dimarts, 6 de març de 2018

La Ministra de Sanitat Dolors Montserrat, comença a tenir problemes a Madrid i a Catalunya


Demanen la seva dimissió per no haver donat cap resposta a les mesures que demanava el Pacte d’Estat contra la violència de gènere.


També des de Catalunya, el sindicat Metges de Catalunya no es mostra gens d’acord amb la modificació del reial decret de prescripció infermera que està ultimant el “ministerio” i que hauria de permetre que les infermeres poguessin prescriure medicaments sense un diagnòstic mèdic previ, i sense necessitat d’una formació específica.  


A Catalunya, demostra una manca absoluta de  lleialtat institucional, i disposant només de 4 diputats al Parlament, actua, acompanyada del delegat del govern espanyol a Catalunya, com si el PP disposés de majoria absoluta al Parlament català, gràcies a un article 155 que en el fons el que fa és contravenir la voluntat de la gent manifestada repetidament a les urnes. Res més antidemocràtic.





Malts moments per la ministre de Sanitat del govern espanyol Dolors Montserrat. La Plataforma “7N contra las violencieas machistas” en una carta dirigida al president del govern espanyol, reclama la dimissió de la ministra per no haver endegat cap de les mesures previstes en el Pacte d’Estat contra la violència de Gènere que es va aprovar al congrés dels diputats, i que el govern espanyol ha deixat, per el  moment, sense el finançament necessari. Des de la plataforma s’acusa a la ministra de no haver fet res per convèncer al tot poderós Montoro per tal que aquest aporti els 200 milions necessaris. Per altre banda, la ministra també està sent criticada per haver anunciat que en la vaga feminista del proper dia 8 de març, ella ha triat treballar per la igualtat quan en el recent constituït “consell assessor de sanitat” només un 26% dels seus membres són dones.

A Catalunya, no és que les coses li vagin millor a la ministra Montserrat. No s’ha demanat la seva dimissió, però en canvi, les seves decisions, i sobretot les seves actuacions són objecte de polèmica. La més evident relacionada amb la seva figura de ministra de Sanitat del govern espanyol, i al mateix temps, per obra i gràcia del 155 “consellera” de Salut de la Generalitat. Aquesta doble “representativitat” li està produint més d’un mal de cap. I en aquest sentit cal destacar el problema derivat de la  modificació del Reial decret del govern espanyol que regulava la prescripció infermera. Com és sabut, a banda del Reial decret estatal, la Generalitat de Catalunya quan va ser “intervinguda” pel 155 estava en ple procés d’elaboració del seu propi decret. Tant el decret català com l’estatal contenen aspectes que incomoden al col·lectiu mèdic. En concret en allò referent a la possibilitat que les infermeres puguin prescriure sense un diagnòstic mèdic previ i sense una formació específica reglada, i el Sindicat Metges de Catalunya ja ha presentat al·legacions oposant-se a aquesta possibilitat. El que està clar és que la ministra en cap cas està considerant que Catalunya estava treballant en el tema, i es centra exclusivament en defensar la posició del “ministerio”.

També hi ha evidents dificultats amb el “Consejo Interterritorial de Salud” on no hi poden assistir els representants del departament de Salut, sent la pròpia ministra qui n’ostenta aquesta representació de la qual després no es retorna informació al departament de Salut. Es limita a demanar per escrit al departament quin és el seu posicionament sobre determinats temes, i desprès no hi ha feedback. La ministra amb la seva dualitat converteix els desitjos del “ministerio” amb la posició de Catalunya, perquè com és fàcil d’entendre el que no farà la Sra. ministra és defensar una postura amb el barret del departament de Salut, i la postura contrària amb el barret de ministre de Sanitat. Per acabar-ho d’adobar, a Salut només s’assabenten de què és el que s’ha decidit en el “Consejo” per la premsa, si és que es dona publicitat als acords als que s’hagi arribat.    

Per altre banda, la seva manera d’actuar a Catalunya li està comportant també problemes protocol·laris. Fa unes setmanes, acompanyada d’Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya va visitar l’Hospital Germans Trias i Pujol sense avisar als responsables del departament de Salut ni tampoc a l’alcaldessa de Badalona. Aquesta manca de qualitat personal, aquesta supèrbia, aquest menyspreu als altres no estaria justificat ni que el PP tingués la majoria absoluta al Parlament de Catalunya, però encara molt menys sent un partit residual a Catalunya amb 4 diputats de 135 (no arriba al 3% de representativitat). Aquell dia, l’alcaldessa de Badalona que es va presentar a la visita de la ministra tot i no ser convidada, li va deixar clar a la Sra. Dolors Montserrat, que el 155 està produint molts efectes directes però també col·laterals molt perjudicials per als catalans.

Però sembla que a la Sra. Ministra li és molt igual això del protocol. Ahir mateix va tornar a fer una visita, en aquest cas a l’IDIBELL de l’Hospital de Bellvitge sense avisar als màxims responsables del departament de Salut, tot i que aquesta vegada, si que es va dignar comunicar la seva visita a la Sra. Núria Marin alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, però és clar, la Sra. Núria Marin és del PSC, és a dir dels que donen suport al 155, per tant, dels seus.


I per acabar de reblar el clau, una última mostra de menyspreu. La Sra. ministra, després de més de tres mesos exercint de “consellera” de Salut, no s’ha dignat mai a rebre als màxims responsables del departament de Salut. Ni són maneres Sra. ministra, ni és educat, ni és admissible ni tan sols raonable. La prepotència sempre és sobrera. 


        

Cap comentari:

Publica un comentari