dimecres, 14 de març de 2018

Més sobre els Plans Estratègics Sanitaris Territorials (PeS)


Els PeS són una gran eina de planificació en el territori, però al mateix temps un gran perill atès que poden provocar frustració, desmotivació i manca de confiança en el departament de Salut si no es duen a terme d’acord als calendaris previstos.


El problema es deriva del fet que els PeS no incorporen una valoració econòmica de les accions que proposen en cada territori, i això impedeix incloure en els pressupostos la previsió econòmica de les despeses que generarà la seva posada en funcionament.


Per altre banda, l’acumulació de PeS invalida per si mateixa la possibilitat de fer-los efectius tots a la vegada, si com fins ara l’horitzó de cada un d’ells es fixa a quatre anys vista (2017-2020). Catalunya no pot assumir de cop la despesa que implica la posada en marxa de tots el PeS territorials.



Fa pocs dies comentava que la idea d’elaborar els Plans Estratègics Sanitaris territorials era tot un encert del CatSalut, i continuo pensant el mateix. Tanmateix em vaig començar a preocupar la setmana següent a la presentació del primer PeS relatiu a la comarca del Baix Llobregat i a la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, quan el CatSalut va donar a conèixer un segon PeS, aquest referent a les comarques que integren el Camp de Tarragona.

Indagant per el CatSalut, vaig saber que en aquests moments hi ha altres dos PeS que veuran la llum aproximadament a finals d’aquest mes de març. Són els relatius a les comarques del Vallès Occidental i de les comarques de Girona. Fins ara, l’abast temporal de tots aquests PeS és de quatre anys, fet que dificulta la capacitat de finançar la despesa addicional que comporta la posada en marxa de les diferents accions incloses en aquests plans.

Si els PeS es planifiquessin en el temps, potser si que es podrien derivar recursos econòmics per a la seva materialització, però acumular un PeS darrere un altre a la taula de qui elabora els pressuposts d’inversions i de despeses ordinàries fa del tot inviable el finançament conjunt de tots els PeS, tenint en compte a més, que sempre hi hauran urgències imprevistes o altres accions a resoldre, que encara reduiran més les possibilitats de finançament.

Però no són només les inversions el que cal finançar. Moltes de les accions previstes en aquests plans implicaran més personal per atendre les noves accions o més despesa en material sanitari divers. Si es tracta de nous espais, a més es generaran despeses addicionals per la seva neteja, pel seu condicionament amb fred o calor, d’enllumenat, etc. I si aquestes accions s’han de dur a terme en centres de titularitat diferent a la del CatSalut i ICS, caldrà preveure el finançament d’aquestes depeses addicional via contracte de gestió. Per tant estem parlant de pressupostar a 4 anys vista despeses addicionals en els capítols I i II del CatSalut a banda de les inversions.

Més enllà de les dificultats exposades, encara hi ha altres perills que poden dificultar la materialització dels PeS, com per exemple, les crisis econòmiques que acaben comportant retallades més o menys importants, però al cap i a la fi, retallades. I quan retallades, qui primer en paga les conseqüències són les inversions. Recordo perfectament quan amb recursos molt minsos per afrontar la despesa ordinària, tocava “passar el rasclet”. I per on es passava preferentment el rasclet? Doncs per el capítol d’inversions, precisament el que serà bàsic per poder finançar una part de les accions previstes en els PeS.

Davant d’aquesta realitat, cobra força una de les reivindicacions de l’exconsellera de Salut Marina Geli quan reclamava pressupostos plurianuals, però a l’administració pública, i fins i tot a les empreses privades, això és una situació que encara no està ben resolta. Fer pressupostos més enllà d’un any, quan no tens un previsió fiable de quins poden ser els ingressos no deixa de ser una temeritat...


Per eliminar incerteses, el que sí que seria desitjable és que els PeS vagin acompanyats d’una memòria econòmica que determini els ingressos (si n’hi ha) i les despeses (que segur que hi seran) que es poden derivar de les noves accions, així com les necessitats d’inversió. No fer-ho generarà sens dubte frustracions i pèrdua de confiança en el territori. S’hauria d’evitar perquè l’eina és bona.

Cap comentari:

Publica un comentari