dimarts, 15 de març de 2016

Departament de Salut: “suma i sigue” d’errors que posen en perill la continuïtat del model sanitari català


Un sistema de salut que no aprofiti al màxim els recursos i els dispositius sanitaris de que pot disposar és, per definició, ineficient.


Dona la sensació que qui realment vol manar i imposar els seus citeris en el Consorci Sanitari de Barcelona és l’Ajuntament de Barcelona.



El conseller Comin, i la comissionada de Salut
Gemma Tarafa
Pocs dies després de ser nombrat conseller de Salut, Antoni Comin va rebre, tot i que amb un to informal, a la anomenada “marea blanca”, plataforma d’entitats que tenen la finalitat de convertir la sanitat pública catalana en una còpia de la sanitat pública extremenya o andalusa per citar dues referències, basades com se sap en la pràctica  eliminació dels centres concertats i la seva substitució per un gran i omnipresent ICS.

A banda de les connotacions referides a l’eficiència d’aquest tipus d’organitzacions burocratitzades i plenes de cotilles que dificulten la gestió, aquestes propostes que persegueixen que l’Estat sigui el propietari dels mitjans que presten l’assistència sanitària  pública,  topen amb una situació avui en dia impossible de revertir com és el fet que si es prescindeix dels centres concertats cal substituir-los per centres que avui per avui l’ICS no té, que tampoc no hi ha possibilitat de fer inversions per construir nous equipaments públics, i que per “nacionalitzar” centres concertats existents, tampoc es disposa del pressupost necessari per pagar les expropiacions. Sent realistes no ens hauríem de preocupar massa pel fet que el conseller Comin doni corda a aquests col·lectius, perquè arribarà el dia en que quedarà clar que el que persegueixen és del tot impossible a Catalunya.    

El problema radica en què l’anècdota ha tingut continuïtat. Poques setmanes després de reunir-se amb les anomenandes marees, el conseller es va reunir amb Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, i d’aquesta reunió en van sortir una  situació preocupant, com és la materialització a través del Consorci Sanitari de Barcelona (departament de Salut 60%, Ajuntament de Barcelona 40%) d’un Pla de Salut per Barcelona, 2016-2020. Fins ara, afortunadament, tots els “Pla de Salut” elaborats a Catalunya havien estat exempts de qualsevol connotació política i la seva configuració responia exclusivament a criteris tècnics. Ara, després d’aquest acord sembla que es vol polititzar fins i tot el Pla de Salut. Apropar-se tant a l’abisme pot ser perillós, Sr. Conseller, i dona la sensació que vostè no té prou clar “amb qui es juga el diners”, que per cert són de tots; també dels que no estan gens d’acord amb el model sanitari que defensa la l’alcaldessa Colau i la Sra. Gemma Tarafa.

El més greu és que una vegada feta aquesta reunió, l’alcaldessa Colau va voler condicionar immediatament al conseller Comin donant a conèixer un estudi sobre la “privatització i mercantilització en l’assistència sanitària pública a la ciutat de Barcelona” que en les seves propostes finals “insta a la Generalitat a discutir aquestes propostes en el marc del Consorci Sanitari de Barcelona...”. Les propostes a que fa referència estan relacionades amb l’eliminació dels concerts a les entitats privades amb ànim de lucre, que en l’àmbit sociosanitari i de salut mental són una àmplia majoria tant a Barcelona com a Catalunya. 

L'alcaldessa de Barcelona també vol manar al
Consorci Sanitari de Barcelona
A resultes d’aquest repte plantejat per l’alcaldessa Colau, el Consorci Sanitari de Barcelona va convocar amb immediatesa una reunió, a la que el conseller Comin ja no hi va assistir, i en la que es va acordar estructurar un grup de treball per compartir amb l’Ajuntament barceloní el diagnòstic de la situació i les actuacions que se’n derivin. També es pretén fer un anàlisi compartit de les derivacions de malalts i fer una auditoria dels contractes profunda i rigorosa. Però està clar que la Sra. Tarafa, i per extensió l’alcaldessa Colau, amb això no en tenen prou i ja s’han afanyat a dir que cal expulsar del SISCAT a aquells operadors privats amb afany de lucre no només de l’hospitalització d’aguts, sinó també de l’àmbit sociosanitari i de salut mental.


Resulta molt evident que el conseller Comin, que parlant amb aquestes corrents populistes i del tot polititzades no sap en quin jardí s’ha posat, quan s’ha adonat del problema que s’està generant ràpidament ha fet un pas al costat, i ha deixat l’embolic en mans de David Elvira director del CatSalut, que involuntàriament veu com a les tasques pròpies del seu càrrec, més les responsabilitats que ha assumit voluntàriament tant a la presidència de l’ICS com a la Secretaria de Participació, ara se li ha afegit d’una manera involuntària, la de fer d’escut protector del conseller Comin, cada vegada que aquest fica els peus a la galleda. Un altre que també patirà el que no està escrit és Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari deBarcelona, tot i que ràpidament s’ha afanyat a col·laborar amb Oriol Ramis, facilitant informació perquè aquest pogués fer “l’informe Tarafa”. Tot i així, serà el primer a patir el foc creuat, quan passi el temps, i l’Ajuntament vegi que de totes les seves propostes, només s’avanci en qüestions menors i de poca rellevància.

Sr. conseller de Salut: escoltar a tothom éstà molt bé i és una obligació fer-ho; fer cas només a uns pocs per desfer allò que funciona bé, és una temeritat i una mostra evident de no tenir gens clar que una estructura d'Estat com la sanitat, no es pot tocar així com així, ni configurar-la al voltant de populismes demagògics. Donar credibilitat a plantejaments demagògics és també una gran falta de respecte als professionals que ho donen tot i més per fer del nostre sistema sanitari públic un dels millors d'Europa 


2 comentaris:

  1. Quina por que em comencen a fer!! Estic absolutament d'acord amb els teus temors i les teves reflexions.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier: el més preocupant és que els temors, en lloc d'anar-se apaivagant, cada dia que passa es fan més presents en funció de les decisions que es van prenent i dels comentaris i actuacions que anem observant. Preocupació extrema doncs per un sistema sanitari que està en perill, i en mans d'alguna persona que no enten massa bé l'abast de les seves decisions.

      Suprimeix