de valors. El conseller Tremosa ha estat un gran aliat del vicepresident Aragonès a l’hora de suavitzar tant com els ha estat possible les mesures.     

 

Quan la qualitat de les persones que formen part del govern és la que és, quan els consellers dels diferents rams en molts cassos no en saben un borrall dels seus àmbits de responsabilitat, al país li passa el que li passa, i són les persones, els habitants del país, qui n’acaba pagant les conseqüències.            

Venen eleccions i la hipocresia d'alguns politics pren embranzida

Esquerra Republicana promet l’oro i el moro, en una precampanya electoral que ja ha començat.

Ara és el torn de l’Hospital Sant Jaume de Calella. Fa forces anys que es parla d’una necessària ampliació d’aquest hospital del Maresme, i ara, tot just a dos mesos i mig de les eleccions, és quan el departament de Salut se n’ha recordat de la seva existència.

El conjunt de promeses de nous hospitals a Catalunya fetes per l’àmbit econòmic-sanitari de l’actual govern de la Generalitat superen en molt la capacitat inversora del departament de Salut dels propers 15 anys. 

Des que el departament d’Economia de la Generalitat ha caigut en mans d’Esquerra Republicana de Catalunya, ben poques inversions s’han materialitzat en l’àmbit sanitari. Moltes promeses, però poques  realitats. Per això té tan poca credibilitat l’acord signat entre el departament de Salut i l’Ajuntament de Calella per l’ampliació de l’Hospital d’aquesta localitat del Maresme. 

Aquesta ampliació de l’Hospital de Calella, per altre banda del tot necessària, ve a afegir-se als compromisos de construcció de nous hospitals a Barcelona (hospitals Clínic i Vall d’Hebron), la tercera fase de l'Hospital de Bellvitge, Tarragona, Girona, Palamós, Verge de la Cinta a Tortosa  i Valls. Tot plegat una inversió impossible de finançar ara a Catalunya i que quedarà com a hipoteca per les futures generacions, que hauran de pagar els resultats de la mala gestió d'avui.  

 

A alguns polítics els hauria de fer vergonya quan actuen amb aquesta frivolitat a l’hora de comprometre els diners de tothom. Quan venen les eleccions es dediquen a comprar vots prometent inversions que després no s’acaben executant i si s’executen, ho acaben fent amb molts anys de retard, com per exemple la línia 9 del metro de Barcelona. És una pràctica que els votants haurien de castigar a les urnes, perquè conté elements perversos. Assumir una inversió que no té un finançament plausible a la vista equival a post-posar el seu pagament efectiu a molt llarg termini, de manera que acaben sent les futures generacions qui acabaran pagant la gestió sectària dels qui ara prenen les decisions.

 

Què l’ampliació de l’Hospital Sant Jaume de Calella és del tot necessària és indiscutible; no és això el que està en qüestió. El que és criticable és que aquesta futura ampliació es faci pública dos mesos i mig abans de les eleccions després que el territori i els professionals de l’Hospital portin anys i panys, reclamant que des de Salut se’ls escolti. S’havien plantejat diferents alternatives, des de la construcció en un solar adjacent d’un nou centre sociosanitari a l’ampliació de l’hospital actual en el solar que actualment ocupa l’aparcament, i tot just ara, davant de les eleccions, Ajuntament i Salut signen un conveni per tirar endavant la segona de les opcions. Quina casualitat...

 

A l’Ajuntament de Calella, signar l’acord ja li va bé: el tindrà en el seu actiu de cara a les properes eleccions municipals, i a Salut li va de perles per que ERC intenti vendre la moto als ciutadans del Maresme, amb promeses que si es compleixen no veuran la llum en els propers 5 anys. Pel davant seu, l’Hospital de Calella té tota una sèrie de compromisos previs, adquirits per Salut, per assumir la construcció d’altres hospitals, la majoria d’ells amb costos molt elevats. És el cas del nou Joan XXIII o del nou Hospital Josep Trueta que recentment s’ha decidit que es construirà a Salt. Tanmateix, les inversions més costoses són les que es faran a Barcelona, a l’antiga Escola Industrial, per la construcció del nou hospital Clínic, cada dia més ofegat en les seves dependències actuals, i també a l’Hospital Vall d’Hebron on es vol construir un campus assistencial, docent i investigador modern.

