dimarts, 17 de març de 2015

Conversa informal amb el conseller de Salut Boi Ruiz, i la secretària general del departament de Salut, Roser Fernández (I)


De tant en tant, és bo captar l’ambient que es respira en les altes instàncies de la sanitat catalana: serveix per “prendre el pols” de la nostra sanitat. 


El que explico tot seguit són reflexions meves derivades del contingut de la conversa amb el conseller Ruiz i la secretària general del Departament Roser Fernández



En primer lloc he de dir que em vaig trobar un conseller i una secretària general preocupats  per els problemes econòmics que envolten la nostra sanitat, però satisfets sobretot de la magnífica resposta que els professionals del sistema sanitari públic català estant donant a les situacions tan difícils que ens toca viure a tots plegats.

És per això que el departament de Salut, tot i les constants crítiques que rep fonamentalment en el Parlament, està complint amb el compromisos que havia adquirit ara fa 4 anys. Quan es van iniciar les retallades, el conseller Ruiz es va comprometre a retornar a la normalitat tan aviat com la situació econòmica ho permetés. Com és conegut aquests efectes es van fer notar d’una forma clara amb un increment de les llistes d’espera, una reducció salarial dels professionals de la salut, una reducció de la despesa farmacèutica i una forta caiguda de les inversions.

Boi Ruiz conseller de Salut 
Fa pocs dies vàrem saber que les llistes d’espera a finals del 2014 s’havien situat pràcticament en el mateix nivell de l’any 2010, i avui, en el decurs d’aquesta conversa informal el conseller Boi Ruiz ha manifestat que en pocs dies ja serà oficial l’increment de tarifes del 3,6%, que haurà de permetre que els professionals sanitaris recuperin el 5% que els va ser retallat fa uns anys. Estem doncs mica en mica, retornant a les condicions del 2010 amb un pressupost força més reduït, fet que demostra molt clarament que això només s’ha pogut aconseguir amb una notable millora de l’eficiència del sistema públic català i amb l’esforç impagable dels professionals del sistema.

Quedaria encara per recuperar el nivell d’inversions, i pel que fa a la despesa farmacèutica potser fora millor que el nivell del 2010 no es tornés a recuperar mai més, però molt em temo que amb l’aparició dels nous fàrmacs, aviat tornarem a estar on érem abans de la crisi.  On s’haurien de continuar esmerçant tots els esforços és en la retribució del personal. D’acord que ara es podrà recuperar un 5%, però tot i així, les retribucions del personal sanitari estan molt per sota del que haurien de ser un  sous dignes d’un gran sistema sanitari públic com és el català. Però mentre això no arriba, benvinguda sigui aquesta excel·lent notícia pels treballadors del sector. Segur que l’any 2015 amb unes perspectives econòmiques millors, es podrà anar donant passes en la bona direcció.

Cal reconèixer que si les conseqüències de les retallades s’han reduït als efectes exposats més amunt, això es degut a l’entrega i bona disposició en general dels professionals sanitaris. Sense ells, sense la seva dedicació, no hauria estat possible aquest petit miracle de “fer més amb menys”. La societat catalana els hauria d’estar molt agraïda per la seva actitud i per la seva magnífica feina.

Per això costa molt entendre la fixació que alguns partits polítics tenen en contra del sistema sanitari català denunciant d’una manera perversa situacions que són del tot normals. No es por acusar de privatitzar el sistema pel fet de derivar malalts d’un hospital de la xarxa pública a un altre hospital de la mateixa xarxa. Fer-ho és demagògia i un insult a la intel·ligència.

Roser Fernández, secretària general del departament de Salut
Tenim una xarxa hospitalària pública? Ens atenen en qualsevol hospital d’aquesta xarxa només presentant la targeta sanitària que ens dona dret a rebre l’assistència? Doncs on és la privatització i el afavorir amiguets? Ja n’hi ha prou d’intoxicar i d’utilitzar a la sanitat per mantenir “l’estatus quo” d’alguns partits polítics. Ja sabem que s’apropen les eleccions, però alimentar la confusió i generar un fals debat sobre una privatització inexistent, és actuar deshonestament fent prevaldre interessos partidistes per sobre dels interessos generals.  I el mateix que dic sobre la privatització, ho afirmo sobre la corrupció. Ara s’intenta assimilar lesparaules corrupció i privatització amb el concepte de consorci. I per contrarestar aquesta manipulació de la realitat no hi ha res millor que observar la pròpia realitat:  a hores d’ara, no hi ha a Catalunya, un sol consorci sanitari en el que s’hagi produït cap cas de corrupció. Cap ni un. A què ve doncs aquesta voluntat de voler confondre a la gent? Quins objectius es persegueixen volent  desestabilitzar al món de la sanitat? potser es pretén un debat monogràfic en el Parlament per a través de les manipulacions i tergiversacions habituals confondre una vegada més a la gent i arrabassar així uns quants vots?  És aquesta la finalitat?

Dons si és això, ja tocaria que els professionals de la salut diguin prou!, que els ciutadans diguin prou!, que els col·legis professionals també diguin prou!, i que les organitzacions empresarials també denunciïn aquests intents de destruir el sistema sanitari català.


(Continuarà…)


Cap comentari:

Publica un comentari