La sanitat pública catalana disposarà d’un accelerador de protons

 

La signatura d’un protocol de col·laboració entre diferents hospitals de Barcelona per incorporar un accelerador de protons a les prestacions de la sanitat pública catalana és  una excel·lent notícia, en uns moments en els que les bones notícies escassegen, especialment per el tractament de tumors infantils però també per alguns tumors en adults

La radioteràpia amb protons possibilita una localització més precisa de la radiació, fet que permet una millor distribució de la dosi en el teixit tumoral, preservant el teixit sa circumdant. D’aquesta manera es pot concentrar la dosi prescrita amb menys toxicitat o efectes adversos que la radioteràpia convencional.   

 

 

Més de 250 pacients cada any es podran beneficiar d’aquest tractament oncològic que fins ara només es podia rebre a l’estranger. Avui en dia, enviar un malalt i normalment un familiar a França, Suïssa, Alemanya o Itàlia per rebre aquest tractament té un cost d’uns 40.000€. Aquest nou equipament sanitari podrà ser realitat gràcies a un protocol de col·laboració signat conjuntament entre l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Sant Joan de Déu, l’Institut Català d'Oncologia (ICO), l’Hospital Clínic i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Pel que se sap fins ara, sembla que aquesta instal·lació s’ubicarà en els terrenys del Parc Sanitari Pere Virgili, on es disposa dels espais necessaris per encabir-lo sense excessives dificultats (un mínim de 1.500 m2). 

En paraules del director del CatSalut Adrià Comella, “es tracta de donar resposta al repte i les exigències que ens plantejarà la medicina personalitzada i les innovacions tecnològiques que, a mitjà termini, han de permetre una millora molt important dels resultats en salut sobre els nostres usuaris. L’expertesa, la capacitat de gestionar la complexitat, el coneixement i la implicació de les entitats que signen el conveni són la garantia que faran exitós aquest projecte”. Un projecte que pot tenir un cost al voltant dels 45 milions d’€ i un termini d’execució de entre 4 i 5 anys. En aquests moments s’ha d’iniciar l’elaboració del pla funcional de l’equipament, i posteriorment, un cop aprovat per el CatSalut, s’encarregarà l’avantprojecte. El finançament del projecte correrà a càrrec del CatSalut que intentarà aconseguir fons europeus per poder dur el projecte a terme. 

 

Tractant-se d’una aliança estratègica entre tots els signants, la governança del nou dispositiu sanitari serà conjunta entre els 5 hospitals participants. A banda del pla funcional, els integrants de l’aliança treballen també en la definició del model organitzatiu, i com podran incorporar aquestes prestacions a la resta de centres del SISCAT. Cal tenir en compte que aquesta tècnica va ser inclosa en la cartera de serveis de la sanitat pública al novembre passat. 

 

El doctor Jordi Giralt, cap del Servei d’Oncologia Radioteràpica de l’Hospital Vall d’Hebron ha explicat en l’acte de signatura de l’acord que “El fet d’incorporar l’acceleració de protons en els tractaments contra el càncer, permetrà fer tractaments més eficaços i segurs. Amb protons l'energia es diposita de forma més específica en les àrees tumorals, irradiant molt menys els teixits sans, com és el cas dels fotons. Sobretot es farà servir en tumors pediàtrics i, en el cas dels adults, en tumors de la base del crani i tumors oculars”.

 

Aquest plantejament del CatSalut d’estructurar una aliança estratègica entre aquests hospitals terciaris de Barcelona, és doblement interessant. D’una banda perquè tal com va dir el Dr. del Castillo en l’acte de presentació del protocol de col·laboració “aquest projecte és una molt bona notícia que farà que Catalunya esdevingui una àrea de referència en oncologia infantil al sud d'Europa”, i de l’altre evitarà la “carrera armamentista” que solia generar-se quan apareixia una nova tecnologia en el mercat i tots els hospitals volien tenir el seu propi dispositiu. En aquest sentit cobren especial rellevància les paraules de la Dra. Craywinckel gerent de l’Hospital de Sant Pau quan va dir: “Com a país i com a sistema sanitari hem de ser capaços d’incorporar els grans avenços científics i tecnològics, i totes les eines que permetin aplicar-los en benefici dels pacients. Cada vegada més, per a fer-ho és i serà necessari plantejar projectes compartits, on flueixi el coneixement, es comparteixin els recursos i se’n puguin analitzar i millorar els resultats”.

 

Que en prenguin nota alguns gerents i alguns òrgans de govern d’alguns centres del SISCAT, massa engrescats a vegades a comprar equipaments i tecnologies no sempre justificades per el nivell d’hospital, per la complexitat que s’hi atén, i pel nombre de cassos que tracten. El PET-Tac  de l’Hospital de Reus és un exemple d’aquesta manera tan miop d’actuar.