Davant d’aquestes necessitats no hi ha dubte que a Palamós, el Pius Hospital de Valls, el Verge de la Cinta a Tortosa i ara Calella hauran d’esperar que vinguin temps millors, però és evident que mentre tant el Sr. Aragonès i la Sra. Vergés ja han tirat l’ham al Maresme per veure si algun il·lús pica i els acaba votant.  Segurament abans no acabi l'any, encara llegirem algun nou acord amb tal o qual ajuntament per la construcció d'un nou CAP, o qualsevol altre equipament sanitari.   

 

Als polítics que actuen amb aquesta manifesta hipocresia, els ciutadans, amb els nostres vots, els hauríem de situar al lloc que realment mereixen. Ser agents merament marginals del sistema polític       

El ministre Illa reforça el seu equip amb professionals catalans

 

El Dr. Vicenç Martínez Ibáñez s’incorpora a la direcció general d’Ordenació Professional del ministerio, i el Dr. Joan Ramon Villalbí  ha estat nomenat “Delegado del Gobierno del Plan Nacional sobre Drogas" i l’estratègia sobre les addiccions.

Amb aquests nomenaments el ministerio guanya experiència i coneixement atesa la vàlua de les dues persones triades per el ministre Illa. 

És la primera vegada en anys, que professionals catalans accedeixen a càrrecs governamentals d’abast estatal dins del Ministerio de Sanidad. A banda del ministre Salvador Illa, anteriorment ho havien fet Francesc Moreu, Lluís Bohigas, Marc Soler, o el ministre Ernest Lluch, entre d’altres.

 

 

El Dr. Vicenç Martínez Ibàñez va iniciar la seva carrera professional en el camp de la gestió en terres gironines, després d’exercir brillantment durant anys la seva professió com a cirurgià pediàtric a l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, des d’on va accedir a presidir la Societat Espanyola de cirurgia pediàtrica. El seu pas per Girona va deixar una herència molt important. Ell va ser el dinamitzador de la col·laboració entre els seus dos hospitals de la xarxa pública, l’Hospital Josep Trueta i l‘Hospital Sta. Caterina. D’aquella iniciativa se’n va derivar la magnífica realitat que és avui la integració entre els dos hospitals esmentats sota una gerència única que ell va implementar, pas fonamental per facilitar aquesta col·laboració.

La seva bona feina a Girona no va passar desapercebuda pels dirigents de la sanitat catalana, de manera que quan la gerència de Vall d’Hebron va quedar vacant el van nomenar gerent del que havia estat el seu hospital quan exercia com a metge. El seu pas per la gerència de Vall d’Hebron va ser molt positiu per a la institució, no només per la implantació de metodologies de treball per processos o la configuració d’un ambiciós campus sanitari a desenvolupar en els propers anys sinó per l’empenta que va donar a la institució, de manera que el lideratge assistencial que exercia des de feia anys a Catalunya l’Hospital Clínic es va veure seriosament amenaçat per Vall d’Hebron. El salt qualitatiu de la institució va ser molt important

 

Sense que els motius hagin quedat gens clars, la consellera Vergés el va cessar en el seu càrrec ara fa una mica més d’un any, tot i l’oposició del molts caps de servei de la Instotució, i l’Hospital ho ha notat perquè aquell impuls que havia rebut, ara sembla una mica esmorteït no se sap ben bé si per la pandèmia o per alguna altre raó. Sigui com sigui, una persona de la vàlua del Dr. Martínez Ibáñez es objectiu de qualsevol organització, i pocs mesos després era nomenat gerent de l’Hospital Nacional de Paraplègics de Toledo, des d’on ha estat cridat per el ministre Illa per assumir aquesta nova responsabilitat com a director general d’Ordenación Profesional del Ministerio de Sanidad. 

 

Per la seva banda en la mateixa sessió del consell de ministres, es va aprovar el nomenament d’un altre català, el Dr. Joan Ramon Villalbí, com a delegat del gobierno per el “Plan Nacional Sobre Drogas”. El Dr. Villalví, que fins ara era responsable de l’Àrea de Qualitat i Processos de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, és especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. Actualment és el president del Consell Assessor de Tabaquisme i coordina el grup de treball sobre alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. També és professor associat de la Universitat Pompeu Fabra. Se’l considera un expert en el camp de les drogues i les addiccions, bon planificador, a qui agrada treballar en equip. És una persona ben valorada pels seus companys i per els que el coneixen.

Tant el Dr. Martínez Ibáñez com el Dr. Villalbí, han expressat la seva satisfacció per aquestes noves responsabilitats que han acceptat assumir, incorporant-se plenament a una acció de govern en la que es senten còmodes. Què tinguin molt d’encert i que la seva gestió resulti profitosa pel sistema sanitari.