En reconeixement a la feina feta

La política no ha sabut estar a l'alçada dels que varen donar el millor de sí mateixos per evitar la fallida del sistema sanitari públic de Catalunya.

Només els desagraits, els ressentits i els ignorants poden deixar de posar en valor el mèrit d'un  equip de persones que coneixent el marc económic que es dibuixava i quin era el final que els esperava, varen acceptar unes responsabilitats només per que s'estimen la sanitat pública catalana.    

Després dels molts canvis que s’han produït tant a nivell del Departament de Salut, CatSalut o el propi ICS té interès saber que se n’ha fet a nivell professional dels anteriors alts càrrecs d’aquests organismes. Val a dir que no és gens fàcil trobar una ocupació en el món laboral quan et veus obligat a cessar d’un càrrec més o menys lligat a la política. Les empreses del sector són a vegades reticents a contractar a segons qui, independentment de la seva vàlua professional,  si abans no obtenen els “placet” dels que ocupen ara el poder en el Departament. I fins i tot a vegades són aquests nous responsables polítics els que demanen a les empreses que contractin a aquest o a l’altre,  una mica en compensació per haver-los cessat dels seus càrrecs sense una raó mínimament vàlida. En aquests nivells de responsabilitat sovint els canvis es fan per afinitat política o fins i tot per amiguisme, i això genera la obligació moral d’intentar trobar una sortida professional a aquells que han estat cessats sense motius reals per fer-ho.

Sigui com sigui, aquests últims 3 mesos al departament de Salut han estat mesos de canvis, i la pràctica totalitat dels anteriors responsables ja no hi són. Veiem alguns dels càrrecs i que ha passat amb els seus anteriors responsables:

El conseller Boi Ruiz es va prendre un mes per recuperar-se mentalment: Van ser 5 anys de patiment per les crítiques injustes i demagògiques contra la seva gestió que el van afectar a ell mateix i a la seva família. Sembla que el Dr. Ruiz està recuperant la seva activitat a la Universitat Internacional de Catalunya com a professor associat i director del Màster Universitari de Gestió Sanitària,  i intenta també posar en valor els seus amplis coneixements en matèria de sanitat a països llatí-americans, europeus i en el sí de la pròpia OMS a través d’una empresa de consultoria que tenia abans del seu nomenament com a conseller i que ha mantingut en stand-by mentre ha estat ocupant el càrrec. 

Roser Fernández, secretària general del departament de Salut durant aquest mateix període de 5 anys, ha tingut algunes ofertes de feina una vegada va ser cessada. Aquestes ofertes són conseqüència de la feina tan ben feta que ha dut  a terme durant aquest període, i finalment s’ha decantat per l’oferiment que li han fet des de l’Institut Guttmann, organització a la que s’ha incorporat en qualitat de gerent fent suport al director general el Dr. Josep M. Ramírez.

Josep Maria Padrosa, que també ha estat durant 5 anys exercint com a director del CatSalut, va decidir prendre’s la situació amb calma. Necessitava posar distància amb tot el que ha viscut, i l’estrès que ha patit, i com en els cas del conseller, de les injustes crítiques que va rebre, relacionant-lo amb tota la mala intenció amb els interessos de l’empresa per la qual havia treballat abans del seu nomenament com a director del Servei Català de la Salut. El Dr. Padrosa vol deixar passar temps abans no opti per alguna de les ofertes de feina que ha rebut.

Els subdirector del Servei Català de la Salut era Francesc Brosa, un històric del departament de Salut. El seu cessament deu haver ocasionat més d’un problema doncs Francesc Brosa era el “disc dur” del CatSalut. Només ell tenia el coneixement històric de pràcticament tot el de transcendent que hagi passat al Servei en els últims 15 anys com a mínim, i això el feia ser un “imprescindible”. Segur que al CatSalut deuen haver notat la seva absència a l’hora de seguir els antecedents d’algun afer. Amb aquest bagatge, a Francesc Brosa no li ha estat difícil trobar una ocupació. Ha estat a MUTUAM, on el seu director general Josep Arqués l’ha nomenat adjunt a la direcció general. 

En una situació similar a la de Josep Maria Padrosa hi trobem a Pere Soley fins fa molt poc gerent de l’ICS. Sembla que el Dr. Soley està tancant una oferta de treball que ha rebut i que en principi li sembla molt interessant. Segurament les properes setmanes podrem saber la seva destinació final. Pere Soley aporta un molt ampli currículum a la sanitat catalana, farcit de càrrecs de responsabilitat que ha desenvolupat sempre amb molt d’encert. Per això no es gens estrany que estigui ben a prop de solucionar amb garanties el seu futur professional.  

Finalment dir que Cristina Iniesta ha retornat a la seva plaça a l’Hospital del Mar. Carles Constante, està també analitzant algunes propostes, alguna d’elles fins i tot al marge del SISCAT. Oriol Morera ha retornat a l’Hospital de Vic on va donar les seves primeres passes en el món de la gestió i Joan Puigdollers ha estat repescat a l’Àrea Metropolitana Sud del CatSalut.

Tots ells van intentar fer bé la seva feina, i és ben cert que ho van aconseguir. Els ha tocat gestionar la pitjor etapa de la sanitat catalana, al tenir que atendre les necessitats de salut del catalans amb un pressupost molt inferior al que es necessitava, afectant el mínim possible la qualitat del sistema sanitari públic de Catalunya. Ningú no els pot culpar que els pressupostos no fossin els que es requerien i ningú els pot culpar de la crisi tan dura que Catalunya està patint encara ara. Tampoc són responsables que les autoritats econòmiques de l’Estat hagin tractat tan malament als ciutadans catalans. Per tot això, per haver donat el millor de sí mateixos intentant que les conseqüències de la crisi es notessin el mínim possible a casa nostra, jo els vull retre un reconeixement a la tasca ben feta. Moltes gràcies a tots, als que he esmentat en l’escrit i a tots aquells que sense haver estat citats amb nom i cognoms també han format part d’aquesta feina col·lectiva. El meu respecte i admiració per la seva abnegació i sacrifici. Algun dia, quan els apriorismes hagin desaparegut de la política catalana, quan la demagògia sigui tan reprovable públicament com la corrupció, quan el populisme estigui desterrat del dia a dia de la nostra sanitat, quan Catalunya recuperi la seva escala de valors, molta gent se n’adonarà de les capacitats de tots aquests homes i dones que van evitar un autèntic daltabaix en el sistema sanitari públic català.

www.rbaestudisiprojectes.cat