dimecres, 4 de març de 2015

El control dels tempus en els nomenaments de càrrecs directius


Sovint passa massa temps entre que es produeix una vacant en un càrrec directiu i es nomena el substitut

I en conseqüència, els rumors acaben superant la discreció amb que s’acostumen a portar aquests processos de substitució. La sanitat privada és molt més àgil, també en aquestes qüestions


Estem davant del possible anunci del nomenament d’un nou gerent a l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut, que té a l’Hospital de Bellvitge com a centre més emblemàtic dels dispositius assistencials de l’ICS en aquesta Àrea. El cessament del gerent anterior va ser conegut oficialment, el dia 19 de febrer tot i que els rumors al respecte ja feia dies que “circulaven” pel sector. A dia d’avui, encara no s’ha fet oficial el nomenament del seu substitut, però una vegada més els rumors apunten en una direcció molt concreta.

És evident que si el nomenament del nou gerent no s’ha fet públic és per que hi ha raons que ho justifiquen. Ara bé, aquestes raons eren sens dubte conegudes a partir del moment en que es va arribar a un acord amb la persona elegida, i aquesta va posar sobre la taula els condicionants que pesaven sobre la seva situació professional. A partir d’aquest punt, la pregunta és immediata: si aquests condicionants eren coneguts, perquè es va precipitar el cessament del gerent anterior? No es podia esperar 15 dies més fins que el cessament del responsable anterior i nomenament del següent es poguessin comunicar pràcticament d’una manera simultània?  Segur que totes les conjectures que s’han fet aquests dies, s’haurien pogut evitar.

Sorprèn aquesta situació, per que tot just un mes abans, quan es va produir la substitució a la gerència dels Hospitals Vall d’Hebron, el cessament del Dr. Navas i el nomenament del seu substitut es van produir amb immediatesa. Si llavors va ser possible, per que no s’ha pogut fer ara? Em consta que el procés de substitució a Bellvitge s’ha volgut portar amb la màxima discreció per part de la direcció de l’ICS, però aguantar que els rumors circulin havent transcorregut tants dies, no és precisament una tasca senzilla. De fet, aquest procés de substitució no és el primer que s’allarga en el temps. Quan Pere Soley actual gerent de l’ICS va ser nomenat per al seu càrrec actual, es va tardar dos mesos en nomenar al seu substitut a l’Àrea Metropolitana Nord, situació que es pot explicar pel fet que Pere Soley acabava  de debutar com a gerent de l'ICS tot i que la persona escollida va ser qui ja era segon del propi Dr. Soley en aquell territori. 

Val a dir que les ganes de fer les coses bé, segur que hi són, però quan l’administració pública està pel mig, segur que apareixen situacions del tot imprevistes, que fan que al final no es pugui actuar amb la celeritat que seria desitjable. Ha de quedar clar que quan un nomenament es retarda així és que han succeït fets que han portat aquestes conseqüències, però tinc la certesa que la voluntat dels directius de l'ICS era fer les coses d'un altre manera.  Sigui com sigui, sembla que estem arribant al final d’aquest serial, i ben aviat podrem anunciar el nom de la persona triada per liderar l’Hospital de Bellvitge, que sens dubte presentarà els seus pros però probablement  també els seus contres. Ja ho comentarem.

El problema de que circulin els rumors durant un període de temps massa gran, és molt evident. Quan el rumor es posa en circulació, apareixen en el procés “interferències” de persones o grups que tenen altres interessos, i que comencen a pressionar a “instàncies superiors” demanant que allò que el rumor diu que es vol fer, no s’acabi fent. D’exemples que corroboren aquest raonament en tenim molts; el més recent és el de Tarragona. Val a dir que hi ha persones que saben utilitzar aquestes situacions d’una manera molt positiva. Jo vaig tenir la sort de conèixer a tot un “mestre” utilitzant els rumors com a ell li convenia: els feia servir per veure com reaccionava el sector; ell posava “piules” (en la seva pròpia nomenclatura) i en funció dels imputs que rebia, actuava d’una manera o d’un altre. És clar que eren altres temps, i que aquesta persona era molt hàbil en aquest i molts altres aspectes.
   
Vull destacar com a contrast, la rapidesa amb que actua la sanitat privada també en aquests cassos, posant un exemple d’eficiència en el procés de la presa de decisions. A la Clínica Corachan, fa poques setmanes va cessar a petició pròpia el conseller delegat. Per raons professionals el Dr. Enric Vallvé va decidir tornar a les seves tasques assistencials com a cirurgià ortopèdic i traumatòleg. En la mateixa sessió del consell d’administració de la Clínica, el consell va decidir acceptar la renúncia del Dr. Vallvé, i va anunciar al mateix temps el nomenament del Dr. Bartolomé Martínez (“Tole”). El Dr. Martínez procedia del Hospital Quiron que el va cessar quan la fusió amb IDC. Anteriorment a ocupar la gerència de Quiron, el Dr. Martínez havia estat gerent de la pròpia Clínica Corachan, on torna ara com a conseller delegat. 
 

Són maneres diferents de poder fer us de la professionalitat i l’eficiència en el procés de prendre decisions. Uns ho tenen molt fàcil (les institucions privades) i d’altres una mica més complicat (les institucions públiques)


Cap comentari:

Publica un comentari