divendres, 26 d’agost de 2016

Autonomia de gestió a l’ICS? Pura utopia...


Candela Calle directora gerent de l’ICS, ha decidit que “re-centralitzar” determinades funcions és la millor manera per gestionar l'empresa més gran de Catalunya


Les  decisions que es prenen allunyades del territori, acostumen a ser poc adequades a les necessitats, ineficients  i un atemptat a l’autonomia de gestió dels àmbits territorials.



Candela Calle, directora gerent de l'ICS
El Diari Oficial de la Generalitat del passat dia 1 d’agost publicava una Resolució de la directora gerent de l’ICS amb el text següent:

Revocar, en les persones titulars de les gerències territorials de l'Institut, així com en el director/a de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i titular de la Gerència de l'Àmbit d'Atenció Primària Barcelona Ciutat, la facultat de signar acords o convenis de col·laboració si aquests no tenen contingut econòmic.”


Aquesta decisió re-centralitzadora era la resposta a una resolució de l’any 2014 de Pere Soley llavors gerent de l’ICS, que deia:

Delegar, en les persones titulars de les gerències territorials de l’Institut Català de la Salut, així com en el director/a de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i titular de la Gerència de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat, la facultat de signar acords o convenis de col·laboració si aquests no tenen contingut econòmic. En els acords o convenis que se signin per delegació, s’hi ha de fer constar aquesta circumstància.”
Pere Soley havia delegat en els gerents territorials de l’ICS les competències per signar acords o convenis de col·laboració, segons estableix al Resolució SLT/2200/2014, “per raons d’eficàcia i a causa del gran volum de convenis que signa la institució”. Per tant, tirar enrere aquesta delegació de competències té diferents conseqüències.
La primera, mostra un grau de desconfiança absolut amb l’equip de gerents territorials de l’ICS, als quals se’ls priva d’una facultat que s’havia concedit per millorar l’eficàcia dels procediments de signatura dels convenis. Una segona conseqüència d’aquesta decisió serà per tant la d’augmentar la ineficàcia de l’ICS atès que sobre la taula del seu màxim responsable s’acumularan aquests convenis pendents de signatura, fet que sens dubte repercutirà en un empitjorament de l’agilitat de les respostes administratives de l’ICS .
També queda prou clara la nul·la capacitat de delegació del l’equip directiu de l’ICS. Una de les qualitats que ha de tenir un bon directiu és la seva capacitat per delegar. Qualitat clau per assegurar l’eficiència de les organitzacions atès que a més responsabilitats assumides, major ineficiència, si aquesta assumpció de responsabilitats no ve acompanyada d’una delegació de funcions i d’una descentralització. Podríem discutir si delegar funcions equival a delegar en paral·lel responsabilitats o si les responsabilitats continuen estan en mans d’aquell que ha delegat les funcions. Però a l’ICS el problema no és tan sols aquest, és que no es confia prou en l’equip de gerents territorials, es miri com es miri.
Aquesta re-centralització s’ha produït amb allò que a Madrid n’hi diuen “agostidad”, fent referència a que al mes d’agost poca gent està pendent del BOE. Doncs bé, aquí s’ha donat la “coincidència” que la Resolució re-centralitzadora de l’ICS ha estat publicada en el DOG el passat 1 d’agost quan havia estat signada per la gerent de l’Institut  el dia 20 de juliol.
Aquesta re-centralització competencial feta en aquestes dates posa a més en evidència un dels objectius estrella del conseller Comin, que segons ha manifestat repetidament, voldria que aquesta fos la legislatura de la transparència. Pel que sembla, de moment a l’ICS no és que li facin massa cas. 
També sembra molts dubtes en la credibilitat del discurs del president de l’ICS, David Elvira, que ha dit més d’una vegada que ell vol que les decisions siguin preses en el territori, entre altres raons perquè si es prenen en els territoris segur que seran mols més ajustades a les necessitats d’aquell territori.
Una de les coses més preocupants d’aquesta Resolució és que crea serioses dubtes sobre la vocació de respectar l’autonomia de gestió per part de la gerència de la pròpia institució. Veiem que diu el punt 1 de l’article 5 de la Llei 8/2007 de 30 de juliol, de l’ICS:
Article 5
Principis de gestió
1.     L'Institut Català de la Salut actua d'acord amb els principis d'eficiència, per mitjà d'una gestió pública moderna i rigorosa dels recursos; d'autonomia de gestió; d'eficàcia; de simplificació; de desconcentració; de descentralització territorial; de racionalització; de transparència; d'agilitat; d'avaluació de la gestió; de sostenibilitat; de cooperació; de participació social i coresponsabilitat dels seus professionals; de continuïtat del procés assistencial, equitat en l'accés a les prestacions, proximitat i orientació de la gestió als ciutadans.
No sembla doncs que la gerent de l’ICS hagi respectat escrupolosament la Llei que regula el funcionament de la Institució que ella mateixa dirigeix
Per tant, aquesta resolució demostra diferents coses a la vegada: nivell de desconfiança gran amb l’equip de gerents territorials, poc respecte a l’autonomia de gestió de les gerències territorials, cap voluntat de descentralització, cas omís als compromisos de transparència exigits pel conseller Comin i nul·la vocació per atendre les necessitats específiques del territori tal com demanava el director del CatSalut .
Una consideració final: algú pot pensar que la signatura de convenis no és un fet excessivament transcendent com per parlar d’un atac a l’autonomia de gestió. La resposta a aquesta manera de veure-ho és immediata: sinó és important, perquè ho re-centralitzen?. El que és significatiu i perillós és el tarannà directiu d’una Institució, que si ningú no ho arregla està abocada a l’ineficiència.   
Dona tota la sensació, que allò que tant volia evitar David Elvira, quan va assumir la presidència de l’ICS, torna a ser una realitat: l’ICS torna a anar per lliure, i no precisament pel bon camí.


