diumenge, 24 de gener de 2016

Com està el pati


Es diu que la sectorial de Sanitat d’ERC ha fet arribar al Departament de Salut una llista amb vint noms per col·locar.


Sembla que el conseller Comin es vol rodejar d’un equip d’experts per pal·liar el desconeixement que té del món sanitari



El relleu a la conselleria de Salut 
Des que el Departament de Salut ha anat a parar a mans d’Esquerra Republicana el desgavell que hi impera és conseqüència de la manca d’un equip de persones preparades i amb coneixements suficients per donar respostes a les exigències de la sanitat catalana d’aquest partit. Aquesta manca d’expertesa en matèria sanitària ja s’havia posat de manifest en les actuacions del partit en el Parlament de Catalunya, on sovint ERC donava la imatge de no saber massa bé per on caminava la sanitat catalana. Costa trobar una explicació coherent per justificar l’interès d’ERC en governar la conselleria de Salut, sabent que no tenen un equip humà amb garanties. La única explicació que molts hi veuen és la relativa al fet que el pressupost de Salut equival al 40% del pressupost de la Generalitat, i Oriol Junqueras no volia que aquesta important massa dinerària li restés poder dins del govern si era gestionada per algú altre. Sigui com sigui, el que resulta evident és que en el camp sanitari ERC no té equip.     

Ara, una vegada que Junts pel Sí ha pogut formar govern, s’ha vist com aquesta manca d’efectius vàlids, ha portat a la direcció del partit a recórrer a persones externes i alienes al partit, unes properes a les tesis polítiques d’ERC, però d’altres ben allunyades de l’independentisme i de la constitució d’una república catalana. L’exemple més clar d’això és el nomenament del conseller de Salut que ERC ha triat. Una persona que a nivell polític ha transitat des de Ciutadans pel Canvi, al PSC i que ara orbita al voltant no tant d’ERC sinó més aviat d’Oriol Junqueras. El conseller Antoni Comin no és metge, no coneix el món de la sanitat, però sembla que la seva aspiració en la vida era ser conseller de Salut. Un conseller que al final s’ha vist forçat a dir que crearà una mena de consell assessor atès el seu desconeixement de la matèria sobre la que ha assumit responsabilitats. Per més consell assessor que es creï, el responsable polític del Departament de Salut, continuarà sense tenir criteri propi a l’hora de prendre decisions.

A banda dels noms ja confirmats oficialment de David Elvira i Albert Serra, són molts els noms que circulen pel sector per ocupar diferents càrrecs. Des de Toni Iruela, passant per Lluis Franch, Pere Joan Cardona, Marc Ramentol, Josep Maria Argimon, Antoni de Déu, Candela Calle, Joan Pons, Jordi Ara, Rafa Ruiz, Montse Figuerola i d’altres, són noms que molt possiblement aquesta propera setmana veurem com són nomenats per algun càrrec. Alguns d’aquests noms aportaran valor afegit i seran positius pel sistema però n’hi ha algun sense massa pes específic ni talla reconeguda per assumir determinades responsabilitats. En aquest procés s’ha produït alguna situació que ben bé frega el ridícul, doncs s’ha arribat a disgregar la recerca i la innovació de l’antiga direcció general en la que estaven incloses, per fer-li lloc a un candidat d’ERC, el qual, una vegada feta oficialment la segregació de la direcció general finalment no ha acceptat el càrrec. És a dir, li creen la cadira, i quan la té a disposició diu que no la vol. Desconcertant.

D’entre aquests noms sortiran amb molta probabilitat les persones que ocuparan la subdirecció del CatSalut, l’Àrea d’atenció sanitària del CatSalut, i les direccions generals de Planificació en Salut, d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària i la d’Innovació i Recerca en Salut, entre d'altres càrrecs.

El conseller Comin
Però els nomenaments encara aniran més enllà. Sembla que la sectorial de sanitat d’ERC ha fet arribar a les més altes instàncies del Departament de Salut una llista amb vint noms que cal col·locar sí o sí.  Amb tants noms a col·locar un comença a explicar-se el perquè de la neteja ètnica que s’està produint al Departament de Salut, en el que sembla haver-s’hi instal·lat la idea de que tot allò de l’etapa anterior era necessàriament dolent. El problema és que en algun cas concret, el que hi havia fins ara, era clarament millor que  alguns dels que hi volen arribar. 

És per això que en alguna entrada al blog he parlat de sectarisme, fet que ha molestat a algun bon amic meu, però em sembla que sobren les raons per poder afirmar que un cert sectarisme sens dubte hi és.  Quan els canvis de responsables es deuen a una raó tècnica, no hi ha res a dir, però quan els canvis es fan per afinitat ideològica o per imposicions d’algun partit polític, llavors, agradi o no agradi, hem de parlar de sectarisme. 


