dissabte, 16 de gener de 2016

La visió del Sistema Sanitari Públic del que serà nou director del CatSalut


David Elvira situa l’horitzó en l’any 2020, definint una agenda amb 5 prioritats
 

L’anàlisi parteix de la consideració del sistema sanitari català actual com una estructura d’estat prou consolidada, que s’ha de tenir en compte a l’hora de configurar aquesta agenda “ Salut 2020”



En l’entrada anterior al blog feia esment a diferents articles que David Elvira, nou director del CatSalut a partir de dimarts vinent, va publicar en diversos mitjans de comunicació, molt abans de saber que ell acabaria sent director del Servei Català de la Salut, i per tant actor important d’allò que ell mateix estava  construint a nivell ideològic. Pel seu interès avui em centraré en l’article publicat al diari Avui el 16 de setembre de 2015.

En aquest article titulat “Agenda Salut 2020 en un estat social català” David Elvira parteix del reconeixement de l’alt nivell qualitatiu del nostre sistema sanitari aconseguit gràcies a les polítiques sanitàries aplicades, però amb un esforç majúscul dels professionals sanitaris. Aquest sistema sanitari s’ha vist erosionat aquests últims anys per les dificultats d’accés al sistema, que han incrementat les llistes d’espera, i una aturada de les inversions. Tot i això David Elvira reconeix que el sistema sanitari que tenim està prou consolidat com a estructura d’estat i cal tenir-lo en compte a l’hora de  configurar la construcció nacional. És el que ell defineix com a agenda Salut 2020, que en la seva opinió ha de tenir cinc prioritats clares.

La primera seria la consolidació del Sistema Nacional de Salut d’accés universal i finançat a través dels impostos, que garanteixi la igualtat de drets a l’accés dels serveis sanitaris. Haurà de ser equitatiu en termes territorial, de gènere, edat i condició socioeconòmica, i ha d’integrar l’atenció primària, l’especialitzada, la sociosanitària i la de salut mental, fomentant la recerca biomèdica.

La segona prioritat implica que el Sistema gestioni adequadament les prestacions sanitàries i socials, que integri els serveis sanitaris i els socials, amb especial èmfasi en les polítiques de salut pública, atenció primària i comunitària i en les polítiques de promoció de l’autonomia personal.

Una tercera prioritat seria la promoció d’un sistema sanitari i social econòmicament eficient i suficient. Amb una despesa per càpita a casa nostra similar a la de països amb sistemes sanitaris i generació de riquesa similars als de Catalunya.

En la Quarta prioritat  David Elvira vol assolir en l’horitzó 2020 un sistema sanitari i social que excel·leixi en l’exercici de la transparència. Aprofitant algunes directives europees per la contractació de serveis a les persones vol que a l’any 2020 es faci del tot compatible el previst en aquestes directives amb la singularitat dels serveis sanitaris i tot amb una absoluta pulcritud.

Per últim la Cinquena prioritat passaria per un sistema sanitari territorialment ben articulat amb un accés als serveis sanitaris i socials equitatiu i racional. En la seva opinió “la vertebració territorial dels serveis públics a les persones va més enllà de les inversions en infraestructures i serveis”. En aquesta cinquena prioritat proposa una governança mixta entre el que seria el govern nacional i el local i amb la participació de les entitats proveïdores de serveis, pacients i ciutadania en general.

Des del meu punt de vista dues observacions: no sé si és del tot encertat aquesta constant referència a les qüestions sanitàries i socials com si formessin part del mateix corpus assistencial. Podríem discutir que és el que es finança via impostos, i que és el que requereix un finançament diferenciat. No ho se veure posat tot en el mateix sac. També voldria afegir dubtes al voltant aquesta mena de “totum revolutum” dels governs territorials. Que n’hi han d’haver és evident, però segurament cal donar algunes voltes més a com s’han de configurar.


Tanmateix aquest sí que és un posicionament polític sobre el model sanitari i la seva configuració futura. Es pot discrepar en alguna d’aquestes prioritats però estem davant de tota una declaració d’intencions. Caldrà seguir com va evolucionant tot plegat.


Cap comentari:

Publica un comentari