dissabte, 19 de març del 2016

El dilema de les inversions: o totxo o equipaments


Els nous CAP o reformes en centres hospitalaris, haurien d’esperar fins a l’any 2017 o més enllà.


El conseller Comin es deixa veure per l’Hospital Vall d’Hebron i promet millions, que no té, per noves inversions.


  
El Bus VAO és l'exemple d'inversió "rentable" d'ERC quan
formava part del tripartit i que va tenir un cost duns 85
 millions d€., equivalents al que avui costaria posar
al dia  els hospitals de Vall d'Hebron i Bellvitge
En una de les últimes converses que vaig tenir amb el conseller Ruiz em manifestava la seva preocupació pel programa d’inversions 2016, atès que les inversions fa molt temps que s’han reduït a mínims preocupants  com a conseqüència de la crisi econòmica. Boi Ruiz estava sobretot preocupat per les inversions de reposició doncs en aquests últims 6 anys s’han fet molt poques reposicions d’equipaments i per tant el nivell d’obsolescència dels mateixos és notable.

Fa unes setmanes vaig tenir l’ocasió de seguir la compareixença del conseller Comin a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya, i també va incidir en l’escassesa del pressupost d’inversions per aquest any 2016. En concret el conseller Comin va dir que entre els molt objectius plantejats  per aquest proper mandat  hi ha la voluntat de fer un  Pla d’equipaments tecnològics, atès que les limitacions pressupostàries d’aquests últims anys ha impedit la renovació d’una part important dels equipaments tecnològics.

És doncs positiu que els dos màxims responsables de la sanitat catalana, l’entrant i el sortint, tinguin la mateixa visió del problema., i això és senyal inequívoca que el problema és real, existeix, i requereix solucions immediates.  Tot i així no hem d’oblidar que ara per ara el pressupost 2016, quan s’aprovi, serà un pressupost que continuarà sent escàs per fer front a totes les necessitats. Per tant no hi hauran masses més diners per al capítol Vi (inversions) del pressupost del departament de Salut.

Però aquest no serà l’únic problema. N’hi ha un altre que encara dificulta més que una bona part del pressupost d’inversions pugui ser destinat a equipaments tecnològics, i aquesta dificultat afegida no és altre que la pressió d’alcaldes i altres polítics per aconseguir que en el seu poble hi hagi un nou equipament sanitari, i normalment les peticions van dirigides a demanar un nou CAP o un nou consultori local. Tot i la crisi, aquests últims anys s’ha anat invertint en els “totxos” i potser ha arribat el moment de dir a alcaldes i polítics en general, que al 2016 no hi haurà més totxos, que els pocs diners per a inversions de que es disposarà s’invertiran en aparellatge, bé sigui de reposició, bé sigui de nova adquisició, i en aquesta segona categoria no s’ha de deixar de banda l’equipament de la 2ª fase de l’Hospital de Bellvitge, tal com fa ja alguns mesos vaig denunciar en aquest blog. 

Els "chupiguai" del Departament de Salut en la seva visita
a l'Hospital Vall d'Hebron 
Sobta però que en la seva recent visita a Vall d’Hebron, el conseller Comin hagi promès unes inversions hipotecant uns diners que no té. Quasi 40 milions d’€., que és una quantitat molt similar a la que s’ha d’invertir a Bellvitge per culminar l’equipament de la 2a. fase de l’Hospital. Aquest afany per quedar bé, de demostrar que ell és “xupiguai”, el pot portar a omplir la sanitat catalana de frustració quan passi el temps i la gent s’adoni que de totes aquestes promeses i de tot aquest vedetisme no han servit per a res. A sanitat ja les hem vist de tots colors, i algú li hauria d’explicar al senyor conseller que per més que el seu cap de premsa vagi omplint les xarxes socials de propaganda, el risc de quedar en ridícul quan no pugui complir tot el que promet és molt elevat. Malauradament els pressupostos poden més que la voluntat dels consellers. 

En el mateix cas que  Vall d’Hebron hi tenim a l’Hospital de Bellvitge, que podria ser un hospital de primeríssim nivell no només per la qualitat dels seus professionals sinó a més per la qualitat de la medicina que si fa, si al coneixement científics dels seus professionals s’hi poguessin afegir les noves unitats pendents d’equipar, tant als quiròfans com a les unitats de crítics o a tants equipaments de l’hospital que demanen a crits un programa de reposició.

Ara que el nou conseller de Salut ha explicat en el Parlament  que un dels elements de priorització en la presa de decisions del departament serà la consideració de les desigualtats socials, estic segur que el retorn social de les inversions dels Hospitals de Bellvitge i Vall d’Hebron, seran amb diferència unes de les inversions més rentables socialment de totes les que es plantegin  al departament per a l’any 2016. Però, si els diners no hi són, i tampoc hi ha garanties de que hi siguin, perquè anem anunciant a bombo i plateret allò que no podrem complir?


Però tinguem-ho clar, el problema no és només Bellvitge o Vall d’Hebron; el problema està en la immensa majoria dels hospitals públics catalans, tant de  l’ICS com d’empreses públiques i consorcis.  Per tant, i tenint en compte que les inversions en “totxos” s’han dut  a terme any sí, any també, es hora de deixar de construir nous CAP en aquest any 2016 i tampoc reformar més hospitals. O si més no, això és el que dictaria el sentit comú. Ara haurem d’esperar a veure com ho decideixen els senyors diputats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada