divendres, 2 de març de 2018

L’aplicació de l’article 155 de la Constitució objecte de debat a “La Xarxa”


Montserrat Dolz, membre de l’assemblea de treballadors per a la defensa de les institucions catalanes, i el Dr. Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, comenten els efectes del 155, que està malmeten la nostra sanitat


Dr. Josep Maria Puig: “la gent percep l’esforç que els professionals estem fent, per evitar que es notin els efectes del 155, però això té un límit”.
Montserrat Dolz: “la intervenció i usurpació de funcions a la que estem sotmesos té un gran impacte en el funcionament dels serveis públics i també a Salut”.



El passat dia 1 de març, a la cadena de televisions locals “La Xarxa” hi va haver una entrevista en la que es va abordar el problema de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució als serveis públics i en particular a Ensenyament i Salut. Davant de l’anestèsia general que el govern espanyol ha aplicat a la Generalitat, i més enllà dels permisos que cal demanar a Madrid fins i tot per convocar reunions, va quedar prou evident que els efectes d’aquesta intervenció del poder de decisió a mig i llarg termini tindrà unes conseqüències molt greus per als ciutadans de Catalunya. En la part dedicada a Salut hi varen participar la Sra. Montserrat Dolz del departament de Salut i membre de l’assembles de treballadors en defensa de les institucions catalanes i el Dr. Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya. Veiem un resum de les seves intervencions:

 Dra. Montserrat Dolz:

La Dra. Montserrat Dolz
La intervenció i usurpació de funcions té un gran impacte sobre el funcionament dels serveis públics i també sobre els serveis de salut. Els professionals sanitaris i els equips gestors estan intentant que aquests efectes no es transfereixin ni als malalts ni a les seves famílies. És una intervenció que no aporta cap valor afegit, i només crea inconvenients i dificultats. Estem sotmesos a una absoluta desconfiança en la que es posa en qüestió tot el que es fa. Recordem com exemple que l’autorització per poder fer efectiu l’1% d’increment salarial dels treballadors dels centres sociosanitaris no es va poder assolir fins a última hora de l’últim dia de l’any. Tots els entrebancs que ens posen no aporten res de positiu.
Cada acte de pagament està intervingut econòmicament. A primers d’any s’havien fet més de 26.000 declaracions jurades dient que el pagament estava dins de la legalitat i que no és contrari a cap de les sentències dictades pels tribunals espanyols. Només això comporta un munt d’hores de feina absurdes, que no aporten valor i són una despesa inútil. Si la situació no és resol aviat tindrà uns efectes devastadors.
Aquesta situació no ajuda a resoldre els problemes, que tot i venir de lluny, aquesta ingerència encara ho complica més, i afecta als col·lectius més vulnerables. No ens han deixat atorgar subvencions a entitats que fan una gran tasca social com per exemple “el telèfon de l’esperança” o amb associacions que treballen en el camp de les toxicomanies o la sida. Són moltes situacions que es van superant gràcies a que els treballadors i treballadores de la sanitat, pensin com pensin, han demostrat la seva vocació de servei i que la salut és un bé únic que cal preservar.
Al departament, tot i les dificultats existents es planifica, el que passa és que no serveix de massa degut a la intervenció a que estem sotmesos. Les necessitats de la població, de les persones més grans, han estat sempre prioritat de tots els polítics que han passat pel departament de Salut. En canvi ara les decisions es prenen des d’un despatx de Madrid, a 600 km., sense conèixer el perquè de les coses ni entendre les necessitats ni les característiques de determinats col·lectius. No donen cap explicació: ala! No!. I es queden tan amples.


 Dr. Josep Maria Puig:

El Dr. Josep Maria Puig
S’han anat acumulant problemes derivats de la crisi econòmica que tots hem patit. Els metges tenim capacitat de resistència? La situació comença a ser dramàtica sobretot a l’assistència primària on la pressió assistencial ha arribat a nivells insuportables. La càrrega assistencial ha provocat que els metges diguin prou! i estan disposats a fer el que faci falta amb tal de no seguir treballant en les mateixes condicions.
La tecnologia està cada cop més obsoleta perquè no es renoven aparells, cada dia hi ha més avaries i això comporta retards i dificulta el fer diagnòstics.
Montoro, amb l’excusa que la situació econòmica de Catalunya podia produir inestabilitat a l’economia espanyola va decretar la intervenció de les finances de la Generalitat, però com que tal com ho va fer podia ser portat als tribunals perquè entre altres coses, en aquell moment les finances catalanes tenien superàvit, llavors el govern espanyol va posar la intervenció econòmica sota el paraigües del 155. Per tant, en teoria, si s’aixeca el 155 s’hauria d’acabar la intervenció de les finances de la Generalitat.
Els metges ja no poden més, i hi ha mala maror. Hi haurà mobilitzacions? Les mobilitzacions no acaben de resoldre els problemes; en tot cas cal pensar amb la paralització dels serveis si es volen realment resultats. Però la sanitat és un servei públic molt sensible i als professionals els costa donar aquest pas. Tanmateix l’assistència primària està molt cremada; molt més que els hospitals.  
La gent percep l’esforç que els professionals estem fent, però això té un límit. Portem una paràlisi de 7 o 8 mesos en els que el Parlament no legisla, no es posen sobre la taula línies estratègiques, i sense una planificació adequada, quan el futur es fa present et pots trobar amb sorpreses i dificultats molt importants. No estem enfocant ni endreçant la situació perquè estem paralitzats.
La situació és preocupant perquè estem tocant el moll de l’os de la sanitat i l’educació, que són dos pilars fonamentals de l’estat del benestar que ens estan arrabassant de forma molt evident.


I fins aquí el que han donat de si, aquestes entrevistes          

Cap comentari:

Publica un comentari