Des del meu punt de vista, tots els problemes que hi ha en aquests moments a Salut es deriven d’un pecat original de mal expiar: pagarem car el fet d’haver posat com a màxim responsable del Departament de Salut una persona que no té criteri propi fonamentat a l’hora de prendre decisions. No coneix a les persones, ni sap com ha de ser l’organigrama i em temo que tampoc té massa idea de quines són les limitacions que impliquen els procediments administratius. I això està portant problemes, i a la llarga en portarà més, per més consells assessors que es vulguin estructurar al seu voltant. 


www.rbaestudisiprojectes.cat             

4 comentaris:

  1. Respostes
    1. Si has eliminat el comentari, no et puc pas respondre… Quan vulguis hi tornes si vols...

      Suprimeix
  2. Confesso que la darrera entrada i l'anterior al teu blog m'han semblat contundents i emfatitzadores en un punt de "prevenció" davant de com s'estan fent les coses. Com sigui que soc seguidor habitual dels teus comentaris i et conec bastant i se del teu coneixement profund del Sistema sanitari Català m'atreveixo a dir que tu que ets d'ànima no sectaria i amic d'opinar lliurement i obertament, pots cometre l'error de la impaciència alhora d'analitzar el que pot passar.
    Certament planteja molts dubtes el moment actual, a les urgències sobre la supervivència del model sanitari català es sumen les necessitats de redefinir alguns aspectes no prous clars, en un entorn de finançament molt dificil, decreixent i que ha generat no pocs patiments a professionals i ciutadans.Es clau a qui es tria i per que s'el tria a ell/ella per exercir el càrrec que s'escaigui, però primer cal saber els noms i concedir-los al menys el benefici del dubte i un temps prudencial per veure com es mouen. L'entorn polític, espés i difícil, certament no ajuda. en anteriors etapes, no pocs opinariem també, pot ser algunes vegades precipitadament, del sectarisme d'algunes decisions en relació a càrrecs...
    Com es precipitarà qui jutge que el teu anàlisi inicial sobre el sectarisme, es sectari.
    He revisat les primerres entrades al teu blog, allà pel llunyà gener 2011. Apunto algunes de les primeres:
    -24/1/2011. No anem be , Sr Conseller
    -25/1/2011. La sanitat privada, factor d'estalvi pr la Sanitat pública?
    -47272011. Reinvenció del Sistema de Salut Català

    en aquestes entrades inicials al blog et manifestaves molt crític amb les primeres manifestacions del Conseller Ruiz i esgrimies excés verbal del mateix, amb missatges confosos i mancats de rigor...el temps han demostrat que eren encertades lres teves aprecicions i sobre tot que un bon coneixedor del Sistema de salut català com es l'exconseller Ruiz, va hipotecar pràcticament tot el seu mandat amb aquesta inoportuna irrupció mediàtica amb missatges no sempre clars ni encertats.
    De segur ( al menys així ho desitjo) que l'equip actual, el que ara es construeix, estarà obert a crítiques i actuarà amb prudència. El teu blog ho continuarà fent, com fins ara, no tinc cap dubte, amb l'aportació de lectura crítica i constructiva . I els que ho llegim quotidianament i ho disfrutem, continuarem esperant ansiosos les entrades del quadern de bitàcora que es va iniciar fa 5 anys

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amic Gerard: més enllà del sectarisme evident en alguns dels nomenaments que s’han fet i es faran els propers dies hi ha algunes coses que no m’agraden gens.
      La primera és que un partit polític com ERC vulgui quedar-se sota els seus dominis el Departament de Salut, sense gent preparada en els seves files per assumir les responsabilitats que això implica, i llavors hagin de recórrer a suposats “independentistes” de darrera hora (tots ells ex PSC o afins) per ocupar aquests càrrecs de responsabilitat. El Departament de Salut pesa un 40% en el pressupost de la Generalitat. Què vol el Sr. Junqueras, assegurar el control d’aquests diners? doncs anem malament...
      Tampoc m’agrada que en unes circumstàncies tan complicades com les actuals el nou conseller de Salut presumeixi de no saber res del món de la sanitat, i ens vulgui convèncer que amb un consell assessor ho arreglarà tot. Doncs no, amb un consell assessor el que passarà és que el Departament quedarà en mans d’uns quants que ni han estat elegits per marcar polítiques ni en seran els responsables de res. Ja ho sé que el conseller de Salut, com tots els consellers ha de ser un polític, però si a sobre s’hi entén una mica, millor que millor...
      Està clar que aquest nou equip disposa dels 100 dies habituals abans de començar a criticar el que fan. Jo m’hi he posat ara, abans que comencin a comptar els 100 dies, per criticar com ho han fet i amb qui ho han fet. Tot plegat m’ha semblat que es feia amb una manca de seguretat absoluta, amb desconeixement de les persones, amb amiguisme, i per afinitats polítiques. Això pel que fa referència al com. Respecte al qui, tinc menys queixes, però hi ha noms que si els acaben nomenant poden organitzar un “sarau” important. Darrere d’alguns noms hi veig alguna ma movent els fils, amb no se ben bé quins interessos.
      Tanmateix, tant de bo tot vagi molt bé, però jo continuaré dient el que penso. Si agrada, bé, i sinó també...
      Gràcies pel teu comentari

      Suprimeix