dimecres, 18 de febrer de 2015

Què està passant amb els convenis laborals?


Hi ha converses en el conveni sociosanitari, però el general del SISCAT sembla del tot embarrancat


Incertesa pel que pugui succeir a partir del 31 de desembre



Des d’un punt de vista formal, però també des de la informalitat, es van produint algunes reunions del conveni sociosanitari. En la última, els sindicats demanden que un  dels acords als que s’havia arribat en la mesa del conveni del SISCAT fos acceptat per la patronal en el conveni sociosanitari. En concret es demanava un “plus de docència” pels treballadors que tinguin al seu càrrec altres treballadors amb contractes de formació. També es va demanar que el temps d’interrupció en les jornades a temps parcial tinguin la consideració de temps de treball efectiu. Ambdues peticions han estat rebutjades per les patronals.

Hi ha prevista una nova reunió de la mesa negociadora per la setmana vinent, concretament el dia 25, on abordaran temes relatius a la comissió paritària que ha de resoldre els dubtes que es derivin de la interpretació del conveni, la formació continuada i la salut laboral. Malgrat aquests calendaris, dona la sensació que uns i altres (sindicats i patronals) estan esperant que “passin coses” en les properes setmanes. I una de les coses que pot passar, és que el CatSalut sembla que vol incrementar totes les tarifes en un 3,6%.

Si aquesta pujada de les tarifes es confirma, es produirà d’una manera automàtica per una relació de causa-efecte la represa de les negociacions de la mesa del SISCAT (paralitzada des de fa mesos) , en la que previsiblement amb aquesta notícia d’increment de tarifes, els sindicats exigiran la recuperació del 5% dels salaris, formalment cedit en l’actual conveni sociosanitari vigent, i acceptat també per totes aquelles empreses que s’hi han adherit o han negociat pactes d’empresa en aquesta mateixa línia. Per tant, amb aquest escenari, estem en una situació d’stand-bye, en espera de la confirmació d’aquest increment de tarifes, que per altre banda no es podrà produir fins que el Parlament no aprovi formalment els nous pressupostos de l’exercici 2015. Si la mesa del SISCAT es reuneix en les pròximes dates, una vegada aprovat pel CatSalut aquest increment de tarifes, el conveni del sector sociosanitari quedarà automàticament aturat, en espera que es pugui tancar el conveni gran (el del SISCAT), per després subsumir-s’hi. Hi ha però una data límit que no és altre que el 31 de desembre quan acaba la ultra activitat del conveni sociosanitari vigent. La pregunta és, si s’arriba a aquella data sense conveni, que succeirà? Algunes sentencies recents fan que planin moltes incerteses sobre tot plegat. Tan de bo hi hagin acords abans d’aquella data.  

Amb aquest 3,6% addicional en les tarifes, si tot ell es transforma en la recuperació del 5% històric, una part de les retallades salarials fetes al personal sanitari s’hauran recuperat. Igual que en les llistes d’espera quirúrgiques, la situació en el cas de les retribucions del personal serà també equiparable a la del 2010. Restarà per recuperar tot el relatiu a la globalitat de les DPO, i la represa de la carrera professional.

Val a dir però, que les empreses del sector encara no hauran recuperat les retallades que ells també han sofert. Recordem que la part de retallades que ha afectat a tarifes s’ha aplicat majoritàriament a reduir els salaris dels treballadors, mentre que les retallades que han afectat a l’activitat contractada, en general les ha hagut d’assumir l’empresa, fet que ha portat a moltes organitzacions del SISCAT al límit de la suspensió de pagaments conegut ara com concurs de creditors.  Però les empreses del sector concertat han hagut a més de fer front a d’altres situacions molt difícils d’assumir com els increments de l’IVA, els increments del cost dels consums energètics, etc. Tot plegat fa que aquestes empreses del sector concertat siguin les que en aquests moments tinguin un panorama més complicat davant d’elles.  
 

Per entendre-ho bé, hem de recordar que el pressupost de Salut a l’any 2010 era de 9,535,7 milions d’€ mentre que aquest any 2015, el pressupost (si s’aprova) serà de 8.290,6 milions d’€, el que significa una reducció del 13,06%. Per tant una forta reducció que consolida la frase ja tristament coneguda que “amb menys hem de fer més”. Per tant, està molt bé que les llistes d’espera hagin tornat a una situació semblant a la del 2010, està també molt bé que els treballadors puguin recuperar una part de les retribucions perdudes, però cal també que les empreses del sector puguin recuperar al seu torn els equilibris pressupostaris i financers, cosa que avui s’albira una mica lluny. El problema està en que tothom entengui la situació real, per que si el que s’entén és que tots els futurs increments que hi pugi haver s’han de traduir també en sou, les empreses no podran mai situar-se, com la resta d’actors dels sistema sanitari, en les condicions existents al 2010.


Cap comentari:

Publica un comentari