2 comentaris:

  1. Benvolgut
    El model establert per l'ics en la llei i els seus estatuts es un proces de descentralitacio del tipus "desconcentracio" i no de "delegació".

    No vull entrar en si la signatura de convenis a nivell de serveis corporatius de l'iCS serà més o menys eficient. Tot depèn de les ganes de posar-hi o no rapidesa en la signatura.

    El que si que crec que li cal a l'ICS es una profunda reflexio de que volem com a "gerències territorials".

    Si un mini-balmes-ics amb carrecs de gerents polititzats i afins als partits i poc gestors i que volen controlar tot el que passa als seus centres tant de primària com els seus hospitals i dotar-se de super estructures i de "relacions de contacte amb els alcaldes" de la zona i fer de contrapoder de Balmes o volem gerències territorials que siguin facilitadores dels centres que tenen, que facin control de l'activitat que el Catsalut els contracta, de la qualitat del servei i de les necessitats epdimeiologiques de la zona a la que han de donar servei, de control i seguiment de la despesa i sobretot d'anàlisis dels resultats en salut del seu territori i ser l'equip directiu de balmes al territori.

    Probablment a Balmes hi sobren determinades funcions directives pero tot plegat depèn de que volguem que sigui l'ics,tant balmes, com les seves gerències territorials i els seus centres primaris i hositalaris.

    Per cada model el perfil de directiu que es necessiti serà del tot diferent.

    La llei i els estatuts són perfectament amplis ocm perque hi capiga el que vulgui.

    La meva opinió purament personal: jo donaria autonomia "juridica" de gestio i de lo que fos als centres.

    atentament

    Eulàlia





    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola Eulàlia, gràcies de nou pels teu comentaris sempre encertats. Estic d’acord amb tu que el primer que caldria és definir el model de gestió territorial de l’ICS. Segurament correspon al Parlament de Catalunya decidir quin ha de ser, tot i que la Llei de l’ICS del 2007 ho deixa força clar i fa una aposta molt clara per l’autonomia de gestió. Però ja se sap, les lleis sempre poden interpretar-se, i per tant no són una autèntica referència.

      Ja sé que centralitzar la signatura de convenis sembla poc significatiu, i segurament ho és. El problema està no tant en el cas concret, sinó en la tendència, i pel que sembla s’està preparant algun canvi legislatiu important del tot re-centralitzador, i això és molt més greu. Estem a punt de viure un retrocés d’anys pel que fa a la concepció del sistema organitzatiu de la sanitat a Catalunya.

      De sempre s’ha comentat la necessitat de dotar a l’ICS d’unes estructures territorials capaces per elles mateixes de resoldre problemes. La centralització, com a concepte enfrontat a l’autonomia de gestió, ens farà tornar al passat dels temps de l’Insalud, quan tot es decidia des de Madrid. Ara canviarem Madrid per Barcelona.

      Balmes serà el vaixell insígnia no només de la sanitat catalana, sinó també de la burocràcia sanitària i de la ineficiència. Tant de bo m’equivoqui.

      Gràcies de nou Eulàlia pels teus comentaris, dels que aprenc molt.

      Suprimeix