diumenge, 15 de març de 2015

El corporativisme gremial a la sanitat catalana


El corporativisme és bo per assolir millors condicions per al col·lectiu


Però és criticable quan vol aconseguir resultats en base a la “quota” i no als mèrits



Recordo com anècdota, a una “patum” de la infermeria catalana que es va posar entre cella i cella  aconseguir que una infermera fos nomenada gerent a la sanitat pública. Per aconseguir-ho va estar durant anys insistint en dos consellers de Salut els quals amb bones paraules li van explicar que un gerent no ho era pel fet de ser metge o infermer/a o zelador, sinó que ho era per la seva capacitat d’assumir les responsabilitats que es deriven d’aquest càrrec i per la seva formació específica. Finalment, aquesta persona va convèncer a un altre conseller i aquest va acabar sucumbint  i va nombrar a una infermera gerent d’una àrea determinada de la sanitat pública.

És evident que això demostra entre altres coses, que molta gent encara no ha entès que vol dir la paraula gerent, ni valoren les capacitats de gestió, ni tenen en consideració que per assumir determinades responsabilitats cal una formació específica. De la mateixa manera que a ningú se li ocorreria fer d’infermer sense els coneixements que calen per fer-ho, a cap dirigent de la infermeria li hauria de passar pel cap, que una infermera pot ser, sense més, gerent d’un dispositiu sanitari. M’he cansat de dir en aquest blog, que un gerent ha de ser, per sobre de tot, gerent i la seva formació s’ha correspondre amb les responsabilitats que haurà d’assumir en aquest càrrec.

Explico tot això com a conseqüència del programa .CAT del que ja he escrit les meves impressions al respecte. Passa tanmateix, que els dies previs al programa, els encarregats d’estructurar el contingut del mateix van estar sotmesos a múltiples pressions de diferents estaments que volien ser presents al debat, i entre aquestes pressions la del propi Col·legi Oficial d’Infermeria de Barcelona, tal com ho reconeix la nota de queixa que aquest Col·legi ha penjat a la seva pàgina web.

No cal dir la importància de la professió d’infermeria; no cal insistir en el paper fonamental de la infermeria en  els processos assistencials. Les opinions de la infermeria són claus en moltes ocasions per millorar processos, per atendre millor als malalts, i les seves aportacions són valuoses des de molts punts de vista. Això és evident. El seu paper en la millora de la qualitat assistencial és indiscutible. Malgrat això, cal entendre que no sempre s’ha d’estar present a tot arreu, només pel fet del corporativisme. El que compta en els debats, no és la representativitat de les persones que hi participen, ni les “quotes” sinó les aportacions que aquestes poden fer per a) detectar problemes i b) aportar solucions. Tampoc val dedicar-se només a detectar problemes; cal aportar solucions.

Tanmateix en el debat en qüestió hi havia algunes persones que la seva aportació va ser pràcticament nul·la. És a dir, ben poc del que van dir valia la pena sentir-ho, i en aquest sentit, segur que hi ha infermers/eres, que haurien pogut aportat opinions de més valor que el que van aportar el president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, o la radiòloga de Vall d’Hebron, representant del sindicat de Metges de Catalunya, o fins i tot qui representava el punt de vista dels usuaris de la sanitat. Vist des d’aquest angle, si que trobo raonable que la infermeria estigui decebuda per no haver participat en el debat, però no estic d’acord en que s’hi hagi de participar només per que el col·lectiu hi estigui present. Això és corporativisme i no té cap defensa mínimament raonable, més enllà de “si aquests hi són, nosaltres també hi hem de ser”

Per això, quan llegeixo que el Col·legi d’infermeria està disposat a fer arribar una queixa formal a TV3 per no haver estat convidats al debat, ho entenc i crec que té una certa lògica. Però quan llegeixo que es vol fer arribar la queixa al Parlament de Catalunya, em sembla que  una vegada més, és no entendre res. Algú creu que el Parlament de Catalunya està per que algun col·lectiu els hi digui: “Senyors parlamentaris, aquests de TV3 no ens han convidat al debat...” Ho trobo senzillament infantil. Tan infantil com la història que els he explicat al començament de l’escrit sobre aquella “patum” de la infermeria que volia, tant si com no, que una infermera fos nomenada gerent.   


Els corporativismes són dolents, per que en nom dels col·lectius gremials, en ocasions s’hi amaguen interessos personals o polítics…   


2 comentaris:

  1. Tots els corporativismes fan mal Ricard. I no només els dels metges i els de les infermeres. El nom sanitari és com un micro cosmos i tothom es permet el luxe d'opìnar de tot, i sense coneixement. I això va pels tertulians, que proliferen com a una autèntica plaga, els periodistes que desconeixen quin és el sistema sanitari del país on viuen, i les associacions de veïns i d'usuaris del sistema sanitari que en base a una "suposada representativitat" i un coneixement particular (i sovint personal) emeten opinions i les seves pors com si fossin veritats absolutes. No anem bé!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tens raó Montse. No anem gens bé. En els corporativismes que esmentes jo hi afegiria el dels polítics. El que està passant al Parlament amb la sanitat, on es funciona a cop de destral per part d'ICV, la CUP i ERC em sembla extremadament perillós i sobretot negatiu per la sanitat pública del nostre país (Catalunya evidentment)

      Suprimeix