diumenge, 7 de febrer de 2021

Una nova vaga planeja sobre el sec tor sanitari

 

Al mes de desembre passat es va constituir una Mesa Sindical de Sanitat amb  l’objectiu de crear un espai de treball entre sindicats, que els permeti debatre la situació creada per la crisi sanitària entre els treballadors de la sanitat, però també els efectes que encara perduren derivats de la llarga i dura crisi econòmica i oferir una resposta conjunta en forma de mobilitzacions.
Tot i que la Mesa perseguia la màxima unitat sindical, aquesta va quedar finalment integrada per les entitats següents, citades per ordre alfabètic: CATAC-CTS/IAC, CGT, COS, FAC, Infermeres de Catalunya, Intersindical CSC, PSI lluitem, i USOC. Destaca l’absència de sindicats com CCOO, Metges de Catalunya, SATSE i UGT.
Entre les seves reivindicacions destaca la “transformació del sistema actual de salut en un sistema de titularitat, gestió i provisió públiques amb les mateixes condicions laborals, amb un estatut marc únic per a tots i totes les treballadores.”




 

Fruit de les primeres trobades dels integrants de la Mesa,  ja tenim al davant una roda de premsa convocada per el proper dia 9 amb l’objectiu de donar a conèixer els motius que justifiquen una nova convocatòria de vaga en la sanitat pública. Tant si finalment es porta a terme com sinó, aquesta legislatura, que haurà durat 3 anys mal comptats, és la que ha registrat, de llarg, el major nombre de vagues en el sector sanitari, i només aquest fet ja delata que alguna cosa no va com hauria d’anar en el departament de Salut. D’acord que els treballadors del sistema sanitari han patit unes retallades econòmiques iniciades l’any 2010 que encara no han pogut recuperar al 100%. D’acord que la manca d’efectius suficients per atendre la pressió assistencial que els nostres professionals estan patint, crea tensions, d’acord que la pandèmia ha acabat d’estressar al màxim al sistema de salut i als seus treballadors, però tanta vaga també té a veure amb el nivell d’incompetència de masses dirigents del sistema públic de salut, que més enllà d’un carnet d’afiliat a un partit polític (ERC) no aporten res més, a canvi del sou que perceben... i d’aquí plora la criatura. 


Per tot plegat, els convocants de la roda de premsa, integrants de la Mesa, volen promoure una vaga, de la que tant la data d’inici, com la seva duració, seran comunicades durant la mateixa. El que si que es coneix són els col·lectius professionals que seran cridats a la vaga, i que afectarà al personal estatutari, al personal laboral, als funcionaris, i als especialistes en formació (IIR; FIR; PIR; BIR i MIR) que treballen en la xarxa pública (SISCAT) tant en els àmbits de l’assistència primària, de l’especialitzada, de la salut mental i centres sociosanitaris. També s’inclouen dins de la vaga als treballadors que presten serveis urgents, a les emergències, o l’atenció domiciliària, entre altres. Els convocants pretenen que la vaga afecti també a tota la sanitat privada de Catalunya.

 

Per tant, es tracta d’una vaga que interpel·la a tots, absolutament a tots, els treballadors de la sanitat catalana, del sistema públic i de la sanitat privada. Si la vaga es du a terme, seria la vaga de més abast mai feta al sector sanitari català. 

 

A falta de conèixer les dates i la durada de la convocatòria, si que es coneix la motivació que hi ha al darrere de la convocatòria. És aquesta: “Es promou la declaració de vaga atenent a la situació límit que viuen els professionals de la salut a Catalunya que, malgrat tots els esforços que porten anys fent i els que han fet durant aquesta pandèmia, no han vist cap apropament ni intenció de millorar la seva situació laboral ni professional per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.”

Respectant el dret a vaga, si que vull fer un incís sobre l’oportunitat de la convocatòria. De fet, és la mateixa reflexió que vaig fer quan Metges de Catalunya va convocar la seva última vaga dels metges de primària, que va ser desconvocada a la mitat de la durada  prevista, atesa la situació sanitària que s’estava vivint a Catalunya.

 

Respectant els drets de tothom, i sense discutir que els convocants de la vaga tinguin raons de pes que la justifiquin, em pregunto si amb tres mil nous contagis diaris, amb gairebé 20.000 morts a casa nostra, amb les UCI al llindar de la seva capacitat, al bell mig de la tercera onada de la Covid-19, és coherent la convocatòria d’una vaga?        

Cap comentari:

Publica un comentari